17 de juliol de 2010


野ざらし紀行

芭蕉松尾

-4-

熱田に詣づ。社頭大に破れ、築地はたふれて草むらにかくる。かしこに縄を張て小社の跡をしるし、こゝに石をすゑて其神と名のる。蓬しのぶ心のまゝに生たる ぞ、なか/\にめで度よりも心止りける。
 しのぶさへ枯て餅かふやどりかな
名護屋に入道のほど諷吟す。
 狂句木がらしの身は竹斎に似たる哉
 草枕犬もしぐるゝかよるの声
雪見にありきて、
 市人よこの笠売う雪の笠
旅人を見る。
 馬をさへながむる雪のあしたかな
海辺に日をくらして、
 海暮て鴨の声ほのかに白し
こゝに草鞋をとき、かしこに杖を捨て、旅寝ながらに年の暮ければ、
 年くれぬ笠きて草鞋はきながら
といひ/\も山家に年をこえて、
 誰聟ぞ歯朶に餅おふ丑のとし
奈良に出る道のほど、
 春なれや名もなき山の朝がすみ
二月堂に籠て、
 水取や氷の僧の沓のおと
京に上りて三井秋風が鳴滝の山家を訪。
   梅林
 うめ白しきのふや鶴をぬすまれし
 樫の木の花にかまはぬすがたかな
伏見西岸寺任口上人に逢て、
 我衣に伏見の桃の雫せよ
大津に出る道、山路をこえて、
 山路来て何やらゆかしすみれ草



Visití el santuari d'Atsuta. L'àmbit del santuari era enrunat, el mur de terra esfondrat i colgat d'herbots. Ací una corda marcava les restes d'un santuari més petit, allà una pedra amb els noms del déus del lloc. Hi creixien artemises i falgueres, i així com era em plagué més que no pas si fos magnífic.

--L'herba del record que es marceix, comprí dolç d'arròs a l'hostal.



Composí pel camí cap a Nagoya :

--Els meus versos són enfollits, el vent d'hivern glaçat, m'assemblo a Chikusai. (25)

--Herba per coixí, un gos, un xàfec també, veus de vesprada.



Tot passejant per veure la neu :

--Gent del mercadal, us venc aquest capell, umbrel.la de la neu.



Veient un viatger :

--Contemplar inclús un cavall en una matinada de neu!



Tot passant el dia a la vora de la mar :

--Mar enfosquida, veu dels ànecs salvatgins, vagament blanca.



Ací em trenc les espardenyes, allà deixo el bordó, s'acaba l'any, i jo encara de viatge.

--Cua d'any i jo encara porto el meu capell i les espardenyes.


I així recitant passí el cap d'any a la casa de la muntanya.

--Gendre de qui? Portant falgueres i dolços d'arròs, any del Bou.



De camí cap a Nara.

--És la primavera, boirina del matí dels turons sens nom.



De visita al temple de Nigatsudô.

--Ritual de recollir l'aigua, esclops dels monjos damunt del glaç.



Pujant a la capital a visitar Mitsui Shûfû a casa seva a les muntanyes, a Narutaki.

Pruneres.

--Blanquejant són les pruneres, han arrabassat ahir les grues?

--Roureda martinenca, presència indiferent a les flors.



Trobant-me amb el monjo Ninko al temple de Saiganji a Fushimi.

--Sobre ma indumentària degoteix dels pressecs de Fushimi.

- - - - -

(25) De fet, es pot interpretar com la casa pairal del poeta.


o0o

NTCJ 38

葛城
Kazuraki

La deessa de la muntanya Kazuraki


Autor : Algunes fonts l'atribueixen a Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443), però l'autoria no és clara. Es va representar l'any 1465.

Argument : Uns ascetes van a la muntanya de Kazuraki, lloc on s'havien manifestat els déus d'antany. Una gran nevada els impedeix continuar el camí i s'aixopluguen sota un arbre. Poc després apareix una dona carregada de llenya i al veure'ls arraulits amb tota la roba mullada els hi ofereix la seva cabana per passar la nit. La dona fa foc amb unes tiges d'heura que ella anomena “shimoto” i com ells no ho coneixen els li explica què és i fa un paral.lelisme amb el nom de la muntanya on “kazura” es refereix a l'heura, les quals tiges serveixen per lligar els feixos de llenya. Després d'això la dona diu que està turmentada pel seu passat i demana que preguin per ella. Sorpresos li pregunten sobre l'arrel del seu dolor, i ella explica que és una deessa del Kazuraki i pateix la maledicció a que Fudômyohô la va condemnar per no acabar un pont de pedra entre les muntanyes. Degut a la seva lletjor la deessa no gosava treballar de dia i només ho podia fer de nit, el treball no avançava i això va enfurismar Fudômyôô. La va lligar a una roca amb unes tiges molt fortes d'heura i la va abandonar dintre d'una cova. La dona canta i balla una dansa molt antiga i abans de la claror de l'alba desapareix.
Hi ha un interludi on s'esmenta la figura històrica d'En no Gyôja (役行者, 634 - ?)) o En no Ozunu (役小角). Era un asceta i místic, i la llegenda diu que va ser el fundador de l'orde dels Yamabushi (山伏), ascetes de les muntanyes, Se li atorga el poder màgic de dominar dimonis i déus, i els textos clàssics el fan el mag que va lligar a la roca la deïtat que degut a la seva lletjor no va poder acabar de construir el pont que ell li havia ordenat de fer.
Després surt a escena la dona ara ja transformada en la deessa sotmesa al càstig de Fudômyohô, descriu la seva pena i abans que la lluna clara i la blanca neu puguin reflectir la lletjor de les seves faccions desapareix per la cova de la muntanya.


L'obra està basada en una llegenda que la literatura japonesa ha recollit en diversos textos, de fet, però, el personatge és masculí, entre d'altres :


“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.

“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai).
Autor : Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055/57-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. “Shunrai no Zuinô és un tractat poètic encara interessant. Alguna referència data la seva publicació cap a l'any 1115.
“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).
“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
Referències generals :
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant cinc-cents anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Nihon Ryôiki” o “Nihon Reiiki” (日本霊異記) : Històries miraculoses de retribució kàrmica del Bé i del Mal del Japó.
També anomenat “Nihon Koku Gempô Zenaku” (日本国現報善悪).
Obra compilada entre els anys 822-823.
Sembla ser que el compilador podria ser un monjo del temple Yakushiji (薬師寺),
a Nara, un tal Keikai o Kyôrai, dates desconegudes.

A葛城s'esmenta la figura de Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890).El seu nom laic era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞).És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”. Va servir l´emperador Nimmyô (仁明天皇, 810-850) com a Capità de la Guàrdia i quan aquest va morir, va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut .Va tenir dos fills que també van ser monjos. Un d’ells va ser també poeta : “Sosei (Sosei Hôshi”, (素性法師, act. lit. 859-897 – mort 900?).Nom laic : Yoshimine no Harutoshi (良岑玄利).Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), captítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙), com el seu pare.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.





“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista sobre la pràctica poètica del seu temps.
Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos.
Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院).
La seva obra poètica es recollida en moltes antologies.
Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret.
“Musô” ( 夢窓, 1275-1351) Monjo Zen, conseller polític i poeta, entre altres activitats. Va ser molt popular, especialment en els cercles polititzats de la cort imperial. Autor del “Musôkokushigoroku” (夢窓国師語録), “Cròniques del mestre nacional Musô”, compilació de la seva obra breu. La seva poesia està escampada en nombroses antologies.
“Fubokuwakashû” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.
“Minishû” (壬二集 )
Autor : Ju Ni´i Ietaka / Ietaka, del 2n. rang inferior (従二位家隆,1158-1237
Era Fujiwara no Ietaka, també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics. Va deixar dos reculls personals :
Minishû (壬二集 ) : Recull de Mini (basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” (壬生二品) que significa : la persona del Segon Rang.

“ Akishino Gesseishû” (秋篠月清集): Lluna clara a Akishino).
Recull personal de Go-Kyôgoku no Sesshô Saki no Dajô Daijin / El regent Go-Kyôgoku i antic primer ministre (後京極摂政前太政大臣, 1169-1206).
Era Fujiwara no Yoshitsune (籐原良経 – Altres fonts donen 籐原義經, tot i que té la mateixa pronunciació).
Procedent de l´alta aristocràcia va ocupar càrrecs importants. Molt dotat per la cal.ligrafia, la poesia en xinès i la pintura. La seva millor poesia és la descriptiva, pel seu llenguatge simbòlic i per la bellesa de la llengua.
La seva sobtada mort als trenta-cinc anys va ser una pèrdua molt sentida, tot just quan començava a ser un dels grans poetes del moment.

o0o








NTCJ 37

西行桜
Saigyôzakura

Saigyô i els cirerers

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443).

Argument : Obra basada en el poeta Saigyô Hôshi (西行法師, 1118-1190), abans d'entrar en religió era Satō Norikiyo (佐藤義清). Va néixer en una família que per generacions havia estat bressol de militars molt ben considerats però de poca classe social, com era habitual en aquell temps.
Poeta força apreciat encara que va compondre molta poesia convencional, segons els cànons de l´època. Va ser un autor prolífic i va emprendre molts pelegrinatges arreu del païs fent estada a monestirs i ermites.
Entre les seves obres destaca “Sankashû” (山家集) : Una cabana a la muntanya.
Es va fer monjo el 1140, abandonant dona i fills.

El tema de l'obra és molt senzill :

Arriba l'època de les flors a la muntanya on Saigyô té la seva cabana i el poeta està cansat de la gran quantitat de persones que cada any s'hi aplega i que alteren el seu ritme de vida i el seu silenci, llavors decideix posar un rètol prohibint el pas per on ell viu. Una gernació de la capital però ja és en camí i quan hi arriben es trobem que no poden passar per allà. Parlen amb el poeta i li expliquen que en fet un llarg viatge des de la capital per poder contemplar els cirerers florits i el poeta ho accepta a contra-cor, tot queixant-se dels cirerers, blasmant la seva bellesa que perjudica la seva meditació. Llavors apareix un ancià que representa l'esperit dels vells cirerers i li retreu la seva queixa que troba injustificada. Discuteixen sobre els arbres i les seves flors amb moltes citacions poètiques i budistes. A l'alba el poeta es desperta..........



Referències :

“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).


“Shûgyokushû” ( 拾玉集 - Col.lecció de les joies recollides)
Obra de Daisôjô Jien / L´abat Jien 前大僧正慈円, 1155-1225)
Historiador. Fill d´una família noble però no massa influent. Als trenta-set anys, en part per les relacions de la seva família i també per la seva capacitat, va ser el cap de la secta budista Tendai arribant posteriorment a ser-ne arquebisbe.
Va unir-se al corrent més innovador de la poesia del moment. Va escriure també sobre els “principis del veritable govern”, obra interessant sobretot pels detalls de l´època. Potser és més conegut pel seu treball històric : Gukan Shô (愚管抄), la seva traducció habitual és “El futur i el passat”, ja que es tracta d'una obra sobre la història, però és literalment “Notes d'un foll”, aparegut entre el 1219 i el 1220.

Entre diverses referències al “Kokinwakashû” (古今和歌集), tenim els poemes següents :

No. 28, d'autor desconegut :
ももちどりさへづる春は物ごとにあらたまれども我ぞふり行く

Milers d'ocells canten a la primavera quan tot floreix i jo, però, em faig més vell.

Nota : Es considerava el “momochidori” (百千鳥) una varietat ornitològica que formava part de tres ocells, la qual identitat pertanyia a l'ensenyament ocult del Kokinshû, el Kokindenju (古今伝授 *). Actualment, però, els especialistes ho interpreten com moltes classes d'ocells. Els caràcters del nom signifiquen “cent mil ocells”.

El contrast entre la immanència de la natura i la fugacitat de la vida humana és un tema molt valorat en aquesta antologia.

"Kokindenju" (古今伝授) : Estudi i ensenyament del Kokinshû. Els deixebles havien d'anotar els punts més importants de l'ensenyament dels seus mestres i que es considerava un secret. Molt sovint això va degenerar en pedanteria, impartint lliçons sobre l'estudi de punts insignificants del Kokinshû a preus abusius.

El no. 72, també d'autor desconegut :

このさとにたびねしぬべしさくら花ちりのまがひにいへぢわすれて

Passaré la nit en aquesta vila i oblidaré el camí de casa amb la caiguda de la flor del cirerer.


“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集).

“Tsukuba Mondô (筑波問答) Els diàlegs de Tsukuba. Obra sobre el “renga” (vers lligat) compilada entre els anys 1357-1372.
A l'obra s'esmenta la figura de Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890).
El seu nom laic era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞).És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.
Va servir l´emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850) com a Capità de la Guàrdia i quan aquest va morir, va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut .Va tenir dos fills que també van ser monjos. Un d’ells va ser també poeta :
“Sosei (Sosei Hôshi”, (素性法師, act. lit. 859-897 – mort 900?).Nom laic : Yoshimine no Harutoshi (良岑玄利).Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), captítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen), com el seu pare.


o0o