28 de maig del 2022

中納言物語 -43- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (03)

今の人明日なむ渡さむとすれば、この男に知らすべくもあらず。「車なども誰にか借らむ。『送れ。』とこそは言はめ。」と思ふも、をこがましけれど、言ひ遣る。  「『今宵なむ物へ渡らむ。』と思ふに、車暫し。」 となむ言ひやりたれば、男、「あはれ、何方(いづち)にとか思ふらむ。往かむさまをだに見む。」と思ひて、今此處へ忍びて來ぬ。女待つとて端に居たり。月の明きに、泣く事限りなし。  我が身かくかけ離れむと思ひきや月だに宿をすみ果つる世に と言ひて泣く程に、來れば、さりげなくて、うちそばむきて居たり。  「車は牛たがひて、馬なむ侍る。」 といへば、  「唯近き所なれば、車は所狹し。さらばその馬にても、夜の更けぬ前(さき)に。」 と急げば、「いとあはれ。」と思へど、彼處には皆「朝に。」とおもひためれば、遁るべうもなければ、心苦しう思ひ〳〵、 馬牽き出させて、簀子に寄せたれば、乘らむとて立ち出でたるを見れば、月のいと明きかげに、有樣いとさゝやかにて、髪はつやゝかにて、いともいと美しげに て、丈ばかりなり。男、手づから乘せて、此處彼處ひきつくらふに、いみじく心憂けれど、念じて物も言はず。馬に乘りたる姿・頭つき、いみじくをかしげなる を、「哀れ。」と思ひて、  「送りに我も參らむ。」といふ。  「唯こゝもとなる所なれば、敢へなむ。馬は只今返し奉らむ。その程は此處におはせ。見苦しき所なれば、人に見すべき所にも侍らず。」 といへば、「さもあらむ。」と思ひて、とまりて尻うち懸けて居たり。この人は、供に人多くは無くて、昔より見馴れたる小舍人童一人を具して往ぬ。男 の見つる程こそかくして念じつれ、門ひき出づるより、いみじく泣きて行くに、この童いみじくあはれに思ひて、このつかふ女をしるべにて、はる〴〵とさして行けば、  「『唯こゝもと。』と仰せられて、人も具せさせ給はで、かく遠くはいかに。」 といふ。山里にて人も歩かねば、いと心細く思ひて泣き行くを、男も、あばれたる家に、唯一人ながめて、いとをかしげなりつる女ざまの、いと戀しく覺 ゆれば、人やりならず、「いかに思ひ居つらむ。」と思ひ居たるに、やゝ久しくなり行けば、簀子に、足しもにさし下しながら寄り臥したり。 Com l’home era enfeinat amb el trasllat d’aquella nova dona a casa per a l’endemà, ella no li féu saber res de tot allò. - A qui podria demanar que em deixessin un carruatge? L’hi hauria de dir que m’acompanyés. Es preguntà tot i que seria absurd demanar-li-ho . Li envià una nota : - Voldria anar a un lloc una mica lluny. Si pogués haver el carruatge per un temps.... Quan ell ho llegí pensà : - Ai las! On pensa anar? Per poc hauria de veure-la quan se’n vagi. I anà on era ella d’amagat. La dona era a la galeria tot esperant el carruatge. A la llum de lluna no feia sinó plorar. Om pensaria Que seria lluny d’ací Quan fins la lluna En aquesta llar de nit Sempre hi torna? Deia açò tota plorosa quan ell arribà. Ella féu com si no passés res, asseguda mirant cap a un costat. - En lloc del carruatge haureu un cavall. - Com és a prop, amb el carruatge seria excessiu. El cavall m’està bé. Me n’haig d’anar abans que es faci fosc. Sa veu apressada l’entristí molt, emperò, com tothom de l’altra casa l’esperava al matí, no podia defugir-ho. Pesarós, féu sortir el cavall i l’aproparen a la galeria. Quan ella eixí per a muntar, ell, a la radiant llum de la lluna, veié com n’era de menuda i com de lluent i preciós era son cabell, tan llarg com ella mateixa. Ell mateix l’ajudà a muntar i revisà que tot fos en ordre. Ella es sentí molt malaurada, emperò, es contingué i no digué res. Sa figura dalt del cavall amb el cap inclinat era preciosa, i ell tot commogut digué : - Vindré amb tu per a acompanyar-te. - És a prop, ja està bé. Faré tornar el cavall de seguida; mentrestant, resta ací. El lloc és tan rònec que no vull pas que el vegis. Ell decidí fer-ho així i restà assegut a la galeria. La dona no tenia molta gent amb ella. Per tot acompanyament hi havia un jove patge que des d’antany era amb ella. Mentre encara era sota l’esguard de l’home ella féu per a amagar les llàgrimes, emperò, tan prompte travessà la portalada plorà amb desconsol i el patge era trasbalsat. La serventa els guià pel camí mentre s’allunyaven. - Havíeu dit que hi arribaríem tot seguit. Com és que ningú no us acompanya tan lluny? Era un poble de muntanya i no hi havia ningú. Ella anava plorant molt afligida. L’home, a casa, inquiet, sol i ple de melangia, pensava amb tot l’afecte en aquella preciosa dona per a qui tenia tota la consideració. Es preguntà en què estaria pensant mentre marxava, i mica en mica, després d’una bona estona, s’estirà a la galeria amb les cames penjant. o 0 o