4 de juny del 2010


Ise Monogatari” (伊勢物語)


-16-


十六段

むかし、紀の有常といふ人有けり。三世の帝につかうまつりて、時にあひけれど、のちは世かはり時うつりにければ、世の常の人のごともあらず。人がらは、心うつくしくあてはかなることを好みて、こと人にも似ず。貧しく経ても、猶昔よかりし時の心ながら、世の常のことも知らず。年ごろあひ馴れたる妻、やうやう床離れて、つゐに尼になりて、姉のさきだちてなりたる所へ行くを、おとこ、まことにむつましきことこそなかりけれ、今はと行くを、いとあはれと思けれど、貧しければ、するわざもなかりけり。思ひわびて、ねむごろにあひ語らひける友だちのもとに、「かうかう今はとてまかるを、何事もいさゝかなることもえせで遣はすこと」と書きて、おくに、

手を折りてあひ見し事をかぞふればとおといひつゝ四つは経にけり

かの友だち、これを見て、いとあはれと思ひて、夜の物までをくりてよめる。

年だにもとおとて四つは経にけるをいくたび君をたのみきぬらん

かくいひやりたりければ、

これやこのあまの羽衣むべしこそ君がみけしとたてまつりけれ

よろこびにたへで、又、

秋や来る露やまがふと思ふまであるは涙の降るにぞ有ける



Una vegada fou un home de nom Ki no Aritsune. serví tres emperadors (1) i fou molt pròsper, però després el món canvià i esdevingué més carestiós que la majoria de gent. Fou home de bon cor i que estimà el refinament, diferent, doncs, dels altres. Tot i ésser pobre conservà el bon gust d'antany i res no en sabé dels afers quotidians. Sa muller de tants anys mica en mica s'allunyà del llit i, finalment, esdevingué monja i anà a ca sa germana , monja ja abans que ella. L'afecte de l'home ja no hi era, però ara que se n'anava s'entristí de veres, però essent pobre no pogué fer res per ella. Amoïnat, escriví a un bon amic de sempre: “Així doncs, ara ella se'n va i és una pena que no l'hi pugui oferir res”, i afegí al final :

Quan compto amb els dits els anys junts deu vegades quatre han passat.

L'amic, llegint això, s'entristí, i li envià fins i tot roba de llit, i composà :

Si deu vegades quatre són només els anys passats, quants cops ella ha acudit a vós? (2)

Quan ho hagué enviat, Ki no Aritsune contestà :

És aquesta veritable roba de plomes celestial per a una monja? Digna és realment d'haver-vos habillat. (4)

Molt agraït encara li envià aquest altre poema :

Em pregunto si ha arribat la tardor i confonc fins i tot la rosada amb les llàgrimes que cauen. (5)


- - - - - -


(1)Va estar al servei dels emperadors :
Ninmyô (仁明天皇, 810-850)
Montoku (文徳天皇, 827-858)
Seiwa (清和天皇, 850-880)
(2)Poema d'Ariwara no Narihira. Shokusenzaiwakashû (続千載和歌集) no. 1542.
Sent seus els versos, “el bon amic de sempre” podria ser ell mateix. A més la seva esposa era filla de Ki no Aritsune.
(3)Era la roba de les filles del cel. Hi ha nombroses llegendes sobre un d'aquests éssers celestials que va baixar a la terra. Hi ha també un Nô dedicat a Hagoromo (羽衣),amb aquest mateix títol, d'autor desconegut. Les primeres referències històriques situen l'obra cap l'any 1524.
Hi ha un joc de paraules amb “cel” (あま-の羽衣- ama) i “monja” (ama).
(4)Poema de Ki no Aritsune. SKKS no. 1496, 1498 en altres edicions.



o0o