29 de desembre de 2018

落窪物語 -56-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 つとめて、贈物見たまひて、「色よりはじめて、翁の身には余りたり。この御帯は、いと名高き帯を、何しに贈はらむ。返したてまつらむ」と宣ふほどに、「衛門の殿より御文あり」と言へば、急ぎ取り入るる人多かり。「昨日は、暮れゆく、惜しくもはべりしかな。急がせたまひしかば、年ごろの御物語も聞えさせずなりにし。今よりだに時々立ち寄らせたまはずは、心憂くなむ。これは、などか忘れさせたまひにし。なほ、はや渡らせたまひね。さらずは、なほ便なきさまに思したると、限りなく思ひたまへ嘆くべくなむ」とあり。四の君の御もとに文あり。「年ごろ、いとおぼつかなく思ひたまへつつ、かくなむと聞えまほしながら、つつましきこと多くて。忘れやしたまひたらむ。
わすれにし常盤の山の岩つつじいはねどわれに恋はまさらじ
と思ひたまふるにこそ、いと心憂けれ。上にも御方々にも、今は対面にと思ひたまふれば、うれしくなむと聞えたまへ」とあり。はらから四人並み居たるほどに、取り交はしつつ見たまひて、姉君たち、「わがもとにも宣へかし」と、今は語らはまほしきぞ、いみじきや。落窪に居たりしほどは、いかにと問ふ人なかりしものを、と思ふ。
 おとどの御返り「やがて昨日はさぶらはむと思ひたまへしかど、方のふたがりてはべりしかばなむ。今よりは、いとうれしく明け暮れもさぶらひぬべしと思ひたまへしを、命のびてなむ。さて賜はせたる券は賜はるまじきよしを聞えはべりしを、なほかうせさせたまふ、御勘当の深きなめりと、かしこまり思ひたまふる。御帯も、さらに、かかる翁の身には闇の夜にはべるければ、返し参らせむと思ひたまふれど、御志のほど、過ぐしてとなむ思ひさぶらふ」とあり。四の君の御返り「年ごろは、杉のしるしもなきやうにて、尋ねきこえさすべき方なくなむ思ひたまふるに、いともいともうれしくてなむ。『人はよも』とは、心憂くもはしはからせたまひけるかな。
うち捨てて別れし人をそことだに知らでまどひし恋はまされり」と聞えたまへり。
 かくてのちは、心しらひ仕うまつりたまふこと限りなし。おとどは、たとしへなきまで訪ねおはす。越前の守、大夫など、ただ今の時の所なれば、恥を捨てて参り仕うまつる。女君は、うれしきものに思して、いかでとしたまふなかに、大夫をば御子のごと思したり。「いかで今は北の方、君達にも対面せむ。こなたにも渡りたまへ。母君には小さくておくれたてまつりて後、見馴れたてまつりしままに、親となむ思ひきこゆる。いかで仕うまつらむと思ふに、この年ごろ思しや疎みにたらむ。君達へも同じ心に聞えたまへ」と宣ふを、越前の守「さなむ宣ふ。われを思したるこのぞ限りなき」と語れば、北の方「いとど徳つきにしかば、さも思ふらむ。われにも、いみじくおぢたり。懲せしを思ひおかば、この子どもをぞ便なく思はまし。男君の思しおきたるにこそありけれ。まこと、かの物縫ひし夜、にかへたりけるは、この君なりけり」と、思ひ弱ることありて、やうやう文はよはして、言ひつく。



L'endemà el Chûnagon mirà els regals que havia rebut. Mentre pensava que ni els colors eren ja per a un vell com ell i que aquell “obi” era massa valuós, ho hauria de tornar, l'avisaren d'una lletra que havia arribat de l'Emon no Kami. Tots s'acuitaren a prendre-la.

– Quin greu que haguéssiu de tornar-vos ahir a l'hora foscant. Fou tan apressat que no hi hagué temps per a dir-vos tot allò que ha succeït en aquests anys. Em sentiria ofès si a partir d'ara no ens visitéssiu sovint. Amb una cosa i l'altra us oblidàreu les escriptures. Podeu traslladar-vos-hi d'immediat, altrament vol dir que no ho trobeu pertinent i açò m'adoloria moltíssim.

Hi havia una lletra per a la quarta dama :

– Fa molt de temps que volia saber de vós i fer-vos arribar mes noves, emperò, diversos motius m'ho han privat. Que m'heu oblidat potser?

No diguis però
que com les azalees
del mont Tokiwa
has oblidat mon amor
que el teu no depassa. (77)

Si ho penseu no teniu cor. Digueu a vostra mare i germanes que seria molt contenta de veure-les aviat.

Les quatre germanes eren presents i es passaren la lletra per a llegir-la, i pensaren que també a elles els hi hauria agradat rebre'n una. Era sorprenent que parlessin així ara i que quan Ochikubo vivia al soterrani no anessin ni a visitar-la.

El Chûnagon contestà a l'Emon no Kami :

– Anit havia pensat de restar amb vós, mes era una direcció malaurada. Saber que puc visitar-vos jorn i nit em fa molt feliç i açò m'allargarà la vida. Bé, com us digué, no puc acceptar les escriptures. Si hi insistiu em semblarà que feu més greu encara el blasme, disculpeu-me. Em quant a aquell “obi”, no és pas adient per a un vell com jo mateix; seria com vestir amb brocats per la nit, i us l'haig de tornar, emperò, per vostra gentilesa l'hauré un temps amb mi.


La resposta de la quarta dama a Ochikubo :

– En aquests anys no em tingut cap senyal del cedre, ni ha hagut manera d'esbrinar on era (78). Sóc molt contenta ara de saber-ho. Crec que em teniu en poca consideració.

Mon enyorament
per aquella persona
que ens va deixar
sens saber res d'on era
fa molt més gran mon amor.


Des de llavors l'Emon no Kami maldà per a afavorir el Chûnagon, el qual el sovintejà més del que fora propi. L'Echizen no Kami i el Daibu deixaren a una banda la vergonya sentida per els maltractaments patits per Ochikubo i els visitaren car l'Emon no Kami havia esdevingut ara molt influent. Ochikubo era molt contenta i volia ésser d'ajut promocionant el Daibu a qui considerava com un fill.

– Crec que ara és el moment de retrobar-me amb la Kita no Kata i mes germanes.- digué Ochikubo a l'Echizen no Kami – Voldria que vinguessin ací. Des que traspassà la mare essent jo petita he considerat la Kita no Kata com si fos ma mare. D'alguna manera hauria volgut demostrar-li mon afecte, mes tots aquests anys hi ha hagut fets desagradosos. Expresseu el mateix a mes germanes.

Quan l'Echizen no Kami arribà a casa ho comunicà a la Kita no Kata.

– Ochikubo em té deferència.

Mentre son fill deia açò la Kita no Kata pensava que potser Ochikubo deia açò ara que era en una posició tan afavorida i que si fos tan ressentida amb ella tindria greuges contra ses fills. Qui de fet en tenia era l'Emon no Kami, ell era allà aquella nit ajudant Ochikubo amb la cosida. Mica en mica acabà conformant-s'hi i es bescanviaren lletres.

- - - - - -
77 - Poema 495, llibre 11, Kokinwakashû (古今和歌集) :
思ひいづる ときはの山の 岩つつじ 言はねばこそあれ 恋しきものを ( 読人知らず).

78 - Referència al poema 982, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集) :
我が庵は 三輪の山もと 恋しくは とぶらひきませ 杉たてる門 (読人知らず).
o0o

22 de desembre de 2018


小林 一茶 -78-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




鶯よ咽がかはかば角田川
うぐいすよ のどがかわかば すみだがわ
Uguisu yo-nodo ga kawakaba-sumidagawa

Ep tu rossinyol
per a ta gola seca
el riu Sumida!




鶯やあ(き)らめのよい籠の声
うぐいすや あきらめのよい かごのこえ
Uguisu ya-akirame no yoi-kago no koe

Està resignat
el rossinyol amb sa veu
a la gàbia.

o0o

小林 一茶 -77-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




家迹や此鶯に此さくら
いえあとや このうぐいすに このさくら
Ie ato ya-kono uguisu ni-kono sakura

Aquest rossinyol
a la llar enrunada
aquest cirerer.




鶯や雨だらけなる朝の声
うぐいすや あめだらけなる あさのこえ
Uguisu ya-ame tarake naru-asa no koe

Aquell rossinyol
amarada de pluja
sa veu del matí.

o0o

小林 一茶 -76-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




としよりも来い(と)ぞ鳥の鳴にける
としよりも こいとぞとりの なきにける
Toshiyori mo-koi to zo tori no-naki ni keru

Inclús al vellet
el moixonet el crida
perquè hi vagi.




夕暮や親なし雀何と鳴
ゆうぐれや おやなしすずめ なんとなく
Yuugure ya-oya nashi suzume-nan to naku

A la vesprada
com crida el pardalet
que no té pares!

o0o

15 de desembre de 2018

与謝蕪村 - 69
Yosa Buson (1716-1784)
夏 ESTIU


こもり居て雨うたがふや蝸牛
Komori ite ame utagau ya katatsuburi.

Tancat a casa
es pregunta el cargol
si està plovent.

蝮の鼾も合歡の葉陰哉
Ubawami no ibiki mo nemu no hakage kana.

També l'escurçó
ronca sota les fulles
de l'acàcia.

しのゝめや鵜をのがれたる魚淺し
Shinonome ya u wo nogaretaru uo asashi.

Escapa el peix
del cormorà a l'alba
a aigües baixes.

o0o

与謝蕪村 - 68
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU



でゝむしやその角文字のにじり書
Dedemushi ya sono tsuno moji no nijiri gaki.

I amb les banyes
dibuixa un caragol
i fa de lletra. (26)

蝸牛の住はてし宿やうつせ貝
Dedemushi no sumihateshi yado ga utsuse-gai.

Casa del cargol
ara ja abandonada
és clova buida. (27)
- - - - - -

26 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Yoshida Kenko (吉田 兼好,1283?-1350?). Capítol no. 62 : 延政門院いときなくおはしましける時、院へ參る人に御言づてとて申させ給ひける御歌、

ふたつ文字牛の角文字直ぐな文字
ゆがみ文字とぞ君はおぼゆる
こひしく思ひ參らせ給ふとなり。
27 - El segon vers té vuit síl·labes.
o0o

与謝蕪村 - 67
Yosa Buson (1716-1784)
夏 ESTIU



離別れたる身を蹈込で田植哉 Sararetaru mi wo fungonde ta-ue kana.

I s'hi afegeix
una divorciada
a plantar l'arròs.


狩衣の袖のうら這ふほたる哉 Kariginu no sode no ura hau hotaru kana.

Per la màniga
del vestit del caçador
repta la cuca. (25)

- - - - - -
25 - Referència al capítol no, 25, titulat Hotaru (蛍), del Genji Monogatari (源氏物語 ).

o0o

8 de desembre de 2018

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-78-



Temes diversos

年月をいかでわが身におくりけむ昨日の人もけふはなき世に

としつきを-いかてわがみに-おくりけむ-きのふのひとも-けふはなきよに

Toshitsuki o-ika de waga mi ni-okurikemu-kinou no hito mo-kyô wa naki yo ni


Per què he passat
tants anys i tantes llunes
en el nostre món
on gent d'abans i d'ara
ja ha deixat de ser-hi?

Poema no. 768
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-77-


雑 / 返し
Temes diversos / Resposta

家を出づる人としきけばかりの宿に心とむなと思ふばかりぞ

いへをいづる- ひととしきけば -かりのやど - こころとむなと- おもふばかりぞ

Ie o izuru-hito to shi kireba-kari no yado-kokoro tomu na to-omou bakari zo


Que has abandonat
la casa he sentit dir
no hauries crec
d'efímera estança
tenir-hi el cor lligat


Poema no. 753

Nota : el primer vers té 6 síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-76-


雑 / 天王寺へまゐりけるに、あめのふりけれは、江口と申す所にやとをかりけるに、かささりけれは

Temes diversos / De camí al temple de Tennô-ji plogué i quan demaní estada en un alberg en un lloc dit Eguchi m'ho refusaren.


世の中を厭ふまでこそかたらはめかりのやどりを惜む君かな

よのなかを-いとふまてこそ-かたからめ-かりのやどりを-をしむきみかな

To no naka o-itou made koso-katakarame-kari no yadori o-oshimu kimi kana


És potser molt dur
que detesti aquest món
mes denegar-me
efímera estança
és una mesquinesa

Poema no. 752
o0o

1 de desembre de 2018

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 159
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五十九】


そめとのゝ内侍といふいますかりけりそれをよし有のおとゝと申けるなんとき/\すみ給ける物をかくし給けれは御そともをな んあつけさせ給けるにあやともをおほくつかはしたりけれは雲鳥のもんのあやをやそむへきと聞えたりしをともかくものたまはせねはえなんつかうまつらぬさた めうけ給はらんと申奉りけれはおとゝ御返事に
雲とりの綾の色をもおもほえす人をあひみて年のへぬれは
となむのたまへりける


Fou una dona de nom Somedono no Naishi (295). De quan en quan rebia la visita del ministre Yoshiari (296). Com ella era molt destre ell li confiava ses vestits, així una vegada li féu arribar una gran quantitat de domassos i ella li preguntà :

-Haig de tenyir-los amb un disseny de núvols i ocells?

Com ell no respongué ella li digué :

-No puc fer res si no escolliu.

I la resposta del ministre :

Tot és massa fosc
per a saber els colors
d'ocells i núvols
car molt de temps ha passat
sens tornar a veure-us. (297)

Això li manifestà.
- - - - - -

295 – Somedono no Naishi (染殿の内侍, ¿ - 900),filla de Fujiwara no Yoshitsuke (藤原良相, 813-867). També podria ser filla de Fujiwara no Yoruka (藤原因香, ¿-?).
296 – Minamoto no Yoshiari (源能有, 845-897).Fill de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827–858). Va ser ministre de la Dreta.
297 - Poema no. 877, llibre 14, Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 158
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百五十八】


大和国に男女有けり年月かきりなく思ひてすみわたりけるをいかゝしけん女をえてけり猶もあらすこの家にいてきてかへをへた てゝすみてわかゝたにはさらによりこすいとうしとおもへとさらにいひもねたます秋のよのなかきにめをさましてきけはしかなんなきけるものもいはてきゝけり かへをへたてたるおとこきゝ給やにしこそといひけれは何事といらへけれはこのしかのなくはきゝ給ふやといひけれはさきゝ侍りといらへけりおとこさてそれを はいかゝ聞給ふといひけれはをんなふといひけり
我もしか啼てそ人に恋られし今こそよそに声をのみきけ
とよみたりけれはかきりなくめてゝこのいまの女をはをくりてもとのことなんすみわたりける


A la contrada de Yamato hi havia un home i una dona. Durant anys i llunes s'havien estimat amb amor infinit i, sens saber perquè, ell trobà una altra dona, i no només això, la portà a la casa, la hi instal.là separada de la primera dona per un envà i no hi anà més a l'altre costat. La dona se'n sentí molt, emperò, res no digué que semblés gelosia.
Una llarga nit de tardor, era desperta quan sentí el bram d'un cérvol. Escoltà en silenci. L'home que era a l'altre costat de l'envà digué :

-Ho heu sentit, mestressa de l’altre costat?
-El què?
-No heu sentit el bram del cérvol?
-Sí que ho he sentit.
-I què us ha fet sentir?

La dona digué :

És com del cérvol
el plany d'aquell que abans
per mi llanguia
i ara només sento
una veu d'un altre lloc. (294)

Quan això composà, ell ho admirà molt, féu tornar l'altra dona i visqué amb la primera com abans.
- - - - - -

294 - Poema no. 1372, llibre 15, Shinkokinshûwakashû (新古今和歌集), i Konjaku Monogatari (今昔物語) llibre 30.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 157
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五十七】


下野国に男女すみわたりけりとし比すみけるほとにおとこめまうけて心かはりはてゝ此家に有けるものともを今のめのかりかき はらひもてはこひいく心うしとおもへと猶まかせて見けりちりはかりのものものこさすみなもていぬたゝのこりたる物は馬ふねのみなんありけるそれをこのおと このすさまかちといひけるわらはをつかひけるして此舟をさへとりにをこせたりこのわらはに女のいひけるきむちもいまはこゝに見えしかしなといひけれはなと てかさふらはさらんぬしおはせすともさふらひなんなといひたてり女ぬしにせうそこきこえは申てんやふみはよに見給はしたゝことはにて申せよといひけれはい とよく申てんといひけれはかくいひける
ふねもいぬまかちもみえしけふよりはうきよの中をいかてわたらん
と申せといひけれは男にいひけれはものかきふるひいにしおとこなんしかなからはこひかへしてもとのことくあからめもせてそひゐにける


A la contrada de Shimotsuke hi vivien un home i una dona. Quan feia anys qie eren junts l'home trobà una altra dona i son cor canvià. Traslladà tot allò que hi havia a la casa cap a on s'estava la nova muller. La primera dona se'n ressentí molt mes el deixà fer. Tot s'ho emportà, ni una mota de pols hi deixà, només restà l'abeurador dels cavalls. Per recollir-lo hi envià un servent que de nen li deien Mataji. La dona li digué al noi :

- Tu tampoc no vindràs més a veure'm....

I ell digué :

- Per què no hauria pas de venir? Tot i que l'amo no hi sigui jo vindré!

I s'alçà. La dona :

- Voldria dir-li una cosa al senyor, podries lliurar-li-ho tu? Una lletra segurament no se la llegiria..... seria millor dir-li-ho de paraula.
- Seré molt content de fer-ho!

I així li digué :

Sens abeurador
Mataji que no veuré
des d'avui mateix
per què viure doncs així
en aquest malaurat món? (293)

Digues-li això!

Li ho digué a son amo, l'home retornà tot allò que s'havia endut i, com abans, restà amb ella i mai més no mirà ningú altre.

- - - - - -

293 - Konjaku Monogatari (今昔物語) llibre 30.

o0o

24 de novembre de 2018

落窪物語 -55-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 男君「衛門、少納言、その越前の守呼び入れて、ものせよ」と宣へば、衛門、台盤所の方に呼び入るるにつけても、いと恥づかしけれども、わがしたることか、と思ひ入りぬ。三間ばかりあるに、畳清げに敷きて、整はたるやうに、劣らず見ゆる御達ニ十人ばかり居並みたり。御前にありけるが、「立て」と宣ひければ、来つどにたるが居たるなりけり。越前の守、色なる人にて、いと興あり、うれし、と思ひて、目を配りて見渡す。物も言はれず。知りたる人だに五六人ありけり。これもしかにこそありけれとのみ見ゆ。衛門「殿の『酔はしたてまつれ』と宣ふに、青く出でたまはば便なし。若人たち、盃参りたまへ」とて、代り代り強ふるに、酔ひ惑ひぬ。「衛門の君、助けたまへ。しか人げなく懲じたまふな」と言ふに、逃げむとする、いと若く清げなる人のをかしう言ひて、囲みて、逃ぐべくもあらず。わびて、うつぶし倒れ臥したり。
 中納言も督の君も、御盃たびたびになりて、酔ひたまひて、よろづの物語をしたまふ。「今は身に堪へむことは仕うまつらむとなむ思ひたまふるを、思さむことは、なほ宣はむなむ、うれしかるべき」と申したまへば、中納言、いとうれしと思ひたること限りなし。
 暮れぬれば、帰りたまふままに、おとどには、衣箱一よろひに、片つ方には、ただ直衣装束、今片つ方には、日の装束一領入れて、世に名高き帯なむ添へたりける。越前の守には、女の装束一具に綾の単襲添ひて、被けたまふ。中納言、酔ひて出でたまふとて、「世に今まで侍りつるが心憂かりつるに、うれしき契りに」など宣ふ。御供人多くもあらねば、五位に一襲、六位に袴一具、雑色に腰差、せさせたまふ。よろしからぬ御仲と見つるを、いかならむ、とあやしく思ふ。
 帰りたまひて、北の方に衛門の督の宣へることども、片端より、「典薬の助には、もことにや、あはせむとしたまひし。恥づかしげに宣へるに、面赤む心ちしてなむありつる。児のうつくしげなりつること限りなし。人々のありさま、いみじうさいはひありけるかな」と宣へば、北の方、いとねたしとはおろかなるに、「いで、あな聞きにく。そのかみ、ものとやは思ひたまへりし。『部屋に籠めよ』とは、おのれこそおこなひたまひしか。『われは知らじ。ともかくもせよ』と放ちたまひしかばこそ、典薬も何もかかぐり寄りたりけめ。今、人のものめかしたまふに、わがせしことを人のせむやうに宣ふは、なんぞ。あまり花やかなることは長からず」と言ふ。
 越前の守いみじう酔ひて寄り臥しながら、いみじうめでたかりつることを語り臥せり。「四十人の女房達の中に籠りて。おほくこそ強ひにたれ。三の君の御方のそれ、四の君の御方の何の君、かのおもと、まろやさへなむさぶらひつる。花を折りてさうぞきて、いとよしと思へる」と言ふを、三、四の君は一所に臥して聞きて、「世の中は、あはれなるものにこそありけれ。かの君の、落窪に住みて、部屋に籠りたまひし時は、まろらにまさりて人使ひ取られむとやは思ひし。父母の思さむこと、恥づかしくもあるかな。なぞや。尼にやなりなまし」と、うち語らひて三の君もうち泣きて、「そが、恥づかしきこと。かく憂き宿世も知りたまはで、上の懸隔に思しかしづきしを、いかに人思ひあはせむ。まろら、このごろ憂きこと出で来にしをりぞ、尼になりはべりなむと思ひはべりしを、いつしか身の成りはべりにしかば、えならで。これ出で来にしのちより、はた、人の心なりけること。これ物の心知るまで見むと覚えなりて、今まで侍りつること」。二人語らひて、うち泣きて、四の君、
    人のうへとむかしは見しをあり経れば今はわが身の憂き世なりけり
三の君「げに」とて、
    憂きことの淵瀬にかはる世のなかは飛鳥の川の心ちこそすれ
言ひ明したまへり。


L'Emon no Kami demanà a Emon i Shônagon que entretinguessin l'Echizen no Kami. Emon el portà a la cambra de les dames de companyia. L'Echizen no Kami era torbat, mes pensà que ell no havia participat en tot allò que li havia succeït a Ochikubo i hi entrà.

Era una cambra espaiosa, amb el terra cobert d'esplèndids “tatamis” ben arrenglerats, un al costat de l'altre, hi havia unes vint dames que L'Emon no Kami havia convocat allà. A l'Echizen no Kami li agradaven molt les dones i es sentí encantat i les contemplà una rere l'altra, sens badar boca. N'hi havia cinc o sis que coneixia perquè havien estat al servei de sa família. Emon digué a les dames :

– El senyor ha demanat que féssim beure l'Echizen no Kami, i que seria un desastre si no se'n tornés amb el nas vermell. Som-hi, doncs, ompliu-li de beure.

I una rere l'altra el forçaren a beure fins que acabà ben embriac.

– Ajudeu-me, dama Emon, no em maltracteu tant!

I feia per anar-se'n, mes les joves i precioses dames l'envoltaren servint-li copes totes complaents, i no el deixaren. Aclaparat l'Echizen no Kami acabà estirat al terra.

També el Chûnagon i l'Emon no Kami begueren molt i embriacs parlaren de moltes coses.

– En ma posició d'ara sóc al vostre servei, i seré molt content de donar-vos mon suport en tot allò que desitgeu.

La joia del Chûnagon era fora mesura. Començava a fer fosc i feren per a tornar-se'n. El Chûnagon rebé un cofret amb un vestit de cerimònia i una faixa molt valuosa. Per a l'Echizen no Kami hi hagué un vestit de dona i una roba de dessota de domàs. El Chûnagon, bé que begut, digué :

– Encara que afligit en aquest món fins avui mon fat és de felicitat.

Els pocs acompanyants que duien també en reberen d'obsequis. Els del cinquè rang un vestit, un “hakama” per als del sisè rang, i un rotlle de seda per als inferiors. Tots foren molt estranyats car les relacions entre el Chûnagon i l'Emon no Kami no havien estat pas bones.

Una vegada a sa residència el Chûnagon explicà a la Kita no Kata fil per randa allò que havia parlat amb l'Emon no Kami.

– Quan m'ha preguntat si realment pensava maridar Ochikubo amb el Tenyaku no Suke m'he sentit molt avergonyit i se m'han pujat els colors a la cara. El nen és una preciositat, i a ella se la veu molt feliç

Seria estúpid esmentar el despit de la Kita no Kata.

– Em revolta sentir-vos parlar així. Crec que no pensàreu açò quan ella era ací. No fóreu vós per cas qui la féu recloure en aquella cambra? “Jo no en sé res, fes allò que vulguis!” diguéreu sobre l'afer del Tenyaku no Suke encarregant-m'ho tot. I ara que està amb una persona tan important féu responsables als altres de vos accions! Les floritures són de poca durada!

L'Echizen no Kami que era encara begut i jeia a un costat parlava meravelles dels esdeveniments de la jornada. :

– Quaranta joves m'han encerclat i forçat a beure. Una d'elles havia estat al servei de la tercera dama, i una altra servia la quarta dama, fins i tot Maroya hi era. Totes precioses i molt ben abillades.

La tercera i la quarta dama que jeien a prop ho sentiren tot.

– Quanta dolença en aquest món! Aquesta que vivia al soterrani i que havia estat reclosa en una cambra és ara en una posició superior a la nostra, i a més té les nostres donzelles! Quina humiliació per a nos pares! Em faré monja!

Exclamà la tercera dama tota plorosa, i la quarta dama també plorava mentre deia :

– Quina vergonya! Nostra mare que tanta cura ens ha tingut sens saber res de nostre malaurat destí. Què en pensarà la gent? Quan em succeí aquella desgràcia (75) pensí en fer-me monja, emperò aviat fui prenys i ho deixí, i després del naixement volia tenir-ne cura fins a que arribés a l'edat de la raó, i així ha estat fins ara.

Ambdues ploraven, i la quarta dama recità :

Totes les penes
que els altres han patit
en el temps passat
han esdevingut ara
ben certament les meves.

– Veritablement – digué la tercera dama, i recità :

Són les dolences
del món on tot canvia
aquestes aigües
del riu Asuka que van
fluint amunt i avall. (76)

I parlaren fins l'alba.

- - - - - -

75 – Es refereix al seu casament amb el Hyôbu no Shôyû, l'anomenat “Cavall-cara-blanca”.
76 - Referència al poema 933, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集) :
世の中は 何か常なる 飛鳥川 昨日の淵ぞ 今日は瀬になる (読人知らず).

o0o

17 de novembre de 2018


小林 一茶 -75-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




我宿は何にもないぞ巣立鳥
わがやどは なんにもないぞ すだちどり
Waga yado wa-nan ni mo nai zo-sudachidori

Res no hi queda
l'ocell a casa meva
ha deixat el niu.




さく花に拙きわれを呼子鳥
さくはなに つたなきわれを よぶことり
Saku hana ni-tsutanaki ware o-yobu ko tori

Enmig de les flors
em crida tot matusser
un ocell nier.

o0o

小林 一茶 -74-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




鳥の巣に明渡したる庵哉
とりのすに あけわたしたる いおりかな
Tori no su ni-akewatashitaru-iori kana

Perquè facin niu
durant mon absència
és ma cabana.




鳥の巣や寺建立はいつが果
とりのすや てらこんりゅうは いつがはて
Tori no su ya-tera konryuu wa-itsu ga hate

Un ocell fent niu
un temple construint-se
quan acabaran?

o0o

林 一茶 -73-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



鳥も巣を作る(に)橋の乞食哉
とりもすを つくるにはしの こじきかな
Tori mo su o-tsukuru ni hashi no-kojiki kana

També els ocells
hi fan els seus nius al pont
dels pidolaires.




巣の鳥や人が立ても口を明く
とりのすや ひとがたつても くちをあく
Tori no su ya-hito ga tatte mo-kuchi o aku

Els pollets del riu
inclús quan gent s'hi para
obren els seus becs.

o0o

11 de novembre de 2018

与謝蕪村 - 66
Yosa Buson (1716-1784)
夏 ESTIU


青飯法師にはじめて逢けるに、舊識のごとくかたり合て
Quan coneguí el monjo Seihan fou com si ja fóssim vells coneguts.

水桶にうなづきあふや瓜茄子 Mizuoke ni unazukiau ya uri nasubi.

Al cubell d'aigua
li fa salut al meló
l'albergínia. (24)


酒十駄ゆりもて行や夏こだち Sake juuda yuri mote yuku ya natsu kodachi.

Deu carregades
de sake van trontollant
arbredes d'estiu.

- - - - -

24 - Seihan Hôshi (青飯法師), nom laic : Watanabe (渡邊, ?-?).
o0o

10 de novembre de 2018

与謝蕪村 - 65
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


小田原で合羽買たり皐月雨 Odawara de kappa koutari satsuki ame.

A Odawara
m'he comprat una capa
per l'aigua de maig.


さみだれの大井越たるかしこさよ Samidare no Ooi koshitaru kashikosa yo.

He creuat l'Ooi
durant les pluges de maig
bona pensada.


さつき雨田毎の闇となりにけり Satsuki ame tagoto no yami to narinikeri.

Cada arrossar
durant les pluges de maig
és a les fosques.
o0o

与謝蕪村 - 64
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


路邊の刈藻花さく宵の雨 Michinobe no karu mohana saku yoi no ame.

Vora del camí
algues tallades fan flor
pluja del vespre.


虫のために害はれ落ツ 柿の花 Mushi no tame ni sokonaware otsu kaki no hana.

I les flors dels caquis
macades pels insectes
són abatudes. (22)


浪華の舊國あるじゝて諸國の俳士を集めて、圓山に會莚しける時 Quan Furukuni, de Naniwa, convidà i reuní a casa seva a Maruyama els seus amics poetes.

うき草を吹あつめてや花むしろ
Ukikusa wo fuki atsumete ya hanamushiro.

Llenties d'aigua
que formen aplegades
catifa de flors. (23)
- - - - - -
22 - El primer vers té 6 síl·labes.
23 - Furukuni (舊國) era Ooemaru (大江丸, 1722-1805).

o0o

3 de novembre de 2018

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-75-



雑 /述懐
Temes diversos / Remembrances.

何ごとにとまる心のありければさらにしもまた世の厭はしき
なにごとに-とまるこころの-ありければ-さらにしもまた-よのいとはしき
Nanigotoni-tomaru kokoro no-arikereba-sara ni shimo mata-yo no itowashiki


Mon cor encara
s'inclina cap als afers
d'aquest món d'ara
i quan això em passa
sembla més detestable

Poema no. 729
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-74-



雑 / 世をのかれて伊勢のかたへまかりけるに、すずか山にて
Temes diversos / Quan renuncií al món, camí d'Ise, a la muntanya de Suzuka.


鈴鹿山憂世をよそにふり捨てゝいかになり行く我身なるらむ
すずかやま-うきよをよそに-ふりすてて-いかになりゆく-わがみなるらむ
Suzukayama-uki yo o yoso ni-furi sutete-ika ni nari yuku-waga mi naruramu

Aquest penós món
deixo a la muntanya
de nom Suzuka
cap a on aniré jo
què esdevindrà de mi?

Poema no. 728
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-73-



雑 / はるかなる所にこもりて、みやこなる人のもとへ、月の比つかはしける
Temes diversos / Quan era reclòs en un lloc remot ho envií a algú de la capital en una nit de lluna.

月のみやうはの空なるかたみにておもひもいでば心かよはむ
つきのみや-うはのそらなる-かたみにて-おもひもいでば-こころかよはむ
Tsuki nomi ya-uwa no sora naru-katami nite-omoi mo ideba-kokoro kayowaru

Només la lluna
encimbellada al cel
és memòria
i quan en ella penso
nostres cors seran units.

Poema no. 727
o0o

27 d’octubre de 2018

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 156

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五十六】



信濃国さらしなといふ所に男すみけりわかきときにおやはしにけれはをはなんおやのことくにわかくよりあひそひてあるにこの めの心いと心うきことおほくてこのしうとめのおいかゝまりてゐたるをつねにゝくみつゝ男にもこのをはのみ心のさかなくあしきことをいひきかせけれはむかし のことくにもあらすをろかなることおほくこのをはのためになりゆきけりこのをはいといたうおいてふたへにてゐたりこれを猶このよめところせかりていまゝて しなぬことゝおもひてよからぬことをいひつゝもていましてふかき山にすてたふひよとのみせめけれはせめられわひてさしてんとおもふなり月のいとあかき夜を うなともいさたまへ寺にたうときわさすなるみせ奉らんといひけれはかきりなくよろこひておはれにけりたかき山のふもとにすみけれはその山にはる/\といり てたかき山の峯のおりくへくもあらぬにをきてにけてきぬやゝといへといらへもせてにけて家にきておもひをるにいひはらたてけるおりにはらたちてかくしつれ と年比おやのことやしなひつゝあひそひにけれはいとかなしくおほえけりこの山のかひより月もいとかきりなくあかくていてたるをなかめて夜ひとよいもねられ すかなしくおほえけれはかくよみたりける
我心なくさめかねつさらしなやをはすて山にてる月をみて
とよみてなん又いきてむかへもてきにけるそれより後なんをはすて山といひけるなくさめかたしとはこれかよしになんありける.


En un lloc de nom Sarashina, a la contrada de Sinobu, hi vivia un home. Els seus pares havien mort quan ell era molt jove i fou una tieta qui tingué cura d'ell com una mare.
L'esposa que tenia l'home era de mal cor i detestava aquesta sogra que els anys havien vinclat son cos i no parava de plànyer-se de la malvolença de la tieta, i, cosa que no havia fet mai, ell la desatengué moltes vegades. La tieta era tan, tan vella que era plegada en dos. Per a la jove muller era més un destorb que res i pensava que com era que encara no s'havia mort. Només feia que malparlar d'ella i blasmar l'home.
- Emporteu-vos-la i llanceu-la al fons de la muntanya!
L'home, aclaparat, finalment s'hi decidí.
Una nit de lluna brillant digué :
- Som-hi tieta. Us portaré al temple a veure una gran cerimònia.
La tieta s'hi deixà emportar ben cofoia. Com vivien al peu d'una muntanya alta la portà ben lluny dintre de la muntanya i dalt del cim d'on ella no podria pas tornar la deixà i s'enfugí. Ella cridà mes ell no respongué. Un cop a casa reflexionà. Les paraules de l'esposa l'havien enutjat fins a comportar-se d'aquella manera, emperò, com la tieta havia tingut cura d'ell durant molts anys com una mare s'entristí molt. Tot contemplant la lluna de blancor infinita que s'alçava sobre la muntanya passà la nit sens poder dormir i ple de tristor composà aquest poema :

Consolació
no n'hi ha pas en mon cor
a Sarashina
quan veig la lluna brillant
on deixí la tieta. (291)

Se n'hi tornà i la portà a casa.

Després d'això, se li digué “la muntanya de la tieta abandonada”, i quan es parla de desconsol es vol dir això. (292)
- - - - - -

291 – Entre altres antologies i reculls : poema no. 878, llibre 17, Kokinwakashû (古今和歌集), i Goshûiwakashû (後拾遺和歌集), llibre 15.
292 - En l'obra hi ha dues expressions que van de “tieta”, “dona gran” i “àvia”. De fet, és un terme genèric per a gent gran. El nom més emprat és el de “tieta” (をば/oba, en el text). Vegeu sobre aquest tema : NTCJ 34 - 姨捨 Obasute / “La tieta abandonada”, publicat en aquest mateix bloc l'onze de juny del 2010.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 155
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百五十五】



むかし大納言のむすめいとうつくしうてもち給たりけるを御門に奉らんとてかしつき給けるを殿にちかうつかうまつりけるうと ねりにて有ける人いかてか見けむこのむすめを見てけりかほかたちのいとうつくしけなるをみてよろつのことおほえす心にかゝりてよるひるいとわひしくやまひ になりておほえけれはせちにきこえさすへき事なむあるといひわたりけれはあやしなにことそといひて出たりけるをさる心まうけしてゆくりもなくかきいたきて 馬にのせてみちのくにへよるともいはすひるともいはすにけていにけりあさかのこほりあさかの山といふ所にいほりをつくりてこの女をすへて里に出つゝ物なと もとめてきつゝくはせて年月をへて有へけり此男いぬれはたゝひとりものもくはて山中にゐたれはかきりなくわひしかりけりかゝるほとにはらみにけりこの男も のもとめに出にけるまゝに三四日こさりけれは待わひて立出て山の井にいきてかけをみれはわか有しかたちにもあらすあやしきやうになりにけりかゝみもなけれ はかほのなりたらんやうもしらて有けるににはかにみれはいとおそろしけなりけるをいとはつかしとおもひけりさてよみたりける
あさか山かけさへみゆる山のゐの浅くは人を思ふものかは
とよみて木にかきつけていほにきてしにけりおとこ物なともとめてもてきてしにてふせりけれはいとあさましと思ひけり山の井なりける歌をみてかへりきてこれをおもひしにゝかたはらにふせりてしにけり世のふることになむ有ける



Fou una vegada un gran conseller que tenia una filla molt bella que havia educat amb tota cura amb el desig d'oferir-la a l'emperador. Un home de baix rang que servia a palau, com s'ho féu?, aconseguí veure-la. La veié tan bella de rostre i parença que no pogué pensar en res més, trasbalsat, malaurat nit i jorn, pensà que emmalaltiria, i li digué que havia de parlar amb ella com fos. La dona es digué que era estrany, de què es tractaria?, i sortí. Com havia premeditat, l'home la prengué de sobte amb ses braços, muntà a cavall i nit i jorn sens aturar-se s'enfugí cap a la contrada de Miichino. A la muntanya d'Asaka, terme d'Asaka, bastí una cabana on hi allotjà la dona. S'alimentaven de les coses que anava a cercar als pobles veïns, i així passaren llunes i anys.
Un jorn, quan aquest home havia sortit, ella restà sola al mig de la muntanya sens menjar i llavors s'adonà que era embarassada. L'home que havia anat a cercar provisions no tornà en tres o quatre jorns, i ella, tota neguitosa, sortí i anà a una font de la muntanya. Quan s'hi mirà no era ella mateixa, com si fos una estranya. Com no tenia mirall no reconegué son propi rostre, i al veure's així de sobte s'esfereí i sentí molta vergonya, així composà :

Sens fondària
la font on es reflecteix
el puig d'Asaka
i és sens fondària
potser mon amor per ell. (290)

Ho gravà en un arbre i de tornada a la cabana morí.

L'home arribà amb les provisions que havia anat a cercar i quan la trobà morta al terra en fou desesperat. Veié el poema a la font, tornà a la cabana, s'estirà al costat de la dona i morí amb tot allò en son pensament.

Això passà fa molt de temps.
- - - - - -

290 – Aquest poema és troba al llibre 16, poema no. 814, Manyôshû” (万葉集), i també és al Konjaku Monogatari (今昔物語) llibre 30.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 154
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百五十四】



やまとの国なりける人のむすめいときよらにて有けるを京よりきたりける男のかひま見てみけるにいとおかしけなりけれはぬす みてかきいたきて馬にうちのせてにけていにけりいとあさましうおそろしう思ひけり日くれて立田山にやとりぬ草のなかにあふりをときしきてをんなをいたきて ふせり女おそろしとおもふことかきりなしわひしとおもひて男のものいへといらへもせてなきけれはおとこ
たかみそきゆふつけ鳥かから衣立田の山にをりはへて啼
女かへし
たつた川岩ねをさして行水のゆくへもしらぬ我ことやなく
とよみてしにけりいとあさましうてなんおとこいたきもちてなきける



Un home de la contrada de Yamato tenia una filla que era molt formosa. Un home vingut de la capital la veié de cop d'ull, i com era molt agradosa, la manllevà d'una revolada amb son cavall i s'enfugí. La noia era aterrida. Al capvespre feren nit a la muntanya de Tatsuta. L'home estengué les solapes parafangs de la sella damunt de l'herba i hi jagué amb la dona als braços que era ben esgarrifada. Quan tan apesarada l'home li parlava ella no contestava, només feia que plorar, i l'home :

Qui ha fet sortir
l'ocell que amb el cotó
ben purificat
ací al mont Tatsuta
no deixa pas de plorar? (289)

La dona contestà :

Del riu Tatsuta
com l'aigua que s'escola
entre les roques
sens saber cap a on va
així és aquest mon plor.

Això composà i morí. L'home, desolat, plorà amb son cos als braços.

- - - - - -

289 – Poema no. 995, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集). Antigament, quan una ciutat era assetjada es posaven uns galls embolicats amb roba de coto a cada punt cardinal com una purificació i ofrena als déus.

o0o

20 d’octubre de 2018

– 落窪物語 -54-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.






今なむ、あはれにはべる」とて、うちしほたれたまへば、督の君、さすがにあはれにて、「ここには、すなはちより、『御夜中、暁のことも知らでや』と嘆きはべりしかど、道頼が思ふ心侍りて、『しばし』と制しはべりしなり。その上は西の方に住みはべりしより、時々忍びてまかり通ひて見はべりしに、御けしきも異御子どもよりも、こよなく思しおとされたりき。また、北の方の御心ばへ、憂くあさましく、使ひたまへる人よりも劣りにさいなみしを見聞きはべりしかば、『世にありと聞えたてまつるとも、よしと思さじ。少し人なみなみになりて、仕うまつりぬべからむほどに知られたてまつれ』と聞えはべりし。部屋に籠めて典薬の助ひ許させたまへりける、いと心憂く思ひたまへしかば、世になきさまに御覧ぜらるるとも、何とも思さじと思ひたまへて。道頼はつらし憂しと思ひおきつることの忘れはべらねば、殿をば便なしとも思ひきこえざりしかども、北の方の情なくおぼえたまひしかば。祭など見はべりしに、『殿の御車』と言ひはべりしを、なめげなるさまに。をのこども、かつはいかにと見知るさまにて。いととくと御覧ぜさせずやとおぼえはべりしも、便なく思ひたまふれど、あけくれ異御子どものやうに見たまふことも難げなりしかど、まづ、夜昼、見たてまつらぬことを申すめれば、人の御親子の中はあはれなりけりと見たまふれば、いかで仕うまつらむとなむ思ひたまへなりにたるを、幼き人々もおよずけまさるめるを、見せたてまつらでやなど、思ひたまへてなむ」と、片端よりつぶつぶと聞えたまふに、中納言、いと恥づかしうて、このことどもを聞きたまひて、思しおきたりけることと、限りなくいとほしくて、えいらへ、はかばかしからず。
 「異子どもより思ふままに曲げられて、げにいとほしきことも侍りけむ。されば、いとことわりなり。述べ聞えさすべきことも侍らず。典薬は、いとゆゆしきこと。さる者には、いかなる者か許しはべらむ。部屋に籠めはべりしことも、思ふやうならぬことをしたりと聞きはべりしかば、ねたくくちをしくてなむ。何事よりも、若君達をまづ見たてまつらむ。いづら、今だに」と宣へば、男君、前に立てたる几帳おしやりて、「ここに侍るめり。出でて対面したまへ」と申したまへば、恥づかしけれど、ゐざり出でたまふ。おとど見たまへば、いみじく清げに、ものものしくねびまさりて、いと白く清げなる綾の単襲、ニ藍の織物の袿着たまひて、居たまへり。見るに、これよりはよしと思ひかしづきしむすめどもにまさりたれば、かかりけるものを、うち籠めておきたりしを、げに、いかに思ひたまひけむ、と、恥づかしうて、「つらき者に思ひおきて、今まで知られたまはざりける。対面しぬるは、限りなくなむ心のびてうれしく」と宣へば、女君「ここには、さらにさ思ひきこえぬを、この君の、さいなみしをりを、おはしあひて聞きたまひて、なほ便なきものに思しおきたるなめかし。『しばしな知られたまひそ』とのみ侍るめるに、つつみてなむ。心には、さらに知りはべらぬなめげさも、御覧ぜられつることをなむ、いかがと限りなく思ひたまへつる」と宣へば、「そのをりに、いみじき恥なり、何事に、思しつめて、かくはしたまふならむ、と思ひたまへしを、今日聞けば、君をおろかに思ひきこえたりとて、勘当したまふなりけり、と承りあはすれば、なかなかいとうれしくなむ」と、うち笑ひたまへば、女君、いとあはれと思して、「さてしもこそ、かしこけれ」と申したまふほどに、督の君、いとうつくしげなる男君を抱きて、「くは御覧ぜよ。心なむ、いとうつくしくはべる。天下に、北の方も憎みたまはじとなむ思ひたまふる」と宣へば、「そもけしからぬことを」と、かたはらいたがりたまふ。中納言は、見るに、老い心ちに、いと愛しうらうたう、ただおぼえにおぼえて、笑みまけて、「こちこち」と宣へば、さる翁におぢて、首にかかりて抱かるれば、「げにや、天下の鬼心の人も、え憎みたてまつらじ」とて、「いといと大きにおはするは、いくつぞ」、「三つになむなりはべりぬる」となむ、父君申したまへば、「またや物したまふ」、「この弟は殿になむ召されにし。また女子侍れど、今日はつつしむこと侍り。のちに御覧ぜさせむ」など申したまひて、御台参り、御供の人にも、わざとの設けにはあらで、牛飼までに、いと清げにあるじしたまふ。


L'Emon no Kami digué commòs malgrat tot :

– Des d'un bon principi, vostra filla es lamentava de què us podria passar qualsevulla nit o qualsevol matí, mes jo, Michiyori (74), la retenia demanant-li d'esperar. Durant mes visites a l'ala occidental on ella s'estava jo viu que de tots vostres fills ella era la més desatesa, especialment la manca de sentiments al cor de la Kita no Kata que la tractava com la més baixa dels servents. Diguí que encara que us fes saber que era en vida cap de vosaltres no es sentiria millor i que us ho diria quan jo, aleshores sens massa poder, fos en millor posició. Tot i el fet de pensar que ella ja no era en aquest món no semblà pas amoïnar-vos considerant com la féu recloure en aquella cambra i permetre el comportament del Tenyaku no Suke. Jo no he oblidat pas la sofrença que ha patit. No us blasmo a vós, senyor, penso en la crueltat de la Kita no Kata. Quan a la festivitat del santuari de Kamo se'm digué de vostre carruatge que fiu desconsiderat. Mes homes sabien de mes sentiments i pensaren que jo no els reprovaria llurs insolències. Vostra filla sempre ha lamentat no poder ésser al vostre costat com vos altres filles per a servir-vos matí i nit. Açò m'ha fet adonar dels pregons sentiments que hi ha entre pares i fills, i per açò em poso al vostre servei. També nos fills estan creixent i voldríem que vós en tinguéssiu esguard.

El Chûnagon ho escoltà contorbat i pensà amb una pena infinita que tot allò era a causa de ses actes. Respongué vacil·lant :

– No ha estat mon intenció de tenir-la en menys consideració que mes altres fills, emperò, aquells que encara tenen la mare demanen ésser els primers, açò ho canvià tot i ella ho hagué de patir, certament molt lamentable. No té excusa l'afer del Tenyaku no Suke que fou abominable. Fou molt greu haver-ho permès i també haver-la reclòs. Se m'havia parlat de sa desobediència, molt deplorable ara. Primer de tot voldria veure els petits, on són?

L'Emon no Kami retirà la cortina.

– Són ací. Surt a saludar tot pare.

Tota apocada Ochikubo sortí de genolls. Quan son pare l'esguardà la trobà preciosa. Havia esdevingut una dona esplèndida, abillada amb un domàs blanquíssim i una roba dessota de color porpra. Ben mirada lluïa molt més que ses altres filles. Es sentí avergonyit només de pensar que havia reclòs una persona tan exquisida.

– Ha estat per als maltractaments que has rebut de nosaltres que fins ara no en haguessis fet saber on eres. Reveure't m'omple de joia.
– No penso res d'açò. Quan l'Emon no Kami sabé dels maltractaments em demanà d'esperar una avinentesa adient abans de dir-vos on era, per açò ho havíem amagat. Ha estat molt malament no haver-vos-ho dit quan calia, em sap molt de greu tot allò que ha passat.
– En aquells moments d'humiliació em preguntava perquè havien de succeir, mes ara que ho sé ja no té importància, ha estat el nostre càstig. Sóc molt content.

Digué el Chûnagon amb un somrís. Ella ho sentí per son pare.

– És noble de vós dir-nos açò.

Mentre Ochikubo parlava l'Emon no Kami entrà amb una criatura als braços.

– Mireu! És un nen adorable. Crec que ni cap Kita no Kata sota la capa del cel li podria tenir malícia.
– No hauries de dir açò! - digué Ochikubo incòmoda en veu baixa tot mirant son pare.

Als ulls del Chûnagon, amb sentiment d'avi, era una criatura encisadora, i amb un gran somriure li digué :

– Vine, vine!

El nen gens cohibit del vell Chûnagon se li abraçà al coll.

– Ni la pitjor persona del món no li podria fer cap mal! És molt gran. Quants anys té.
– Tres acabats de fer.
– En teniu més de fills?
– Del més petit en tenen cura a casa de mon pare. També tenim una nena, mes avui no és un bon dia per a ella. Ja la veureu més endavant.

Se'ls oferí un gran àpat, àdhuc per a la gent del seguici del Chûnagon, a més dels homes que menaven els carruatges.

- - - - - -

74 – Michiyori (道頼). Per primera vegada apareix el nom propi de l'Emon no Kami (衛門の督), abans Chûjô (中将) i Shôshô (少将).

o0o

13 d’octubre de 2018

小林 一茶 -72-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





人中を猫も子故のぬすみ哉
ひとなかを ねこもこゆえの ぬすみかな
Hito naka o-neko mo ko yue no-nusumi kana

Per als seus gatets
roba als éssers humans
la gata mare.




蝶を尻尾でなぶる子猫哉
ちょうちょうを しっぽでなぶる こねこかな
Choochoo o-shippo de naburu-ko neko kana

Amb sa cueta
joguineja el gatet
amb el papalló.

o0o

小林 一茶 -71-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






石の上に蝋燭立てつぎ穂かな
いしのうえに ろうそくたてて つぎほかな
Ishi no ue ni-roosoku tatete-tsugiho kana


Sobre la roca
s'alça una espelma
mentre faig empelts.




山猫や恋から直に里馴るゝ
やまねこや こいからすぐに さとなるる
Yama neko ya-koi kara sugu ni-sato naruru

El gat muntanyenc
tot just després de l'amor
és gat vilatà.

o0o

小林 一茶 -70-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





松苗の花咲くころは誰かある
まつなえの はなさくころは だれかある
Matsu nae no-hana saku koro wa-dare ka aru

Quan la semença
del pi hagi ben florit
qui hi haurà lla?




鶯の寝所になれとつぎ穂哉
うぐいすの ねどこになれと つぎほかな
Uguisu no-nedoko ni nare to-tsugiho kana

Ha esdevingut
Dormitori del balquer
l'arbre empeltat.

o0o

6 d’octubre de 2018

与謝蕪村 - 63
Yosa Buson (1716-1784)





夏 ESTIU


浪花の一本亭に訪れて De visita a ca l'Ippontei de Naniwa.

粽解て芦吹風の音聞ん Chimaki toite ashi fuku kaze no oto kikan.

Deslligant pastissets
escolto el so del vent
entre les canyes. (21)


水深く利鎌鳴らす眞菰刈 Mizu fukaku toki tama narasu makomogari.

Soroll de dalla
tallant les zitzànies
per sota l'aigua.

- - - - - -
21 - Ippontei (一本亭. El seu nom era Matsutami (松濤, ?-?). El primer vers té 6 síl·labes.

o0o

与謝蕪村 - 62
Yosa Buson (1716-1784)





夏 ESTIU

青梅に眉あつめたる美人哉 Aoume ni mayu atsumetaru bijin kana.

La pruna verda
una noia bonica
que fa ganyotes.


かはほりやむかひの女房こちを見る Kawahori ya mukai no nyoubou kochi wo miru.

Ratapinyades
la veïna del davant
mira cap a mi.


夕風や水青鷺の脛をうつ Yuukaze ya mizu aosagi no hagi wo utsu.

Brisa del vespre
les potes de l'agró blau
les pica l'aigua.

o0o

与謝蕪村 - 61
Yosa Buson (1716-1784)




夏 ESTIU

丹波の加悦といふ所にて En un lloc dit Kaya a Tanba.

夏河を越すうれしさよ手に草履 Natsu kawa wo kosu ureshisa yo te ni zouri.

Calçat a la mà
creuar el riu a l'estiu
és felicitat.


かりそめに早百合生ケたり谷の房 Karisome ni sayuri iketari tani no bou.

Una estona
a l'ermita de la vall
lliris al gerro. (20)


愁ひつゝ岡にのぼれば花いばら Ureitsutsu oka ni noboreba hanaibara.

Amb ma complanta
pujo la muntanyeta
roses silvestres.

- - - - - -
20 - Els lliris en aquest poema són de la varietat "Hemerocallis" que deriva del grec i vol dir "flor bonica per un dia", fent referència al fet que les seves flors només duren un dia. El primer vers ho fa tot més entenedor.
o0o

29 de setembre de 2018

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-71-




恋 / Amor

夏草のしげりのみゆく思ひかな待たるゝ秋のあはれ知られて

なつぐさの-しげりのみゆく-おもひかな-またるるあきの-あはれしられて

Natsugusa no-shigeri no mi yuku-omoi kana-mataruru aki no-aware shirarete


Com herba d'estiu
floreja el meu amor
tot i conèixer
la tristor que m'espera
quan arribi la tardor.

Poema no. 703
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-71-





恋 / Amor

夏草のしげりのみゆく思ひかな待たるゝ秋のあはれ知られて

なつぐさの-しげりのみゆく-おもひかな-またるるあきの-あはれしられて

Natsugusa no-shigeri no mi yuku-omoi kana-mataruru aki no-aware shirarete


Com herba d'estiu
floreja el meu amor
tot i conèixer
la tristor que m'espera
quan arribi la tardor.

Poema no. 703
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-70-




恋 / Amor

なかなかに思ひ知るてふ言の葉はとはぬに過ぎて恨めしきかな

なかなかに-おもひしるてふ-ことのはは-とはぬにすぎて-うらめしきかな

Nakanaka ni-omoishiru choo-koto no ha wa-towanu ni sugite-urameshiki kana


"Sé de la molta
afecció que em tens"
i amb aquests mots
ara sóc més ressentit
que si haguessis callat.

Poema no. 688
o0o

22 de setembre de 2018


– 落窪物語 -53-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.






 中納言、つらきことは思ひやみて、わが身の覚えなく、癈ひ、人にもあなづられつるを嘆くに、面立しきことありと、いとうれしくて、まうでむと出で立ちたまふに、「今日は日暮れぬ。明日」と宣ふに、北の方、わが子どもよりも、ありさま、いかにめづらかに見えむと、胸痛し。三、四の君「かかれば、清水にては『懲りぬや』と言はせたりしにこそありけれ。かくつひには聞えたまふべかりけるものを、多くの恥を見せたまひしかな。かいつらね人々出でにしは、さは、この君の寄せたまふなりけり。年ごろ、便なげにて据ゑたてまつりたまひしを、ねたしと思ひしまたまへるなりけり」、北の方「そがいと胸痛う。かくさまざまに、ねたき当をせられぬることを、いかでしてしがな」と言へば、むすめども「さはれ、今は、な思ほしそ。御婿ども多かり。なほ御心使ひたまへ。典薬の助を、いみじく打たせたりしは、思ひおきたるにこそありけれ。男君領りてぞしたまひけむ」と、口々言ひ明しつ。
 つとめて、「衛門の督殿より」とて御文あり。中納言、取り入れさせて見たまへば、「昨日、越前の守して聞えし御消息は、申されけんん、御いとまああらば、かならず今日立ち寄らせ給へ。聞えさすべき事あり」と聞給へり。御かへりに、「昨日は、しか物し侍りしかば、すなはち参らんとせしを、日暮れてなん。只今参らむ」と聞え給へり。されば、さる御心せさせ給へり。越前の守もとありければ、御車の後にて来たり。「中納言参りたまへり」と聞ゆれば、督の殿「これへ」と聞えたまへば、入りたまへり。
 南の母屋の廂にて、対面したまへり。女君は帳の内に居たまへり。「御前なる人、北面へ」と宣へば、皆往ぬ。さし向ひて対面したまひて、「この家のかしこまりも聞ゆべくはべるを、ここにまた人知れず、嘆かるる人も侍るめるを、かかるついでに聞えさせよとなむ。この領じ造らせたまひけむ、一つには道理なれども、券のさまを見はべれば、ここにこそは、御前よりも領りまさるべくなべれ、と思ひたまへしに、遠からぬほどに、御消息もなくて渡らせたまへば、人数にも思されぬなめりと見たまへしに、などか、さしも思しおとすべき、と心づきてなむ、かくにはかに渡りはべりつる。『年ごろ、つくろひ御心入りたりけるに、かく抜けたるやうにて渡したる、いと物し。なほ、ここは奉りてよかし』と嘆きはべるめるに、同じくは、たしかに領ぜさせたまへ、券奉らむ、とてなむ、御消息聞えはべりつる」と宣へば、中納言「いともかしこき仰せなり。年ごろ、あやしく失せはべりにし後、よに人にも聞えはべらざりつれば、世になきなめり、忠頼、若うはべらばこそ、ゆきめぐりあひ見むとも思ひはべらめ、老い衰へて、今日明日とも知らぬ、うち捨てて、影形も聞えぬは、なほ世に失せけるなめり、と悲しう嘆きはべりつるに、この家は、かれ侍らばこそ領じはべらめ、今はいかがせむ、ここに領るべきにこそ侍れ、とて、いたうあばれぬさきに、つくろにはべりつる。督の殿にさぶらふらむと承らざりつ。いとめでたう、思ふやうに、とは、おろかなるやうにこそさぶらにけれ。今まで、かくなむとも知られはべらざりけるは、忠頼を便なしと思ひおきたるにやあらむ。また、面伏せなり、これが子と知られじ、と思ひてはべるにやあらむ。二つの疑ひ、恥づかしくも。券、何か賜はらむ。またも参らせまほしくなむ。今まで死にはべらぬことを、あやしと思ひはべりつるは、この人の顔を見むとてなりけり。


El Chûnagon deixà d'encaboriar-se per la dissort patida per la manca d'influència i el menysteniment de la gent fins a llavors. Tot li semblà diferent ara, i es sentí molt content. Volia anar a veure l'Emon no Kami, mes era ja fosc i decidí deixar-ho per a l'endemà.

A la Kita no Kata li feia mal el cor de pensar que el Chûnagon podia tenir Ochikubo en més consideració que no pas a les altres filles. La tercera i la quarta dames havien entès ara allò de “N'heu tingut prou?” que els hi cridà l'Emon no Kami a Kiyomizu (72) i les moltes humiliacions sofertes. Havia estat ell a fer que les dames de companyia se n'anessin una rere l'altra. Tot havia estat per els maltractaments que havia patit Ochikubo durant aquells anys a mans de llur mare.

La Kita no Kata digué enrabiada :

– Açò em corseca! Què podria fer per a resquitar-me de tot?
– No hi penseu pas en açò ara! - exclamaren les filles – Considereu els molts gendres que teniu. Penseu en com féu esbatussar el Tenyaku no Suke. L'Emon no Kami ja ho sabia açò!

I així parlaren tota la nit.


A l'endemà arribà una lletra de l'Emon no Kami. El Chûnagon la llegí.

– Us ha transmet l'Echizen no Kami mon missatge d'ahir? Si sou en lleure avui us prego de venir a veure'm. Us haig de parlar.

La resposta del Chûnagon :

– Mon fill m'ho féu arribar. Hauria vingut ahir, emperò, era ja fosc. Us visitaré avui mateix.

Com també l'acompanyava l'Echizen no Kami s'instal·laren a la part posterior del carruatge.

Quan avisaren de l'arribada del Chûnagon l'Emon no Kami els féu passar a la cambra central de la residència. L'Emon no Kami demanà a les dames de companyia que anessin a la banda nord de la casa. Ochikubo era rere una cortina. Una vegada sols l'Emon no Kami començà a parlar :

– Haig de presentar-vos mes excuses per l'afer d'aquesta casa. Ací hi ha una persona, que no veieu, i que pateix per aquesta situació. Així, aprofito l'avinentesa per a explicar-vos-ho. Per un costat teníeu raó en prendre possessió de la casa i reformar-la, emperò, quan mireu les escriptures veureu que la persona que és ací en té més drets. Quan féreu per a traslladar-vos-hi sens comunicar-m'ho, tot i no viure lluny uns dels altres, consideràrem inacceptable ésser tractats amb menysteniment d'una manera volguda. Així doncs, ens hi traslladàrem nosaltres. Aquesta persona ha dit que era desplaença fer-ho després de totes les vostres reformes i impedir-vos-hi l'accés, i que us se'n fes present. Era tan afligida que, així doncs, se us en dona propietat. Heus ací les escriptures. Per açò us he fet venir.

El Chûnagon digué capmoix :

– Em sorprèn molt açò que dieu després de tant de temps de son estranya desaparició, sens que ningú no en sabés res. Pensava que no era pas en aquest món. Si jo, Tadayori (73), fos jove potser l'hauria trobada durant mes viatges, emperò, ara envellit ja no sé pas si esdevindré ombra avui no demà. Com semblava que ja no era en vida em planyí de sa pèrdua. Si ella fos entre nosaltres aquesta casa li ben pertanyaria. Emperò, essent així, en prenguí possessió i la fiu reformar abans que fos ruïnosa. No sabia pas que ella fos amb vós. Potser pensareu que és una ximpleria, mes sóc molt content que sigui així. És per cas que fins ara ella no es refiava de mi? Potser no volia que fos sabut que era filla meva? De qualque manera, em sento avergonyit. Per què hauria d'haver jo les escriptures? Us les hauria de tornar. Penso que és estrany que jo sigui encara en vida; ha estat doncs perquè pugui reveure el rostre de ma filla, no hi haurà més gran goig.

- - - - - -

72 - Vegeu el capítol 38.
73 – Tadayori (忠頼). Per primera vegada apareix el nom propi del Chûnagon.

o0o

15 de setembre de 2018

小林 一茶 -69-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





草つみや羽折の上になく蛙
くさつみや はおりのうえに なくかえる
Kusa tsumi ya-haori no ure ni-naku kaeru

Tot collint herbes
en ma jupa hi canta
una granota.




山やくや眉にはら~夜の雨
やまやくや まゆにはらはら よるのあめ
Yama yaku ya-mayu ni harahara-yoru no ame

Cremen les herbes
seques i en els meus ulls
pluja del vespre.

o0o


小林 一茶 -68-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






人まねに鳩も雀も汐干かな
ひとまねに はともすずめも しおひかな
Hito mane ni-hato mo suzume mo-shiohi kana

Fan com persones
els coloms i els pardals
a maror baixa.




里の子や草つんで出る狐穴
さとのこや くさつんででる きつねあな
Sato no ko ya-kusande deru-kitsune ana

Un nen del poble
collint herbes ha trobat
un cau de guineu.

o0o

小林 一茶 -67-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






古雛やがらくた店の日向ぼこ
ふるびなや がらくたみせの ひなたぼこ
Furubina ya-garakuta mise no-hinata boko

La vella nina
al sol de l'aparador
de cal drapaire.




草餅にいつか来て居る小蝶哉
くさもちに いつかきている こちょうかな
Kusamochi ni-itsuka kite iru-kochookana

Pastisset d'herbes
quan hi has arribat tu
papalloneta?

o0o

8 de setembre de 2018

与謝蕪村 - 60
Yosa Buson (1716-1784)
夏 ESTIU




狐火やいづこ河内の麥畠 Kitsunebi ya izuko kawachi no mugibatake.

A quina banda
dels bladers de Kawachi
és el foc follet?

大魯・几董などゝ布引瀧見にまかりてかへさ、途中吟
Poema de tornada a casa després de veure la cascada de Nunobiki amb en Tairo i Kitô.

春や穗麥が中の水車 Usuzuku ya homugi ga naka mizuguruma.

En el capvespre
entre espigues de blat
una sínia.

o0o

与謝蕪村 - 59
Yosa Buson (1716-1784)
夏 ESTIU




長旅や駕なき村の麥ほこり Nagatabi ya kago naki mura no mugibokori.

Un llarg viatge
sens palanquí al poble
pols del camp de blat.

病人の駕も過けり麥の秋 Byounin no kago mo sugikeri mugi no aki.

Un home malalt
passa amb un palanquí
quan cullen el blat.

旅芝居穗麥がもとの鏡たて Tabi shibai homugi ga moto no kagami tate.

Actors ambulants
en les espigues de blat
s'alça un mirall.

o0o

与謝蕪村 - 58
Yosa Buson (1716-1784)
夏 ESTIU





若竹や橋本の遊女ありやなし Wakatake ya Hashimoto no yuujo anya nashi.

Bambú tendre és
allà de Hashimoto
la cortesana? (19)

垣越て蟇の避行かやりかな Kaki koete hiki no sakeyuku kayari kana.

Per una tanca
del repelent de mosquits
s'enfuig el gripau.

嵯峨の雅因が閑を訪て
Tot visitant el retir de Gain a Saga.

うは風に音なき麥を枕もと Uwakaze ni oto naki mugi wo makura moto.

Passa la brusa
per sobre el camp de blat
que fa de coixí.

- - - - - -

19 - Referència a un poema de la narració no. 9 de l' Ise Monogatari (伊勢物語) :
名にし負はばいざ事問はむ宮こ鳥わが思ふ人はありやなしやと.
Sobre aquesta obra podeu veure'n la traducció en aquest mateix blog.
o0o

1 de setembre de 2018

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-69-


恋 / Amor

今ぞ知るおもひ出でよと契りしはわすれむとての情なりけり

けふぞしる-おもひいてよと-ちぎりしは-わすれむとての-なさけなりけり

Kyô zo shiru-omoiide yo to-chigirishi wa-wasuremu tote no-nasake narikeri

Ara ho entenc
quan ens férem promesa
de recordar-nos
tu ja tenies en ment
el fet del nostre oblit

Poema no. 685
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-68-


恋 /月
Amor / de la sèrie : Lluna

雨雲のわりなきひまをもる月の影ばかりだにあひ見てしがな

あまぐもの-わりなきひまを-もるつきの-かげばかりだに-あひみてしがな

Amagumo-warinaki hima o-moru tsuki no-kage bakari dani-aimiteshi gana


Per una fesa
en els núvols s'escola
un raig de lluna
encara que fos tan breu
si poguessim trobar-nos!


Poema no. 650
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-67-


恋 /月
Amor / de la sèrie : Lluna

物思ひてながむる頃の月の色にいかばかりなる哀そふらむ

ものおもいで-ながむるころの-つきのいろに -いかばかりなる -あはれそむらむ

Monoomoide-nagamuru koro no-tsuki no iro ni-ikabakari naru-aware somuramu


Quan jo la contemplo
perdut en cabòries
com de canviada
sembla la lluna ara
tenyida de sofrença

Poema no. 649

Nota : el primer i el tercer vers tenen 6 síl·labes.
o0o

25 d’agost de 2018

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 153
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五十三】



ならのみかと位におはしましける時さかのみかとは坊におはしましてよみて奉れ給ける
皆人の其香にめつる藤はかま君のみためと手折つるけふ
みかと御かへし
折人の心にかよふ藤はかまむへ色ことににほひたりけり


Quan l'emperador de Nara (285) ocupava el tron, l'emperador Saga (286) era príncep hereu i li dedicà aquesta composició:

Els àsters rogencs
dels quals tothom n'admira
la fragància
son tots només per a vós
que avui els he collit. (287)

La resposta :

Els àsters rogencs
que de qui els ha collit
en mostren son cor
amb els colors esclatants
i tota fragància. (288)
- - - - - - -

285 – Aquí sí que el text especifica que “Nara no mikado” és l'emperador Heizei (平城天皇, 774-824). Veure nota no. 279.
286 - Emperador Saga (嵯峨天皇, 785-842). Germà petit de Heizei (平城天皇, 774-824).
287 – Poema no. 287, llibre 4, Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集). Hi ha poemes semblants en altres antologies.
288 - Poema no. 288, llibre 4, Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集). Hi ha poemes semblants en altres antologies.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 152
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五十二】



おなしみかとかりいとかしこくこのみ給けりみちのくにいはてのこほりより奉れる御鷹よになくかしこかりけれはになうおほし て御手たかにし給けり名をはいはてとなむつけ給へりけるそれをかのみちに心ありてあつかりつかうまつり給ける大納言にあつけ給へりけるよるひるこれをあつ かりてとりかひ給ほとにいかゝし給けんそらし給てけり心きもをまとはしてもとむるにさらにえ見いてす山々に人をやりつゝもとめさすれとさらになしみつから もふかき山に入てまとひありき給へとかひもなし此事をそうせてしはしもあるへけれと二三日にあけす御らんせぬ日なしいかゝせんとて内にまいりて御鷹のうせ たるよしをそうし給時みかと物ものたまはせすきこしめしつけぬにやあらんとてまたそうし給ふにおもてをのみまもらせ給ふて物ものたまはすたい/\しとおほ したるなりけりと我にもあらぬ心ちしてかしこまりていますかりてこの御たかのもとむるに侍らぬ事いかさまにかし侍らんなとか仰こともし給はぬとそうし給ふ ときにみかと
いはておもふそいふにまされる
とのたまひけりかくのみのたまはせてことことものたまはさりけり御心にいといひかひなくおしくおほさるゝになん有けるこれをなん世中の人もとをはとかくつけゝるもとはかくのみなむ有ける.



El mateix emperador era un apassionat de la cacera. Del terme d'Iwade, contrada de Michonoku, rebé un falcó, llest com cap altre, li agradava molt portar-lo i el féu son predilecte. Li posà el nom d'Iwade. Encarregà de tenir-hi cura a un gran conseller, molt avesat en l'art de la cacera amb falcó, que el cuidava jorn i nit i el peixava amb dedicació.

Un jorn, sens saber com, se li escapà. Atribolat, el cercà arreu, emperò, no el trobà. Envià gent a les muntanyes, mes res de res, no el trobaren. Ell mateix hi anà i voltà arreu endebades. Estigué un temps sens informar-ne l'emperador, emperò, ell no s'estava de veure'l cada dos o tres jorns. Sens poder fer altrament en comunicà la desaparició a l'emperador que no digué res. Pensà que sa majestat no l'havia sentit, i li ho repetí. L'emperador només el fitava sens parlar. “Pensarà que sóc un talòs” es digué. Esmaperdut, es prostrà.

- Vostre falcó l'he cercat, mes no l'he pogut trobar. Digueu-me què voleu que faci. Per què no us digneu manifestar-vos?
L'emperador digué :

Pensar sens dir res (iwade)
és molt millor que discursejar.

Fou tot allò que digué, res altrament. En son cor, emperò, hi havia una dolença infinita.
La gent afegí aquests mots als primers versos de qualsevol composició, emperò, originalment no havia res més.

o0o

18 d’agost de 2018

落窪物語 -52-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 中納言殿に来て、おとどに「かうかうなむ宣へる」とて、この包める物を北の方に奉れば、「あやしう、覚えなう」とて引きあけて見るに、おのが箱なり。落窪の君に取らせしにこそあめれと見るに、いかなることならむと思ひ、肝心も騒ぐに、まして底に書けりける物を見るに、むげに落窪の君の手なれば、目も口も、はだかりぬ。この年ごろは、いみじき恥をのみ見せつるは、くやつのするなりけりと思ふに、ねたう、いみじきこと、二つなしとは世の常なり。一殿の内、ゆすり満ちて、ののしる。
 おとど、家取られて、いみじき仇敵と思ひし心ち、わが子のしたるなりけりと思ふに、罪なく、さきざきの恥も思ひ消えて、「子どもの中に、さいはひありけるものを、何しにおろかに思ひけむ。かの家は、この人の母の家にて、ことわりなりけり」と、言ひいます。
 かかれば、北の方、ねたく、いみじくて、けしき我にもあらで、「かの所をこそ、さも領ぜられめ、この年ごろ造りつる草木を、物入れて。それ運び取りたまへ。家買ひたまふ価にこそは渡したまはめ」と言へば、越前の守「こはなでふことぞ。さらむ、よそ人のやうに物したまふかな。おのづから、この族に、はかばかしき人なくて、見つくる人に『面白の駒は、いかにいかに』と笑はるるが、はしたなきに、同じ殿ばらといへど、ただ今の覚えのたぐひなき人にいふ得て、ねんごろになりぬるこそ頼もしくうれしけれ」と言へば、大夫「いでや、それはことか。この君の、懲ぜられたまひし」と問へば、「いかばかりか、うたてありしこと」とて、片端よりつぶつぶと語りて、「いかにあこきなど言ひつらむ。見えたてまつらむにつけてこそ、恥づかしけれ」と言へば、越前の守、爪弾きをして、「あないみじ。おのれは国にのみ侍りて、知らざりけり。あさましきわざをこそは、したまひけれ。この衛門の督は、思ひおきたまひて、かく恥を見するやうに、したまふなりけり。われらを、いかに思ひたまふらむ。すべて交らひもせずやあらまし」と恥ぢまどへば、北の方「あなかしがまし。今は取り返すべきことにもあらず。な言ひそ。憎くおぼえしままに、せしぞかし」と言ふに、かひなし。
 「少納言、侍従なども、かしこにこそありけれ」と言ふを、御達聞きて、「われら、などて今まで参らで、癈ひたる世を見つらむ」とて、うらやましう、いみじうて、「今だに参らむ。御心は、めでたかりしかば、寄せたまひてむ」と、若き者どもは、言ふ。
 はらからの君達、あさましと思ふなかに、三の君は、わが夫取りたる人の類なれば、近うて聞きかよなむを、ねたしと思ふ。四の君は、われをはかりて、かう憂き身になしたる君なれば、異人よりも、見むにつけて、いみじく心憂かるべきを思ふ。かのいつしか孕みし子は三つにて持たり。父にも似ず、いとをかしげなる女君なりけり。わが身、心憂し、尻になりなむ、と思ひけれど、この児の、いと愛しうおぼえければ、ほだしにて、え思ひ離れであるなりけり。少輔は、いと憎き者に思ひしみて、すげなくのみもてなしければ、来わづらひてなむありける。


Quan arribà a casa l'Echizen no Kami li ho explicà tot a son pare i donà el paquet a la Kita no Kata, sa mare, la qual ho trobà estrany mentre es preguntava què podia ésser.
L'obrí i veié una capsa que certament s'assemblava molt a aquella que havia donat a Ochikubo. Què significava allò? Li vingueren palpitacions, a més veié que hi havia un escrit. Sens dubte era de la mà d'Ochikubo. Badà la boca i esbatanà els ulls. Ella era la causa de totes les humiliacions dels darrers anys. Son sentiment d'ira no tingué parió en aquest món i ses esgarips feren tremolar la casa. Llavors quan el Chûnagon comprengué que qui ell considerava son enemic era sa filla no la culpà i son enfuriment inicial desaparegué.

– De tots mes fills ella és la més venturosa, per què l'he hagut de desatendre? La casa era verament de sa mare.

Això enrabià la Kita no Kata.

– No podem impedir que la casa sigui de sa propietat, mes els arbres i les plantes que hi hem plantat i pagat nosaltres que ens ho tornin per a rescabalar-nos de totes les despeses que hi hem fet.

L'Echizen no Kami digué :

– Què voleu dir? Per cas la considereu una estranya? No hi ha ningú a la família que tingui cap influència, som la riota de tothom cada vegada que ens veuen per tenir algú com el “Cavall-cara-blanca”. Tot i sa joventut l'Emon no Kami gaudeix de tota la consideració de l'emperador. Seré ben satisfet d'haver sa confiança.

El tercer fill, el Daibu, digué :

– Això de la casa no és res comparat amb tots els maltractaments que ha hagut de patir Ochikubo. Ha estat horrible.
-
- Què? De quins maltractaments parles?
– De crueltat parlo.

I el Daibu li explicà un seguit de fets.

– Tot això ho sabrà l'Emon no Kami per Akogi, quina vergonya quan el torni a veure!

L'Echizen no Kami exclamà aclaparat de vergonya tot fent petar els dits.

– És terrible! Com era absent jo no en sabia res d'açò. Uns fets deplorables. L'Emon no Kami no ho ha oblidat i per açò ens humilia. Què pensarà de nosaltres? No seria millor tenir-hi tractes?
– Frena la llengua! - cridà la Kita no Kata – Ja no s'hi pot fer res. És debades. No en parlem més! Tot ho he fet perquè la detesto.

I no atenia a més raons.

L'Echizen no Kami digué que Shônagon i Jijû eren també allà. Les joves dames de companyia es preguntaren amb gelosia perquè elles no hi havien anat. La casa on eren no les menava enlloc.

– Podríem anar-hi ara. La damisel·la és de bon cor i en acolliria.

Les germanastres d'Ochikubo foren desolades. La tercera dama, com li havien pres l'home, el Kurôdo no Shôshô, no volia tenir cap relació amb aquella família. La quarta dama, que a causa d'aquella gent menava una vida malastre per l'engany sofert, ella, més que no pas cap altre, era qui menys acceptava haver de relacionar-s'hi. La criatura que havia tingut tan aviat havia complert ja tres anys. No s'assemblava gens a son pare (71) i era una nena encantadora. Per sa desplaença havia pensat en fer-se monja, mes son amor per la petita era massa gran per a separar-se'n. Detestava el Shôyû i com el tractava amb tota indiferència ell havia deixat de visitar-la.

- - - - - -

71 – Hyôbu no Shôyû, l'anomenat “Cavall-cara-blanca”. Vegeu el capítol 33.

o0o