NTCJ 62

景清
Kagekiyo

Autor : Desconegut.

Argument : Una noia. Hitomaru (人丸), vol trobar al pare que no ha conegut mai, Kagekiyo (Akushichibyōe Kagekiyo – 悪七兵衛景清, ?-1185), oficial de l'exèrcit dels Taira. Kagekiyo va sobreviure a la desfeta de la batalla de Yashima però ara cec viu miserablement en una cabana, exiliat.
Hitomaru arriba a Hyuga amb unes acompanyants on és el seu pare i comença a indagar on viu l'exiliat.
Kagekiyo es plany de la ceguesa mentre recorda amb enyorament el seu passat gloriós de militar. Es diu que mai ningú no anirà a visitar un home tan desafortunat com ell en un racó oblidat de tothom.
Hitomaru s'acosta a una cabana d'aspecte molt pobre i tot sentint una veu pregunta qui hi viu. Kagekiyo respon que hi ha una persona cega. Hitomaru li pregunta si coneix Kagekiyo i ell contesta que ha sentit parlar d'ell però no en sap res més i que vagin a un altre lloc a esbrinar-ho. Kagekiyo es pregunta qui podria ser aquella persona que el demana i pensa que potser era la seva filla, una nena que va tenir amb una cortesana amb qui va mantenir relacions durant un temps, i va preferir deixar la criatura a cura de la mestressa d'un hostal. No vol que el vegi així, que el seu amor de pare no li permet causar-li el dolor de la seva situació tan penosa.
Quan les noies arriben al poble i diuen el nom de Kagekiyo els indiquen que és allà en aquella pobre cabana on viu. Els vilatans expliquen que quan va arribar al poble, orb, es va tallar els cabells i va començar a viure com un captaire i tothom commogut per la seva desgràcia l'han ajudat a sobreviure. Quan pregunten perquè el volen veure les noies contesten que Hitomaru és la seva filla i voldria conèixer al seu pare. Llavors un d'ells diu que l'acompanyi, que ell el cridarà i llavors quan contesti podrà parlar amb ell. Arriben a la barraca i el criden. Kagekiyo es queixa dels crits que el destorben i que no vol que ningú contempli el seu dolor, però el vilatà li diu que qui el vol veure és la seva filla. La noia es plany de la indiferència del pare davant del desig d'ella de conèixer-lo. Kagekiyo explica que és la vergonya del seu estat actual i que no vol causar-li més dolor. Finalment decideix parlar amb ella i li narra la batalla de Yashima on la seva vida va canviar del tot, amb la condició, però, de que un cop acabada la narració ella se'n tornarà a casa seva i mai més no es tornaran a veure. La noia ho accepta. Kagekiyo narra la batalla de Yashima (descrita al Heike Monogatari, llibres esmentats més avall), i a seva lluita contra els soldats dels Minamoto. Acaba demanant a Hitomaru les seves pregàries per la seva salvació pòstuma i que siguin “llum de la seva fosca”. La filla s'allunya pee sempre més.


Referències :

“Heike Monogatari” (平家物語), llibres :

05 – El palau de Kan.yô (咸陽宮).
08 - Muroyama (室山).
10 - Fujito (藤戸).
11 - L'arc a l'aigua (弓流).


“Ise Monogatari” (伊勢物語).

“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre 53 : Tenarai (手習).

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, ´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la versió feta el 406 la més completa.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC (hi ha altres dates, però).

“Azuma Kagami” (吾妻鏡, també s'escriu 東鑑, amb la mateixa pronunciació) : Mirall de l'est.
Autor desconegut. És una crònica medieval de l'època de Kamakura (鎌倉, 1185/1192 – 1333) que cobreix la rebel.lió dels Minamoto contra els Heike entre els anys 1180 i 1266. L'obra també és coneguda com “Hôjôbon” (北条本) perquè el document va estar en possessió de la família d'aquest nom abans de ser lliurat com un regal a Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616).
Consta de 52 parts però manca la no. 45 que es considera perduda. Tot i les seves mancances és l'obra fonamental d'aquest període històric.

o0o