堤中納言物語 -50- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (04)

侘しき事なれど、露の命絶えぬ限りは食物(くひもの)も用侍る。めうこくからし（＊未詳）の信濃梨（＊信濃国名産の梨）・斑鳩山（＊丹波国何鹿郡の山という。）の枝栗・三方の郡（＊若狭国三方郡）の若狹椎（＊「新猿楽記」にあるという。）・天の橋立の丹後和布(たこめ)（＊「たンごめ」か。若狭湾の海藻。）・出雲の浦の甘海苔（＊海苔の類）・みのはし（＊三(さん)の橋）のかもまがり（＊賀茂の■（米偏＋環の旁：かん：：大漢和27154）（まがり）餅（もちひ）＝米・麦の粉を環状に練って揚げた菓子、という。）・若江の郡（＊河内国若江郡）の河内蕪と、野洲・栗太(くるもと)（＊共に近江国の郡名）の近江餅(もちひ)（＊近江国の名産）・小松が本の伊賀乾瓜(ほしうり)（＊天日に干した塩漬け瓜。伊賀国の名産か。）・掛田が峯(ね)（＊未詳）の松の實・みちくの島（＊未詳）の郁子山女(うべあけび)（＊ムベ＝アケビ）・ひこ山（＊未詳）の柑子橘（＊蜜柑）、これ侍らずは、やもめの邊(わたり)の熬豆(いりまめ)（＊「豆」には女陰の意味があり、寡婦だから熬豆としたという。）などやうの物賜はせよ。 いでや、いるべき物どもいと多く侍る。せめては、たゞ足鍋（＊足のついている鍋）一・なが筵一つら・盥一なむ要るべき。もしこれら貸し給はば、心なからむ人（＊女の許に通い、山寺に籠ると言って諸物を要求した僧を指すか。）にな賜ひそ。ここに仕ふ童、おほそう（＊「おほぞうなり」〔＝いい加減〕を掛けるか。）のかけろ二（＊「かげろふ」という。または、「二」は排行ともいう。）・うみ水のあわといふ二人の童(わらはべ)に賜へ。出で立つ所は、科戸(しなど)の原（＊「科戸の風」の神の宮居という意か。）の上(かみ)の方に、天の川の邊(ほとり)近く、鵲の橋づめ（＊天の川に懸かる烏鵲橋の袂）に侍る。そこに必ず贈らせ給へ。此等侍らずば、え罷りのぼるまじきなめり。世の中に物のあはれ（＊人情の機微）知りたまふらむ人は、これらを求めて賜へ。猶「世を憂し。」と思ひ入りたるを、諸心に（＊ご同心・ご協力を賜って）いそがし（＊せき立てる）給へ。かゝる文など人に見せさせ給ひそ。福つけたりける（＊幸運を身につける、の意か。「ふくづく」〔＝欲張る〕の意か。）ものかなと見る人もぞ侍る。御返りはこゝによ。ゆめゆめ（＊「人にな見せ給ひそ」）。 徒然に侍るまゝに、よしなし事ども（＊題名の由来。）書きつくるなり。（＊噂を）聞く事のありしに、いかにいかにぞや（＊さていかがなものかと）、おぼえしかば、風のおと・鳥のさへづり・蟲の音・浪のうち寄せし聲に、たゞそへ侍りしぞ（＊お耳汚しまで、の意か）。」 Tot i el desconhort, mentre duri questa rosada que és la vida, em calen aliments. Flairoses peres en saó de Shinano, rams de castanyes de la muntanya d’Ikakuga, glans dolços de la demarcació de Mikata, algues Tango d’Amanohasgidate, algues propres de les costes d’Izumo, pastissets d’arròs de Minohashi, naps Kôchi de la demarcació de Wakae, pastissets d’arròs Ômi de Yasu i Kuromoto, meló assecat Iga de Komatsu i Kamoto, pinyons del cim de Kaketa, akebies de Michikunoshima, mandarines de Kotama. Si d’açò no en teniu pas, doneu-me mongetes seques i coses semblants, de les que es troben prop de les vídues (10). Bé, de fet, hi ha moltes coses de les que tindré necessitat. Almenys, una cassola amb peus, una estora llarga i un gibrell de terrissa. Si ho teniu i m’ho podeu deixar, no ho doneu a ningú amb qui no tingueu relació. Doneu açò als dos noiets a mon servei, Ôsô no Kagerô i Umi no Mizu no Araso. Mon punt de sortida és a l’extrem del pont de les garses prop de la Via Làctia (11), sobre la prada d’Aplec de Ventades. Feu, si-us-plau, allò que calgui per a enviar-ho allà. Si no tingués açò, no podria pas pujar-hi. Com a persona que sabeu de les dolences del món, procureu-me aquestes coses. Tot considerant les misèries d’aquest món, amb nos cors a la plegada, afanyem-nos-hi. No mostreu pas aquesta lletra a ningú! La gent que ho llegeixi em creuria cobejós! Poseu vostre resposta al dors. Tingueu-ho present. Quan sóc ensopit gargotejo foteses. Quan sentí d’aquest afer, em preguntí què era tot açò i llavors afegí aquesta nota per a acompanyar la brufada del vent, la piuladissa dels ocells, el xeric dels insectes, la remor de les ones que s’apropen......” - - - - - - 10 – (429 – 55) Ame (豆) té aquí el significat popular dels genitals femenins. 11 - (429 – 63) Referència a una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any. Shokujô era filla del déu del cel, Tentei (天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar. 終わり