徒然草 - 54 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -54- - - -

御室〔仁和寺の事〕にいみじき兒のありけるを、いかで誘ひ出して遊ばむとたくむ法師どもありて、能あるあそび法師〔藝才があり人に興を添へ得る法師〕どもなど語らひ〔仲間にひき入れ〕て、風流の破籠（わりご）やうのもの〔中に隔てがあつて割つてある辨當の類〕、ねんごろに營み出でて、箱風情のものに認め入れて、雙（ならび）の岡〔御室にある丘陵〕の便りよき所〔都合のよい所〕にうづみおきて、紅葉ちらしかけなど、思ひよらぬさまにして、御所へまゐりて、兒をそゝのかし出でにけり。うれしく思ひて、こゝかしこ遊びめぐりて、ありつる〔例の、前に埋めた所を意味する。〕苔の筵に竝みゐて、「いたうこそ困じにたれ。あはれ紅葉を燒（た）かむ人〔白氏文集の「林間暖レ酒燒2紅葉1」の句意を採り、酒を暖めん人〕もがな。しるしあらむ僧たち、いのり試みられよ。」などいひしろひて、埋みつる木のもとに向きて、數珠（ずゝ）おしすり、印〔眞言宗の秘密法、指にて種々の形をして呪法とする。〕こと＼〃／しく結びいでなどして、いらなく〔勿體らしく、大仰に〕ふるまひて、木の葉をかきのけたれど、つや＼／〔とんと〕物も見えず。所の違ひたるにやとて、掘らぬ所もなく山をあされども無かりけり。埋（うづ）みけるを人の見おきて、御所へ參りたる間に盜めるなりけり。法師ども言の葉なくて、聞きにくくいさかひ腹だちて歸りにけり。あまりに興あらむとすることは、必ずあいなき〔面白味がない〕ものなり。 - - - A Omuro (113) hi havia un acòlit molt atractiu i els bonzes no sabien què fer per a temptar-lo perquè es divertís amb ells. - - - Demanaren ajut a altres bonzes més avesats en l’organització de festes, aprestaren una carmanyola molt parençosa amb bones menges i la posaren en una capsa que colgaren en un indret adient de Narabinooka. Ho taparen amb una escampadissa de fulles d’auró perquè ningú no se n’adonés de res, s’entornaren i convidaren al noi que els acompanyés.- - - Els bonzes s’entreteniren alegrois ací i allà, i estengueren una estoreta sobre la molsa del lloc on havien colgat la capsa. - - - - Ah! Estic baldat! - - - - Algú podria fer un foc amb les fulles d’auró (114)! - - - - A veure si fem una predicció amb nostre pregàries....... - - - Es posaren davant de l’arbre sota el qual havien colgat la capsa. Friccionaren llurs rosaris, fent signes màgics cargolant els dits de manera exagerada i escarbotaren entre les fulles caigudes, emperò, no hi trobaren res. Potser s’havien equivocat de lloc i no deixaren d’escarbotar per tota la muntanya, emperò, res de res. Algú els havia vist colgant la capsa i la robà mentre ells tornaven al temple. Els bonzes restaren una estona sens badar paraula, emperò, acabaren dient-se coses molt desagradoses, es barallaren i tornaren tots ben enfadats. - - - Qualsevol ardit massa enginyós acabarà en fallida. - - - - - - - - - 113 – (99 – 01) Omuro (御室) és un altre nom per designar el temple de Ninnaji (仁和寺). - - - 114 – (101 – 13) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. Un dels poemes recollits explica que es pot escalfar el vi amb les fulles mortes d’auró. - - - o0o