徒然草 - 217 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -217- - - -

ある大福長者の曰く、「人は萬をさしおきて、一向（ひたぶる）に徳をつく〔富を身につける〕べきなり。貧しくては生けるかひなし。富めるのみを人とす。徳をつかむとおもはば、すべからくまづその心づかひを修行すべし。その心といふは他の事にあらず。人間常住の思ひに住して、假にも無常を觀ずる事なかれ。これ第一の用心なり。次に萬事の用をかなふべからず。人の世にある、自他につけて所願無量なり。欲に從ひて志を遂げむと思はば、百萬の錢ありといふとも、しばらくも住すべからず。所願は止むときなし。財は盡くる期（ご）あり。かぎりある財をもちてかぎりなき願ひに從ふこと、得べからず。所願心に兆すことあらば、われを亡すべき惡念きたれりと、かたく愼みおそれて、小用〔一寸した用〕をもなすべからず。次に、錢を奴〔下僕〕の如くしてつかひ用ゐるものと知らば、長く貧苦を免るべからず。君の如く神のごとくおそれ尊みて、從へ用ゐることなかれ。次に恥にのぞむといふとも、怒り怨むる事なかれ。次に正直にして、約をかたくすべし。この義を守りて利をもとめむ人は、富の來ること、火の乾けるに就き、水の下れるに從ふ〔非常に容易に出來る比喩、易に「水流レ濕、火就レ燥。」〕が如くなるべし。錢つもりて盡きざるときは、宴飮聲色〔酒宴と音樂と性欲〕を事とせず、居所をかざらず、所願を成ぜざれども、心とこしなへに安く樂し。」と申しき。そも＼／人は所願を成ぜむがために財をもとむ。錢を財とする事は、願ひをかなふるが故なり。所願あれどもかなへず、錢あれども用ゐざらむは、全く貧者とおなじ。何をか樂しびとせむ。このおきてはたゞ人間の望みを絶ちて、貧を憂ふべからずと聞えたり。欲をなして樂しびとせむよりは、しかじ財なからむには。癰疽（ようそ）〔共に腫物の名稱、發熱烈しく危險な腫物〕を病む者、水に洗ひて樂しびとせむよりは、病まざらむには如かじ。こゝに至りては、貧富分くところなし。究竟（くきゃう）〔天台に六階級あつて凡夫が成佛するまでを分つてある、究竟はその最高。〕は理即〔同上の最低階級、單に佛性のみ具備して開覺されないもの〕にひとし。大欲は無欲に似たり。- - - Una persona molt rica digué : - L’home ha de deixar-ho tot i dedicar-se totalment a haver riqueses. La vida no paga la pena si s’és pobre. Només aquell que és ric és un home. Si vols ésser ric, primer de tot ho hauries de prendre en consideració i convèncer-te de què no hi ha una altra cosa. Has de viure amb la convicció de què la vida de l’ésser humà és infinita i no considerar-la com quelcom efímer. És la primera cosa a tenir en compte. A continuació, no siguis mai complaent amb totes tes necessitats. L’home en aquest món té moltíssims desigs, ell mateix i els altres. Si vols assadollar tes cobejances et caldran molts diners i seran de poca durada. Els desigs no tenen aturador. Arribarà el moment en què ta fortuna s’exhaurà. Amb una limitada fortuna no podràs satisfer tes desigs sens límits. Si el desig neix de ton cor, és com un mal pensament que arriba per a destruir-te. Sigues molt prudent i tingues temença. No acompleixis ni els desigs més petits. Després, si imagines que els diners es fan servir com un criat no te’n sortiràs mai de la penúria. Tem i respecta els diners com un amo o un déu, no l’usis endebades. A continuació, encara que t’enfrontis a la vergonya, no siguis ni ressentit ni enutjat. Tot seguit, sigues honest i ferm amb tes promeses. A aquell que segueix aquestes regles i cerca el profit li arribarà la riquesa, tan segur com que el foc crema la llenya i l’aigua s’escola cap avall (360). Mentre no gastis els diners acumulats ni et complaguis amb festes, música i dones ni en ornaments per a la casa i mai no satisfàs tes desigs ton cor serà sempre en pau i content. - Bé, és per a acomplir els desigs que l’home cerca fortuna. El diner és fortuna i açò ens permet realitzar nos desigs. Si l’home té desigs i no els realitza, té diners i no els usa és com si fos molt pobre. Quin plaer haurà? Aquests preceptes tenen per a fi que els éssers humans renunciïn a llurs ànsies i no pateixin en llur pobresa. Millor no haver fortuna que haver plaer cercant realitzar nos ànsies. L’home que pateix de forònclos haurà assossec als rentar-los, mes millor seria no ésser-ne malalt. Ací arribats, no hi ha diferència entre pobresa i riquesa. El final i el principi són el mateix. Molta cobejança és igual a la manca de cobejança. - - - - - - - - - 360 – (361 – 15) Referència al Llibre dels Canvis (易經) compilat a finals segle IX a.e.c. Un dels cinc grans clàssics de la literatura clàssica xinesa, n’és el més antic. Vegeu la nota 353. - - - o0o

徒然草 - 216 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -216- - - -

最明寺入道、鶴岡の社參の序（ついで）に、足利左馬入道〔足利義氏、義兼の子〕の許へ、まづ使を遣して、立ちいられたりけるに、あるじまうけられたりけるやう〔饗應設備の樣〕、一獻に打鮑〔鮑肉を打ちのべたもの〕、二獻にえび、三獻にかい餅（もちひ）〔今の萩の餅〕にて止みぬ。その座には、亭主（ていす）夫婦、隆辨僧正〔鶴ヶ岡八幡の別當〕、あるじ方〔主人側〕の人にて坐せられけり。さて、「年ごとに賜はる足利の染物心もとなく〔不安心、貰へるか心配〕候。」と申されければ、「用意し候。」とて、いろいろの染物三十、前にて、女房どもに小袖に調ぜさせ〔仕立てさせ〕て、後につかはされけり。その時見たる人のちかくまで侍りしが、かたり侍りしなり。 - - - El bonze laic de Samyô (357), que era de pelegrinatge al santuari de Tsurugaoka, féu per a visitar el bonze laic Ashikaga no Sama (358) i primer hi envià un servent per a anunciar son arribada. Una vegada allà, se l’atengué de la manera següent: amb la primera copa es serví una orella de mar, amb la segona gambes, i pastissets d’arròs amb la tercera, i açò fou tot. Amb l’amo de la casa hi havia sa muller i l’abat Ryûben (359). A continuació, el bonze laic de Samyô digué : - Espero amb impaciència la roba tenyida d’Ashikaga que m’envieu cada any. - Ja és arranjada – digué l’amo de la casa. I portaren trenta peces de teixit tenyits amb diversos colors, i allà mateix les dames de companyia les tallaren i feren un kimono de seda amb folre que després li fou enviat. Açò explicà una persona que ho veié i que fins fa poc encara hi era. - - - - - - - - - 357 – (359 – 01) Era Hôjô Tokiyori (北条時頼, 1227-1263). 358 – (359 – 02) Era Ashikaga Yoshiuji (足利義氏, 1188-1254). 359 – (359 – 06) L’abat Ryûben (隆辨僧正, 1206-1283). Era “bettô” (別當), el bonze al càrrec del temple del santuari de Tsurugaoka. - - - o0o

徒然草 - 215 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -215- - - -

平宣時朝臣〔大佛陸奧守宣時、朝直の子〕、老いの後昔語に、「最明寺入道、ある宵の間によばるゝ事ありしに、『やがて〔すぐ〕。』と申しながら、直垂のなくて、とかくせし程に、また使きたりて、『直垂などのさふらはぬにや。夜なれば異樣〔粗末のもの〕なりとも疾く。』とありしかば、なえたる〔布の糊がぬけて萎えたる〕直垂、うち＼／の儘にて〔平常のまゝで〕罷りたりしに、銚子にかはらけ取りそへてもて出でて、『この酒をひとりたうべむ〔たべん〕がさう＼〃／しければ申しつるなり。肴こそなけれ、人はしづまりぬらむ。さりぬべき物やあると、いづくまでも求め給へ。』とありしかば、紙燭（しそく）〔脂燭とも書く、紙に脂油をぬりしもの〕さしてくま＼〃／〔すみずみ〕を求めしほどに、臺所の棚に、小土器（こがはらけ）に味噌の少しつきたるを見出でて、『これぞ求め得て候。』と申ししかば、『事足りなむ。』とて、心よく數獻（すこん）に及びて興に入られはべりき。その世にはかくこそ侍りしか。」と申されき。 - - - Taira no Nobutoki Ason (355), ja d’avançada edat, explicava : - Un vespre, el bonze laic Samyô (356) em convidà que anés a veure’l d’immediat. Jo era frisós perquè no tenia un vestit de cerimònia prest, i llavors m’envià un altre missatger que digué “No teniu cap vestit de cerimònia? No té importància si porteu qualsevulla altra roba aquest vespre, mes, féu pressa”. Així doncs, portí un vestit de cerimònia vell d’estar per casa. Una vegada allà, el bonze laic portà una gerra de vi i uns gots de terrissa tot dient “Era una pena beure’m aquest vi tot sol, per açò us he dit de venir. No tinc res per a acompanyar-lo. La gent de casa serà ja al llit. Per què no doneu un cop d’ull per veure si hi ha res adient per a menjar?”. Encenguí una candela i cerquí per tots els racons. A la cuina, en una lleixa, trobí una mica de pasta de mongetes en un petit atuell de terrissa. Ho portí dient que allò era tot el que havia trobat. Ell contestà “Bé, ja fem amb açò”, i ben contents beguérem uns quants gots de vi i tot fou molt plaent. Així eren les coses en aquell temps. - - - - - - - - - 355 – (356 – 01) Osaragi Nobutoki (大佛宣時, 1238-1323). Va ser governador de Mutsu. - - - 356 – (356 – 02) Era Hôjô Tokiyori (北条時頼, 1227-1263). - - - o0o

徒然草 - 214 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - - - - -214- - - -

想夫戀（さうふれん）〔白氏文集には相夫憐とある、相府蓮といふ説もある、本文に出て居る。〕といふ樂は、女、男を戀ふる故の名にはあらず。もとは相府蓮、文字のかよへるなり。晉の王儉、大臣（おとゞ）として、家に蓮（はちす）を植ゑて愛せしときの樂なり。これより大臣を蓮府（れんぷ）〔大臣の邸〕といふ。廻忽（くゎいこつ）〔樂の名〕も廻鶻（くゎいこつ）なり。廻鶻國〔囘乾とも云ふ、外蒙古の一種族〕とて夷の強（こは）き國あり、その夷、漢に伏して後にきたりて、おのれが國の樂を奏せしなり。 - - - La música dita “Sôfuren” no té le significat de l’amor d’una dona a son espòs. Originalment, s’empraven uns caràcters diferents que significaven “el lotus de l’oficina del primer ministre” . La música és del temps de quan Shin no Ôken (354) era conseller i plantà un lotus a casa. Des de llavors se l’anomena “el ministre de l’oficina del lotus”. La música “Kaikotsu”, giravolts sobtats, tenia també altres caràcters que significaven “país dels uigurs”, una poderosa tribu de bàrbars. Després d’ésser sotmesos pels xinesos foren menats a la capital i allà tocaven la música de llur país. - - - - - - - - - - - - 354 – (355 – 04) Chin no Ôken (晉の王儉) era Wang Chien (451-489). Va instal.lar l’oficina del seu càrrec a casa seva. o0o