27 de setembre de 2008

NTCJ 03

賀茂
Kamo

Obra de Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolific i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar: 芭蕉 (Bashô), 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura), i la que encapçala aquest article.

El títol antic era 矢立鴨 (Yatate Kamo), aquí per “kamo” s'utilitza el mateix caràcter homòfon per designar l'ànec salvatge. En altres textos apareix com 加茂 , amb la mateixa pronunciació.

Argument : Un monjo xintoïsta comença el seu viatge cap a la capital i de passada vol visitar els dos santuaris xintoïstes de Kamo. Un cap allà, a la vora del riu, veu una fletxa amb unes aletes blanques dintre d'un senzill entramat de joncs. Llavors apareixen dues dones que amb unes galledes agafen l'aigua sagrada del riu. Parlen sobre el lloc i el monjo els hi pregunta el significat de la fletxa. Li expliquen que una vegada allà hi vivia una dona molt devota que sempre oferia als déus l'aigua del riu. Un dia va veure una fletxa surant a l'aigua, la va recollir i se la va emportar a casa seva. Poc després va descobrir que estava embarassada tot i ser encara verge. Va parir un nen i quan aquest tenia tres anys, en una reunió de gent a casa, va preguntar que qui era el seu pare i va assenyalar la fletxa. Llavors va ressonar un tro eixordador i tothom va creure que era fill del déu del tro i el nen va esdevenir-ne una deïtat. Se li va atribuir també a la mare la categoria de deessa, i com a tals eren venerats a Kamo. A continuació tot és un panegíric a la bondat d'aquestes deïtats i a la seva protecció.


賀茂 és una localitat al nord de Kioto, famosa pels seus dos grans santuaris. Un és Shimo Kamo (下賀茂), dedicat a la deïtat Tamayori Hime (玉依姫), també coneguda com a Mioya (御祖), i l'altre dedicat a Wake Ikazuki (別雷), fill de 御祖.
L'emperador Kanmu (桓武天皇, 737-806) va escollir aquestes deïtats com a protectores de la seva nova capital Heian-Kyô (平安京), l'actual Kyoto.

Uns versos del Man'yôshû (万葉集) ill.lustren les primeres escenes, exactament el poema no. 375, (Príncep Yuhara – 湯原王, ¿-?) i que trobarem posteriorment en el Shinkokinshû no. 654 (新古今集 – 巻第六冬哥) :

吉野なる菜摘の川の川淀に鴨ぞ鳴くなる山蔭にして

A la llacuna del riu de Natsumi que passa per Yoshino criden els ànecs salvatges a l'ombra de les muntanyes.


Altres referències / fonts :

- Shingosenshû (新後撰集) : “Nou recull posterior de poesia japonesa”
Autor : Fujiwara (o Nijô) Tameto ( 藤 / 二条 為世, 1251-1338). Consta de 20 volums i 1606 poemes, i no té cap pròleg.


- Kagakushū (下学集): “Col.lecció d'afers mundans” , també es llegeix Gegakushū. És un diccionari japonès de caràcters xinesos, amb data del 1444. Està distribuït en encapçalaments semàntics. El seu títol va referència a unes paraules de Confuci que es descriu a si mateix com “de pocs estudis però de gran penetració”. Cita que apareix en la seva obra “Lunyu” (下学而上達).
Va ser un dels primers diccionaris que podríem qualificar de populars, a diferència d'altres que eren adreçats exclusivament a la gent culta de la cort imperial.

- Shûishû (拾遺和歌集) “Collita de poesia japonesa”. Té 20 llibres i 1351 poemes. La recopilació va ser entre el 1005 i el 1011.

Llibre : 卷第二. 夏
Autor : Minamoto no Kintada Ason (源公忠朝臣 – 889-948):

行きやらで山路くらしつ時鳥今ひと聲のきかまほしさに
Amb la incertesa de seguir he restat a la muntanya, amb l'esperança de sentir una vegada més la veu del cucut .

- Kamo no Chômei (鴨長明) també hi és representat amb un dels seus poemes del Shinkokinshû (新古今集) :
石川やせみの小川のきよければ月もながれを尋ねてぞすむ

A Ishikawa el rierol de Semi is tan clar que fins i tot la lluna hi flueix i s'hi allotja.

En altres edicions hi ha un “kana” diferent després de 石川 / いしかは :
いしかはのせみのをがはのきよければ月もながれをたづねてぞす む

Tot i això el sentit resta el mateix.

També ens trobem amb una referència a la seva obra magna “Hôjôki” (方丈記), concretament el seu esplèndid començament :
行く川のながれは絶えずして、しかも本の水にあらず。よどみに浮ぶうたかたは、かつえかつ結びて久しくとゞまることなし。世の中にある人とすみかと、またかくの如し

“Incessant flueix l’aigua del riu i mai no és la mateixa. Damunt de l’aigua embassada la bromera es fa i es desfà i aviat desapareix. Així és la vida de l’home i de les seves estances en aquest món......”

Això es refereix a unes frases de la peça teatral en que es parla de l'aigua del riu que sempre és constant i per això mateix mai no és la mateixa.

- Kokinshû (古今集) – Poema no. 928
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, 898-920) :
落ちたぎつ 滝の水上 年つもり 老いにけらしな 黒き筋なし
L'aigua de la cascada que es precipita avall, curulla d'anys, sembla un vell canós sense ni un cabell negre.

Més referències d'altres antologies imperials : Goshûiwakashû (後拾遺和歌集) i Shinkokinshû (新古今集).

- El Heike Monogatari (平家物語) hi és present amb una referència al poder benefactor de les deïtats sobre el món dels humans i amb la seva influència a favor de la pau entre els homes :
卷第二
康頼祝言
...............上一人より下萬民に至るまで、或は現世安穩のため、或は後生善所のために朝には淨水を掬で、煩惱の垢を濯ぎ、夕には深山に向て寶號を唱ふるに、感應怠ることなし........................

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -49-


青山を横ぎる雲のいちしろく我れと笑まして人に知らゆな

あをやまを-よこぎるくもの-いちしろく-われとゑまして-ひとにしらゆな

No deixis que els altres sàpiguen res de nosaltres somrient-me tan clarament com els núvols creuant les muntanyes blaves.

Poema nº 688

Autor : Una jove d’Ôsaka.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -74-


音に聞く高師の浜のあだ波はかけじや袖の濡れもこそすれ [72]
oto ni kiku-Takashi no hama no-adanami wa-kakeji ya sode no-nure mo koso sure

Famoses són les arrogants onades de la platja de Takashi. No vull que esquitxin les meves mànigues.


KIN´YÔSHÛ n0. 501. Amor. 金葉集 /

Autor : Yûshi Naishinnô-ke no Kii / Kii, de la residència de la princesa Yûshi (祐子内親王家紀伊, ?-¿)

Com a única dada hi ha una referència sobre un recull poètic seu l´any 1061.

Filla de Taira no Tsunekata i de la dama Koben.

Va participar molt en els concursos poètics del seu temps i la seva obra, no massa extensa, figura en les antologies imperials més famoses.

21 de setembre de 2008

KOKINSHÛ (古今集) -42-

春宮のたちはきのぢんにてさくらの花のちるをよめ る

Compost a la caserna de la Guàrdia del príncep hereu tot veient com cau la flor del cirerer.

春風は花のあたりをよきてふけ心づからやうつろふと見む

はるかぜはーはなのあたりをーよきてふけーこころずからやーうつろうとみむ

Vent de primavera, bufa lluny de les flors, vull veure si és que volen caure.

Nota : El príncep hereu era Yasuakira (保明親王, 903-923), fill de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).

Poema no. 85

Autor : Fujiwara no Yoshikaze (藤原よしかぜ, segle IX)

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -73-


夕されば門田の稲葉おとづれて蘆のまろ屋に秋風ぞ吹く [71]

yû sareba-kadota no inaba-otozurete-ashi no maroya ni-akikaze zo fuku

Quan es fa fosc les fulles dels camps d´arrós truquen a la porta i en la meva pobre cabana hi entra el vent de la tardor.


La nota que encapçala el poema a l'antologia ens diu :

師賢の朝臣の梅津の山里に人々まかりて田家秋風といへる事をよめる

Hi havia un grup de persones a la residència que Minamoto no Morokata (源師賢) tenia a Umezu i havien de compondre uns poemes sobre una casa de camp i el vent de la tardor.

Evidentment, la cabana del poema no té res a veure amb la mansió de Morokata i es tracta d´una imatge característica de les muntanyes a la tardor.


KIN´YÔSHÛ no. 183. Tardor. 金葉集 /


Autor : Dainagon Tsunenobu / El gran conseller Tsunenobu (大納言経信, 1016-1097)

Era Minamoto no Tsunenobu (源経信).

Va ser nomenat governador de Kyûshû gairebé als vuitanta anys, però va morir dos anys més tard.

A més de poeta va ser també un músic de renom i va participar en molts concursos de poesia.



13 de setembre de 2008

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -72-

さびしさに宿を立ち出でてながむればいづくもおなじ秋の夕暮 [70]
sabishisa ni-yado o tachi idete-nagamureba-izuko mo onaji-aki no yûgure

Quan en la meva solitud surto de la cabana i miro al voltant tot és igual que una nit de tardor.


GOSHÛISHÛ no. 333. Tardor. 後拾遺集 / 秋

Autor : Ryôzen Hôshi (良暹法師, ?-¿)

Només hi ha referència sobre ell l´any 1064.
Va ser prior del temple de Gion (祇園寺) i va passar els últims anys de la seva vida a Ôhara.
Té 31 poemes en les antologies imperials.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -48-


家にあらば妹が手まかむ草枕旅に臥やせるこの旅人あはれ

いへにあらば-いもがてまかむ-くさまくら-たびにこやせる-このたびとあはれ

Si ell fos a casa dormiria abraçat a la dona, però aquí jeu, mort, amb l’herba com coixí, pobre viatger!


Poema nº 415

Autor : Príncep Shôtoku (聖徳太子, 574-622).

Segon fill de l’emperador Yômei (用明天皇, mort el 587). Va ser regent de la seva tia i mare política l’emperatriu Suiko (推古天皇, 554-628) que va regnar des del 593 al 628. Va ser un fervent budista.

Escrit quan va trobar un home mort a la muntanya de Tatsuya, durant el seu viatge cap al Pou de Takahara.

7 de setembre de 2008

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -47-


磯の崎漕ぎ廻み行けば近江の海八十の港に鶴さはに鳴く

いそのさき-こぎたみゆけば-あふみのうみ-やそのみなとに-たづさはになく

Tot bogant per les roques de la costa les grues xisclen per les cales d’Ômi.


Poema nº 273

Autor : Takechi Kurohito (高市黒人, ¿-¿) . Segurament es tracta de la mateixa persona que Takechi Furuhito (高市古人). Va ser actiu durant els regnats de l’emperadriu Jitô i l’emperador Mommu, entre els anys 686-707.

“Ômi no umi” (近江の海) és el nom antic del llac de Biwa (琵琶の湖), el llac d’aigua dolça més gran del Japó. Degut a la seva proximitat a l’antiga capital de Kioto és un referent en la poesía clàssica.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -71-


嵐吹く三室の山のもみぢ葉は龍田の川の錦なりけり [69]

arashi fuku-Mimuro no yama no-momijiba wa-Tatsuta no kawa no-nishiki nari keri

Portades per la tempesta des d´el mont Mimuro les fulles d´auró colguen el riu Tatsuta sota un bell domàs.



Nota : 永承四年内裏の歌合によめる Poema escrit per un concurs de palau el 1049.

Mimuro i Tatsuta eren llocs famosos per la bellesa dels seus paratges a la tardor. El riu Tatsuta també era anomenat Ikoma-gawa (生駒川) i Heguri-gawa (平群川).


GOSHÛISHÛ no. 366. Tardor. 後拾遺集 / 秋

Autor : Nôin Hôshi (能因法師, 988-1051?/1058?)

Va estudiar a la universitat imperial però va ingressar en un orde religiós als vint-i-sis anys i va viatjar molt pel pais fent versos. Té un tractat poètic : Nôin Uta-Makura ( 能因歌枕. Les cançons de capçalera de Nôin).

1 de setembre de 2008

NTCJ 02

養老
Kôrô
(També apareix sota la seva altra pronunciació “Yôrô”, i significa “Tenir cura de la gent gran”).
El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥).
L'argument gira al voltant de d'una famosa deu d'aigua miraculosa: 養老の滝.
L'emperador Yûryaku envia un missatger per esbrinar els orígens d'aquesta font de l'eterna juventud, Allà el missatger imperial troba un llenyataire i li pregunta sobre l'aigua. Poc després apareixen el déu de la muntanya i una de les trenta-set formes de la deessa Kannon, “la misericordiosa”, i tots fan lloances a l'aigua miraculosa beneïda pels déus.
L'emperador en qüestió era Yûryaku Tennô (雄略天皇, 418-479), i les seves ordres de la recerca es troben al :

"Zokunihongi " (続日本紀 – 七 - ) : ...................《養 老元年(七一七)十一月癸丑【十七】》○癸丑。天皇臨軒。詔曰。朕以今年九月。到美濃国不破行宮。留連数日。因覧当耆郡多度山美泉。自盥手面。皮膚如滑。 亦洗痛処。無不除愈。在朕之躬。甚有其験。又就而飲浴之者。或白髪反黒。或頽髪更生。或闇目如明。自余痼疾。咸皆平愈。昔聞。後漢光武時。醴泉出。飲之 者。痼疾皆愈。符瑞書曰。醴泉者美泉。可以養老。蓋水之精也。寔惟。美泉即合大瑞。朕雖庸虚。何違天..........

És una continuació del clàssic Nihongi 日本紀), també anomenat Nihonshogi (日本書紀) : Cròniques del Japó (720), i és també de l'època Nara (710-794).
i també al :

"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una és d'aquest llibre.

Sobre el tema de deus o fonts d'aigua de l'eterna juventud n'hi ha una munió de llegendes. Entre elles una de xinesa, concretament de les muntanyes de Hunan, i es parla d'una “aigua de crisantem” (菊水), denominació que apareix també en aquesta peça teatral.
Sobre la ubicació de 養老 el text ens parla de “.....当耆郡多度山...., però tot i que també hi és així en el Zokunihongi (続日本紀 – 七 - ) esmentat anteriorment, sembla que és una errada. Geogràficament es situa a Motosu (本巣君 - 本巣 és un dels vuit estanys que hi ha al peu del Fuji), a l'actual Gifu.
El famós topònim poètic per designar el Japó també el trobem aquí : Akitsushima (秋津島 / 秋津洲) o Tonboshima (蜻蛉島): Pais de les libèl.lules. Segons una llegenda el mític i primer emperador del Japó, Jimmu Tennô (神武天皇, va veure des dels cims de les muntanyes del Yamato una terra que tenia la forma d'una libèl.lula, i li otorgar aquest nom:

日本書紀 (巻三)
《神 武天皇三一年(辛卯前六三〇)四月乙酉朔》三十有一年夏四月乙酉朔。皇輿巡幸。因登腋上 間丘。而廻望国状曰。妍哉乎国之獲矣。妍哉。此云 鞅奈珥夜。雖内木錦之真
国。猶如蜻蛉之臀 焉。由是始有秋津洲之号也。昔伊弉諾尊目此国曰。日本者浦安国。細戈千足国。磯輪上秀真国。秀真国。此云袍図莽句爾。復大己貴大神目之曰。玉牆内国。及至饒速日命乗天磐船。而翔行太虚也。睨是郷而降之。故因目之曰虚空見日本国矣。

De fet, però, 秋津島 / 秋津洲 significa “terra/regió de collites”. Va ser posteriorment que els historiadors japonesos es van decantar per 蜻蛉島.
Segons ens explica la llegenda del Kojiki (古事記) Jimmu Tennô ba néixer el 711 aec i va morir el 585 aec (dates del calendari tradicional japonès).
Referències generals i fragments de :
- Santaishi (三體詩), una antologia feta pels monjos “Gosan” (五山), textos dels cinc temples de Kioto i de Kamakura, respectivament. Representa als poetes que van inspirar-se en les obres dels escriptors xinesos de l'època T'ang (Du Fu i Li Bai, entre altres). Va ser considerada l'antologia oficial dels “neoconfucianistes”

- Kokon Chômonjû (古今著聞集), de Tachibana Narisue (橘成季), de qui es desconeixen dates de la seva vida. Sabem, però, que era un famós interpret de “biwa” (琵琶), una mena de llaüt. La història de la literatura japonesa li reconeix la importància de l'obra esmentada, que és del 1254, i es pot traduir com “Històries escoltades dels escriptors d'antany i d'enguany”, i te unes 726 narracions dividides en trenta parts.

- 宴曲集 (Enryokushû), varietat del 歌謡 (kayô), també anomenat 早歌 (sôga). Eren cançons melòdiques molt apreciades per l'aristocràcia, militars i religiosos, i s'interpretaven en festes i celebracions.

- 和漢朗詠集 (wakanrôeishû) :"Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Aquí, concretament aquests fragments :
絵本和漢朗詠集  新撰朗詠集
老人(らうじん)- El vell
老の眠り早く覚めて常に夜を残 す、病の力先づ衰へて年を待たず/老眠早覚常残夜。病力先衰不待年.

Un fragment de l'obra ens parla d'un vell va estar per aquelles contrades i es va adormir i quan es va despertar havien passat seixanta anys.

Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa.

- 閑吟集 (Kanginshû) “Cançons per a les hores de lleure”. És una col.lecció de cançons o poemes melòdics especialment per a ser cantats. Obra atribuida a un poeta anomenat Sôchô, però no hi ha res conclusiu al respecte. Té unes 311 cançons i va tenir molta influència en antologies posteriors, i especialment en el “Kabuki” femení dels orígens , i són per ser interpretades amb shamisen. És del finals del període Muromachi, l'any 1518.

Els clàssics xinesos també hi són presents. Aquí, en aquest cas, hi ha una referència del Rongô (論語), “Les Analectes” o “Les Converses de Confuci”.
- “Soga monogatari” (曽我物語), on es parla d'un ermità, Hôso (彭祖) que va viure set-cents anys bevent “l'aigua del crisantem” (菊水, kikusui), un altre elixir de la immortalitat :
曽我物語
〔酒の事〕
…………….. 漢書には、「せきそ、みきを えて、天命を助く」と書けり。又、慈童と言ひし者は、七百歳をえて、彭祖(はうそ)と名を返し仙人、菊水とてもて遊びける........

La poesia del Kokinshû (古今和歌集) és un altre clàssic que no podia faltar :
No. 343 (anònim) :

我が君は 千代に八千代に さざれ石の 巌となりて 苔のむすまで
Que visqui mon Senyor mil vegades vuit mil generacions, fins que els còdols esdevinguin roques colgades de molsa.

No. 273 (Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897) Nom laic : Yoshimine no Harutoshi :

濡れてほす 山路の菊の 露の間に いつか千歳を 我はへにけむ
Amarat de la rosada del crisantem pel camí de la muntanya, quan s'eixuga ja han passat mil anys........

No. 002 (Ki no Tsurayuki - 紀貫之, 872-945):

袖ひちて むすびし水の こほれるを 春立つ今日の 風やとくらむ
M'he arremangat amb les mans plenes d'aigua glaçada, la descongelarà el vent del primer dia de primavera?

El gran Man'yôshû (万葉集) també hi és amb els no. 340 i 3807 :

いにしへの七の賢しき人たちも欲りせしものは酒にしあるらし
Inclús pels set savis d'antany semblava que el vi era el summum del desig.

安積山影さへ見ゆる山の井の浅き心を我が思はなくに
És de poca fondària el pou de la muntanya que emmiralla els turons d'Asaka, no ho és però el meu cor.

(Dedicat al príncep Kazuraki -葛城皇子, 626-672. Té un comentari que explica el motiu del poema, però com aquí no és el cas només en tradueixo els versos).

.

KOKINSHÛ (古今集) -41-

KOKINSHÛ (古今集) -41-

秋の夜はつゆこそことにさむからし草むらことにむしのわふれは
あきのよは-つゆこそことに-さむからし-くさむらことに-むしのわふれは

En la nit de tardor la rosada sembla molt freda i en cada matoll es planyen els insectes.

Poema no. 199.

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -70-


心にもあらでうき世にながらへば恋しかるべき夜半の月かな [68]

kokoro ni mo-arade ukiyo ni-nagaraeba-koishikaru beki-yowa no tsuki kana

Si hagués de viure, que no ho desitjo, en aquest pobre món d´ombres, només enyoraria aquesta lluna de la mitjanit.


Nota : Aquest comentari encapçala el poema a l'antologia :

例ならずおはしまして位などさらむと覺しめしける頃月のあゝかりけるを御覽じて

Quan no es trobava bé (l´emperador Sanjô) pensava en abdicar. Va mirar la lluna i el va escriure.

De fet, això és ampliat en l´Eiga Monogatari (栄華物語 /Història de l´esplendor florent) on s´especifica que va ser el deu del dotzè mes (primers de gener del 1015), tot just unes setmanes abans d´abdicar (el 19 del primer mes del 1016). A més dels seus problemes d´estat cal afegir-hi els físics ja que gairebé havia perdut la vista completament.


GOSHÛISHÛ no. 860. Temes diversos. 後拾遺集 /


Autor : Sanjô In / L´exemperador Sanjô (三条院, 976-1017)

Va ocupar el tron durant cinc anys i va abdicar al tornar-se cec. Va morir un any després.

No té una producció poètica extensa, però els seus poemes són en algunes antologies imperials.