NTCJ 70

鵺
Nue

Ocell de nit

Un “Nue” (鵺) és un criatura llegendària dintre del folklore japonès. Se la descriu amb el cap d'un mico, el cos d'un ós rentador, les potes d'un tigre i una serp per cua. Sembla ser que segons la llegenda pot transformar-se en un núvol negre i desplaçar-se pel cel. Se'l considera de mal averany i causant de malalties.
El caràcter és un combinat de “nit” (夜) i “ocell” (鳥), tot i que a vegades també està representat amb caràcters diferents : 空 (cel) i 鳥 (ocell), amb la mateixa pronunciació. També n'hi ha un de més peculiar amb els caràcters completament separats, és a dir dos “kanji”, no com els altres que només en formen un de sol : 虎 (tigre) i 鶇 (merla), en aquest cas la pronunciació és “tora tsugumi”.

Segons el Heike Monogatari, durant l'estiu de l'any 1153 l'emperador Konoe (近衛天皇, 1139-1155 ) es va posar malalt després de tenir terribles malsons cada nit on un núvol negre se li apareixia cap a les dues de la matinada sobre la teulada del palau de Kioto. Minamoto no Yorimasa (源頼政, 1106-1180) va ser l'escollit per protegir el sobirà. Va pujar a la teulada i va disparar una fletxa al núvol del qual va caure un “nue” mort. Yorimasa en va llençar el cos al mar on es va enfonsar.
Hi ha una variant que explica que el “nue” mort va arribar surant fins a una platja i la gent del lloc, temorencs d'una maledicció, el van enterrar allà.
Trobem les primeres referències a “Nue” en el Kojiki (古事記 - Annals de fets del passat) i també en parla el Wamyô Ruijushô (倭名類聚抄, llibre 18 – Noms japonesos classificats i anotats), diccionari japonès de caràcters xinesos, obra datada cap l'any 938,. El seu autor és Minamoto no Shitagô (源順, 911-983) que en va començar la compilació l'any 934 d'acord amb les instruccions de la filla de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). Ens han arribat dues edicions : una en vint volums publicada l'any 1617, i un altre de deu de l'any 1883.

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : Un monjo de províncies va cap a la capital i s'atura en un poble per passar la nit. S'acosta a un habitant del lloc i li pregunta on pot fer cap per dormir. L'home li diu que no es permès d'hostejar-se allà, però hi ha un lloc on si podrà fer-ho, un santuari, però que es diu que per les nits apareix un espectre. El monjo no en fa cas i arriba al santuari prop de la platja. Veu una embarcació que s'apropa a la sorra. Porta un home però té una aparença molt estranya, com poc humana. Quan desembarca li pregunta al monjo perquè el mira fixament i aquest li pregunta si és humà. L'home li explica la història dels malsons de l'emperador i la fletxa de Yorimasa que va acabar amb la vida del “nue”. Vol redimir-se però el monjo li diu que fins que no talli els seus lligams amb el món material estarà condemnat a aquella forma monstruosa, però l'home diu que no ho pot fer, puja a la barca i s'enfonsa en la nit. L'endemà matí arriba el vilatà del dia anterior i narra l'atac de Yorimasa, l'arribada de l'espectre a aquella platja i demana al monjo una oració per aquell ésser turmentat, cosa que fa el religiós. Després de les pregàries tornar a aparèixer l'ésser que desitja poder alliberar-se de la part maligna del seu esperit i ser guiat per les oracions budistes. El “nue”, ara en la seva veritable i terrible forma, narra el moment en que la fletxa de Yorimasa se li va clavar al cos i va caure ferit de mort i com l'aigua se'l va emportar. Es plany del seu destí. Mentre el guerrer rebia l'espasa Shishiô (獅子王 – Rei de las bèsties) del mateix emperador com a regal entre altres honors per haver acabat amb la seva amenaça, ell, el “nue”, surava com un tros de fusta fins arribar a aquelles contrades on es podriria i s'enfonsaria per sempre més en l'aigua del riu.


Referències :

“Heike Monogatari” (平家物語) :
Llibre 4 : La fi del príncep (宮御最後).
Llibre 10 : El missatge a Yashima de l'emperador retirat (八島院宣).
Llibre 10 : La dama Senju (千手前).


-“Ima Kagami” (今鏡) : El mirall d'enguany.
Llibre que cobreix el període des de l'any 1025 fins al 1070. Forma part de les anomenades Rekishi Monogatari (歴史物), obres històriques.
Entre els seus probables autors tenim Fujiwara no Tametsune (藤原為経, ¿-?), que va entrar en religió l'any 1143, però sense una absoluta confirmació, i hi ha fonts que proposen altres autors, amb la mateixa manca de dades definitives.
També se l'anomena “Shokuyotsugi”(続世継), que significa “La següent generació” i també “Shōkagami” (小鏡) : El mirall petit.

-“Shunrai Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
-“Manyôshû” (万葉集).
-“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

-“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la versió feta el 406 la més completa.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar. La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC (hi ha altres dates, però).

-“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nenbutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
-”Ise Monogatari” (伊勢物語), no. 87.

-“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

-"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una n'és aquest llibre.

-“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

-“Hôgen Monogatari” (保元物語). Crònica militar de la guerra civil de l'any 1156 sobre la successió imperial i el control dels regents Fujiwara. Va donar lloc a establir el primer govern dominat pels samurais de la història japonesa, entre altres esdeveniments polítics. Obra d'autor, o autors, desconegut.
-“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan (花山天皇, 968-1008), però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô (藤原 公任, 966-1041) qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

o0o

NTCJ 69

昭君
Shōkun

És el nom d'una donzella de palau de finals de la dinastia Han. L'acció passa a la Xina.
En xinès la pronunciació és Wang Zhaojun (Wang Chao-chün). Ō Shōkun és el títol original en japonès.
La primera referència sobre aquest personatge és en el Hanshu (漢書) : Llibre dels Han. Cobreix el període històric dels anys 206 aC-25 dC El “khan” de Xiongnu, Huhanye, va visitar la cort imperial per retre homenatge a l'emperador i aquest li va concedir una de les seves concubines, Wuang Quian, també anomenada Zhaojun. L'emperador no la coneixia i quan la va veure en va quedar enamorat però ja no hi podia fer res. El “khan” del nord va quedar encantat amb la dona i va es va comprometre a mantenir la pau entre ells. Resumint : la noia no va voler restar a les contrades del nord però l'emperador ja no podia fer-se enrere del seu compromís i ella va morir de pena. És una llegenda molt popular a la Xina i, naturalment, hi ha nombroses versions.

Sembla ser que la primera referència japonesa és deguda a Shigeno no Sadanushi (滋野貞主, 785-852), a l'antologia “Ryônshû” (凌雲書) : Recull de poemes més enllà dels núvols.

Aquest Nô està basat en una versió més elaborada que introdueix un element més dramàtic. Com l'emperador tenia moltes concubines i no les havia vist totes va ordenar als pintors de la cort que els hi fessin un retrat de cadascuna. Les noies el van subornar perquè sortissin ben glamoroses, però Zhaojun no va voler fer-ho i el retrat seu va ser gens afavoridor. Quan l'emperador va haver d'escollir una dona per Huhanye es va decidir per la menys afavorida, però quan a l'hora de marxar amb el “khan” l'emperador la va veure va quedar admirat de la seva bellesa, i rabiós per la seva pèrdua va fer executar el pintor, va prendre represàlies contra la seva família i va confiscar totes les seves propietats.

Autor : Konparu Gonnokami (金春権守, ¿-? - finals del segle XIV), avi de Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 ?).
En l'obra de Zenchiku “Kabuzuinôki” ( 歌舞随脳記 - Els punts fonamentals de la dansa i del cant), datat l'any 1456, trobem el títol antic del NÔ : Ô Shôkun (王昭君) i l'atribueix al seu avi : 此風姿、殊に祖父曲風之.

Argument :

Un matrimoni d'ancians està molt preocupat per la seva filla Shôkun que ha estat enviada al territori dels “ebisu” (夷, nom que rebien els “ainus”, habitants de Hokkaidô – 北海道- , i sinònim de bàrbars, salvatges) per l'emperador com a regal per la ratificació del tractar de pau entre els dos països. I expliquen que la noia formava part de les concubines imperials. Un retrat seu, pintat malintencionadament va fer que fos escollida per no ser tan agraciada com las altres, però quan l'emperador la va veure va quedar captivat per la seva bellesa, però va ser enviada al “khan dels” “ebisu” com havia promès.
La parella està escombrant els voltants d'un salze del jardí que van plantar el dia en que la filla va ser enviada al nord. Arriba un vilatà i els hi pregunta què hi fan al costat de l'arbre i ells li diuen que Shôkun els hi havia dit que si a ella li passés res el salze es marciria i ara les fulles han començat a caure. Abans de marxar Shôkun va penjar un mirall a les branques de l'arbre tot recordant una llegenda (no esmentada en cap llibre) entre un home anomenat Tôyô i una monja de les muntanyes. Van fer-se jurament d'amor etern i van penjar un mirall a un presseguer. Temps després quan la monja va morir la seva imatge va aparèixer sobtadament al mirall, i Shôkun va fer el mateix. La parella narra entre plors la malaurada història del retrat i la pèrdua de la filla. Mentre parlen el mirall s'il·lumina i apareix un rostre esfereïdor que fa recular els ancians. La mare li pregunta qui és i la cara demoníaca s'identifica com el rei dels “ebisu”, Kanyashô (韓邪将). Diu que ell i la Shôkun han mort i vol que els seus pares vegin qui era. La mare diu que l'esglai de la seva visió és massa horrorós per ser benvingut. De sobte, a un altre costat del mirall apareix la cara de la filla i la seva bellesa fa recular Kanyashô que desapareix avergonyit.



Referències :

“Kara Monogatari” (唐物語) : Contes de la Xina.
Obra escrita cap a finals de l'era Heian suposadament per Fujiwara no Narinori (1135-1187), els dubtes sobre la seva autoria encara subsisteixen. Consta de vint-i-set històries xineses força conegudes a la cort imperial.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011. 20 llibres i 1351 poemes.

“Konjaku Monogatari shû” (今昔物語集).
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.
“Shinchokusenwakashû” (新勅撰和歌集) : La nova antologia imperial de la poesia japonesa.
Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382).
Encarregada per l´emperador Gohorikawa (後堀河天皇, 1212-1234) l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241) va ser-ne el recopilador.
Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû.
Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.
“Hakushi Monjû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
“Heike Monogatari” (平家物語), llibres no. 7 : Koremori surt de la capital (維盛都落), i no. 3 : Raigô (頼豪).
“Shunrai Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.
o0o

NTCJ 68

熊坂
Kumasaka

Autor : Desconegut.
En el 能本作者注文 es diu que és d'autor desconegut, però que podria ser de Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-) : 幽霊 熊坂. 作者不分明能 但シ大略金春能か.
El títol en el tractats clàssics de Nô era " L'espectre de Kumasaka" (幽霊 熊坂).

Argument : Un monjo surt de la capital en un viatge cap a l'est del país i arriba al poble d'Akasaka. Allà es troba amb un altre monjo que viu allà. Aquest li demana unes pregàries per una persona enterrada en una tomba, però no li pot dir el nom del difunt. El monjo de la capital diu que sense saber el nom no pot oficiar cap servei religiós però l'altre insisteix i el porta a casa seva. Un cop allà el nou vingut queda sorprès de no veure cap imatge religiosa, només hi ha armes penjades a les parets. Quan li pregunta al seu hoste aquest li confessa que ell havia estat un bandit de les muntanyes, robava la gent i saquejava pobles. Quan el monjo li diu que tot això no fa per un home religiós l'altre fa tota una explicació argumentant sobre els diversos deixebles de Buda que havien tingut alguna relació amb la violència i les armes, intentant d'aquesta manera justificar el seu estil de vida anterior. Després d'això sembla que va cap a la seva cambra però de cop i volta la cabana desapareix tot deixant el seu hoste tota la nit sota un pi enmig del camp.
HI ha un entreacte on el monjo pregunta a un vilatà sobre el bandit que vivia allà i aquest li narra els robatoris i les malifetes de Kumasaka no Chôhan (熊坂の長範) i de la seva trepa de bandits abans de ser vençut i que potser se li ha aparegut demanant les seves pregàries.
El monjo demana a Kumasaka, que ha aparegut, que li expliqui què li va passar. Aquest llavors narra la preparació de l'atac a Sanjô no Kichiji Tobutaka (三条の吉次信高) un home molt ric que mercadejava or. Va convocar una tropa d'uns setanta brivalls i van controlar els camins per on havia de passar la seva comitiva amb l'or. L'atac va ser de nit quan tots dormien i semblava que no hi havia torn de guàrdia, però un jovenet de setze o disset anys no dormia i era a l'aguait. Era Ushiwaka (el nom d'infant de Minamoto no Yoshitsune - 源 義経, 1159-1189). Kumasaka explica amb detall la contesa entre els dos bàndols i la lluita final amb Ushigawa i la seva derrota davant del que posteriorment seria el gran general dels Minamoto. Kumasaka desapareix al peu del pi i prega al monjo que oficii un servei funerari per a la seva ànima.


Referències :

“Tokan Kikô” (東関紀行) : Narració d'un viatge cap a l'est.
Obra d'autor desconegut, escrita a mitjans l'època de Kamakura (鏡倉), entre els anys 1185-1333.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda.
“Nehankyô”(涅槃経) ; Nirvana Sūtra (Mahayana Mahāparinirvāṇa Sūtra - 大般涅槃經).
“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike. Tracta, evidentment, sobre Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189).
“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 9 : Les dues cavalcades (二度之懸).

o0o