6 de novembre de 2008

NTCJ 03

賀茂
Kamo

Obra de Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolific i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar: 芭蕉 (Bashô), 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura), i la que encapçala aquest article.

El títol antic era 矢立鴨 (Yatate Kamo), aquí per “kamo” s'utilitza el mateix caràcter homòfon per designar l'ànec salvatge. En altres textos apareix com 加茂 , amb la mateixa pronunciació.

Argument : Un monjo xintoïsta comença el seu viatge cap a la capital i de passada vol visitar els dos santuaris xintoïstes de Kamo. Un cap allà, a la vora del riu, veu una fletxa amb unes aletes blanques dintre d'un senzill entramat de joncs. Llavors apareixen dues dones que amb unes galledes agafen l'aigua sagrada del riu. Parlen sobre el lloc i el monjo els hi pregunta el significat de la fletxa. Li expliquen que una vegada allà hi vivia una dona molt devota que sempre oferia als déus l'aigua del riu. Un dia va veure una fletxa surant a l'aigua, la va recollir i se la va emportar a casa seva. Poc després va descobrir que estava embarassada tot i ser encara verge. Va parir un nen i quan aquest tenia tres anys, en una reunió de gent a casa, va preguntar que qui era el seu pare i va assenyalar la fletxa. Llavors va ressonar un tro eixordador i tothom va creure que era fill del déu del tro i el nen va esdevenir-ne una deïtat. Se li va atribuir també a la mare la categoria de deessa, i com a tals eren venerats a Kamo. A continuació tot és un panegíric a la bondat d'aquestes deïtats i a la seva protecció.


賀茂 és una localitat al nord de Kioto, famosa pels seus dos grans santuaris. Un és Shimo Kamo (下賀茂), dedicat a la deïtat Tamayori Hime (玉依姫), també coneguda com a Mioya (御祖), i l'altre dedicat a Wake Ikazuki (別雷), fill de 御祖.
L'emperador Kanmu (桓武天皇, 737-806) va escollir aquestes deïtats com a protectores de la seva nova capital Heian-Kyô (平安京), l'actual Kyoto.

Uns versos del Man'yôshû (万葉集) ill.lustren les primeres escenes, exactament el poema no. 375, (Príncep Yuhara – 湯原王, ¿-?) i que trobarem posteriorment en el Shinkokinshû no. 654 (新古今集 – 巻第六冬哥) :

吉野なる菜摘の川の川淀に鴨ぞ鳴くなる山蔭にして

A la llacuna del riu de Natsumi que passa per Yoshino criden els ànecs salvatges a l'ombra de les muntanyes.


Altres referències / fonts :

- Shingosenshû (新後撰集) : “Nou recull posterior de poesia japonesa”
Autor : Fujiwara (o Nijô) Tameto ( 藤 / 二条 為世, 1251-1338). Consta de 20 volums i 1606 poemes, i no té cap pròleg.


- Kagakushū (下学集): “Col.lecció d'afers mundans” , també es llegeix Gegakushū. És un diccionari japonès de caràcters xinesos, amb data del 1444. Està distribuït en encapçalaments semàntics. El seu títol va referència a unes paraules de Confuci que es descriu a si mateix com “de pocs estudis però de gran penetració”. Cita que apareix en la seva obra “Lunyu” (下学而上達).
Va ser un dels primers diccionaris que podríem qualificar de populars, a diferència d'altres que eren adreçats exclusivament a la gent culta de la cort imperial.

- Shûishû (拾遺和歌集) “Collita de poesia japonesa”. Té 20 llibres i 1351 poemes. La recopilació va ser entre el 1005 i el 1011.

Llibre : 卷第二. 夏
Autor : Minamoto no Kintada Ason (源公忠朝臣 – 889-948):

行きやらで山路くらしつ時鳥今ひと聲のきかまほしさに
Amb la incertesa de seguir he restat a la muntanya, amb l'esperança de sentir una vegada més la veu del cucut .

- Kamo no Chômei (鴨長明) també hi és representat amb un dels seus poemes del Shinkokinshû (新古今集) :
石川やせみの小川のきよければ月もながれを尋ねてぞすむ

A Ishikawa el rierol de Semi is tan clar que fins i tot la lluna hi flueix i s'hi allotja.

En altres edicions hi ha un “kana” diferent després de 石川 / いしかは :
いしかはのせみのをがはのきよければ月もながれをたづねてぞす む

Tot i això el sentit resta el mateix.

També ens trobem amb una referència a la seva obra magna “Hôjôki” (方丈記), concretament el seu esplèndid començament :
行く川のながれは絶えずして、しかも本の水にあらず。よどみに浮ぶうたかたは、かつえかつ結びて久しくとゞまることなし。世の中にある人とすみかと、またかくの如し

“Incessant flueix l’aigua del riu i mai no és la mateixa. Damunt de l’aigua embassada la bromera es fa i es desfà i aviat desapareix. Així és la vida de l’home i de les seves estances en aquest món......”

Això es refereix a unes frases de la peça teatral en que es parla de l'aigua del riu que sempre és constant i per això mateix mai no és la mateixa.

- Kokinshû (古今集) – Poema no. 928
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, 898-920) :
落ちたぎつ 滝の水上 年つもり 老いにけらしな 黒き筋なし
L'aigua de la cascada que es precipita avall, curulla d'anys, sembla un vell canós sense ni un cabell negre.

Més referències d'altres antologies imperials : Goshûiwakashû (後拾遺和歌集) i Shinkokinshû (新古今集).

- El Heike Monogatari (平家物語) hi és present amb una referència al poder benefactor de les deïtats sobre el món dels humans i amb la seva influència a favor de la pau entre els homes :
卷第二
康頼祝言
...............上一人より下萬民に至るまで、或は現世安穩のため、或は後生善所のために朝には淨水を掬で、煩惱の垢を濯ぎ、夕には深山に向て寶號を唱ふるに、感應怠ることなし........................