27 de desembre de 2010

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 02
Kamo no Chômei (鴨長明)


 予(われ)、物の心を知りしよりこのかた、四十年(よそぢ)あまりの春秋を送れる間に、世の不思議を見ること、やゝ度々(たびたび)になりぬ。

 去(い)ぬる安元(あんげん)三年 四月(うづき)二十八日かとよ。風烈しく吹きて、靜かならざりし夜、戌(いぬ)の時ばかり、都の巽(たつみ)より、火出で來りて、乾(いぬい)に至る。は てには朱雀門・大極殿・大學寮・民部省まで移りて、一夜(ひとよ)が中(うち)に、塵灰(ぢんかい)となりにき。

 火元は、樋口富小路とかや。舞人(まいびと)を宿せる假屋より、出で來たりけるとなん。吹き迷ふ風に、とかく移り行くほどに、扇をひろげたるが如く、末 廣になりぬ。遠き家は煙にむせび、近き 邊(あた)りは、ひたすら焔を地に吹きつけたり。空には、灰を吹き立てたれば、火の光に映じて、あまねく紅(くれない)なるなかに、風に堪へず、吹き切ら れたる焔、飛ぶが如くして、一・二町を越えつゝ移り行く。その中の人、現心(うつしごころ)あらむや。

或(ある)は、煙にむせびて倒れ伏し、或は、焔にまぐれて、忽ちに死ぬ。あるは、身一つ辛くして遁れたれども、資材を取り出づるに及ばず、七珍萬寶(しっ ちんまんぽう)、さながら灰燼(かいじん)となりにき。その費(ついえ)いくそばくぞ。このたび、公卿の家、十六燒けたり。まして、その外は数え知るに及 ばず。すべて都のうち、三分が一に及べりとぞ。男女死ぬる者、數千人、馬・牛の類、邊際(へんさい)を知らず。

 人の營み、みな(皆)愚かなるなかに、さしも危き京中の家をつくるとて、寶を費し、心を悩ますことは、勝れてあぢきなくぞ侍る。

Després d'haver copsat el significat de les coses he vist passar més de quaranta primaveres i tardors, i manta vegades he vist coses extraordinàries en aquest món.
Fa molt de temps, potser era el tercer any de l'era d'Angen, el vint-i-vuit de la quarta lluna (15).
Un vespre rúfol per la violència del vent, cap a l'hora del gos (16), el foc començà al sud-est de la capital i s'escampà cap al nord-est. Arribà fins a l'entrada de palau (17), a la Cambra d'Estat (18), al saló de la universitat (19) i l'Oficina d'Afers interiors (20), els quals en una nit foren reduïts a cendra. Es diu que el foc podria haver-se originat a Higuchitomi no Kôji (21), en una caseta on s'havien hostatjat uns ballarins (22). El vent, arrauxat, escampà el foc arreu, obrint-se com un ventall. El fum engolí les cases més allunyades mentre les més properes caieren com brases. Columnes de cendra, fulgents de foc, s'alçaven cap al cel, i les flames esquinçades pel vent es multiplicaren com si volessin més enllà d'un o dos blocs de cases. Se n'aperceberen aquells que hi eren al mig? Uns caieren ofegats per la fumera, altres atordits per les flames moriren allà mateix. N'hi hagué que amb prou feina salvaren la vida, perdent, emperò, llurs bens. Tresors incalculables (23) reduïts a cendra. Quina gran pèrdua!
Aquesta vegada, setze mansions cremaren. D'altres menors impossible de saber-ne el nombre. Sembla que un terç de la capital cremà. Desenes d'homes i dones moriren, i de cavalls i bous no se'n sap.
Desassenyats són els fets dels humans, bastir cases en una ciutat abocada al perill i malversar-hi llurs tresors no hi ha pitjor insensatesa.

- - - - - -

15.- Alguns historiadors creuen que el foc de l’any 1177 va ser el cop final que va precipitar el declivi de la cultura Heian al destruir milers de llibres i documents valuosos, alhora que va malmetre grans institucions, com la universitat. La llarga lluita civil en què es va veure immers aquell període no va facilitar la recuperació del país i el govern feudal de Kamakura que s’havia establert no va poder mantenir els nivells tradicionals de cultura d’abans.
16.- Les 20-21 hores.
17.- Era una de les dotze entrades (Shushakumon o Suzakumon) del palau imperial.
18.- On es celebraven les cerimònies de la cort, com la pujada al tron  d’un emperador o les celebracions per l’Any Nou. La part cremada no va ser reconstruïda.
19.- Corresponia al departament de les cerimònies de la cort.
20.- Minbushô.
21.- Era la cruïlla de dues vies secundàries : Higuchi i Tominokôji.
22.- Altres textos, llevat de la versió anomenada “Maeda” i el més antic, “Daifukukôjibon”, indiquen que eren “malalts”, és a dir un hospital, però tots els estudis posteriors ratifiquen que es tractava de ballarins.
23.- El text original diu literalment :  Milers de les set rareses..... Aquests tresors eren : l’or, la plata, el lapislàtzuli, l’àgata, el tridacna, la perla i el cristall de roca (segons el Sutra del Lotus). Hi ha però altres llistes amb diferents materials.


o0o
o0o


SENDERA D'OKU (おくの細道) 03

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

草加
ことし元禄二とせにや、奥羽長途 の行脚、只かりそめに思ひたちて 呉天に白髪の恨を重ぬといへ共 耳にふれていまだめに見ぬさかひ 若生て帰らばと定なき頼の末 をかけ、其日漸早加と云宿に たどり着にけり。痩骨の肩に かゝれる物先くるしむ。只身すがら にと出立侍を、帋子一衣は夜の 防ぎ、ゆかた雨具墨筆のたぐひ、 あるはさりがたき餞などしたるは さすがに打捨がたくて、路次の煩と なれるこそわりなけれ。


SÔKA

Enguany, segon any de l'era Genroku (7), em passà pel cap fer el llarg viatge a Oku i tot i que em costés cabells blancs volguí veure llocs dels quals només n'havia sentit parlar, amb la il.lusòria esperança en el futur de tornar viu, i, finalment, aquell jorn aconseguí arribar a un hostal de nom Sôka. En principi, tenia adolorits els ossos de les espatlles per la càrrega. Havia sortit només amb la roba que duia, un abrigall de paper per al fred de la nit, un kimono lleuger, de fil, roba impermeable, tinta i pinzells, diversos regals que havia rebut de comiat, coses de les que no em podia desprendre tot i els fatics del viatge.

- - - - - -

7 – L'any 1689.


o0o


SENDERA D'OKU (おくの細道) 02

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

旅立
弥生も 末の七日、明ぼのゝ空朧〃として、月は 在明にて光おさまれる物から 不二の峯幽にみえて、上野谷中の 花の梢又いつかはと心ぼそし。むつまじ きかぎりは宵よりつどひて舟に 乗て送る。千じゆと云所にて船 をあがれば、前途三千里のおもひ 胸にふさがりて幻のちまたに 離別の泪をそゝく。
行春や鳥啼魚の目は泪
是を矢立の初として、行道なを すゝまず。人〃は途中に立ならび て、後かげのみゆる迄はと見送なるべし。

INICI DEL VIATGE

El vint-i-.setè jorn de la tercera lluna, amb la boirina de l'alba, la lluna minvant i a la plàcida llum del matí (6) el cim del Fuji apareguí boirós, m'angunií per si tornaria a veure els cirerers d'Ueno i Yanaka una altra vegada.
Els amics aplegats des del vespre m'acompanyaren al vaixell. Quan desembarcàrem en un lloc dit Senjû pensí en les tres mil llegües de viatge que tenia al davant i em sentí abatut, plorant la partença com si fos una visió .

---Passa la primavera, l'ocell canta i plora l'ull del peix.

Així encetí mon viatge i poc camí fiu.
La gent es palplantà al mig del camí i m'acomiadaren fins que ma ombra desapareguí.

- - - - - -

6 – S'esmenta al Genji Monogatari, llibre 2 (源氏物語 帚木).


o0o