竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -24-


天人の中に持たせたる箱あり。天の羽衣入れり。又あるは不死の薬入れり。ひとりの天人言 ふ、「壺なる御藥たてまつれ。穢き所の物きこしめしたれば、御心地悪しからむものぞ」とて、もて寄りたれば、わづか嘗め給ひて、すこし形見とて、脱ぎおく 衣に包まんとすれば、ある天人包ませず。御衣をとり出て着せんとす。その時にかぐや姫、「しばし待て」と言ふ。「衣着せつる人は、心異になるなりといふ。 もの一言言ひおくべき事ありけり」と言ひて、文書く。天人、おそしと心もとながり給ふ。かぐや姫、「もの知らぬこと、なのたまひそ」とて、いみじく靜か に、公に御文たてまつり給ふ。あわてぬさまなり。「かくあまたの人を賜ひて止めさせ給へど、許さぬ迎へまうで来て、とりゐてまかりぬれば、くちをしく悲し きこと。宮仕へ仕うまつらずなりぬるも、かくわづらはしき身にて侍れば。心得ず思しめされつらめども、心強くうけたまはらずなりにし事、なめげなる物に思 しめし止められぬるなん、心にとゞまり侍りぬる」とて、
　　今はとて天の羽衣きるをりぞ君をあはれと思ひいでける
とて、壺の薬そへて、頭中將呼びよせて、たてまつらす。中將に天人とりて伝ふ。中將とりつれば、ふと天の羽衣うち着せたてまつりつれば、翁をいとほしく、かなしと思しつる事も失せぬ。此衣着つる人は、物思ひなくなりにければ、車に乘りて、百人ばかり天人具して、昇りぬ。


Els éssers celestials havien portat unes capses. En una hi havia un vestit celestial de plomes. En una altra hi havia l'elixir de la immortalitat. Un d'aquests éssers digué:

-Beveu l'elixir del flascó. Us guarirà de les impureses d'aquest món que us han contaminat,

I li ho oferí.
En prengué un xic i la resta ho embolicà amb el vestit que s'havia llevat, emperò, un dels éssers celestials no li ho permeté. Tragueren el vestit de plomes i feren perquè se'l posés. En aquest moment Kaguyahime digué :
-Espereu un moment. Es diu que a qui el porta se li altera el cor. Hi ha quelcom que vull dir abans de res.
I escriví una lletra.
Els éssers celestials, impacients, digueren que es feia tard i Kaguyahime digué :

-No digueu res que no compreneu.

I calmosa escriví una lletra a l'emperador, era ben desansiada.

“Tot i que heu enviat una munió d'homes per retenir-me ací no s'ha pogut evitar que em vinguin a prendre, amb tota ma pena. No us he obeït per servir-vos perquè és contra ma natura. Em creureu insensible, emperò, si penséssiu que és desacatament això amoïnaria.
Ara que és hora de posar-me el vestit celeste de plomes
mes pensaments consirosos són per a vos.

Hi afegí el flascó de l'elixir, cridà el comandant perquè ho lliurés a l'emperador. Un dels éssers celestials ho prengué i li ho donà. Tan punt ho tingué el comandant se li feu posar el vestit de plomes i tota sa pena i melangia per al vell s'esvaïren. Qualsevol que porti aquest vestit té oblidança de ses destrets.
Pujà al carruatge i amb el centenars d'éssers del cel s'envolà.

o0o