Ise Monogatari (伊勢物語)

- 90 -


九十段

むかし、つれなき人をいかでと思わたりければ、あはれとや思けん、「さらば、明日物越しにても」といへりけるを、限りなくうれしく、又うたがはしかりければ、おもしろかりける桜につけて、

桜花今日こそかくもにほふともあな頼みがた明日の夜のこと

といふ心ばへもあるべし。


Una vegada, un home (1) desitjava trobar-se d'una manera o altra amb una dona insensible de qui n'era enamorat. Ella, compadida, i si de debò l'estimava, digué “Trobem-nos demà, separats, emperò, per una cortina (2)”. Ell en fou gojós, i com també dubtós, lligat a una preciosa branca florida de cirerer li envià :

--La flor del cirerer és avui esplendorosa, ah, emperò, és difícil de fiar per demà vespre. (3)

Ella també n'era d'aital condició.


- - - - - -


(1) En aquesta edició no hi consta el subjecte “otoko” (home) que, invariablement, apareix en la majoria de narracions, sí que hi és, però, en d'altres.
(2) 物越し (monogoshi) vol dir “amb alguna cosa entremig”. Hi ha una il.lustració clàssica d'aquest capítol en la primera edició impresa de l'IM, l'any 1608, d'una mà anònima de l'escola Tosa, on es pot veure una mena de persiana o cortina. Com parlar rere cortines era molt normal en aquell temps per això ho he traduït així.
(3) La flor del cirerer es marceix ràpidament.




o0o