Ise Monogatari” (伊勢物語)


-18-


十八段

むかし、なま心ある女ありけり。おとこ、近う有けり。女、歌よむ人なりければ、心見むとて、菊の花のうつろへるを折りて、おとこのもとへやる。

紅ににほふはいづら白雪の枝もとをゝに降るかとも見ゆ

おとこ、知らずよみによみける。

紅ににほふがうへの白菊はおりける人の袖かとぞも見ゆ




Fou una vegada una noia novella en l'amor. Un home li fou veí. Essent ell poeta, la noia tot volent conèixer el seu cor collí uns crisantems i els hi envià amb un poema :

On el vermell esclatant? És blanca neu la que cau plegant ses branques? Això sembla.

L'home fingí no entendre-ho i composà :

Blanc crisantem sobre vermell esclatant sembla la màniga de qui ho ha collit. (1)


- - - - - -


(1)Aquí els colors fan referència a la màniga que és de color blanc amb un folrat vermell i que al ser amples deixen veure l'interior.



o0o