NTCJ 47

卒都婆小町
Sotoba Komachi

Komachi a la “stupa” (monument funerari budista destinat a guardar-hi relíquies o a recordar-ne fets importants).

Autor : Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384), segons indica el “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el Nô, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ) : 小町 観阿作.
Aquest mateix text indica més endavant, però, que l'obra era més llarga abans i que Zeami en va fer una adaptació més curta.


Argument : El títol ja indica que es tracta d'Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col·lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom, 小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (新幹線, Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.

L'obra explica els darrers anys de la bellesa que havia trencat tants cors i desfet tantes il·lusions. El text ens presenta una vella decrèpita però que conserva encara la seva llengua esmolada i el seu enginy. Exactament es concentra en una anècdota de la seva vida referent a un pretendent i que il.lustra molt bé el caràcter vel·leïtós de la seva personalitat : Ono no Komachi va prometre a Fukakusa no Shôshô (深草の少将, ¿-?) que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, fallant la que feia el centenar degut a una gran tempesta. Desesperat va caure malalt i va morir de pena.

Apareixen uns monjos que van de camí a la capital a visitar uns santuaris, i fan tota una exposició de la doctrina budista. A continuació surt Ono no Komachi que recorda amb nostàlgia la seva joventut i bellesa i es plany del seu aspecte d'ara. Es troba amb els monjos que li retreuen que s'hagi posat a descansar al costat d'una “stupa” i comencen a discutir sobre el budisme. Els religiosos queden impressionats per l'eloqüència de Komachi i li pregunten qui és. Ella explica els seus orígens i es dol de la decadència de l'edat amb la pèrdua de la bellesa. De sobte l'esperit de Shôshô, Komachi és posseïda per ell i blasma la seva crueltat. Els monjos contemplen com l'espectre parla per la boca de Komachi i explica la dissort de no haver pogut anar-hi la darrera nit. Expressa vehement el seu greuge però acaba reconeixent que encara l'estima i sortint d'ella demana que la pregària sigui la seva guia cap al repòs etern.


Mishima Yukio (三島 由紀夫, 1925-1970), pseudònim de Kimitake Hiraoka (平岡 公威), en va fer una versió moderna amb el mateix títol. Forma part d'unes adaptacions modernes de peces clàssiques que va fer entre els anys 1951 i 1969, sota el títol de : 近代能楽集 (Recull de Nôs moderns). La seva adaptació reflecteix perfectament un dels temes primordials de la seva obra : l'exaltació de la joventut i la por a la decrepitud que destrueix la bellesa del cos, i el seu concepte de mort abans que la decadència física.

Martin David Levy va compondre un drama líric que porta el mateix títol de l'obra original l'any 1957. Té una durada de trenta minuts. El llibret és de Sam Houston Brock i està basat en el text de Kan'ami.


Referències :

“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Kokinshû” (古今集) , poema no. 291 :
文屋のやすひでみかはのぞうになりて、あがた見に はえいでたたじやといひやれりける返事によめる
Compost en resposta al missatge de Fun'ya no Yasuhide quan nomenat secretari del govern de Mikawa li va preguntar “Per què no vens i dones un cop d'ull al lloc on m'estic?”

わびぬれば身をうき草のねをたえてさそふ水あらばいなむとぞ思ふ

En el meu desconsol extirparia l'arrel del dolor del destí humà, i si hi hagués aigua que em cridés m'hi deixaria emportar.....


“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.

Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Monsen” (文選 – xinès : Wen Hsûan) Una obra xinesa que recull textos de tot un mil·lenni començant per la dinastia Chou (周,1050-256 aC). Va ser molt aviat popular al Japó dintre dels cercles literaris i va aportar models per a la composició de prosa i vers.
“Shikawakashû” (詞花和歌集) : “Antologia de flors de paraules de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´era Heian. Encarregada per l´emperador Sutoku l´any 1144 i completada el 1151 per Fujiwara no Arisuke. És la més curta de totes les col.leccions clàssiques : uns magres 411 poemes dividits en 10 parts i representant només vint-i-tres poetes coneguts.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa.

“Ise Monogatari” (伊勢物語), narració no. 63.

“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).


o0o