落窪物語 -01-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -

巻一

今は昔、中納言なる人の、むすめあまた持たまへるおはしき。
大君、中の君には婿取りして、西の対、東の対に、はなばなとして住ませたてまつりたまふに、三、四の君に裳着せたてまつりたまはむとて、かしづきそしたまふ。
また、時々通ひたまひけるわかうどほり腹の君とて、母もなき御むすめおはす。
北の方、心やいかがおはしけむ、仕うまつる御達の数にだに思さず、寝殿の放出の、また一間なる落窪なる所の、ニ間なるになむ住ませたまひける。
君達とも言はず、御方とは、まして言はせたまはむべくもあらず。
名をつけむとすれば、さすがに、おとどの思す心あるべしと、つつみたまひて、「落窪の君と言へ」と宣へば、人々も、さ言ふ。
おとども、ちごよりらうたくや思しつかずなりにけむ、まして北の方の御ままにて、はかなきこと多かりけり。
はかばかしき人もなく、乳母もなかりけり。
ただ、親のおはしける時より使ひつけたる童のされたる女ぞ, 後見とつけて使ひたまひける。
あはれに思ひかはして、片時離れず。
さるは、この君のかたちは、かくかしづきたまふ御むすめなどにも劣るまじけれど、出で交らふことなくて、あるものとも知る人なし。
やうやう物思ひ知るままに、世の中あはれに心憂きことをのみ思されければ、かくのぞみうち嘆く。
日にそへて憂さのみまさる世の中に心づくしの身をいかにせむ
と言ひて、いたう物思ひ知りたるさまにて、大方の心様さとくて、琴なども、習はす人あらば、いとよくしつべけれど、誰かは教へむ。
母君の、六つ七つばかりにておはしけるに、習はし置いたまひけるままに、箏の琴をよにをかしく弾きたまひければ、嫡妻腹の三郎君、十ばかりなるに、琴、心に入れたりとて、「これに習はせ」と北の方宣へば、時々教ふ。つくづくと暇のあるままに物縫ふことを習ひければ、いとをかしげにひねり逢ひたまひければ、「いとよかめり。ことなるかほかたちなき人は、ものまめやかに習ひたるぞよき」とて、二人の婿の装束、いささかなる隙なく、かきあひ縫はせたまへば、しばしこそ物いそがしかりしか、夜も寝もねず縫はす。いささかおそき時は、「かばかりのことをだにものうげにしたまふは。何を役にせむとならむ」と、責めたまへば、うち嘆きて、「いかでなほ消えうせぬるわざもがな」と嘆く。
三の君に御裳着せたてまつりたまひて、いたはりたまふこと限りなし。落窪の君、まして暇なく苦しきことまさる。若くめでたき人は、多くかやうのまめわざする人や少なかりけむ、あなづりやすくて、いとわびしければ、うち泣きて縫ふままに、
世の中にいかであらじと思へどもかなはぬものは憂き身なりけり
後見といふは、髪長くをかしげなれば、三の君のかたに、ただ召しに召し出づ。後見いと本意なく悲しと思ひて、「わが君に仕うまつらむと思ひてこそ、親しき人の迎ふるにもまからざりつれ。何のよしにか、こと君取りはしたてまつらむ」と泣けば、君「なにか。同じ所に住まむ限りは、同じことと見てむ。衣などの見苦しかりつるに、なかなかうれしとなむ見る」と宣ふ。げにいたはりたまふことにてはべりければ、あはれに心細げにておはするを、まもらへ習ひて、いと心苦しければ、常に入り居れば、さいなむこと限りなし。「落窪の君も、これを今さへ呼びこめたまふこと」と、腹立たれたまへば、心のどかに物語もせず。後見といふ名、いと便なしとて、あこきとつけたまふ。
かかるほどに、蔵人の少将の御方なる小帯刀とて、いとされたる者、このあこきに文通はして、年経て、いみじう思ひて住む。かたみに隔てなく物語しけるついでに、この若君の御事を語りて、北の方の御心のあやしうて、あはれにて住ませたてまつりたまふこと、さるは、御心ばへ、御かたちのおはしますやうなど語る。うち泣きつつ、「いかで思ふやうならむ人に盗ませたてまつらむ」と、明け暮れ「あたらもの」と言ひ思ふ。
この帯刀の女親は、左大将と聞えける御むすこ、右近の少将にておはしけるをなむ、養ひたてまつりける。まだ妻もおはせで、よき人のむすめなど、人に語らせて、人に問ひ聞きたまふついでに、帯刀、落窪の君の上を語りきこえければ、少将耳とまりて、静かなる人間に、こまかに語らせて、「あはれ、いかに思ふらむ。さるは、わかうどほり腹ななりかし。われに、かれ、みそかに逢はせよ」と宣へば、「ただ今は、よにも思しかけたまはじ。今、かくなむと、ものしはべらむ」と申せば、「入れに入れよかし。離れてはた住むなれば」と宣ふ。
帯刀、あこきに、かくなむと語れば、「今は、さやうのこと、かけても思したらぬうちに、いみじき色好みと聞きたてまつりしものを」と、もてはなれていらふるを、帯刀怨むれば、「よし、今御けしき見む」と言ふ。
この御方のつづきなる廂二間、曹司には得たりければ、同じやうなる所はかたじけなしとて、落窪一間をいつらひてなむ臥しける。




Ara fou una vegada, un Chûnagon (1) que tenia moltes filles. La gran i la mitjana eren maridades i vivien sumptuosament en les ales oest i est respectivament de la casa. La tercera i la quarta eren a punt de la cerimònia de “portar la faldilla” (2), i eren tractades amb molt d'afecte.

El Chûnagon tenia una filla d'una relació anterior amb una princesa de llinatge imperial, ara traspassada. L'actual esposa del Chûnagon, Kita no Kata, era de cor feral i tractava aquesta filla inclús amb menys consideració que els servents. La féu viure en una dependència de la galeria de la casa on hi havia una petita cambra soterrada. No li era permès d'ésser adreçada com a “damisel.la”, i encara menys “princesa”, emperò, per respecte al Chûnagon havia de tenir un nom i se li féu dir damisel·la Ochikubo (3) per tothom. Ni son propi pare no l'havia mai tractada amb afecte des de son infantesa, ja sia encara més per complaure la Kita no Kata, i Ochikubo era ben sola. Ningú no en tenia cura d'ella, ni mainadera no n'havia tingut, llevat d'una noia de caràcter ferm que havia estat al servei de sa mare en vida, I ara la servia amb el nom d'Ushiromi. Unides per l'aflicció s'estimaven molt i mai no es separaven l'una de l'altra. Açò no obstant, Ochikubo excel·lia en bellesa ses germanastres a qui servia, mes com mai no sortia ningú no sabia de son existència.

A mesura que creixia conegué més del món, la tristor l'aclaparà i així composà tota plorosa :

---Tot passant els jorns és més gran la dolença i en aquest món que serà així de mi amb el cor tan afligit?

Tot allò li causava molta pena.

Era de natura intel.ligent i si hi hagués estat algú per ensenyar-li a tocar el “kin” (4) n'hauria estat una magnífica interpret, mes ningú no n'havia tingut cura. Sa mare sí que li havia ensenyat a tocar el “sô no koto” (5) fins al sis o set anys i ho feia molt bé. El tercer fill de la Kita no Kata, que tenia uns deu anys, tenia interès per aprendre aquest instrument, llavors ella ordenà Ochikubo d'ensenyar-li-ho, cosa que feia de quan en quan.

Com en son temps de lleure havia après a cosir n'era molt destra i la Kita no Kata digué :

Molt bé! Per a una persona que no és particularment bonica és una bona cosa d'aprendre a fer quelcom.

I li féu fer roba per a ses gendres, sens deixar-li tenir ni un moment d'esbarjo amb un munt per a cosir. Sempre tan enfeinada que cosia tota la nit sens ni poder dormir. Si s'endarreria una mica la renyava :

Fins i tot açò ho fas de manera tan mandrosa...... què creus que fas ací?

I Ochikubo plorava i plorava.

Per què no podria morir-me?


Arribà la cerimònia de “portar la faldilla” per a la tercera damisel·la i fou maridada poc després al Kurôdo no Shôshô (6). açò fou molta més feina per a la damisel·la Ochikubo, sens ni temps per a descansar, i ella en patí molt. Ben poca gent jove i agradosa treballaria tant com ella, tan menystinguda, i dolençosa plorava tot cosint.

---No tinc ànsies de viure en aquest món sense altrament res no farà canviar ma miserable vida.

La dita Ushiromi, de cabells llargs i bona parença, fou cridada sens cap consideració per a servir a la tercera filla. Ho féu a contracor i n'era consirosa.

Ha estat només per a servir-vos que he rebutjat feinejar per a ma pròpia família! Per quin motiu doncs ho haig de fer-ho per a altri?

I ho deia tot plorant.

I què? Viurem en el mateix lloc, farem les mateixes coses, no portaràs més aquesta roba arrossinada, i seràs contenta. - digué la Ochikubo.

De fet, n'estava molt d'ella i sens sa companyia es sentia molt sola, i a Ushiromi li feia molta pena i sempre anava a veure-la. A la Kita no Kata l'enutjava que Ochikubo la demanés sempre i no podia parlar amb ella sens alterar-se. Com ara son nom d'Ushiromi (7) ja no era adient doncs fou dita Akogi (8).

Tachihaki, al servei del Kurôdo no Shôshô, era un home molt eixerit, s'havia enviat lletres amb Akogi i ara, després d'uns anys, tenien una relació amorosa. Quan eren junts parlaven sempre de la situació d'Ochikubo i de com tot i l'encrueliment de la Kita no Kata conservava son caràcter i bellesa en l'aflicció. Tota plorosa Akogi exclamava :

Tan de bo que algú se l'emportés! Ah, quina pena!

La mare de Tachihaki havia estat al servei del general de la Secció Esquerra del cos de la guàrdia imperial (9) com a mainadera de son fill, l'ara Shôshô de la Secció Esquerra del cos de la guàrdia imperial, Ukon no Shôshô (10), qui encara no tenia muller i sempre preguntava sobre noies adients. Quan Tachihaki li parlà de la damisel·la Ochikubo se n'interessà, i quan foren sols li demanà que li'n parlés en detall.

Quina pena! Com es sentirà una filla de llinatge imperial! Fes perquè pugui trobar-me amb ella en privat.

Per ara no hi pensa pas en maridar-se. Li diré de vostre desig.

Prova de fer-me entrar discretament, com que viu en un lloc separat....

Tachihaki ho parlà amb Akogi, i aquesta li contestà de manera inesperada:

Ella per ara no està per a aquestes coses, i, a més, he sentit dir que el Shôshô és molt femeller.

Emperò, per a no fer un lleig a Tachihaki digué :

Bé, a veure què hi diu.

Akogi tenia assignades dues cambres al costat d'Ochikubo, mes considerant improcedent viure a son mateix nivell se n'endreçà una dessota.

- - - - - -


1 – Chûnagon (中納言) : conseller del Centre. Era Minamoto no Tadayori (源忠頼, ¿-?). Chûnagon serà el seu nom fins a nous càrrecs.
2 – 裳着 : cerimònia de “Posar-se la primra faldilla” que es feia als 12-13 anys.
3 – 落窪 significa “lloc enfonsat/soterrat”.
En tot el text tan “damisel·la” com “Uchikubo” s'alternen constantment. En la literatura japonesa hi ha preferència per posar els títols i/o els tractaments socials en lloc dels noms. En tota l'obra la majoria de personatges són doncs anomenats d'aquesta manera. Així doncs, en el cas de la madrastra sempre és dita Kita no Kata, nom que designava les dones casades amb membres importants de la cort, i que es referia al fet que sempre tenien les seves cambres a la banda nord de les residències i palaus.
4 – 琴 (kin) : instrument musical semblant al llaüt amb set cordes.
5 – 筝の琴 /sô no koto) : instrument musical semblant al llaüt amb tretze cordes.
6 – Kurôdo no Shôshô (蔵人少将) : Membre dels arxius imperials i tinent del cos de la guàrdia imperial.
7 – 後見 (Ushiromi) : guardià, vigilant, etc.
8 – Akogi era un nom donat als infants i als servents.
9 – Sadaishô (左大将) : general de la Secció Esquerra del cos de la guàrdia imperial.
10 - Ukon/Ukonoe no Shôshô (右近の少将 / 右近衛の少将) : tinent de la Secció Dreta del cos de la guàrdia imperial.

o0o