28 d’abril de 2012

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -25-


富士の煙



その後、翁・女、血の涙を流して惑へど、かひなし。あの書おきし文を読み聞かせけれど、 「なにせむにか命もをしからむ。たがためにか。何事も用もなし」とて、薬も食はず、やがて起きもあがらで、病み臥せり。中將、人々具して帰りまゐりて、か ぐや姫を、え戰ひ止めずなりぬる事、こまごまと奏す。薬の壺に御文そへ、まゐらす。ひろげて御覧じて、いといたくあはれがらせ給て、物もきこしめさず。御 遊びなどもなかりけり。大臣上達を召して、「いづれの山か天に近き」と問はせ給ふに、ある人奏す、「駿河の国にあなる山なん、この都も近く、天も近く侍 る」と奏す。これを聞かせ給ひて、
   逢ことも涙にうかぶ我身には死なぬくすりも何にかはせむ
かの奉る不死の薬に、又、壺具して、御使に賜はす。勅使には、つきのいはかさといふ人を 召して、駿河の国にあなる山の頂にもてつくべきよし仰せ給ふ。嶺にてすべきやう教へさせ給ふ。御文、不死の薬の壺ならべて、火をつけて燃やすべきよし仰せ 給ふ。そのよしうけたまはりて、つはものどもあまた具して山へ登りけるよりなん、その山を「ふじの山」とは名づけゝる。その煙、いまだ雲のなかへたち上る とぞ、言ひ伝へたる。




LA FUMERA DE LA MUNTANYA DE FUJI



Després d'això, el vell i la vella ploraren llàgrimes de sang, mes endebades. Llegiren la lletra que ella els hi havia deixat, emperò, es deien :

-Què ens dóna ànsia de viure? Per a qui? No en tenim pas cap esma!

Ni menjaren ni prengueren cap medecina i aviat s'allitaren malalts per no llevar-se més.

El comandant tornà a palau amb la tropa i informà amb detall de llur incapacitat per lluitar i guardar Kaguyahime. Lliurà a l'emperador el flascó amb l'elixir i la lletra. L'emperador l'obrí i llegí, en fou consternat, i no volgué menjar ni gaudir de cap entreteniment. Convocà ministres i nobles i els hi preguntà :

-Quina és la muntanya més propera al cel?

Un d'ells respongué :

Una muntanya de la província de Suruga, és prop de la capital i prop del cel.

Sentint això, l'emperador composà en resposta als versos de Kaguyahime :

Mes llàgrimes són per no poder veure't,
Per què doncs l'elixir de la immortalitat?

Lliurà el flascó i la lletra a un missatger imperial de nom Tsuki no Iwakasa i li ordenà de portar-ho al cim d'aquella muntanya de la província de Suruga, i li'n donà instruccions d'allò que s'havia de fer al cim. Havia de posar la lletra i el flascó un al costat de l'altre i calar-hi foc fins a cremar-ho tot.
Així instruït, amb una bona tropa pujà la muntanya i li posaren el nom de “muntanya de Fuji” (25), i duien que la fumera encara s'enlaire cap als núvols. I aquesta n'és la tradició.


- - - - - -

25 – Joc de paraules :
不 (fu) : negació +死 (shi) : mort.

No obstant això l'etimologia actual és : 富 (fu) : riquesa + 土 (shi) : terra.


竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -24-


天人の中に持たせたる箱あり。天の羽衣入れり。又あるは不死の薬入れり。ひとりの天人言 ふ、「壺なる御藥たてまつれ。穢き所の物きこしめしたれば、御心地悪しからむものぞ」とて、もて寄りたれば、わづか嘗め給ひて、すこし形見とて、脱ぎおく 衣に包まんとすれば、ある天人包ませず。御衣をとり出て着せんとす。その時にかぐや姫、「しばし待て」と言ふ。「衣着せつる人は、心異になるなりといふ。 もの一言言ひおくべき事ありけり」と言ひて、文書く。天人、おそしと心もとながり給ふ。かぐや姫、「もの知らぬこと、なのたまひそ」とて、いみじく靜か に、公に御文たてまつり給ふ。あわてぬさまなり。「かくあまたの人を賜ひて止めさせ給へど、許さぬ迎へまうで来て、とりゐてまかりぬれば、くちをしく悲し きこと。宮仕へ仕うまつらずなりぬるも、かくわづらはしき身にて侍れば。心得ず思しめされつらめども、心強くうけたまはらずなりにし事、なめげなる物に思 しめし止められぬるなん、心にとゞまり侍りぬる」とて、
  今はとて天の羽衣きるをりぞ君をあはれと思ひいでける
とて、壺の薬そへて、頭中將呼びよせて、たてまつらす。中將に天人とりて伝ふ。中將とりつれば、ふと天の羽衣うち着せたてまつりつれば、翁をいとほしく、かなしと思しつる事も失せぬ。此衣着つる人は、物思ひなくなりにければ、車に乘りて、百人ばかり天人具して、昇りぬ。


Els éssers celestials havien portat unes capses. En una hi havia un vestit celestial de plomes. En una altra hi havia l'elixir de la immortalitat. Un d'aquests éssers digué:

-Beveu l'elixir del flascó. Us guarirà de les impureses d'aquest món que us han contaminat,

I li ho oferí.
En prengué un xic i la resta ho embolicà amb el vestit que s'havia llevat, emperò, un dels éssers celestials no li ho permeté. Tragueren el vestit de plomes i feren perquè se'l posés. En aquest moment Kaguyahime digué :
-Espereu un moment. Es diu que a qui el porta se li altera el cor. Hi ha quelcom que vull dir abans de res.
I escriví una lletra.
Els éssers celestials, impacients, digueren que es feia tard i Kaguyahime digué :

-No digueu res que no compreneu.

I calmosa escriví una lletra a l'emperador, era ben desansiada.



“Tot i que heu enviat una munió d'homes per retenir-me ací no s'ha pogut evitar que em vinguin a prendre, amb tota ma pena. No us he obeït per servir-vos perquè és contra ma natura. Em creureu insensible, emperò, si penséssiu que és desacatament això amoïnaria.
Ara que és hora de posar-me el vestit celeste de plomes
mes pensaments consirosos són per a vos.

Hi afegí el flascó de l'elixir, cridà el comandant perquè ho lliurés a l'emperador. Un dels éssers celestials ho prengué i li ho donà. Tan punt ho tingué el comandant se li feu posar el vestit de plomes i tota sa pena i melangia per al vell s'esvaïren. Qualsevol que porti aquest vestit té oblidança de ses destrets.
Pujà al carruatge i amb el centenars d'éssers del cel s'envolà.

o0o

21 d’abril de 2012

KOKINSHÛ (古今集) -190-

人しれぬ思ひをつねにするがなるふじの山こそわが身なりけれ

ひとしれぬーおもいをつねにーするがなるーふじのやまこそーわがみなりけれ

El mont Fuji, a Suruga, crema sempre amb foc ignorat per tots, i així sóc jo d'amor per tu.


Nota : 思ひ “pensament, desig d'amor, passió” incorpora 火 "foc, cremar”.

Poema no. 534

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -189-

あしがものさわぐ入江の白浪のしらずや人をかくこひむとは

あしがものーさわぐいりえのーしらなみのーしらずやひとをーかくこいむとは

A la badia d'ones blanques criden els ànecs del joncar, i així, no ho sabies? és mon amor per tu.

Poema no.533

Autor ; Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -188-

はやきせに見るめおひせばわが袖の涙の河にうゑまし物を

はやきせにーみるめおいせばーわがそでのーなみだのかわにーうえましものを

Si creixés “l'alga de la trobada” en el corrent rebent jo la plantaria al riu de les llàgrimes que mulla mes mànigues.


Nota : 見るめ. L'expressió significa “alga marina” i en poesia clàssica té també el sentit de “veure's, trobar-se”.

Poema no. 531

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -187-


篝火にあらぬわが身のなぞもかく涙の河にうきてもゆらむ

かがりびにーあらぬわがみのーなぞもかくーなみだのかわにーうきてもゆらむ

No sóc el foc de la barca dels pescadors, per què doncs cremo en el riu de les llàgrimes?

Poema no.529

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -186-

涙河枕ながるるうきねには夢もさだかに見えずぞありける

なみだがわーまくらながるるーうきねにはーゆめのさだかにーみえずぞありける

Dormo neguitós mentre en el riu de les llàgrimes sura el coixí, però ni en somnis no put veure't.

Poema no.527

Autor : Anònim.
o0o

14 d’abril de 2012

雨月物語 05
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



西行いよゝ恐るゝ色もなく座を すゝみて。君が告せ給ふ所は。人道のことわりをかりて慾塵をのがれ給はず。遠く辰旦をいふまでもあらず。皇朝の昔誉田の天皇。兄の皇子大鷦鷯の王をおき て。李の皇子菟道の王を日嗣の太子となし給ふ。天皇崩御給ひては。兄弟相譲りて位に昇り給はず。三とせをわたりても猶果べくもあらぬを。菟道の王深く憂給 ひて。豈久しく生て天が下を煩しめんやとて。みづから寳算を断せ給ふものから。罷事なくて兄の皇子御位に即せ給ふ。是天業を重んじ孝悌をまもり。忠をつく して人慾なし。尭舜の道といふなるべし。本朝に儒教を尊みて専王道の輔とするは。莵道の王。百済の王仁を召て。斈ばせ給ふをはじめなれば。此兄弟の王の御 心ぞ。即漢土の聖の御心ともいふべし。又周の創。武王一たび怒りて天下の民を安くす。臣として君を弑すといふべからず。仁を賊み義を賊む。一夫の紂を誅す るなりといふ事。孟子という書にありと人の傳へに聞侍る。されば漢土の書は經典史策詩文にいたるまで渡さゞるはなきに。かの孟子の書ばかりいまだ日本に來 らず。此書を積て來たる舩は。必しも暴風にあひて沈没よしをいへり。それをいかなる故ぞととふに。我國は天照すおほん神の開闢しろしめしゝより。日嗣の大 王絶る事なきを。かく口賢しきをしへを傳へなば。末の世に神孫を奪ふて罪なしといふ敵も出べしと。八百よろづの神の惡ませ給ふて。神風を起して舩を覆し給 ふと聞。されば他國の聖の教も。こゝの國土にふさはしからぬことすくなからず。且詩にもいはざるや。兄弟牆に鬩ぐとも外の悔りを禦げよと。さるを骨肉の愛 をわすれ給ひ。あまさへ一院崩御給ひて。殯の宮に肌膚もいまだ寒させたまはぬに。御旗なびかせ弓末ふり立て宝祚をあらそひ給ふは。不孝の罪これより劇しき はあらじ。天下は神器なり。人のわたくしをもて奪ふとも得べからぬことわりなるを。たとへ重仁王の即位は民の仰ぎ望む所なりとも。徳を布和を施し給はで。 道ならぬみわざをもて代を乱し給ふ則は。きのふまで君を慕ひしも。けふは忽怨敵となりて。本意をも遂たまはで。いにしへより例なき刑を得給ひて。かゝる鄙 の國の土とならせ給ふなり。たゞ/\舊き讐をわすれ給ふて。浄土にかへらせ給はんこそ願ましき叡慮なれと。はゞかることなく奏ける

Saigyô sens manifestar cap temença tot assegut s'hi atansà.
- Expressant-vos així féu apologia de la Via dels homes, emperò, no us escapoliu del desig. No cal esmentar la Xina llunyana. Antany, a la cort imperial, l'emperador Honda (37), sens considerar el fill gran, el príncep Ôsasagi-no-Kimi, féu de son fill petit, el príncep Uji, l'hereu al tron. Traspassà l'emperador i els dos germans es cediren mútuament el tron, i cap d'ells no hi accedí. Passaren tres anys i la situació es perllongà, llavors el príncep Uji, molt amoïnat, exclamà “Com puc viure tant de temps i perjudicar el país”. I estroncà ses anys, i així sens poder fer altrament el fill gran accedí al tron imperial. Respectà, així, els desigs del cel i honorà la pietat filial i son deute fraternal, amb tota sinceritat i net de cobejança. Això és allò que s'anomena la Via de Yao i de Shun. El príncep Uji que en aquesta terra nostrada reverencià els ensenyaments de Confuci i els féu presents en la Via reial, féu venir Wani (38) de Kudara i de principi en rebé ensenyament; es pot dir que aquests prínceps germans tenien la divina naturalesa dels savis de la Xina. A més, el fundador de la dinastia Zhou, el rei Wei (39), revoltat una vegada portà pau a la gent de l'imperi. No se'l podria considerar com un vassall que hauria matat son sobirà. Condemnà a mort un home, Zhong, que ultratjà la humanitat i ultratjà la justícia. Això és segons diu la tradició en el llibre del dit Menci, així ho he sentit dir. Encara que dels llibres de la Xina, clàssics, històrics i poemes, cap no ha deixat de travessar la mar, aquest d'en Menci és l'únic que encara no ha arribat al Japó. Les naus que el carregaven han patit invariablement tempestes i han sotsobrat, es diu. Per quina raó ha succeït això? Es dirà que és així perquè en el nostre país, després de la fundació per la deessa que il.lumina el sol, el regne dels grans sobirans no ha estat mai interromput, si aquests ensenyaments capciosos es difonguessin vindrà un jorn un malvolent que desposseirà el llinatge de la deessa, i això no seria un crim. Les vuit-centes miríades de déus manifestarien llur abominació i així, es diu, aixecaren els vents divins i feren sotsobrar les naus. Així doncs, d'entre els ensenyaments dels savis d'aquell país és un d'els que no ens és adient. Doncs, no és pas en els poemes (40) que es diu “Germans, encara que portes en dintre us disputeu, rebutgeu els insults de defora”?. Vos heu oblidat, així, vostre afecte (41) als pares i germans, a més, traspassat l'emperador retirat (42), vostre pare, no pas fred encara son cos en la sala provisional de les exèquies, que ja fèieu voleiar banderes i brandàveu arcs, i heu disputat el tron imperial. És el pitjor crim contra la pietat filial! L'imperi és el receptacle dels déus (43). És de justícia que l'egoístic que faci per arrabassar-ho no l'aconseguexi. Encara que l'adveniment del príncep Shigehito hagués respectat els desigs del poble, si no hagués impartit virtut i concòrdia (44), quan actuant contra els principis morals heu contorbat l'imperi aquells que fins ahir us seguiren avui us són de sobte enemics, i lluny d'atènyer vos designis heu sofert un càstig sens precedents des d'antany, i heu esdevingut pols amb la terra d'aital contrada remota. Oblideu absolutament velles rancúnies i tingueu la lucidesa que us farà desitjable el retorn al paradís de Buda.
Així digué amb respecte i determinació.
- - - - - -

37 – Es tracta de l'emperador Ôjin (応神天皇, va regnar entre els anys 270-310.
també conegut com Homutawake o Hondawake (誉田別).

38 – Wani (王仁, ¿-?). Kudara (百済) nom japonès per el regne coreà de Paekche. Referència al Kojiki (古事記) i al Nihon Shoki (日本書紀), respectivament.

39 – Referència als escrits de Menci, veure nota no. 18.

40 – Referència al Shi Jing / Shih Ching (詩經) “El Clàssic de la Poesia”, obra xinesa.

41 – Referència al Li Ch'i / Li Gi o Li Ji (禮記) : El Clàssic dels Rituals, o Annal dels Rituals. És un dels cinc clàssics xinesos del cànon confucià. Recopilació de les cerimònies rituals del govern i sistema social de la dinastia Chou (周朝, 1046-256 aC). Es creu que va ser el mateix Confuci (K'ung-tzu 孔夫子, 551-479 aC) ) qui en va fer la compilació.

42 – 一院 (Ichi-In) és l'emperador Toba (鳥羽天皇, 1103-1156), així es esmentat al Hôgen Monogatari” (保元物語). Veure nota no. 25.

43 – Referència al Daodejing, també Tao Te Ching, Tao o Wu Wei (道德經) de Laozi/Lao Tzu/Lao Tse/Lao Tu/Lao Zi (老子, segles IV/V aC). Hi ha molts dubtes històrics sobre ell; per alguns és uns personatge llegendari, una síntesi d'heroi i savi popular, i per altres algú que va viure cap el segle IV/V aC:
將欲取天下而為之,吾見其不得已。天下神器,不可為也,為者敗之,執者失之。故物或行或隨;或歔或吹;或強或羸;或挫或隳。是以聖人去甚,去奢,去泰

o0o

7 d’abril de 2012

SENDERA D'OKU (おくの細道) 41

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

全昌寺

大聖持の城外、全昌寺といふ 寺にとまる。猶加賀の地也。 曾良も前の夜此寺に泊て、
終宵秋風聞やうらの山
と残す。一夜の隔、千里に同じ。 吾も秋風を聞て衆寮に 臥ば、明ぼのゝ空近う読経 声すむまゝに、鐘板鳴て 食堂に入。けふは越前の国 へと心早卒にして、堂下に 下るを若き僧ども紙硯を かゝえ、階のもとまで追来る。 折節庭中の柳散れば、
庭掃て出るや寺に散柳
とりあへぬさまして草鞋な がら書捨つ。
越前の境、吉崎 の入江を舟に棹して汐 越の松を尋ぬ。
終宵嵐に波をはこばせて 月をたれたる汐越の松
西行
此一首にて数景尽たり。もし 一辧を加るものは、無用の指を 立るがごとし。


EL TEMPLE DE ZENJÔ


M'aturí al temple de Zenshôji, fora de la ciutat-castell de Daishôji. Era encara la província de Kaga. Sora s'hi havia hostatjat també la nit anterior i hi havia deixat un poema :

---La nit sencera sentint el vent de tardor rere els turons.

Una nit separats com si fossin mil llegües. M'allití jo també escoltant el vent de la tardor; a trenc d'alba sentí clares les veus cantant els sutres i amb el toc de campanes entrí al refetor.
Esperonat per l'afany d'ésser a la contrada d'Echizen aquell jorn i quan baixava al propileu un joves novicis vingueren rere meu fins a l'escala amb paper i tinta. Les fulles dels salzes del jardí s'havien escampat.

---Escombro i surto, el temple ple de fulles de les salzedes.



Escriguí tot apressant-me amb les espardenyes.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 40

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

山中

温泉に浴す。其功有明に次と 云。
山中や菊はたおらぬ湯の匂
あるじとする物は久米之助とて いまだ小童也。かれが父誹諧を 好み、洛の貞室若輩のむかし 爰に来りし比、風雅に辱し められて、洛に帰て貞徳の門人 となつて世にしらる。功名の 後、此一村判詞の料を請ずと 云。今更むかし語とはなりぬ。
曾良は腹を病て、伊勢の 国長嶋と云所にゆかりあれば、 先立て行に、
行行てたふれ伏とも萩の原
曾良
と書置たり。行ものゝ悲しみ 残ものゝうらみ隻鳧のわかれて 雲にまよふがごとし。予も又
今日よりや書付消さん笠の露

YAMANAKA

Ens banyàrem a les termes. Es deia que només les d'Ariake (137) les excel.lien.

---A Yamanaka no cal collir crisantems, perfum de l'aigua.

El propietari, encara jovencell, es diu Kumenosuke (138). Son pare era un apassionat de la poesia i humilià el poeta Teishitsu (139) quan de jove vingué de Kyoto, se'n tornà, esdevingué deixeble de Teitoku (140) i fou poeta de renom. Després d'això es diu que mai no acceptà pagament per corregir versos de la gent d'ací.
Sora tingué dolences d'estómac i s'avançà cap a Nagashima, a la contrada d'Ise, on hi tenia parents i em deixà de comiat :

---Ja sóc de camí, si mentre m'haig de caure sia als trèvols.

El dolor de qui se'n va i la tristor d'aquell qui resta és com dues ales que es separen i s'esgarrien entre els núvols.
Jo també fiu :



---A partir d'avui la rosada llevarà l'escrit del capell.

- - - - - -
137 – De fet, el topònim hauria de ser Arima (有間), no pas Ariake (有明). Es podria tractar d'una errada del mateix Bashô o del copista.
138 – Kumenosuke (久米之助, 1676-1751). El seu nom era Izumiya Matahei (泉屋又兵衛), Kumenosuke era un nom d'infantesa. Sembla que tenia uns catorze anys durant la visita de Bashô.
139 - Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673). De nom Masaakira (正明). Formava part del grup Teimon de set poetes de “haiku” ( 貞門七俳人).
140 – Matsunaga Teitoku (松永 貞徳, 1571-1653).

o0o