YAMATO MONOGATARI (大和物語) 27
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
【二十七】
かいせうといふ人法師になりて山にすむあいたにあらはひなとする人のなかりけれはおやのもとにきぬをなんあらひにをこせたりけるをいかなるおりにか有けんむつかりておやはらからのいふこともきかて法師になりぬる人はかくうるさきこといふものかといひけれはよみてやりける
今は我いつちゆかまし山にても世の憂ことはなをも絶ぬか
Quan un home de nom Kaisen (61) que s'havia fet monjo vivia a la muntanya no tenia ningú que li fes la bugada enviava la roba a ses pares perquè la hi restessin. En una certa ocasió, els pares s'enutjaren :
- Algú que sens consultar res amb els pares s'ha fet monjo, ens ha d'amoïnar d'aquesta manera?.
Llavors, ell composà ;
---En aquests moments on podria jo anar si ací al cim les fretures d'aquest món encara les haig d'haver? (62)
- - - - - -
61 – El text original posa “Kaisô” (かいそう), però es tracta de “Kaisen” (戒仙, ¿-?), que te diversos poemes en el Gozenwakashû (後撰和歌集). En aquell temps “う” també s'utilitzava per a “ん”.
62 – Potser Inspirat en el poema no. 956, llibre 18, del Kokinshû (古今集), d'Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒, 859–925) :
山のほうしのもとへつかはしける
世をすてて山にいる人山にても猶うき時はいづちゆくらむ
o0o
