NTCJ 64

小袖曽我

Kosode Soga


(小袖 : Roba de seda folrada. Tot i que forma part del títol, de fet, no apareix en el text. No obstant això, sí és esmentat en el llibre d'on procedeix la referència : Soga Monogatari (曽我物語) : Història del germans Soga. Obra anònima de venjança. La versió xinesa de finals de l'època de Kamakura (鎌倉時代, 1185-1333) té 10 volums, i la japonesa de principis de Muromachi (室町時代,1336-1573 ) en té 12.
Aquest Nô està basat en aquest “monogatari”).

Autor : Desconegut.

Argument :

L'autor del Nô pressuposa un coneixement del text original del Soga Monogatari per part de l'audiència, una obra molt coneguda en el seu temps. Per això en faré cinc cèntims de la línia argumental referent al Nô que es concentra en els moments finals del llibre : tot gira al voltant de la venjança dels dos germans Soga (Soga no Jurô Sukenari - 曽我十郎祐成) i Soga no Gorô Tokimune - 曽我五郎時致) sobre el seu oncle Kudô Suketsune (工藤祐経 ), instigador de la mort del seu pare Ito Sukeyasu (伊東祐泰).
Els germans tenien 20 i 22 anys respectivament.

L'obra s'enceta amb Jurô que és de cacera amb Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147 – 1199) al mont Fuji. Va a demanar a la seva mare que perdoni el seu germà petit Gorô. La mare està ofesa per la fugida de Gorô del temple de Nakone, desobeint les seves instruccions d'esdevenir monjo del lloc i dedicar-se a pregar pel repòs l'ànima del pare difunt per tal que el seu esperit pugui ajudar a Jurô a portar a terme la venjança, i per evitar també que formi part de la revenja amb el perill que això implica, i per aquest motiu l'ha fet fora de la família. La visita de Jurô és perquè perdoni a Gorô i que l'ajudi a executar la revenja. Primer ella refusa fer-ho però acabarà acceptant-ho tot i saber que el final ha de ser forçosament tràgic, i els hi lliura les dues peces de seda que portaran en el moment de la venjança.




Referències :

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.


“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa”.

Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la seva font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.


“Ise Monogatari” (伊勢物語)

“Azuma Kagami” (吾妻鏡, també s'escriu 東鑑, amb la mateixa pronunciació) : Mirall de l'est.
Autor desconegut. És una crònica medieval de l'època de Kamakura (鎌倉, 1185/1192 – 1333) que cobreix la rebel.lió dels Minamoto contra els Heike entre els anys 1180 i 1266. L'obra també és coneguda com “Hôjôbon” (北条本) perquè el document va estar en possessió de la família d'aquest nom abans de ser lliurat com un regal a Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616).
Consta de 52 parts però manca la no. 45 que es considera perduda. Tot i les seves mancances és l'obra fonamental d'aquest període històric.

o0o

NTCJ 63

盛久
Morihisa

Autor : Kanze Jûrô Motomasa (観世十良元雅, 1395?/1400?-1432), fill de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).


Argument :
Taira no Morihisa, del clan dels Heike, és capturat per les tropes Minamoto i traslladat a Kamakura per a la seva execució. De camí demana al seu guardià, Tsuchiya, que com ja no tornarà a veure aquells paratges que el deixi pregar a la deessa Kannon al temple de Kiyomizu, a la qual cosa hi accedeix. Un cop allà Morihisa fa les seves pregàries amb molta devoció. Continuen viatge i Morihisa fa un repàs de totes les contrades per on passen i parla de la vanitat de la glòria i la mutabilitat de totes les coses. Tsuchiya li anuncia la proximitat de la seva destinació i Morihisa conformat amb al seu destí demana que s'apressin i que l'execució sigui immediata. Abans d'arribar-hi fa tot un reguitzell d'invocacions budistes i aquella mateixa nit té un somni en que un monjo se li apareix i li diu que degut a la seva devoció la fe li salvarà la vida. Tan punt arriben el porten al lloc d'execució. Morihisa s'agenolla i prega mentre espera el cop mortal de l'espasa, però la fulla es trenca abans de caure i quan el botxí ho intenta de nou se li torna a trencar, la qual cosa deixa a tothom estupefacte i diuen que és un miracle degut a la seva devoció per Kannon i que és això el que l'ha salvat. Un oficial diu que el regent (Yoritomo) el vol veure i el `porten a la seva presència. Allà Morihisa explica el seu somni, el qual coincideix amb un altre en el mateix sentit que ha tingut Yoritomo, el qual entén que la fe de Morihisa és tan sincera que ha fet impossible la seva execució, i acaba perdonant-li la vida.


Referències :

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, ´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (regnat : 946-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.

“Manyôshû” (万葉集).

“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítol 125.

“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

“Ôgisho” (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica. Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177). També s'escriu 奥義抄, amb la mateixa pronunciació i mateix significat.
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps. Té també un altre tractat poètic: “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).

“Masukagami” (増鏡) : El mirall més gran.
Obra anònima escrita entre els anys 1368 i 1375, tot i que es considera que podria tenir l'autoria de Nijô Yoshitomo (二条 良基, 1320- 1388). Té vint volums i cobreix el període històric del 1183 al 1333, seguint la fórmula xinesa en la narració d'obres històriques clàssiques.
És el quart “mirall” dintre dels textos històrics japonesos. El tres primers són :
“Ôkagami” (大鏡) : El gran mirall. Obra d'autor desconegut que cobreix el període 850-1025.
“Imakagami” (今鏡) : El mirall d'enguany. Obra atribuïda a Fujiwara no Tametsune (藤原為経, ¿-? ), de data incerta, però el seu pròleg indica que va ser composta durant el regnat de l'emperador Takakura (高倉天皇,1161-1181), cap l'any 1170.
“Mizukagami” (水鏡): El mirall clar. Obra data cap el 1195 i generalment amb autoria atorgada a Nakayama no Tadachika (中山田忠親, 1132-1195), però és, de fet, d'autor desconegut.

“Sarashina Nikki” (更級日記) : El diari de Sarashina. Obra de “la filla de Sugawara Takasue” (菅原孝標女, 1008-?).
Un dels grans diaris de l'època Heian.
És una mena de “memòries” d'una dona que històricament s'anomena Dama Sarashina però, de fet, el seu nom ens és desconegut. Estava emparentada amb l'autora d'un dels altres grans diaris d'aquell temps : “Kagerô Nikki” (蜻蛉日記), que podríem traduir com “Diari Efímer”; una altra veu anònima que només coneixem com “la mare de (Fujiwara) Michitsuna” (藤原道綱母, 936 ¿ - 995?).
o0o

NTCJ 62

景清
Kagekiyo

Autor : Desconegut.

Argument : Una noia. Hitomaru (人丸), vol trobar al pare que no ha conegut mai, Kagekiyo (Akushichibyōe Kagekiyo – 悪七兵衛景清, ?-1185), oficial de l'exèrcit dels Taira. Kagekiyo va sobreviure a la desfeta de la batalla de Yashima però ara cec viu miserablement en una cabana, exiliat.
Hitomaru arriba a Hyuga amb unes acompanyants on és el seu pare i comença a indagar on viu l'exiliat.
Kagekiyo es plany de la ceguesa mentre recorda amb enyorament el seu passat gloriós de militar. Es diu que mai ningú no anirà a visitar un home tan desafortunat com ell en un racó oblidat de tothom.
Hitomaru s'acosta a una cabana d'aspecte molt pobre i tot sentint una veu pregunta qui hi viu. Kagekiyo respon que hi ha una persona cega. Hitomaru li pregunta si coneix Kagekiyo i ell contesta que ha sentit parlar d'ell però no en sap res més i que vagin a un altre lloc a esbrinar-ho. Kagekiyo es pregunta qui podria ser aquella persona que el demana i pensa que potser era la seva filla, una nena que va tenir amb una cortesana amb qui va mantenir relacions durant un temps, i va preferir deixar la criatura a cura de la mestressa d'un hostal. No vol que el vegi així, que el seu amor de pare no li permet causar-li el dolor de la seva situació tan penosa.
Quan les noies arriben al poble i diuen el nom de Kagekiyo els indiquen que és allà en aquella pobre cabana on viu. Els vilatans expliquen que quan va arribar al poble, orb, es va tallar els cabells i va començar a viure com un captaire i tothom commogut per la seva desgràcia l'han ajudat a sobreviure. Quan pregunten perquè el volen veure les noies contesten que Hitomaru és la seva filla i voldria conèixer al seu pare. Llavors un d'ells diu que l'acompanyi, que ell el cridarà i llavors quan contesti podrà parlar amb ell. Arriben a la barraca i el criden. Kagekiyo es queixa dels crits que el destorben i que no vol que ningú contempli el seu dolor, però el vilatà li diu que qui el vol veure és la seva filla. La noia es plany de la indiferència del pare davant del desig d'ella de conèixer-lo. Kagekiyo explica que és la vergonya del seu estat actual i que no vol causar-li més dolor. Finalment decideix parlar amb ella i li narra la batalla de Yashima on la seva vida va canviar del tot, amb la condició, però, de que un cop acabada la narració ella se'n tornarà a casa seva i mai més no es tornaran a veure. La noia ho accepta. Kagekiyo narra la batalla de Yashima (descrita al Heike Monogatari, llibres esmentats més avall), i a seva lluita contra els soldats dels Minamoto. Acaba demanant a Hitomaru les seves pregàries per la seva salvació pòstuma i que siguin “llum de la seva fosca”. La filla s'allunya pee sempre més.


Referències :

“Heike Monogatari” (平家物語), llibres :

05 – El palau de Kan.yô (咸陽宮).
08 - Muroyama (室山).
10 - Fujito (藤戸).
11 - L'arc a l'aigua (弓流).


“Ise Monogatari” (伊勢物語).

“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre 53 : Tenarai (手習).

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, ´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la versió feta el 406 la més completa.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC (hi ha altres dates, però).

“Azuma Kagami” (吾妻鏡, també s'escriu 東鑑, amb la mateixa pronunciació) : Mirall de l'est.
Autor desconegut. És una crònica medieval de l'època de Kamakura (鎌倉, 1185/1192 – 1333) que cobreix la rebel.lió dels Minamoto contra els Heike entre els anys 1180 i 1266. L'obra també és coneguda com “Hôjôbon” (北条本) perquè el document va estar en possessió de la família d'aquest nom abans de ser lliurat com un regal a Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616).
Consta de 52 parts però manca la no. 45 que es considera perduda. Tot i les seves mancances és l'obra fonamental d'aquest període històric.

o0o