堤中納言物語 -09- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三

蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES 　さすがに、親たちにも差向ひ給はず、 　「鬼と女とは、人に見えぬぞよき。」 と案じ給へり。母屋の簾を少し捲き上げて、几帳隔てて、かく賢しく言ひ出し給ふなりけり。 　これを若き人々聞きて、 　「いみじくさかし給へど、心地こそ惑へ。この御(おん)遊び物よ。いかなる人、蝶めづる姫君につかまつらむ。」 とて、兵衞といふ人、 　いかで我とかむかたないてしかなる鳥毛蟲ながら見るわざはせじ といへば、小大輔といふ人笑ひて、 　うらやまし花や蝶やといふめれど鳥毛蟲くさき世をも見るかな などいひて笑へば、 　「からしや。眉はしも、鳥毛蟲だちためり。さてはくさきこそ、皮のむけたるにやあらむ。」とて、左近といふ人、 　「冬くれば衣たのもし寒くともかはむしおほく見ゆるあたりは 衣(きぬ)など著ずともあらむかし。」など言ひあへるを、とが〳〵しき女聞きて、 　「若人達(わかうどたち)は何事言ひおはさうずるぞ。蝶愛で給ふなる人、專(もは)らめでたうも覺えず、けしからずこそ覺ゆれ。さて又鳥毛蟲竝べ、蝶といふ人ありなむやは。唯それが蛻(もぬ)くるぞかし。そのほどを尋ねてし給ふぞかし。それこそ心深けれ。蝶は捕ふれば、手にきりつきて、いとむつかしきものぞかし。又蝶は捕ふれば、瘧病(わらはやみ)せさすなり。あなゆゝしともゆゝし。」 といふに、いとゞ憎さ増りて言ひあへり。 　この蟲ども捕ふる童(わらはべ)には、をかしきもの、彼がほしがる物を賜へば、樣々に恐しげなる蟲どもを取り集めて奉る。 　「鳥毛蟲は毛などをかしげなれど、覺えねばさう〴〵し。」 とて、螳蜋(いぼじり)・蝸牛(かたつぶり)などを取り集めて、歌ひ詈らせて聞かせ給ひて、我も聲をうちあげて、 　「かたつぶりの角の爭ふやなぞ。」 といふことを誦じ給ふ。童の名は「例のやうなるは侘し。」とて、蟲の名をなむ附け給ひたりける。螻蛄男(けらを)・ひきまろ・いなかだち・蚱蜢(いなご)麿・雨彦(あまひこ)など名をつけて召使ひ給ひける。 La damisel·la era prou madura per a no mostrar-se tan directament així davant dels pares, i deia : -- Els dimonis i les dones millor invisibles als ulls de la gent. Així opinava eixerida des de la cambra principal rere una cortina amb una persiana un xic alçada. Les joves a son entorn ho havien sentit. --Açò és molt artec, mes és desconcertant aquest entreteniment! Quina mena de persones serien al servei d'una damisel·la que estima papallones! Digué una d'elles de nom Hyôe i que féu : Fer-li entendre com ho podria fer jo? Oh fugiu d'ací! Mentre siguin erugues no ho miraria mai. I una altra dita Kodai, tota somrient : Tenir enveja de flors i papallones sembla que es diu mes món pudent d'erugues és tot allò que veiem. -- Realment, és massa fort. Ses celles com erugues estirades, ses genives com si les hi haguessin llevat la pell. Digué una dita Sakon : Arriba l'hivern pel fred ens calen vestits i les erugues nombroses podem veure totes al nostre voltant. -- Podríem ben bé passar de la roba. Una dona mordaç sentí allò que deien i féu : -- Vosaltres, jovenetes, de què esteu enraonant? No considero gens admirable la gent que estima les papallones. Sou unes desvergonyides. A més, qui diria papallona com si fos una eruga? Simplement muden de pell, o no? Ella tot el que fa és esbrinar. Açò és assenyat. Quan agafes una papallona amb les mans el polsim se't queda als dits. És molt desagradós. També si la prens amb la mà t'agafen les febres. Ah, és horrible! Allò féu que les jovenetes parlessin encara de manera més provocant. Els nens agafaven els cucs. La damisel·la els donà les coses divertides que ells volien i li collien diverses classes de cucs que feien feredat. Tot i que les erugues tenien una pell d'aparença agradosa no la motivaven gens. Quan li agafaven pregadéus i caragols ella els feia cantar a tota veu i també ella recitava amb veu molt alta : “Banyes del caragol, perquè us baralleu?” (2) Com li desagradaven molt els noms els noms vulgars dels nois, els prengué a son servei sota els noms de Frill, Gripau, Libèl·lula, Saltamartí i Centpeus. - - - - - - - - - - - - 2 – (379 – 18) “かたつぶりの角の爭ふやなぞ.” , referència a un poema del poeta xinès Haku Rakuten (白楽天, 772-846), en xinès:: Bai Juyi (白居易), i en l'antiga fonètica xinesa: Po Chü-i. Aquesta frase es troba també en l'obra de teatre Nô “Yorimasa” (頼政) de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443). El Sarugangi aku D(申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥). Minamoto no Yorimasa (源頼政, 1106 – 1180) va ser un poeta reconegut, soldat i polític. També era conegut amb el nom de Genzanmi Yorimasa (源三位頼政). Durant la seva llarga vida va servir vuit emperadors diferents i va tenir nombrosos càrrecs, entre ells el de “Cap de l'Arsenal” (Hyôgo no kami – 兵庫の頭). Com a soldat va dirigir l'exèrcit dels Minamoto al principi de la guerra Genpei (源平合戦), que va durar cinc anys,exactament des de l'any 1180 al 1185, i que acabaria amb la desfeta del clan dels Taira i l'inici del govern de Kamakura sota Minamoto no Yoritomo (源頼朝, 1147-1199) el 1192. En el decurs de les batalles entre els Taira i els Minamoto Yorimasa va evitar involucrar-s'hi massa i durant un temps va ser inclús amic dels Taira, especialment de Taira no Kiyomori a qui va servir un temps. Després Yorimasa va decidir no anar contra el seu propi clan, els Minamoto, i es va fer monjo. Temps després, però, el 1180, va començar la guerra Genpei amb la batalla d'Uji (宇治) i Yorimasa va tornar i va dirigir les forces dels Minamoto, conjuntament amb els monjos guerrers del temple Mii-dera (三井寺, també御井寺, però formalment conegut amb el nom 'Onjô-ji, 園城寺) per tal de defensar el temple de Byôdô-in (平等院). Tot i que els monjos havien arrencat les planxes de fusta del pont que duia al temple i evitar d'aquesta manera l'assalt dels Taira, aquests van aconseguir travessar les defenses dels Minamoto i prendre possessió del temple. Amb la desfeta Yorimasa es va suicidar al temple de Byôdô-in . La seva mort és la primera referència històrica del suïcidi d'un samurai davant de la derrota. Segons la llegenda un dels seus soldats va emportar-se el seu cap per evitar que caigués en poder de l'enemic. El va lligar a una pedra i el va llançar al riu Uji perquè ningú no el trobés. El fet de tallar el cap de l'enemic vençut (normalment els militars de rang abans de lluitar s'identificaven amb tots el seus noms i títols per enfrontar-se a oponents de la seva categoria i posició) era molt valorat perquè demostrava la lluita i la victòria sobre un enemic important. Els caps dels morts es rentaven i s'endreçaven escrupolosament per verificar-ne la identitat i s'hi posava una etiqueta amb el nom del vençut, mentre que els caps dels soldats de poca entitat eren rebutjats. El fet de tallar caps no era encoratjat pels oficials perquè distreia els samurais i els feia més vulnerables. o0o