6 de novembre del 2021

堤中納言物語 -16- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 四 ほど〳〵の懸想

EN L'AMOR SEGONS S'ESCAU かくといふほどに年も返りにけり。君の御方に若くて候ふ男、好ましきにやあらむ、定めたる所もなくて、この童にいふ、 あらむ、定めたる所もなくて、この童にいふ、  「その通ふらむ所は何處(いづく)ぞ。さりぬべからむや。」 といへば、  「八條の宮になむ。知りたる者候ふめれども、殊に若人數多候ふまじ。唯、『中將・侍從の君などいふなむ、容貌も好げなり。』と聞き侍る。」 といふ。  「さらば、そのしるべして傳へさせてよ。」 とて、文とらすれば、  「儚なの御(おん)懸想かな。」 と言ひて、持て往きて取らすれば、  「あやしの事や。」 と言ひて、もて上りて、  「しか〴〵の人。」 とて見す。手も清げなり。 柳につけて、  「したにのみ思ひ亂るゝ青柳のかたよる風はほのめかさずや  知らずはいかに。」 とある。  「御返り事なからむは、いとふるめかしからむか。今やうは、なかなか初めのをぞし給ふなる。」 などぞ笑ひてもどかす。少し今めかしき人にや、  一筋に思ひもよらぬ青柳は風につけつゝさぞ亂るらむ  今やうの手の、かどあるに書き亂りたれば、「をかし。」と思ふにや、守りて居たるを、君見給ひて、後より俄に奪(ば)ひ取り給ひつる。  「誰がぞ。」 と思すあたりなれば、目とまりて見給ふ。と摘み捻り、問ひ給へり。  「しか〴〵の人の許になむ。等閑にや侍る。」 と聞ゆ 。「我もいかで、然るべからむ便りもがな。」と思すあたりなれば、目とまりて見給ふ。  「同じくは、懇に言ひ趣けよ。物の便りにもせむ。」 など宣ふ。童を召して、有樣を委しく問はせ給ふ。ありの儘に、心細げなる有樣を語らひ聞ゆれば、「あはれ故宮のおはせましかば。」さるべき折はまうでつゝ見しにも、萬思ひ合せられ給ひて、  「尋常(よのつね)に。」 など獨言(ひとりご)たれ給ふ。我が御うへも儚なく思ひ續けられ給ふ。いとゞ世もあぢきなく覺え給へど、又「如何なる心の亂れにかあらむ。」とのみ、常に催し給ひつゝ、歌など詠みて問はせ給ふべし。「いかで言ひつきし。」など思しけるとかや。 Mentre passava açò un nou any havia arribat. Un jove que era al servei de la casa del tinent coronel, delerós potser de tenir relacions amoroses, i com encara no havia pres muller, li digué al noi : – Aquella casa que sembla que visites, on és? Serà un lloc adient, no? – El palau del príncep és al districte vuitè. Tot i que conec una persona que hi treballa, no hi ha massa dones joves allà. De les úniques que ho sento dir que són precioses són les dames Chôjô i Jiyû. – Si és així, fes que la persona que hi coneixes passi açò- I li'n donà una lletra. – Poques esperances per a vostre afecte. La prengué i la hi lliurà. – És un afer estrany. Li digué la noia quan rebé la lletra. La portà a les cambres de la mestressa , i l'ensenyà tot dient de qui era. L'escriptura era molt clara i lligat a un branquilló de salze un poema : Secrets pensaments enredats com el salze vinclat per l’oreig tal volta no mostraran allò que sento per vós? “Com no ho sabeu”? (5) – Seria molt antiquat no contestar. Avui s'ha de fer quelcom amb la primera lletra. Llurs rialles la provocaren. Una mica sí en sabia de les coses d'ara, i féu : Pensaments torçats fils dispersos del salze sense trobar-se i arreplegats pel vent embolicats hi resten. Era escrit de manera actual i amb bona mà. El jove ho trobà agradós, i mentre s'ho mirava el tinent coronel ho observà i de sobte des del darrera li ho arrabassà. – De qui és? - preguntà tot grapejant-la. – És d'aquella persona a qui escriví. És segurament una facècia. El tinent coronel pensà que d'una manera o altra allò ho desitjaria per a ell mateix, i s'ho mirà amb tota cura. – Si li escrius, digues-li alguna cosa bona de mi. Jo ho aprofitaria. Cridà al noi i li preguntà all detall de la situació allà. Quan descrigué la vida tan solitària que menaven pensà “Que n'és de trist! Si el príncep fos viu.....” i se li acudí com eren les coses quan ell els visitava constantment i murmurejà : – .....en un món normal .....” (6) I no deixà de pensar en son efímera existència. Tot i que el món li era més feixuc, alhora pensà que de tota manera enderiat a tot hora amb els trastorns del cor, hauria d'haver escrit poemes i visitar-la. Es diu que es preguntava perquè hi havia festejat. - - - - - - 5 - (387 – 28) Referència al poema del Shûîwakashû (拾遺和歌集卷第十二 戀二) : しるや君しらずばいかにつらからむわがかく計思ふ心を. 6 – (388 – 09) – Referència al poema no. 98 del Kokinwakashû (古今和歌集) : 花のごと世のつねならばすぐしてし昔は又もかへりきなまし . o0o