31 de gener del 2015


雨月物語 53
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

- - - - - -



荘主頭を畳に摺て。御僧この事をなし給はゞ。此國の人は浄土にうま れ出たるがごとしと。涙を流してよろこびけり。山里のやどり貝鐘も聞えず。廿日あまりの月も出て。古戸の間に洩たるに。夜の深きをもしりて。いざ休ませ給 へとておのれも臥戸に入りぬ山院人とゝまらねば。楼門はうばらおひかゝり。經閣もむなしく苔蒸ぬ。蜘網をむすびて諸佛を繋ぎ。燕子の糞護摩の牀をうづみ。 方丈廊房すべて物すざましく荒はてぬ。日の影申にかたふく比。快庵禅師寺に入て錫を鳴し給ひ。遍参の僧今夜ばかりの宿をかし給へと。あまたたび叫どもさら に應なし。眠蔵より痩槁たる僧の漸/\とあゆみ出。咳たる聲して。御僧は何地へ通るとこゝに來るや。此寺はさる由縁ありてかく荒はて。人も住ぬ野らとなり しかば。一粒の斎糧もなく。一宿をかすべきはかりこともなしはやく里に出よといふ。禅師いふ。これは美濃の國を出て。みちの奥へいぬる旅なるが。この麓の 里を過るに。山の霊水の流のおもしろさにおもはずもこゝにまうづ。日も斜なれば里にくだらんもはるけし。ひたすら一宿をかし給へ。あるじの僧云。かく野ら なる所はよからぬ事もあなり。強とゞめがたし。強てゆけとにもあらず。僧のこゝろにまかせよとて復び物をもいはず。こなたよりも一言を問はで。あるじのか たはらに座をしむる。看/\日は入果て。宵闇の夜のいとくらきに。燈を點ざればまのあたりさへわかぬに。只澗水の音ぞちかく聞ゆ。あるじの僧も又眠蔵に入 て音なし。



L'amo s'inclinà fins a tocar l'estora.

- Si el reverend bonze fes açò, per la gent d'aquesta contrada seria com renéixer al paradís!

I plorava de joia.

En l'allotjament d'aquell poble de muntanya no es sentien ni cargoles ni campanes (230). Feia vint jorns de la sortida de la lluna que brillava per les feses de la vella porta, l'amo s'adonà de que ja era fosca nit i digué :

- Bé, que descanseu.

I es retirà a sa cambra.

Al santuari de la muntanya no hi vivia ningú. Les bardisses encerclaven la portalada, al pavelló dels textos sagrats, buit, hi creixia la molsa. Les teranyines s'escampaven entrellaçant totes les estàtues, les fentes de les orenetes cobrien el terra de l'altar on es cremaven les invocacions, la cel·la de l'abat, les altres i els corredors eren d'una desolació esfereïdora. Quan el sol declinava cap a l'hora del Mico (231) Kaian entrà al temple i picà amb son bastó.

- Doneu acull per aquesta nit a un bonze itinerant!

Cridà unes quantes vegades, mes sens cap resposta.

Des del dormitori sortí un monjo escardalenc caminant amb decaïment, i digué amb veu rogallosa :

- Reverend bonze, cap a on aneu que sou vingut ací? Per algunes raons, aquest temple és desolat. Com ha esdevingut una terra on no hi viu gent no hi ha ni un gra per a menjar. No puc, doncs, acollir-vos per una nit. Torneu-vos-en de pressa al poble!

El Mestre Zen digué :

- Vinc de la contrada de Mino i vaig cap a Michinoku. He passat el poble al peu de la muntanya i m'han captivat el paratge i els dolls d'aigua, i sens ni adonar-me'n sóc arribat ací. El sol es pon i és llarg el camí de baixada al poble. Us prego acolliment de tot cor.

El monjo del lloc digué :

- En un lloc desolat com aquest no hi passen coses bones, no us puc forçà a restar-hi ni a fer-vos anar, feu doncs com us plagui!

Kaian tampoc no preguntà més i s'assegué al costat de son hoste.

El sol es pongué en un moment i en la fosca nit sens lluna amb cap llum encès no s'hi veia res més enllà dels ulls, només es sentia, propera, la remor de l'aigua de la vall. El monjo havia anat a sa cambra sens fer cap soroll.


231 – Hora del Mico (申 - Saru), període de temps entre les 16-18 hores

o0o

24 de gener del 2015


落窪物語 -10-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



今宵は時々御いらへしたまふ。いと世になう、あるまじうおぼえたまひて、よろづに語らひたまふほどに、夜も明けぬ。
 「御車率いて参りたり」と申せば、「今雨やめて。しばし待て」とて臥したまへれば、あこき、御手水、粥いかで参らむと思ひて、御厨子にや語らはましと思へど、大方にもおはしまさねば、御粥もよにせじと思へど、行きて語らふ。「帯刀の友だちなむ、昨夜もの言はむとて来たりしを、雨にとまりてまだ帰らぬに、粥食はせむと思ふをなむ、なくて。土器少し賜へ。さては引干などや残りたる。少し賜へ」と言へば、「あないとほし。心いそぎを、かうしてしたまふがいとほしさ。帰らせたまはむ料に、今少しあらむ」と言へば、「帰りたまはむには、御としみをぞしたまはむ」とて、けしきよろしと見て、かたはらなる瓶子をあけて、ただ取りに取るを、「少しは残したまへ」と言へば、「さよさよ」と言ひて、紙に取り分けて、炭とりに入れて、ひき隠して持て行きて、つゆに「御粥いとよくして持て来よ」とて、をかしげなる御台求め歩く。御手水参らむと求め歩きて、「御方には、いづくの半插、盥かあらむ。三の御方のを取り持て来て御前に参らむ」とて、頭かいくだしなどしてゐたり。
 女君は、わりなう苦しと思ひ臥したまへり。あこき、いと清げに装束きて、いと清げにさうぞくして、帯ゆるるかにかけて参る後姿、髪丈に三尺ばかり余りて、いとをかしげなりと、帯刀も見送る。「この御格子は参らでやあらむずる」と、ひとりごとして参るを、少将の君もゆかしうて、「『いと暗し。上げよ』と宣ふめり」と宣へば、物踏み立てて上げつ。男君起きたまひて、御装束したまひて、「車はありや」と問ひたまふ。「御門に侍り」と申せば、出でたまひなむとするに、いと清げにて御粥参りたり。御手水取り具して参りたり。「あやしう。便なしと聞きしほどよりは」と思す。女君は、「いとあやしう、いかで」と思ひたまへり。
 雨少しよろしうなれば、人騒がしうあらねば、やをら出でたまひなむとす。女君の御方を見たまへば、まめやかにいと美しければ、いとど限りなく思ほしまさりて、いとあはれと思す。粥など少し参りて, ゐりて臥し給/ひぬ。 。


Aquell vespre, Ochikubo, respongué, de quan en quan, ses preguntes. El Shôshô pensà que no hi havia al món cap altra dona com ella. Passaren la nit parlant de moltes coses.
Quan cridaren que el carruatge era a punt, el Shôshô, ajagut, digué que esperessin a que deixés de ploure.
Akogi pensà en què hauria de servir aigua per a rentar-se i unes farinetes d'arròs. No hi havia gairebé ningú a la cuina a qui demanar de preparar les farinetes, mes i anà.

- Aquest vespre ha vingut un amic de Tachihaki, i degut a la pluja no se'n pot tornar. Havia pensat en oferir-li unes farinetes, mes no n'hi ha. Que em podríeu donar una mica de “sake”. I si hi ha unes algues sobreres......me'n donaríeu una mica?
- Ah, quina pena que no puguem oferir-li res! El poc que hi ha de menjar és per a la gent quan torni del pelegrinatge. A la tornada hom voldrà menjar una mica després de dejunar.

Akogi, veient-la en bona disposició, obrí una ampolla de “sake” que era allà al costat i se'n serví a doll.

Deixeu-me'n una mica...... - digué la cuinera.
- Sí, és clar.

Agafà un bocí de paper, hi embolicà unes trossos de carbó, s'ho amagà, i sortí.
Li digué a Tsuyu que preparés unes molt bones farinetes mentre ella anava a cercar una bonica safata.

- Com no sóc certa d'on és l'atuell per a vessar l'aigua al rentamans a sa cambra aniré doncs a agafar-ne un a la de la tercera damisel·la – pensà Akogi mentre es deixava anar els cabells.

Duia una vestit preciós, tota endreçada, l'obi (24) poc cenyit, els cabells llargs de tres peus, lluïa esplèndida als ulls de Tachihaki que la mirava mentre anava cap a la cambra de la damisel·la que jeia en desfici.

- No seria millor obrir la ventalla? - digué Akogi quan fou dintre.

El Shôshô digué complagut :

- La damisel·la deia d'obrir que és molt fosc.

Akogi es pujà a un escambell i obrí.

El Shôshô es llevà, es vestí i preguntà on era el carruatge.

- És a l'entrada.

A punt de sortir arribaren les farinetes ben agençades i l'aigua per a rentar-se.

- Que estrany! - pensà el Shôshô, no era allò que havia sentit dir de les circumstàncies d'Ochikubo.

La mateixa Ochikubo n'era també molt estranyada, pensà que què era tot allò.

Com ja no plovia tant i no hi havia ningú, el Shôshô s'apressà a sortir. Mirà Ochikubo. La trobà bellíssima i sentí per ella un amor infinit i molta pena.

Ochikubo menjà una mica i s'allità.
- - - - - -

24 - Obi (帯) : mena de faixa que cenyeix el vestit de la dona.

o0o

17 de gener del 2015

KOKINSHÛ (古今集) -303-


秋くれば 野辺にたはるる 女郎花 いづれの人かつまで見るべき

あきくればーのべにたわるるーおみなえしーいずれのひとかーつまでみるべき

Quan és la tardor les flors dels nards flirtegen arreu la prada, qui els podria mirar sense recollir-ne cap?


Nota : 女郎花 els dos primers caràcters signifiquen “cortesana” i “prostituta”, d'aquí l'ús del verb たはるる (flirtejar).


Poema no. 1017

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -302-



むつごとも まだつきなくに 明けぬめり いづらは秋の 長してふ夜は

むつごともーまだつきなくにーあけぬめりーいずらはあきのーながしちょうよは

Encara duren nostres paraules d'amor i ja és l'alba, on és d'aquesta tardor la interminable nit?


Poema no. 1015

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒, act. lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d'Izumi i d'Awaji. Quan va tornar a Kyoto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -301-


初瀬川 ふる川野辺に ふたもとある杉 年をへて またもあひ見む

はつせがわーふるかわのへにーふたもとあるすぎーとしをへてーまたもあいみむーふたもとあるすぎ

A les riberes del Hatsuse i Furu hi ha dos cedres, després de tants anys passats trobem-nos un altre cop.


Poema no. 1009

Autor : Anònim.

o0o

10 de gener del 2015

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 82

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【八十二】

おなし女のもとにさらにをともせてきしをなんをこせたまへりける返事に
くりこまの山に朝たつきしよりもかりにはあはしと思ひしものを
となんいひやりける

A la casa de la mateixa dona, sens donar cap aclariment, ell li envià un faisà. Ella contestà :

---Més que el faisà que s'envola al matí a Kurikoma tem trobar el caçador temo les breus paraules.

Això li digué.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 81
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【八十一】

季縄の少将のむすめ右近故きさいのみやにさふらひける比故権中納言のきみおはしけるたのめ給ふことなと有けるを宮に参ることたえて里に有けるにさらにとひ給はさりけり内わたりの人来りけるにいかにそ参り給ふやととひけれは常にさふらひ給ふといひけれは御ふみ奉りける
忘れしとたのめし人は有ときくいひしことのはいつちいにけん
となん有ける

Ukon, filla del capità Suegawa (138), quan era al servei de l'emperadriu difunta (139), tenia relacions amb el difunt viceconseller del Centre (140.) Ell li féu promeses d'amor i ella deixà el servei de l'emperadriu i quan tornà a la casa pairal ell no la visità més.

Una persona que tenia accés al palau anà a veure-la i ella li preguntà :

- Com està? Va a palau?

- Atén son servei, com sempre.

Li digué, llavors ella li escriví una lletra :

---Qui em prometé de no oblidar-me mai diuen que hi és, emperò, què se n'ha fet d'aquelles ses paraules? (141)
- - - - - -

138 – Fujiwara no Suenawa (藤原季繩, ?-914.)
139 - Fujiwara no Shizuko (藤原穏子, 885-954), mare del príncep Yasuakira (保明親王, 903–923). Filla de Fujiwara no Mototsune (藤原 基経, 836-891.)
140 – Fujiwara no Atsutada (藤原敦忠, 905-943.) Era un magnífic interpret de “biwa”.
141 – Poema no. 666, llibre 10, Gosenwakashû (後撰和歌集), amb algunes diferències.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 80
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【八十】

宇多院の花おもしろかりける比南院の君たちとこれかれあつまりて歌よみなとしけり右京のかみ宗于
きてみれと心もゆかす故郷は昔なからの花はちれ共
こと人のも有けらし

Quan les flors eren esplendoroses a l'Uda-In, els fills del príncep del Nan-In (136) s'aplegaren amb altra gent i feren versos. El veguer de la Dreta de la vila (137) féu :

---Vingut per veure emperò el cor se'n sent a la vella llar com en el temps del passat les flors s'escampen arreu.

Sembla que els altres també en feren de versos.

- - - - - -

136 – Fill del príncep Koretada (是忠親王, 857-922.)
137 - Minamoto no Muneyuki (源宗于, ?-939.)

o0o

3 de gener del 2015

雨月物語 52
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)


近曽は國中へも聞えて。人の往來さへなくなり侍るなり。さるゆゑのありてこそ客僧をも過りつるなりとかたる。快庵この物が たりを聞せ給ふて。世には不可思議の事もあるものかな。凡人とうまれて。佛菩薩の教の廣大なるをもしらず。愚なるまゝ。慳しきまゝに世を終るものは。其愛 慾邪念の業障に攬れて。或は故の形をあらはして恚を報ひ。或は鬼となり蠎となりて祟りをなすためし。住古より今にいたるまで算ふるに盡しがたし。又人活な がらにして鬼に化するもあり。楚王の宮人は蛇となり。王含が母は夜叉となり。呉生が妻は蛾となる。又いにしへある僧卑しき家に旅寝せしに。其夜雨風はげし く。燈さへなきわびしさにいも寝られぬを。夜ふけて羊の鳴こゑの聞えけるが。頃刻して僧のねふりをうかゞひてしきりにかぐものあり。僧異しと見て。枕にお きたる禅杖をもてつよく撃ければ。大きに叫んでそこにたをる。この音に主の嫗なるもの燈を照し來るに見れば。若き女の打たをれてぞありける。嫗泣/\命を 乞。いかゞせん。捨て其家を出しが。其のち又たよりにつきて其里を過しに。田中に人多く集ひてものを見る。僧も立よりて何なるぞと尋ねしに。里人いふ。鬼 に化したる女を捉へて。今土にうづむなりとかたりしとなり。されどこれらは皆女子にて男たるものゝかゝるためしを聞ず。凡女の性の慳しきには。さる淺まし き鬼にも化するなり。又男子にも隋の煬帝の臣家に麻叔謀といふもの。小児の肉を嗜好て。潜に民の小児を偸み。これを蒸て喫ひしもあなれど。是は淺ましき夷 心にて。主のかたり給ふとは異なり。さるにてもかの僧の鬼になりつるこそ。過去の因縁にてぞあらめ。そも平生の行徳のかしこかりしは。佛につかふる事に志 誠を盡せしなれば。其童子をやしなはざらましかば。あはれよき法師なるべきものを。一たび愛慾の迷路に入て。無明の業火の熾なるより鬼と化したるも。ひと へに直くたくましき性のなす所なるぞかし。心放せば妖魔となり。收むる則は仏果を得るとは。此法師がためしなりける。老訥もしこの鬼を教化して本源の心に かへらしめなば。こよひの饗の報ひともなりなんかしと。たふときこゝろざしを發し給ふ。


Kaian ho escoltà i digué :

- Hi ha coses ben increïbles en aquest món! Generalment, els éssers que neixen en forma humana ignoren la grandesa dels ensenyaments de Buda i dels bodhisattves i acaben en aquest món en l'estultícia i la perversitat, presos en els entrebancs de llurs passions i malícies, manifestant-se en llurs aparences en vides anteriors i redimeixen llur despit transformant-se en dimonis, en serps monstruoses o invocant malediccions. Des de l'antigor fins avui innombrables en són els exemples. Hi ha aquells que inclús vius es transformen en dimonis. Una dama de la cort del rei de Ch'u (227) esdevingué una serp. La mare de Wang Han esdevingué una diablessa i la muller de Wu Sheng una arna. També antany, un monjo passà la nit en una miserable cabana, hi hagué una forta tempesta de pluja i vent, i en aquella desolació sens ni un llum no pogué dormir. En el cor de la nit sentí un l'esbiec d'un xai, poc després per a comprovar si el monjo dormia el flairà repetidament, el monjo, recelós, amb el bastó de la meditació zen (228) que tenia al costat del coixí li clavà un cop i allò caigué estès a terra amb un gran xiscle. Al sentir el soroll la vella mestressa de la casa arribà amb un llum i veieren que hi havia una noia a terra. La vella, plorant, li pregà de no llevar-li la vida. Què havia de fer? El monjo ho deixà i sortí d'allà. Més endavant, aprofità per a passar novament per aquell poble i veié molta gent aplegada al mig d'un camp. S'hi apropà i preguntà què passava. Els vilatans li explicaren “Hem agafat una noia que s'havia transformat en un dimoni i ara anem a colgar-la”. En tots aquests casos es tracta de dones, no he sentit mai d'homes. En general, és per la malícia de llur naturalesa que es transformen en dimonis repulsius. També entre els homes, emperò, hi hagué un tal Ma Shû-Môu, vassal de l'emperador Yang de Sui (229) a qui agradava la carn dels infants; els segrestava d'amagat, els feia coure i els devorava, emperò, açò fou un fet repulsiu i bàrbar, diferent d'açò que m'heu explicat vós. De qualsevol manera, el fet que aquest bonze de qui em parleu hagi esdevingut un dimoni ha d'ésser degut als fets de son passat. Així, dedicat habitualment a ses pràctiques d'austeritats, devot fervent al servei de Buda, si no s'hagués fet càrrec d'aquell noiet hagués pogut esdevenir un bon religiós. Un cop endinsat en la via capciosa de les passions, de les flames de l'infern per actes en les tenebres s'ha transformat en dimoni, causa certament d'una naturalesa porfidiosa i arrogant. Hi ha la dita “Menat per les passions s'esdevé un monstre, si dominades s'esdevé un buda”, i aquest bonze n'és un exemple. Si puc exhortar-lo i fer tornar son cor a son tarannà original us compensaré per vostre acull d'aquesta nit.

Així expressà son noble propòsit.
- - - - - -

227 – Rei xinès del període Shunjû (春秋時代) : 722-481 aC.
228 – Canya amb la qual es fuetejaven els monjos zen per mantenir-se desperts durant les meditacions.
229 - Dinastia xinesa Sui entre els anys 581-618 dC.

o0o