Ise Monogatari” (伊勢物語)

-19-

十九段

昔、おとこ、宮仕へしける女の方に、御達なりける人をあひ知りたりける、ほどもなくかれにけり。同じところなれば、女の目には見ゆる物から、おとこにはある物かとも思たらず。女、

天雲のよそにも人のなりゆくかさすがに目には見ゆる物から

とよめりければ、おとこ、返し、

天雲のよそにのみして経ることはわがゐる山の風はやみ也

とよめりけるは、又おとこある人となんいひける。


Una vegada un home tingué relacions amoroses amb una dama de companyia de palau, però aviat es deixaren. Com vivien ambdós en el mateix palau ella sempre el veia i ell la ignorava. La noia composà :

Allunyant-se com núvol del cel l'amant però encara davant dels ulls. (1)

L'home contestà :

El núvol del cel només passa lluny perquè el vent de la muntanya on sóc és massa fort. (2) (3)

Es deia d'ella que tenia altres amants.


- - - - - -

(1)Poema de la filla de Ki no Aritsune (紀有常女, ¿-?). KKS 784.
(2)Versos d'Ariwara no Narihira. KKS 785, tot i que el començament és diferent : ゆきかへりそらにのみしてふる事はわがゐる山の風はやみなり
(3)El poeta és el “núvol” i ella la “muntanya”. El “vent” són els altres amants.




o0o