11 de juliol de 2020

与謝蕪村 - 126

Yosa Buson (1716-1784)

冬 Hivern







古傘の婆娑と月夜の時雨哉

És nit de lluna
Rodola vell para-sol
En xàfec d’hivern.


夕時雨蟇ひそみ音に愁ふ哉

Xàfec del vespre
Fa complanta un gripau
Mentre a l’aguait.


人/\高尾の山ぶみして一枝の丹楓を贈れり。頃は神無月十日まり、老葉霜に堪へず、やがてはら/\と打ちりたる、ことにあはれふかし.

Uns amics d’excursió per la muntanya de Takao em portaren una branca d’auró. Era cap el desè jorn de la desena lluna. Les fulles envellides no aguantaren la glaçada, es vinclaren i en fui colpit.

o0o

与謝蕪村 - 125

Yosa Buson (1716-1784)

冬 Hivern





初しぐれ眉に烏帽子の雫哉

El primer xàfec
Gotes sobre el barret
Fins a les celles.


楠の根を靜にぬらす時雨哉

Mulla callament
Les arrels del camforer
El xàfec d’hivern.


しぐるゝや鼠のわたる琴の上

El xàfec d’hivern
Per les cordes del koto
Passen rajolins.


o0o


与謝蕪村 - 124

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR





洛東ばせを庵にて A la cabana de Bashô a l'est de Kyoto.


冬ちかし時雨の雲もこゝよりぞ

S'apropa l'hivern
i d'ací són els núvols
que fan ruixada.

o0o