18 de desembre del 2010

KOKINSHÛ (古今集) -120-

仁和のみかどみこにおはしましける時に、ふるのたき御覧じにおはしましてかへりたまひけるによめる

Compost quan l'emperador de l'era Niwa, llavors era encara príncep, tornava a la capital després d'haver visitat la cascada de Furu.

あかずしてわかるる涙滝にそふ水まさるとやしもは見るらむ
あかずしてーわかるるなみだたきにそうーみずまさるとやーしもはみるらむ

Per la pena d'anar-me'n les llàgrimes cauen a la cascada. Pensaran potser terres avall que l'aigua del riu ha crescut?

Poema no. 396

Autor : Kengei (兼芸法し, ?-¿)
Només sabem que era monjo, com s'indica en el seu nom, però no tenim res més sobre la seva vida i obra.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -119-

おほえのちふるがこしへまかりけるむまのはなむけ によめる
Compost a la festa de comiat per una persona que se n'anava al nord.

君がゆくこしのしら山しらねども雪のまにまにあとはたづねむ
きみがゆくーこしのしらやまーしらねどもーゆきのまにまにーあとはたずねむ

No conec el mont Shira de les contrades del nord cap a on vas, però em deixaré guiar per tes petjades a la neu.

Poema no. 391

Autor : Fujiwara no Kanesuke no Ason (藤原兼輔の朝臣, 833-977).
També conegut amb els noms de Chûnagon Kanesuke (中納言兼輔) i Tsutsumi Chûnagon (堤中納言).
Va compondre un recull poètic que porta el seu nom Kunesuke Shû (兼輔集).
La seva residència del riu Kamo (加茂川) va ser lloc de reunió de molts poetes i altres figures literàries del seu temps.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -118-


秋霧のともにたちいでてわかれなばはれぬ思ひに恋ひや渡らむ
あきぎりのーともにたちいでてーわかれなばーはれぬおもいにーこいやわたらむ

Com la boira de tardor que s'esvaeix te n'aniràs, deixant-me, mon desig de tu romandrà en el meu cor.

Nota : Joc de paraules : たち (立) tan significa “escampar”(la boira), com “anar-se'n”, i はれぬ és el negatiu de はれる "esvair, aclarir” i “calmar l'ànim, l'esperit”.

Poema no. 386

Autor : Taira no Motobori (平もとのり, ?-908)

Va ser secretari de la Tresoreria de la Cort (蔵人 -Kurôdo-), i també Sotstinent del Comandament de l'Esquerra de la Guàrdia de la Cort.


o0o

KOKINSHÛ (古今集) -117-

おとはの山のほとりにて人をわかるとてよめる
Compost tot separant-se d'una persona als voltants del mont Otowa.

おとは山こだかくなきて郭公君が別ををしむべらなり
おとはやまーこだかくなきてーほととぎすーきみがわかれをーおしむべらなり

Al cim de l'Otowa gemega el cucut; es plany potser per ta partença?

Nota: la traducció literal del nom de la muntanya és : SO D'ALES /ALAT (OTO -音 : So, soroll, i HA -羽 : Ales), la qual cosa intensifica així el gemec i el plany de l'ocell.

Poema no. 384

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

´És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

KOKINSHÛ (古今集) -116-

こしのくにへまかりける人によみてつかはしける
Compost i enviat a una persona que se n'anava cap a les regions del nord.

よそにのみこひやわたらむしら山の雪見るべくもあらぬわが身は
よそにのみーこいやわたらむーしらやまのーゆきみるべくもーあらぬわがみは

T'haig de desitjar només des d'altres contrades, jo que no podré mai contemplar la neu del mont Shira?

Poema no. 383

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act.lit. 898-922).
Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal Mitsune Shû (躬恒集).



o0o