堤中納言物語 -46- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (06)

此の男、いと引切りなりける心にて、 　「あからさまに。」 とて、今の人の許に晝間に入り來るを見て、女、 　「俄に、殿おはすや。」 といへば、うちとけて居たりける程に、心騷ぎて、 　「いづら、何處にぞ。」 と言ひて、櫛の箱を取り寄せて、しろきものをつくると思ひたれば、取り違(たが)へて、掃墨(はいずみ)入りたる疊紙(たゝうがみ)を取り出でて、鏡も見ずうち裝束(さうぞ)きて、女は、 　「『そこにて、暫しな入り給ひそ。』といへ。」 とて、是非も知らずさしつくる程に、男、 　「いととくも疎み給ふかな。」 とて、簾をかき上げて入りぬれば、疊紙を隱して、おろ〳〵にならして、口うち覆ひて、夕まぐれに、「したてたり。」と思ひて、斑(まだら)におよび形(かた)につけて、目のきろ〳〵としてまたゝき居たり。男見るに、あさましう、珍かに思ひて、「いかにせむ。」と恐ろしければ、近くも寄らで、 　「よし、今暫時(しばし)ありて參らむ。」 とて、暫し見るも、むくつけければ往ぬ。 　女の父母(ちゝはゝ)、「斯く來たり。」と聞きて來たるに、 　「はや出で給ひぬ。」 といへば、いとあさましく、 　「名殘なき御心かな。」 とて、姫君の顔を見れば、いとむくつけくなりぬ。怯えて、父母も倒れふしぬ。女(むすめ)、 　「など斯くは宣ふぞ。」 といへば、 　「その御顔は如何になり給ふぞ。」 ともえ言ひやらず。 　「怪しく、など斯くはいふぞ。」 とて、鏡を見るまゝに、斯かれば、我もおびえて、鏡を投げ捨てゝ、 　「いかになりたるぞや。いかになりたるぞや。」 とて泣けば、家の内の人もゆすりみちて、 　「これをば思ひ疎み給ひぬべき事をのみ、彼處にはし侍るなるに、おはしたれば、御顔の斯く成りにたる。」 とて、陰陽師(おんみやうし)呼び騷ぐほどに、涙の墮ちかゝりたる所の、例の膚(はだ)になりたるを見て、乳母、紙おし揉みて拭(のご)へば、例の膚になりたり。斯かりけるものを、 　「いたづらになり給へり。」 とて、騷ぎけるこそ、かへす〴〵をかしけれ。 Aquell home era molt arrauxat. - Torno prest. Digué i cap a migjorn anà a casa d’aquella dona. Quan el veieren arribar cridaren d’un plegat : - El senyor és ací! La dona, desprevinguda, es posà molt nerviosa. - On és la capsa? On és? Agafà la capsa de les pintes tot pensant en posar-se pólvores a la cara, emperò, per equivocació prengué un paquet de negre de fum (4) i sens ni mirar-se al mirall s’ho escampà amb una mocador de paper. - Que s’esperi allà una mica. Que no entri! Mentre s’empolvorava la cara sens adonar-se d’allò que feia l’home digué : - Hi ha pressa per a evitar-me, no? I quan entrà tot alçant la persiana ella amagà el mocador i, alterada, es tapa la boca amb una màniga. Creient-se que ja agençada era en el crepuscle que s’encetava amb les ditades escampades per la cara amb els ulls esbatanats i parpellejant. L’home la mirà astorat, preguntant-se què era allò tan estrany. Feia tanta basarda que no sabia què fer, i sens ni apropar-s’hi digué : - Bé......., tornaré dintre d’una estona. Tot i només mirar-la un instant era tan esfereïdor que marxà. Els pares de la dona anaren a sa cambra al saber que l’home havia vingut. Quan els digueren que ja se n’havia anat foren molt sorpresos. - I sens ni acomiadar-se......... Quin poc cor! Quan veieren la cara de la damisel·la era tan esfereïdor que àdhuc ells caigueren a terra esparverats. La noia preguntà : - Per què tot açò? - Què t’ha passat a la cara? – feren amb un fil de veu. - És estrany. Per què dieu açò? I quan es mirà al mirall ella també en fou d’esparverada i llençà el mirall tot esclatant en plors. - Què m’ha passat? Què m’ha passat? Tota la casa fou un desgavell. - Segurament a casa d’aquell home fan tot el possible per a allunyar-lo de la damisel·la. Açò que li ha passat a la cara! En el desori cridaren un endevinaire. Tot veient que les parts de la cara on havien caigut les llàgrimes tenien el color normal de la pell, la dida li fregà la cara amb un tros de paper i la pell fou la de sempre. Realment, és divertit tan d’enrenou per quelcom tan fútil. - - - - - - 04 – Es feia servir per pintar-se les celles. o 0 o