SENDERA D'OKU (おくの細道) 16

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

飯塚

其夜飯塚にとま る。温泉あれば湯に入て宿をか るに、土坐に筵を敷てあやし き貧家也。灯もなければゐろ りの火かげに寝所をまうけて 臥す。夜に入て雷鳴、雨しきりに 降て、臥る上よりもり、蚤蚊に せゝられて眠らず。持病さへ おこりて消入計になん。短夜の 空もやうやうやう明れば、又旅立ぬ。 猶夜の余波心すゝまず、馬かりて 桑折の駅に出る。遥なる行 末をかゝえて、斯る病覚束なし といへど、羈旅辺土の行脚、捨身 無常の観念、道路にしなん、是天 の命なりと気力聊とり直し 路縦横に踏で伊達の大木 戸をこす。

IIZUKA

Aquella nit paràrem a Iizuka. Com hi havia termes hi anàrem, després férem cap a un hostal, un lloc tronat amb estores de palla sobre el terra. No hi havia llumeneres i haguí de fer-me el llit i jeure a la llum de la llar. Per la nit sovintejaren els trons i la pluja que gotejava damunt meu, sens poder dormir per les picades de les puces i dels mosquits. Tinguí un treball de ma vella dolença (51). Les nits eren curtes i a punta d'alba continuàrem viatge.
Regirat encara per la nit em sentí deprimit. Lloguí un cavall i anàrem a l'estació de Kôri. Tot i el llarg camí que havia emprès i ma precària salut per terres remotes medití sobre la incertesa de l'existència, la mort al camí, tot era en mans del cel, i recobrí una mica els ànims, i amb bona passa creuí la portalada de fusta de Date.

- - - - - -

51 – Bashô patia de pedres a la vesícula.

o0o