徒然草 - 217 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -217- - - -

ある大福長者の曰く、「人は萬をさしおきて、一向（ひたぶる）に徳をつく〔富を身につける〕べきなり。貧しくては生けるかひなし。富めるのみを人とす。徳をつかむとおもはば、すべからくまづその心づかひを修行すべし。その心といふは他の事にあらず。人間常住の思ひに住して、假にも無常を觀ずる事なかれ。これ第一の用心なり。次に萬事の用をかなふべからず。人の世にある、自他につけて所願無量なり。欲に從ひて志を遂げむと思はば、百萬の錢ありといふとも、しばらくも住すべからず。所願は止むときなし。財は盡くる期（ご）あり。かぎりある財をもちてかぎりなき願ひに從ふこと、得べからず。所願心に兆すことあらば、われを亡すべき惡念きたれりと、かたく愼みおそれて、小用〔一寸した用〕をもなすべからず。次に、錢を奴〔下僕〕の如くしてつかひ用ゐるものと知らば、長く貧苦を免るべからず。君の如く神のごとくおそれ尊みて、從へ用ゐることなかれ。次に恥にのぞむといふとも、怒り怨むる事なかれ。次に正直にして、約をかたくすべし。この義を守りて利をもとめむ人は、富の來ること、火の乾けるに就き、水の下れるに從ふ〔非常に容易に出來る比喩、易に「水流レ濕、火就レ燥。」〕が如くなるべし。錢つもりて盡きざるときは、宴飮聲色〔酒宴と音樂と性欲〕を事とせず、居所をかざらず、所願を成ぜざれども、心とこしなへに安く樂し。」と申しき。そも＼／人は所願を成ぜむがために財をもとむ。錢を財とする事は、願ひをかなふるが故なり。所願あれどもかなへず、錢あれども用ゐざらむは、全く貧者とおなじ。何をか樂しびとせむ。このおきてはたゞ人間の望みを絶ちて、貧を憂ふべからずと聞えたり。欲をなして樂しびとせむよりは、しかじ財なからむには。癰疽（ようそ）〔共に腫物の名稱、發熱烈しく危險な腫物〕を病む者、水に洗ひて樂しびとせむよりは、病まざらむには如かじ。こゝに至りては、貧富分くところなし。究竟（くきゃう）〔天台に六階級あつて凡夫が成佛するまでを分つてある、究竟はその最高。〕は理即〔同上の最低階級、單に佛性のみ具備して開覺されないもの〕にひとし。大欲は無欲に似たり。- - - Una persona molt rica digué : - L’home ha de deixar-ho tot i dedicar-se totalment a haver riqueses. La vida no paga la pena si s’és pobre. Només aquell que és ric és un home. Si vols ésser ric, primer de tot ho hauries de prendre en consideració i convèncer-te de què no hi ha una altra cosa. Has de viure amb la convicció de què la vida de l’ésser humà és infinita i no considerar-la com quelcom efímer. És la primera cosa a tenir en compte. A continuació, no siguis mai complaent amb totes tes necessitats. L’home en aquest món té moltíssims desigs, ell mateix i els altres. Si vols assadollar tes cobejances et caldran molts diners i seran de poca durada. Els desigs no tenen aturador. Arribarà el moment en què ta fortuna s’exhaurà. Amb una limitada fortuna no podràs satisfer tes desigs sens límits. Si el desig neix de ton cor, és com un mal pensament que arriba per a destruir-te. Sigues molt prudent i tingues temença. No acompleixis ni els desigs més petits. Després, si imagines que els diners es fan servir com un criat no te’n sortiràs mai de la penúria. Tem i respecta els diners com un amo o un déu, no l’usis endebades. A continuació, encara que t’enfrontis a la vergonya, no siguis ni ressentit ni enutjat. Tot seguit, sigues honest i ferm amb tes promeses. A aquell que segueix aquestes regles i cerca el profit li arribarà la riquesa, tan segur com que el foc crema la llenya i l’aigua s’escola cap avall (360). Mentre no gastis els diners acumulats ni et complaguis amb festes, música i dones ni en ornaments per a la casa i mai no satisfàs tes desigs ton cor serà sempre en pau i content. - Bé, és per a acomplir els desigs que l’home cerca fortuna. El diner és fortuna i açò ens permet realitzar nos desigs. Si l’home té desigs i no els realitza, té diners i no els usa és com si fos molt pobre. Quin plaer haurà? Aquests preceptes tenen per a fi que els éssers humans renunciïn a llurs ànsies i no pateixin en llur pobresa. Millor no haver fortuna que haver plaer cercant realitzar nos ànsies. L’home que pateix de forònclos haurà assossec als rentar-los, mes millor seria no ésser-ne malalt. Ací arribats, no hi ha diferència entre pobresa i riquesa. El final i el principi són el mateix. Molta cobejança és igual a la manca de cobejança. - - - - - - - - - 360 – (361 – 15) Referència al Llibre dels Canvis (易經) compilat a finals segle IX a.e.c. Un dels cinc grans clàssics de la literatura clàssica xinesa, n’és el més antic. Vegeu la nota 353. - - - o0o