2 de setembre de 2017

落窪物語 -40-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




さるほどに、右大臣にておはしける人の御ひとりむすめ、「内裏に奉らむと思へど、われなからむ世など、うしろめたなし。この三位の中将、交らひのほどなどに心見るに、物頼もしげありて、人の後見しつべき心あり。これあはせむ。わざとの人のむすめにはあらで、はかばかしき人の妻もなかなり。年ごろ、かく思ひて、心とどめて見るに、思ふやうなる人なり。ただ今なりもて出でなむ」と宣ひて、知りたる便ありて、男君の御乳母のもとに、かうかうなむ思ふ、と言はせたまへれば、御乳母「かくなむ侍る。いとやむごとなく、よきことにこそ侍なれ」と言へば、中将「ひとり侍るほどならましかば、いとかしこき仰せならましを、今はかくて通ふ所あるやうに、ほのめかしたまへ」とて立ちたまひぬれば、御乳母の思ふやう、この御妻は父母もなきやうにて、ただ君にのみこそかかりたまひためれ、花やかにかしづかれたまへらば、よからむかし、と思ひて、君の宣ふやうには、言はで、「いとうれしきことなり。今よき日して御文も取りて奉らむ」と言ひやりたりければ、この殿には、よしと思して、急ぎてと言はば、四月にも取らむ、と思して、御調度、あるよりもいかめしうし変へて、若き人求め、けいめいしたまふ。
 「君は右大臣殿の婿になりたまふべかなり。この殿に知りたまへりや」と言へば、衛門、あさましと思ひて、「まださるけしきも聞えず。たしかなることか」と言へば、「まことに、この四月とて急ぎたまふものを」と告ぐる人ありければ、女君に、「かうかうこそ侍るなれ。さは知ろしめしたるにや」と申せば、まことにやあらむと、あさましく思ひながら、「まださることも宣はず。誰が言ふぞ」と宣へば、「かの殿なる人の、たしかに知る便ありて、月をさへ定めて申しはべる」と言へば、心のうちには、この母北の方して宣ふにやあらむ、さやうなる人のおしたてて宣はば、聞かではあらじ、と人知れず思して、心づきぬれど、つれなくて、宣ひやすると待てど、かけても言ひ出でたまはず。
 女、心憂しと思ひたるけしきや、なほ少し見えけむ、中将「思すことやある。御けしきにこそ、さりげなれ。まづは、世の人のやうに、『思ふぞや、死ぬや、恋しや』なども聞えず、ただ、いかで物思はせたてまつらじとなむ、初めより思へど、わづらはしきけしきの、このほど見ゆるは、いと苦し。心憂しとや思さむとて、初めも、さいみじかりし雨に、わりなくて参りしを、足白の盗人とは興ぜられし。そほどおのが思ひし。なほ宣へ」と宣へば、女「何事をか思はむ」、「いさ。されど、御けしき、いと苦し。思ひこそ隔てたまひけれ」と宣へば、女、
    へだてける人の心をみ熊野の浦のはまゆふいくへなるらむ
男君「あな心憂。さればよな。なほ思すことありけり。
真野の浦に生ふるはまゆふかさねなでひとへに君をわれぞ思へる
心ならでや物しきことも聞きたまはむ。なほ、宣へ」と聞えたまへり。確かならぬことにもこそあれ、と思ひて、物も言はでやむぬ。


El ministre de la Dreta tenia una única filla que desitjava que fos dama del palau imperial, emperò, era amoïnat per allò que li podia succeir quan ell ja no hi fos.
“Faré per a relacionar-la amb aquest Chûjô del tercer rang, seria persona de fiança i que vetllaria per ella. El prendria com a gendre. La dona amb la qual s'està ara no és de família massa influent. Fa molt de temps que l'observo i crec que és la persona perfecta. Aviat serà promocionat als càrrecs més importants.”

Envià algú de sa confiança a la dida del Chûjô per a comunicar-li ses intencions. La dida li ho digué al Chûjô :

– És extraordinari, un gran afer.
– Si fos sol sí que seria una oportunitat molt bona. Deixeu-li entendre doncs que ja tinc algú.

S'alçà i sortí.
La dida pensà que si ho acceptés seria una ocasió immillorable. Aquella dona amb qui se s'estava no tenia pares i depenia completament d'ell, així doncs, no donà la resposta del Chûjô al ministre. Digué que el Chûjô era molt content amb aquella proposta i que tan aviat hi hagués un jorn benaurat ell li faria arribar una lletra a sa filla.
El ministre pensà que allò era ja arranjat i convocà les dames de companyia perquè es dediquessin exclusivament a fer tots els aparells.

Quan algú li digué a Emon que el Chûjô es casaria amb la filla del ministre, i quan li preguntà si la gent de Nijô ho sabia ella contestà amb desfici :

– No n'he sentit res. És cert?
– Sí, segur, i tothom s'acuita amb els aparells per a la quarta lluna.

Emon li preguntà a Ochikubo :

– Açò és allò que es diu. Que en sabíeu res vós?

Ochikubo es preguntà si seria cert i digué desficiosa :

– No me n'ha dit res. Qui t'ho ha dit?
– Una persona de la residència del ministre que ho sap del cert, i que ja se n'ha fixat la data.

Ochikubo es digué que la mare del Chûjô l'hauria constret i com ell s'hi hauria sentit obligat a acceptar no havia dit res a ningú. Ella esperà frisosa que ell li ho digués, mes no ho féu.

Ochikubo no pogué dissimular massa son destret i el Chûjô li preguntà :

– Què t'amoïna? Sembla que et passi alguna cosa. Jo no sóc com tothom i no dic “us adoro, fins a la mort, us estimo”. Sempre he desitjat de vetllar per tu, i veure't afligida m'entristeix. Vaig ésser per cas indiferent quan et visití per primera vegada tot i que plovia a bots i a barrals, i em prengueren per un lladre de cames blanques, i em reberes fredament? Digue-m'ho.
– No em passa res.
– Doncs com és que estàs desficiosa? Et sento distant.

I ella féu :

---Com les nombroses fulles dels lliris florits que a la platja de Kumano són crescuts és el cor que s'allunya.

– Ah, quina pena! Certament crec que et passa alguna cosa.

---Ni que nombroses les fulles dels lliris blancs que a la platja de Kumano han crescut només en tu jo penso.

Has sentit res de mi que t'ha afectat, digues-m'ho.

Com no era cert que allò que havia sentit fos veritat no digué res.

o0o