堤中納言物語 -15- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 四

ほど〳〵の懸想 EN L'AMOR SEGONS S'ESCAU 如何になりにけむ、亡せ給ひにし式部卿の宮の姫君の中になむ候ひける。宮など疾く薨(かく)れ給ひにしかば、心細く思ひ歎きつゝ、下(しも)わたりに人少なにて過し給ふ。 上は、宮の失せ給ひける折、樣變へ給ひにけり。姫君の御(おん)容貌、例の事内裏などに思し定めたりしを、今はかひなく。」など思し歎くべし。 この童來つゝ見る毎に、頼もしげなく、宮の内も寂しく凄げなる氣色を見て、互に、 　「まろが君を、この宮に通はし奉らばや。まだ定めたる方もなくておはしますに、いかによからむ。程遙 程遙かになれば、思ふ儘にも參らねば、『疎(おろか)なる。』とも思すらむ。又『如何に。』と後めたき心地も添へて、さま〴〵安げなきを。」 といへば、 　「更に今はさやうの事も思し宣はせず、とこそ聞け。」 とはいふ。 　「御(おん)容貌めでたくおはしますらむや。いみじき御子たちなりとも、飽かぬ所おはしまさむは、いと口惜しからむ。」 といへば、　 「あな人々宣ふは、『萬むつかしきも、御前(ごぜん)にだにまゐれば、慰みぬべし。』とこそ宣へ。」 と語らひて、明けぬれば往ぬ。 、あさまし。いかでか見奉らむ。人々宣ふは、『萬むつかしきも、御前(ごぜん)にだにまゐれば、慰みぬべし。』とこそ宣へ。」 と語らひて、明けぬれば往ぬ。 I fou el cas que ella era ara al servei de la filla del traspassat príncep ministre de Cerimònies de la cort. Des del moment de la mort del príncep al palau es menava una vida deprimida i solitària amb els servents en la part baixa de la ciutat. Arran del traspàs del príncep son esposa prengué els hàbits de monja. Les faccions de la filla eren que habitualment corresponen a una dona de la noblesa, a mesura que creixia augmentava son extraordinària bellesa i sa mare es preguntava consirosa què s'esdevindria d'ella. Son pare havia decidit presentar-la a la cort, emperò, ara ja no era possible. Cada vegada que aquest patge anava al palau del príncep i tot veient com de desemparades eren, la vida solitària i espantosa que s'hi menava, parlà amb la noia : – Voldria que mon senyor sovintegés aquesta casa. Encara no ha decidit prendre muller, i açò estaria bé. Degut a la distància on sou no puc venir tant com voldria, i potser pensaràs que mon amor per tu és descurat. A més, el recel de com estàs afegit a aquestes cabòries no m'ho fan gaire fàcil. – Sé del cert que la mestressa no hi pensa ni en parla d'aital afer. – Em pregunto si és molt atractiva. Fora lamentós que una encisadora princesa no fos escaient en certs aspectes. – Però quin disbarat! Com podria passar açò? Tothom que la veu et confirmaria que al marge de les dificultats, només cal ésser en sa presència per a sentir-se reconfortat. I continuaren parlant i a l'alba ell marxà. o0o