Ise Monogatari” (伊勢物語)

-9-

九段

むかし、おとこありけり。そのおとこ、身をえうなき物に思なして、京にはあらじ、あづまの方に住むべき国求めにとて行きけり。もとより友とする人ひとりふたりしていきけり。道知れる人もなくて、まどひいきけり。三河の国、八橋といふ所にいたりぬ。そこを八橋といひけるは、水ゆく河の蜘蛛手なれば、橋を八つわたせるによりてなむ、八橋といひける。その沢のほとりの木のかげに下りゐて、乾飯食ひけり。その沢にかきつばたいとおもしろく咲きたり。それを見て、ある人のいはく、「かきつばたといふ五文字を句の上にすへて、旅の心をよめ」といひければ、よめる。

唐衣きつゝなれにしつましあればはるばるきぬる旅をしぞ思

とよめりければ、皆人、乾飯のうへに涙落してほとびにけり。
行き行きて、駿河の国にいたりぬ。宇津の山にいたりて、わが入らむとする道はいと暗う細きに、つたかえでは茂り、物心ぼそく、すゞろなるめを見ることと思ふに、修行者あひたり。「かゝる道はいかでかいまする」といふを見れば、見し人なりけり。京に、その人の御もとにとて、文書きてつく。

駿河なる宇津の山べのうつゝにも夢にも人にあはぬなりけり

富士の山を見れば、五月のつごもりに、雪いと白う降れり。

時知らぬ山は富士の嶺いつとてか鹿の子まだらに雪の降るらん

その山は、こゝにたとへば、比叡の山を二十ばかり重ねあげたらんほどして、なりは塩尻のやうになんありける。
猶行き行きて、武蔵の国と下総の国との中に、いと大きなる河あり、それをすみだ河といふ。その河のほとりにむれゐて思ひやれば、限りなくとをくも来にけるかなとわびあへるに、渡守、「はや舟に乗れ。日も暮れぬ」といふに、乗りて渡らんとするに、みな人物わびしくて、京に思ふ人なきにしもあらず。さるおりしも、白き鳥の嘴と脚と赤き、鴫の大きさなる、水のうへに遊びつゝ魚をくふ。京には見えぬ鳥なれば、みな人見知らず。渡守に問ひければ、「これなん宮こ鳥」といふを聞きて、

名にし負はばいざ事問はむ宮こ鳥わが思ふ人はありやなしやと

とよめりければ、舟こぞりて泣きにけり。


Fou una vegada un home. Aquest home es sentia inútil i no volia estar-se a la capital. Anà cap a Azuma amb la intenció d'instal.lar-se a la província amb un o dos companys que li eren amics de sempre. Com no coneixien el camí donaren molts voltes. Arribaren a un lloc anomenat Yatsuhashi, a la província de Mikawa. El nom de Yatsuhashi li venia de l'aigua dels rius que hi fluïen com les potes d'una aranya i la gent hi construí vuit ponts, d'aquí el nom de Yatsuhashi (vuit+pont). S'assegueren a l'ombra dels arbres de la riba dels aiguamolls i menjaren l'arròs fregit que portaven. Florien esplendorosos els lliris en aquells aiguamolls. Tot veient-los un dels homes digué de compondre uns versos acròstics amb la paraula “kakitsubata” (lliri) sobre “les sensacions del viatge”, i l'home composà :

Com la roba a la qual s'està ben avesar, la muller és a casa, i jo lluny en el meu viatge. (1) (2) (3).

Les llàgrimes de tots caieren sobre la menja i l'aigualiren.
Tot caminant arribaren a la província de Suruga. Allà a la muntanya d'Utsu el camí a seguir era molt fosc i angost, les heures i els aurons creixien arreu, i estaven amoïnats amb tot el que els hi passava quan aparegué un monjo itinerant que els preguntà “Com és que sou arribats a aquest camí?” i quan ells el miraren els hi fou conegut. L'home del poema li donà una nota per a la seva estimada de la capital que deia :

Prop de la muntanya d'Utsu a Suruga ni despert i somiant trobo l'estimada. (4)

Quan veieren la muntanya de Fuji tot i que era a finals del cinquè mes era blanc de neu. (5)

El Fuji no coneix les estacions, però com és que el cim llueix clapejat com un cervatell amb la nevada? (6)

Si es compara aquesta muntanya amb les d'aquí és tan gran com si s'haguessin amuntegat vint muntanyes de Hiei i esdevingut un munt de sal.
Seguiren caminant fins a un gran riu entre les províncies de Musashi i Shimotsufusa, era el riu Sumida. Reflexionaren tots plegats a la riba del riu sobre el viatge. “Que lluny hem arribat!” i s'estaven lamentant quan el barquer els cridà “A la barca, de pressa, que es fa fosc” Un cop dalt i a punt de creuar tots s'entristiren car tots tenien alguna persona estimada a la capital. En aquell moment un au blanca, amb el bec i les potes vermelles, grossa com un becadell, s'engolia un peix mentre romancejava sobre l'aigua. No era pas un au vista a la capital i ningú no el coneixia. Quan li preguntaren al barquer aquest els hi digué “És l'ocell de la capital”, i llavors un d'ells composà :

Si ets conegut, doncs, jo et demano, ocell de la capital, com està l'estimada? (7)

I tothom de la barca plorà.

- - - - - -

(1) “Lliri” en japonès és “kakitsubata” (かきつばた). L' acròstic en aquesta llengua es forma de manera una mica diferent de l'occidental que utilitza la inicial de cada vers; en canvi el japonès fa servir, en aquest cas, la primera síl.laba : ka, ki, tsu, ba, ta. En japonès només hi ha una consonant : N (ん), la resta són doncs en forma sil.làbica.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 410.
(3) 唐衣 (karagoromo). Originalment es referia a una regió del sud de Corea. Va esdevenir un nom genèric per a “coses estrangeres”. Com era una roba molt valorada tant a Corea com a la Xina va esdevenir sinònim per “preciós”.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 904 i KKRS no. 837 (en aquesta antologia el poema és “anònim” i té alguna diferència).
(5) El fet de ser el Fuji un volcà en actiu fa més potent la imatge de la neu.
(6) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 1616 (o 1614 en altres edicions) i KKRS no. 686, on és “anònim” (687 en altres edicions).
(7) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 411.







o0o