落窪物語 -51
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　戌の時ばかり渡りたまふ。車十して、儀式めでたし。おりて見たまへば、げに寝殿は皆しつらひたり。屏風、几帳立て、みな畳敷きたり。見たまふに、げにいかに思ふらむと、いとほしけれど、北の方ねたしと思ひ知れとなりけり。女君は、おとどの思すらむことを、おしはかりたまふに、物の興もなく、いとほしきことを思ほす。男君は、「運びたらむ物、失ふな。たしかに返さむ」と宣ふ。
　かくめでたくののしる。中納言殿には、渡りぬやと、見せたまふに、「かうかう、めでたくして渡りたまひぬ」と語り申せば、「今は力なし」と、集まりて嘆くをも知らで、遊びののしる。衛門、かくしたまふを、思ふやうにめでたしと、男君を思ふ。
　つとめて、越前の守「運びはべりし物ども、運び返しはべらむ」とて参りたれば、「三日は、ここの物、はかへは持ていくまじ。今、今日明日ぐして取りに物せよ。いとたしかにありや」と宣ひて、ことに聞き入れねば、思ひ惑ふこと限りなし。三日がほど、遊びののしりて、いと今めかしうをかし。
　四日のつとめて、越前の守参りて、「今日だに賜はらむ。人々の櫛の箱などやうの物こめて、いとあしくなむ」と、わび申せば、いとをかしがりて、皆目録して返したまふ。男君「かの昔の古蓋の鏡の箱はありや。これに添へて返したまへかし。北の方、宝と思ひためりき」と宣へば、衛門、興じ喜びて、「衛門がもとに侍り」とていとただならむよりはとて、「しるしばかり物書きつけたまへ」と申したまへば、女君「いで、いさや。いとぼしきついでに知られたてまつらむこそ。苦しき」と宣へば、「なほなほ」と申したまへば、鏡の敷をおし返して書きたまふ。
　　　　あしくれは憂きこと見えします鏡さすがに影ぞ恋しかりける
と書きたまへり。色紙一重に包みて、物の枝につけて、「越前の守呼びて取らせよ」とて、衛門に取らせて、越前の守召して、「いかにあやしう思すらむと思へど、御消息もせで渡りたまふと聞きしかば、あやしうてなむ。このいとほしかりかしこまりも、みづから聞えはべらむ。この券もたしかに御覧ぜさせ、聞ゆべきことも侍り。『今日明日のほどに必ず立ち寄らせたまへ』と、おとどに聞えさせたまへ。そこたちも、ただ今、便なきやうに思ふらむ。つひにここにぞ言ひ語らはむ」と宣ふ。御けしき、いとよし。越前の守、いとあやしと思ふ。「おとど必ず立ち寄りたまはば、やがて御供に、そんこにも物したまへ」と宣へば、承りて、歩み出づるに、衛門、妻戸のもとにて、「ここに立ち寄りたまへ」と言はすれば、いと覚えなくあやしと思ひながら寄りたり。袖口いと清げにさし出だして、「これ、北の方に奉らせたまへ。昔いとやむごとなき物に思かたりし物なれば、今まで失はせたまはざりけるは。この御物どもの返り参るにつけて、思し出でさせたまひてなむ」と言へば、いとあやしと思ひて、「誰が御消息とか物しはべらむ」、「ただおのづから思ひ出できこえたまひてむ。私にも、声ばかりこそとは聞き知りたまはずや」と言ふ。あこきなりけり、この殿にこそありけれ、と思ひて、「布留の都をば忘れたまひけるなめれば、何かは知りげにも聞えはべらむ。まめやかには、この殿に参りはべらむ時には、知る人に尋ねきこえむ」と言ふに、「さても、またもさぶらふは」とて、さし出でたり。少納言なり。あやしうも集まりたるかなと思ふに、また奥の方に、「目並ぶと言ふなれば、まろは驚かしきこえじ」と言ふ声を聞けば、中の君の御もとなりし侍従の君なり。越前の守の思ひて時々住みける。かくのみかしこの人の声にて言ひかくれば、心ちもあわてて、いかなることならむと、あやしうて、えいらへやらず。衛門「三郎君と聞えしは、今は何にてかおはすらむ。御冠やしたまへる」、「しかじか、この春なむ大夫といふめる」といらふれば、「『必ず参りたまへ。対面に聞ゆべきことなむ積りて』と聞えたまへ」と言へば、「いと安きこと」とて、この包みたる物いとゆかしうて、急ぎ出でたまひぬ。
　道々かの殿のさま思ふに、いとあやしく、落窪の君の、この妻にてあるにやあらむ、あこきといひしが、けしき、いとやかなり、また、あつらへたるやうに、かしこの人の集まりたるは。思ふによそ人のあらむよりは、さりともと、いとうれしき。さるは、北の方の懲ぜじさまも、国にのみありて、見ぬなりけり。


Cap a l'hora del Gos (64) L'Emon no Kai es traslladà amb tota cerimònia a Sanjô amb una corrua de deu carruatges. Quan tots baixaren veieren que l'edifici principal era completament aparellat, cortines i paravents posats, i els “tatamis” (65) estesos. Quan l'Emon no Kami ho veié no pogué evitar de pensar en la consternació del Chûnagon, emperò, tot era perquè la Kita no Kata sentís sa venjança. Ochikubo s'imaginà com es sentiria son pare i no mostrà cap interès en la casa, tota entristida.

– Que no es perdi res de llurs pertinences, que certament les hi tornarem.

I hom era molt content i feren gatzara.

Els servidors del Chûnagon tornaren a la residència i explicaren amb quina magnificència s'hi havia traslladat l'Emon no Kami. La família s'aplegà deplorant aquella situació sabent que no s'hi podia fer res, mentre a Sanjô tot era esbarjo.

Emon pensà ufanosa que l'Emon no Kami havia fet allò que ella desitjava.

L'endemà l'Echizen no Kami es presentà a Sanjô.

– Voldria emportar-me les pertinences que hi hem traslladat.
– Res no sortirà d'ací en tres jorns. Veniu passat demà al matí per prendre-les. Sou cert que són ací?

Tot veient que no se l'escoltava l'Echizen no Kami fou molt trasbalsat.

Passaren tres jorns de festa a la manera en voga.

El matí del quart jorn arribà l'Echizen no Kami i digué greujós :

– Voldria haver nostres coses avui com a poc. Les dones de la família són molt amoïnades sens llurs capses amb les pintes.

L'Emon no Kami, cofoi, li ho tornà tot després de comprovar-ho en una llista.

– Teniu aquella antiga capsa del mirall (66) amb les coses a tornar? Crec que a la Kita no Kata li era molt preuada – preguntà l'Emon no Kami.

Emon fou encantada de la pensada.

– La tinc jo.

I anà a prendre-la. La gent que no l'havia vist abans exclamà amb grans rialles que era horrorosa. L'Emon no Kami digué a Ochikubo d'afegir-hi una nota.

– No sé què posar-hi. Amb el que estan passant fer-los saber que sóc ací els faria patir més.
– Tot i així, fes-ho.

I Ochikubo escriví al dors de la capsa aquest poema :

És aquest mirall
que sempre reflectia
tot mon desconsol
ara la remembrança
molt estimada d'abans.

Ho embolicaren amb un full de paper acolorit lligat a una branqueta.

– Porta-ho a l'Echizen no Kami.

I ho donà a Emon. Féu cridar a l'Echizen no Kami.

– Entenc que penseu que mon comportament ha estat ben estrany, emperò, quan he sabut que us traslladàveu sens avisar-me he estat jo l'estranyat. Voldria presentar mes excuses personalment al vostre pare i mostrar-vos les escriptures. Us prego de venir demà mateix. Ara tots em trobareu una persona desagradable, aviat, emperò, podrem haver una bona relació.

Tot açò ho digué de manera molt amical.

L'Echizen no Kami ho trobà molt rar.

– Digueu al vostre pare de venir, i vós també.

Quan L'Echizen no Kami feia per anar-se'n passant al costat d'una porta un servent li demanà d'entrar-hi. Tot i trobant-ho estrany s'hi atansà. Emon era dintre rere una cortina deixant veure l'exquisida bocamàniga de son vestit, i digué :

– Doneu açò a la Kita no Kata. És quelcom antic i noble que ella ha preuat molt. Nosaltres l'hem guardat fins avui perquè no es perdés. Ara que us tornem vostres pertinences la senyora vol que l'hagueu car se n'ha recordat.

Molt sorprès L'Echizen no Kami preguntà :

– De la part de qui és açò?
- Ella ja ho sabrà, “....i només sa veu.....” (67).

A l'Echizen noi Kami li semblà que era Akogi, i pensà que ara era al servei d'aquella mansió.

– Fa tant de temps que sóc fora que he oblidat “......l'antiga capital......” (68) i no t'he reconegut. La propera vegada que vingui m'agradaria veure't, com una coneguda d'abans.
– Bé, hi ha una altra coneguda.

I aparegué una altra bocamàniga, era Shônagon.
L'Echizen no Kami es preguntà que com era que totes elles fossin allà. De dintre es sentí una altra veu :

– Com diu el poema “....envoltat de belleses.....” (69). No us sorprendrà que jo també sigui ací.

Era la veu de Jijû que havia estat al servei de la segona dama. L'Echizen havia tingut una relació amb ella. Restà sens resposta desconcertat per la sorpresa al sentir aquelles veus.

– Què fa el tercer senyor? Ha celebrat ja la majoria d'edat?
– Doncs aquesta primavera ha estat nomenat Daibu (70).
– Quan vingueu porteu-lo amb vós. Tenim moltes coses a explicar-li.

L'Echizen no Kami hi consentí i s'apressà a tornar-se'n amb ganes de veure què era aquell paquet.

De camí pensà en el que havia passat allà, tot era tan estrany. Es preguntà si Ochikubo no en seria la senyora. La dita Akogi hi tenia una bon bona posició. Quina sorpresa trobar-se amb tota aquella gent aplegada allà. Quant hi pensava, elles no podien ésser al servei d'algú altre que no fos Ochikubo i se n'alegrà. Res no sabia dels maltractaments de la Kita no Kata perquè ell no hi era a la casa.

- - - - - -

64 - “L'hora del gos” (Inu no toki - 戌の時) : període de temps comprès entre les 19-21 hores.
65 – Tatami (畳) : característiques estores de palla que cobria el terra de les cases japoneses (en l'actualitat són, evidentment, d'altres materials). Procedeix del verb tatamu (畳む) : enrotllar, caragolar, etc.
66 – Veure el capítol no. 16.
67 – Referència al poema no. 144, llibre 3, Kokinrokujô (古今和歌六帖 ) :
いそのかみ ふるきみやこの 郭公 声ばかりこそ 昔なりけれ.
Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859-897). Nom laic : Yoshimine no Harutoshi (良岑玄利). Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).
68 – Referència al mateix poema esmentat abans.
69 - Referència al poema no. 754, llibre 15, Kokinrokujô (古今和歌六帖 ) :
花がたみ 目ならぶ人の あまたあれば 忘られぬらむ 数ならぬ身は. Anònim.
70 – Daibu (大夫) : senescal (5è. Rang).

o0o