20 de novembre de 2021

堤中納言物語 -17- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言 EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA

 五月待ちつけたる花橘の香も、昔の人戀しう、秋の夕に劣らぬ風にうち匂ひたるは、をかしうもあはれにも思ひ知らるゝを、山郭公も里馴れて語らふに、三日 月の影ほのかなるは、折から忍び難くて、例の宮わたりに訪はまほしう思さるれど、「甲斐あらじ。」とうち歎かれて、或るわたりの、猶情あまりなるまでと思 せど、そなたは物憂きなるべし。「如何にせむ。」と眺め給ふほどに、  「内裏に御遊び始まるを、只今參らせ給へ。」 とて、藏人の少將參り給へり。  「待たせ給ふを。」 などそゝのかし聞ゆれば、物憂ながら、  「車さし寄せよ。」 など宣ふを、少將、  「いみじうふさはぬ御氣色の候ふは、たのめさせ給へる方の、恨み申すべきにや。」 と聞ゆれば、  「斯許りあやしき身を、怨しきまで思ふ人は、誰か。」 など言ひかはして參り給ひぬ. La fragància de les flors de taronger atardia la florida fins la cinquena lluna (1), com memòries d'amor d'aquella persona d'antany gens inferior als olors que porta l'oratge dels capvespres de la tardor. Allò que l'encisava i emmelangia alhora, el féu adonar de la decandida llum de la lluna amb el cant d'una cuquella de la muntanya (2) prop d'un llogaret, i llavors sentí el desig de visitar una princesa que havia conegut, mes seria endebades. Pensà d'anar a un altre indret on hi hauria abundor d'afecte, emperò allà quelcom l'adolorava i mentre encara ho contemplava, arribà el tinent del Cos de la Guàrdia Imperial i li digué : – És a punt de començar l'entreteniment a palau. Vine de seguida. I apressat per “Sa majestat t'espera”, encara entristit, féu preparar el carruatge. – No se't veu en disposició adient. Diria que algú que compte amb tu aquesta nit te'n farà retret. – Qui pensaria en retreure res a algú tan insignificant com jo? I tot parlant sortiren. - - - - - - 1 – (389 – 02) Referència al poema no.139 del Kokinwakashû (古今和歌集) : 五月さつきまつ花橘のかをかげば昔の人の袖の香ぞする. 2 – (389 – 05) Referència al poema del Shûîwakashû (拾遺和歌集卷第十六) : 足引のやま時鳥里なれてたそがれどきに名のりすらしも. o0o