14 de març de 2008

KOKINSHÛ (古今集) -30-


さくらいろに衣はふかくそめてきむ花のちりなむのちのかたみに

さくらいろにーころもはふかくーそめてきむーはなのちりなむーのちのかたみに

Els colors del cirerer impregnaran el meu vestit com a record de la caiguda de la seva flor.

Poema no. 66

Autor : Ki no Aritomo (紀のありとも , ¿-?).

Pare de Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907)

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -49-



八重葎しげれる宿のさびしきに人こそ見えね秋は来にけり [47/]

yaemugura-shigereru yado no-sabishiki ni-hito koso miene-aki wa ki ni keri

Ningú no ve a la meva solitària cabana colgada per les bardanes, llevat de la tardor.


Nota : “Yaemugura” : Bardana, repalassa.

Aquesta planta simbolitza en la literatura japonesa la decadència i la solitud.


SHÛISHÛ no. 140. Tardor. 拾遺集 /


Autor : Egyô Hôshi / El monjo Hôshi -també llegit “Ekei”- (恵慶法師. Dades desconegudes però hi ha indicis de la seva act. lit. a la segona meitat del segle X).

Va gaudir de la protecció imperial i es va relacionar amb els poetes del seu temps tot celebrant reunions literàries a la residència que el monjo Anpô tenia al riu Kamo, a Kawara.