Ise Monogatari (伊勢物語)

- 86 -


八十六段

昔、いと若きおとこ、若き女をあひ言へりけり。をのをの親ありければ、つゝみていひさしてやみにけり。年ごろ経て、女のもとに、猶心ざし果さむとや思けむ、おとこ、歌をよみてやれりけり。

今までに忘れぬ人は世にもあらじをのがさまざま年の経ぬれば

とてやみにけり。おとこも女も、あひ離れぬ宮仕へになん出でにける。



Una vegada, un home molt jove es comprometé amb una noia. Com tenien pares i ho havien amagat decidiren trencar.
Anys després, l´home, pensant que la noia volia assolir allò del passat (1) composà un poema i l'hi envià :

--Fins avui no hi ha ningú que no hagi oblidat, el temps ha passat i nosaltres som diferents. (2)

I amb això s'acabà. Tant l'home com la dona havien anat a servir al mateix palau.


- - - - - -


(1) Els comentaristes coincideixen en que aquest punt no és gens clar.
(2) Poema anònim. SKKS no. 1365, és el 1366 en altres edicions, i KKRJ no. 2885.





o0o