NTCJ 46

富士太鼓
Fujidaiko
El tambor de Fuji

Autor : Desconegut

Argument : Un interpret de tambor, Fuji (富士), marxa a la capital per participar en un aplec de tambors a la cort. Allà hi ha un altre interpret de tambor, Asama (浅間) que fins aleshores ha estat considerat el millor de tots. Es comenta que Fuji és superior a ell i una nit Asama, encegat per l'enveja , va a l'hostal on s'està Fuji i el mata. Ningú no sap si Fuji tenia parents però algú diu que hi havia d'haver algun familiar perquè havia deixat una caputxa i un vestit per enviar al seu poble com a record. Apareixen la dona i la filla del malaurat Fuji. La dona explica que ha tingut un son de mal averany respecte al seu marit i decideix anar a la capital a veure'l. La dona i la filla arriben però com no saben on s'hostatjava Fuji van a palau a preguntar. Allà li diuen que Fuji ha estat assassinat i els hi donen els regals que havia deixat per enviar a casa. La dona es plany de la veracitat del somni i les dues ploren la mort de Fuji. El dolor fa embogir la dona que culpa el tambor de la seva desgràcia i insta a la filla que el colpegi amb totes les seves forces perquè ell, el tambor, és el seu enemic. Poc després l'esperit del difunt Fuji posseeix la dona que enfollida balla amb el vestit del difunt. Al final, però, la raó torna a la dona i amb la filla tornen cap a casa.


Referències :

“Tsurezuregusa”, capítol 220 (徒然草,二百二十).

“Gosenwakashû” (後撰和歌集).

“Mumyôshô” (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216), escrita cap a l'any 1210.
“Kokinshû” (古今集), poema no. 705 :
藤原敏行朝臣の、なりひらの朝臣の家なりける女を あひしりてふみつかはせりけることばに、いままうでく、あめのふりけるをなむ見わづ らひ侍るといへりけるをききて、かの女にかはりてよめりける
Fujiwara no Toshiyuki tenia relacions amb una dona que vivia a la residència d'Ariwara no Narihira. Una vegada en Toshiyuki li va enviar una carta dient que degut a la pluja tenia problemes per anar a casa seva. Al saber-ho Narihira va compondre aquest poema en lloc de la dona.

かずかずにおもひおもはずとひがたみ身をしる雨はふりぞまされる

No goso preguntar-t'ho si m'estimes molt o no. La pluja sap com em sento i encara plou més.........

Nota : Poema que també surt a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 107.

Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880). Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis “Poetes Immortals” (三十六歌仙).
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre X : La Dama Senju (千手前).

o0o