NTCJ 68

熊坂
Kumasaka

Autor : Desconegut.
En el 能本作者注文 es diu que és d'autor desconegut, però que podria ser de Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-) : 幽霊 熊坂. 作者不分明能 但シ大略金春能か.
El títol en el tractats clàssics de Nô era " L'espectre de Kumasaka" (幽霊 熊坂).

Argument : Un monjo surt de la capital en un viatge cap a l'est del país i arriba al poble d'Akasaka. Allà es troba amb un altre monjo que viu allà. Aquest li demana unes pregàries per una persona enterrada en una tomba, però no li pot dir el nom del difunt. El monjo de la capital diu que sense saber el nom no pot oficiar cap servei religiós però l'altre insisteix i el porta a casa seva. Un cop allà el nou vingut queda sorprès de no veure cap imatge religiosa, només hi ha armes penjades a les parets. Quan li pregunta al seu hoste aquest li confessa que ell havia estat un bandit de les muntanyes, robava la gent i saquejava pobles. Quan el monjo li diu que tot això no fa per un home religiós l'altre fa tota una explicació argumentant sobre els diversos deixebles de Buda que havien tingut alguna relació amb la violència i les armes, intentant d'aquesta manera justificar el seu estil de vida anterior. Després d'això sembla que va cap a la seva cambra però de cop i volta la cabana desapareix tot deixant el seu hoste tota la nit sota un pi enmig del camp.
HI ha un entreacte on el monjo pregunta a un vilatà sobre el bandit que vivia allà i aquest li narra els robatoris i les malifetes de Kumasaka no Chôhan (熊坂の長範) i de la seva trepa de bandits abans de ser vençut i que potser se li ha aparegut demanant les seves pregàries.
El monjo demana a Kumasaka, que ha aparegut, que li expliqui què li va passar. Aquest llavors narra la preparació de l'atac a Sanjô no Kichiji Tobutaka (三条の吉次信高) un home molt ric que mercadejava or. Va convocar una tropa d'uns setanta brivalls i van controlar els camins per on havia de passar la seva comitiva amb l'or. L'atac va ser de nit quan tots dormien i semblava que no hi havia torn de guàrdia, però un jovenet de setze o disset anys no dormia i era a l'aguait. Era Ushiwaka (el nom d'infant de Minamoto no Yoshitsune - 源 義経, 1159-1189). Kumasaka explica amb detall la contesa entre els dos bàndols i la lluita final amb Ushigawa i la seva derrota davant del que posteriorment seria el gran general dels Minamoto. Kumasaka desapareix al peu del pi i prega al monjo que oficii un servei funerari per a la seva ànima.


Referències :

“Tokan Kikô” (東関紀行) : Narració d'un viatge cap a l'est.
Obra d'autor desconegut, escrita a mitjans l'època de Kamakura (鏡倉), entre els anys 1185-1333.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda.
“Nehankyô”(涅槃経) ; Nirvana Sūtra (Mahayana Mahāparinirvāṇa Sūtra - 大般涅槃經).
“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike. Tracta, evidentment, sobre Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189).
“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 9 : Les dues cavalcades (二度之懸).

o0o