29 d’octubre de 2011


SENDERA D'OKU (おくの細道) 29
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

立石寺

山形領に立石寺と云山寺あり。 慈覚大師の開基にて、殊清 閑の地也。一見すべきよし、人〃 のすゝむるに依て、尾花沢より とつて返し、其間七里ばかり也。 日いまだ暮ず。梺の坊に宿かり 置て、山上の堂にのぼる。岩に 巖を重て山とし、松柏年旧 土石老て苔滑に、岩上の院〃 扉を閉て物の音きこえず。岸 をめぐり、岩を這て仏閣を拝し、 佳景寂寞として心すみ行のみおぼゆ。
閑さや岩にしみ入蝉の声

EL TEMPLE DE RYÛSHAKUJI

A la contrada de Yamagata hi ha un temple a la muntanya de nom Ryûshakuji. El gran mestre Jikaku (103) en fou el fundador, lloc excepcional per sa quietud.
Seguírem el consell de la gent per veure'l i reférem camí des d'Obanazawa, unes set llegües.
Encara no s'havia post el sol. Emparaulàrem alberg a la conreria al peu de la muntanya i pujàrem al temple del cim. Era una muntanya de roca viva, amb pins i xiprers anyencs, vellutada la molsa sobre la terra i les pedres, obertes les portes del temple sobre les roques, ni una remor. Voltejàrem cingles, pujàrem rocams i pregàrem al santuari budista, l'encalmada bellesa del lloc penetrà mon cor.

---En el silenci la veu de la cigala cala la roca.

- - - - - -

103 - Jikaku Daishi (慈覺大師, 793-864), més conegut com a Ennin (圓仁 o 円仁). Monjo de la secta budista Tendai (天台宗) i fundador del temple l'any 860.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 28
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

尾花沢



尾花沢にて清風と云者を尋 ぬ。かれは富るものなれども、志いやし からず。都にも折〃かよひてさ すがに旅の情をも知たれば、日比 とゞめて、長途のいたはり、さまざまに もてなし侍る。
涼しさを我宿にしてねまる也
這出よかひやが下のひきの声
まゆはきを俤にして紅粉の花
蠶飼する人は古代のすがた哉
曾良

OBANAZAWA

A Obanazawa visitàrem Seifû (101). Tot i ésser acabalat era persona sensible i gens banal.
Com sovint anava i venia de la capital entenia els fatics dels viatgers i ens retingué uns jorns, rescabalant-nos del llarg viatge, tot miraments.

---De la gelabror en faré acollença, i ben repapat.
---Surt ja dessota on corren els cucs de seda el rauc del gripau. (102)
---Pinzells de celles m'hi feu pensar vosaltres, flors del safrà.
---Des de l'antigor crien els cucs de seda amb llur parença. (Sora)



- - - - - -

101 – Seifu (清風), pseudònim de Suzuki Michiyu (鈴木道祐, 1651-1721). Era comerciant.
102 – Referència a un poema del Manyôshû (万葉集), llibre 10, no. 2265 :
朝霞鹿火屋が下に鳴くかはづ声だに聞かば我れ恋ひめやも

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 27
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

尿前の関



南部道遥にみやりて、岩手の 里に泊る。小黒崎みづの小嶋を 過て、なるこの湯より、尿前の関 にかゝりて、出羽の国に越んとす。 此路旅人稀なる所なれば、 関守にあやしめられて、漸として 関をこす。大山をのぼつて 日既暮ければ、封人の家を見 かけて舎を求む。三日風雨あれ て、よしなき山中に逗留す。
蚤虱馬の尿する枕もと
あるじの云、是より出羽の国に 大山を隔て、道さだかならざ れば、道しるべの人を頼て越べ きよしを申。さらばと云て人を 頼侍れば、究境の若者反脇指 をよこたえ、樫の杖を携て、我我が 先に立て行。けふこそ必あや うきめにもあふべき日なれと、 辛き思ひをなして後について 行。あるじの云にたがはず、高山 森〃として一鳥声きかず、木の 下闇茂りあひて夜る行がごとし。 雲端につちふる心地して、 篠の中踏分踏分、水をわたり岩 に蹶て、肌につめたき汗を流 して、最上の庄に出づ。かの 案内せしおのこの云やう、此みち 必不用の事有。恙なうをくり まいらせて、仕合したりと、よろこびて わかれぬ。跡に聞てさへ胸とゞろく のみ也。



LA BARRERA DE SHITOMAE


S'albirava el camí a Nanbu i ens hostatjàrem al poble d'Iwata. Passàrem el cap d'Oguro, l'illeta de Mizu i des de les termes de Narugo férem cap a la barrera de Shitomae per creuar a la contrada de Dewa.
Com és un lloc poc sovintejat per viatgers férem sospitar als guardes, emperò, poc després poguérem passar. Vesprejava tot pujant una gran muntanya, veiérem la casa d'un dels guardes i demanàrem aixopluc . Una tempesta de vent i pluja ens retingué al mig de la muntanya.

---Amb puces i polls i els cavalls tot pixant vora mon coixí.

L'hostaler digué que des d'allà a la contrada de Dewa s'havia de passar per grans muntanyes, i com el camí era atzarós fora millor llogar un guia. Li'n férem cas i el llogàrem, un mosso fornit amb un sabre al cinyell i un bastó de roure i que es posa al capdavant. Pressentia que aquell jorn podia ésser perillós, i el seguírem neguitosos.
Era ben bé com ens havia dit l'hostaler: muntanyes altes i molt arbrades on no s'hi sentia cap ocell. Sota els arbres era tan fosc que semblava fosca nit. “....de la vora dels núvols hi plovia terra......” (100), petjàrem bambús, creuàrem guals, ensopegàrem amb roques, amarats de suor freda, i arribàrem a les terres de Mogami. Ben animat, el guia digué tot acomiadant-se “Aquest camí és sempre riscós. He tingut sort d'escortar-vos sans i estalvis.”
Quan hi penso encara tinc palpitacions.
- - - - - -

100 - Referència a uns versos del poeta xinès Du Fu (杜甫, 712-770).


o0o

22 d’octubre de 2011

Ise Monogatari (伊勢物語)



- 106-
百六段

昔、おとこ、親王たちの逍遥し給所にまうでて、竜田河のほとりにて、

ちはやぶる神世もきかず竜田河からくれなゐに水くゝるとは



Una vegada, un home, anant al lloc on els prínceps imperials eren d'excursió, vora el riu Tatsuta, féu :

Ni en el temps gloriós dels déus no s'havia sentit que el riu Tatsuta tintés de roig robí ses aigües. (1) (2)



- - - - - -



(1) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 294.
(2) からくれなゐ (karakurenai – 唐紅 / 韓紅). Era un color escarlata molt intens que s'importava de Corea. De fet, el primer caràcter de 韓 紅 és el nom de Corea.
Evidentment, el color ho donaven les fulles d'auró sobre l'aigua.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)



- 105-

百五段

むかし、おとこ、「かくては死ぬべし」といひやりたりければ、女、

白露は消なば消ななん消えずとて玉にぬくべき人もあらじを

といへりければ、いとなめしと思けれど、心ざしはいやまさりけり。



Una vegada, quan un home envià “essent així, moriré d'amor?”, la dona digué :

Si la rosada s'esvaeix, jo m'esvairé, i encara que no s'esvaeixi tampoc no hi haurà ningú per enfilar les perles. (1) (2)

Ell pensà que era una grolleria, però el seu desig fou encara més fort.


- - - - - -



(1) Poema de Chûnagon Yakamochi (中納言家持, 718-785). Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集) no. 317.
(2) 白露 (shiratsuyu /hakuro) es refereix a l'home.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 104-



百四段

むかし、ことなる事なくて、尼になれる人有けり。かたちをやつしたれど、物やゆかしかりけむ、賀茂の祭見に出でたりけるを、おとこ、歌よみてやる。

世をうみのあまとし人を見るからにめくはせよとも頼まるゝ哉

これは斎宮の物見たまひける車に、かく聞えたりければ、見さして帰り給にけりとなん。



Fou una vegada una persona que es féu monja sense cap motiu aparent. Encara que vestia l'hàbit sobri devia tenir gustos terrenals, car anà a veure el festival de Kamo, i un home composà i li envià :

Quan us veig com a monja cansada del món, us demanaria que us dignéssiu mirar-me. (1)

En el carruatge on la Gran Sacerdotessa contemplava l'espectacle, tot sentint això, ella abandonà el lloc i se'n tornà. (2)


- - - - - -

(1) Jocs de paraules :
うみ (umi) del verb 倦む (umu) : cansat, fart, etc.
うみ (umi) 海 : mar.
尼 (ama) : monja.
海人(ama) : pescador  
目配せ (mekubase) : fer l'ullet a algú.
藻食わせる /mekuwase) : donar a algú algues per menjar. Que lliga amb 海人.
藻 (me) : algüa. També 海藻 (umimo) : alga.
(2) Això sembla un afegitó posterior.


o0o

15 d’octubre de 2011

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -13-

龍の首の珠



大伴のみゆきの大納言は、わが家にありとある人召し集めて、のたまはく、「龍の頸に、五 色にひかる玉あなり。それ取りてたてまつりたらん人には、願はんことを叶へん」とのたまふ。をのこども、仰の事を承はりて申さく、「仰の事はいともたふと し。たゞし、この玉たはやすくえ取らじを。いはむや、龍の頸の玉はいかゞ取らむ」と申あへり。大納言の給、「てんの使といはんものは、命を捨てゝも、おの が君の仰ごとをば叶へんとこそ思ふべけれ。この國になき、天竺・唐の物にもあらず。此國の海山より、龍はおり上る物也。いかに思ひてか、なんぢら、難きも のと申べき」。をのこども申やう、「さらばいかゞはせむ。難き事なりとも、仰ごとに從ひて求めにまからむ」と申に、大納言見わらひて、「なむぢらが君の使 と、名を流しつ。君の仰ごとをば、いかゞは背くべき」との給て、龍の頸の玉取りにとて、出したて給。この人々の、道の糧食物に、殿内の絹・綿・錢など、あ るかぎりとり出でゝ添へて遣はす。「この人々ども歸るまで、いもひをして吾はをらん。この玉取りえでは、家に歸り來な」とのたまはせけり。おのおの仰承は りて、まかり出ぬ。「『龍の頸の玉取りえずは、歸り來な』とのたまへば、いづちもいづちも、足の向きたらん方へいなむず。かゝるすき事をしたまふこと」 と、そしりあへり。給はせたる物、おのおの分けつゝ取る。あるいはおのが家に籠りゐ、あるいはおのが行かまほしき所へ往ぬ。「親君と申とも、かくつきなき ことを仰給ふこと」ゝ、事ゆかぬ物ゆゑ大納言をそしりあひたり。


LA JOIA AL COLL DEL DRAC

Ôtomo no Miyuki, el Gran Conseller, convocà tots els homes de sa mansió i els hi digué :
-Hi ha una joia amb la lluïssor de cinc colors al coll d'un drac. A qui me la porti li concediré allò que desitgi.
Els homes escoltaren ses paraules i digueren :
-Respectem vos ordres, emperò, no serà gens fàcil de trobar aquesta joia, i encara més difícil de prendre-la del coll d'un drac..
El Gran Conseller digué :
-Qui serveix son senyor àdhuc sa vida arriscaria, obligat a seguir ses ordres. No és pas quelcom que no sigui al nostre país, o a l'Índia o a la Xina. Els dracs surten de les aigües i de les muntanyes del nostre país. Què us fa pensar dir que sigui difícil?
Els homes digueren :
-Que així sigui, doncs, encara que difícil seguírem vos ordres i anirem a cercar-ho.
El Gran Conseller els mirà i rigué :
-És sabut que serviu a un gran senyor, com gosaríeu oposar-vos a sa paraula?
I els ordenà de partir a la recerca de la joia al coll del drac. Els aprovisionà pel viatge i del magatzem els forní amb sedes, cotons, diners, i els féu sortir.
-Fins que no torneu – digué – faré abstinència. Emperò, no torneu pas sens la joia!
I amb aquestes paraules se n'anaren.
Com els havia dit “No torneu sens la joia al coll del drac!” anaren cap a on els portaven els peus. Criticaren el Gran Conseller d'aquella rauxa. Tot allò que havien rebut s'ho repartiren entre ells. Uns tornaren a llurs cases i altres anaren a on els plagué. Tot i ésser llur amo ses ordres eren un despropòsit, i com no progressaven blasmaren el Gran Conseller.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -12-

この皮衣いれたる箱を見れば、くさぐさのう るはしき瑠璃を色へてつくれり。皮衣を見れば、金青の色なり。毛の末には、金の光し、さゝきたり。寶と見え、うるはしき事ならぶべき物なし。火に燒けぬ事 よりも、けうらなること、ならびなし。「うべ、かぐや姫このもしがり給にこそありけれ」とのたまうて、「あなかしこ」とて、箱にいれ給て、ものゝ枝につけ て、御身の化粧いといたくして、「やがて泊りなんものぞ」とおぼして、歌よみ加へて持ちていましたり。その歌は、限なきおもひに燒けぬ皮衣袂かはきてけふ こそはきめと言へり。家の門にもていたりて、立てり。竹取出きて、とり入れて、かぐや姫に見す。かぐや姫の、皮衣を見ていはく、「うるはしき皮なめり、わ きてまことの皮ならむとも知らず」。竹取答へていはく、「とまれかくまれ、まづ請じ入たてまつらむ。世中に見えぬ皮衣のさまなれば、これをと思ひ給ね。人 ないたくわびさせたてまつらせ給そ」と言ひて、呼びすゑたてまつれり。かく呼びすゑて、この度はかならずあはむと、女の心にも思ひをり。この翁は、かぐや 姫のやもめなるを歎かしければ、よき人にあはせんと思ひはかれど、切に「いな」といふ事なれば、え強ひねば、ことわり也。かぐや姫、翁にいはく、「この皮 衣は、火に燒かんに、燒けずはこそ、まことならめと思ひて、人の言ふことにも負けめ。「世になき物なれば、それをまことと疑ひなく思はん」とのたまふ。猶 これを燒きて心みん」と言ふ。翁、「それ、さも言はれたり」と言ひて、大臣に、「かくなん申」と言ふ。大臣答へていはく、「この皮は、唐にもなかりける を、からうじて求め尋ねえたる也。なにの疑ひあらむ。さは申とも、はや燒きて見給へ」と言へば、火の中にうちくべて燒かせ給に、めらめらと燒けぬ。「され ばこそ。異物の皮なりけり」と言ふ。大臣、これを見給ひて、顔は草の葉の色にて居給へり。かぐや姫は、「あなうれし」と、喜びてゐたり。かの詠み給ける歌 の返し、箱に入て返す。
  なごりなく燃ゆとしりせば皮衣思ひの外におきて見ましを
とぞありける。されば、歸りいましにけり。世の人々、「あべの大臣、火ねずみの皮衣もて いまして、かぐや姫にすみ給ふとな。こゝにやいます」など問ふ。ある人のいはく、「皮は火にくべて燒きたりしかば、めらめらと燒けにしかば、かぐや姫あひ 給はず」と言ひければ、これを聞きてぞ、とげなき物をば、「あへなし」と言ひける。


Mirà la capsa on hi havia la pell, era ornada amb tota tota mena de lapislàtzulis . Contemplà la pell, era de color blau amb reflexos daurats a les puntes dels pèls. Lluïa com un tresor, d'una bellesa única. Més que no pas la resistència al foc era son esplendor imparella. Digué :
-Oh! Això és certament allò que Kaguyahime desitja. És més del que em pensava.
La posà a la capsa, hi fermà una branca, s'empolainà i tot pensant “Segurament hi passaré la nit!” Féu uns versos i els afegí :
Aquest vestit de pell que ni el foc
ni ma passió constant no consumeixen,
la porto certament avui amb mes mànigues eixutes.
Arribà a les portes de la casa amb la pell i hi restà davant. El vell sortí, l'agafà i la mostrà a Kaguyahime. Aquesta tot mirant-la digué :
-És una pell extraordinària, emperò, no sé pas si és autèntica.
El vell contestà :
-De tota manera, no li diguis cap inconveniència.
Cridà al Ministre i l'acomodà.
Àdhuc la vella veient com l'acomodava creguí de tot cor que aquesta vegada Kaguyahime consentiria a casar-se.
El vell patia per si Kaguyahime restava fadrina, i desitjava que es casés amb una bona persona, emperò, si hi era completament en contra, no podia pas obligar-la, i ella ho refusaria.
Kaguyahime li digué :
-Si aquesta pell passa certament la prova del foc admetré que és autèntica i acceptaré sa paraula. Dieu que és una cosa única al món i que no n'haig de dubtar, llavors, provem de cremar-la.
-Fem-ho com dius.
Digué el vell i s'adreçà al Ministre :
-Això és el que diu Kaguyahime.
I el Ministre contestà :
-Aquesta pell no era ni a Morokoshi, i després de moltes dificultats l'he haguda. No n'hi ha dubte. Tal com dieu, cremem-la i ho veurem.
I tot dient això la gità al foc, i les flames la consumiren.
-Després de tot, seria la pell d'un altre animal.... (17)
El Ministre quan ho veié la cara se li tornà de color verd fulla.
Kaguyahime en fou ben cofoia. Com a resposta als versos anteriors del Ministre ella féu un poema que posà a la capsa :
Si hagués sabut que la pell cremaria sens deixar res,
mirar-la només, lluny del foc de ma pensada.
I així se'n tornà el Ministre.
Tothom preguntà :
-El Ministre Abe ha portat el vestit de pell de la Rata de Foc, i havia de viure amb Kaguyahime. Ja hi és?
La gent d'allà digué :
-Quan es gità la pell al foc cremà fins a consumir-se, i amb Kaguyahime no s'ha casat.
S'escampà la brama i al no reixir es deia d'Abe de “no (h)ave(r-la)”.

- - - - - -
17 – No és clar qui diu aquesta frase. Hi ha discrepàncies entre els comentaristes de les diverses versions del text, unes diuen que és el vell i altres Kaguyahime.

o0o

8 d’octubre de 2011

NTCJ 79

猩々
Shôjô
El buidaampolles

També es troba sota el títol de “Shôjô midare” (猩々乱) : L'enrenou de Shôjô.

“Shôjô” significa “orangutan” i sota aquest aspecte es representat en moltes reproduccions de l'obra. És una mena d'esperit de les aigües del Japó i el trobem amb la cara i els cabells vermells i amb una afició desmesurada per l'alcohol. Ha passat al llenguatge popular com a sinònim de bevedor, embriac, trompa, etc.

Com a curiositat esmentaré la pel.lícula, un “anime” : la princesa Mononoke (もののけ姫 ), de l'any 1997, de Miyazaki Hayao (宮崎 駿, 1941), on les criatures amb aspecte de mico que lluiten per protegir el bosc de la destrucció dels humans s'anomenen “shôjô”.

Autor : Desconegut.

Argument : Apareix un tal Kôfû (高風) que viu en un llogaret de la Xina i ens explica que degut al seu comportament de bon fill vers els seus pares va tenir un somni estrany on se li va dir que si preparava vi i el venia al mercat es faria ric, i així ho va fer, i ara és ric. Però el més estrany de tot és que sempre hi trobava el mateix home que anava a beure's el seu vi i que per molt que begués mai no li canviava el color de la cara. Un dia encuriosit li va preguntar el seu nom, i l'home li va respondre que es deia Shôjô, i va agafar una gerra i estrenyent-la contra el seu pit es van endinsar a les aigües del riu.
Kôfû volia trobar-lo altre vegada i el va esperar al lloc habitual amb el vi preparat. Shôjô va aparèixer i li va dir que estava molt content de tornar-lo a veure. Va començar a beure i ballar sobre l'aigua sota la llum dels estels. Després de la dansa va dir-li que el seu amor filial seria recompensat : la gerra de vi que li ha donat no s'acabarà mal.
Kôfu es va despertar. Evidentment la gerra de vi no se li va acabar mai i el seu negoci va ser molt prosper.


Referències :

“Wamyô Ruijûshô” (倭名類聚鈔), escrita entre els anys 931 ? -937, una mena de diccionari enciclopèdic, obra de Minamoto no Shitagô (源順 , 911-983).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 3 : El retorn del capità (少將都歸).

 “Kagakushû (下学集) : col·lecció d'afers mundans.
És tracta d'una mena de diccionari de caràcters xinesos escrit l'any 1444 per un monjo. El títol fa referència a unes paraules de Confuci (孔夫子, 551 – 479 aC.) descrivint-se ell mateix en les seves “Analectes “ (論語 – Lu Yu) : Els meus estudis són encoberts i el meu discerniment elevat (下学而上達). Estava adreçat al public en general, i va ser pioner en aquesta tasca divulgativa.
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
o0o
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

NTCJ 78

石橋
Shakkyô
El pont de pedra


Autor : Desconegut. Hi ha la data de 1465 com la primera representació.

Argument : Un monjo budista, Jakushô (寂昭), que va en pelegrinatge per la Xina arriba a la muntanya Seiryô i es troba amb un pont de pedra. Quan és a punt de creuar-lo apareix un noiet que li diu que aquell és un indret perillós. El pont no és de la mà dels homes sinó producte de la natura, porta al paradís i només aquells que realment han purgat els seus pecats podran passar-hi. El noi li descriu els riscos de creuar. Molts religiosos abans que ell ho han intentat. Inclús monjos de renom, però només aquells que han portat una vida d'ascetisme ho han assolit. El pont es estret, llarg, colgat de molsa que fa difícil el caminar, cascades d'aigua el mullen, penjat sobre una foscor que potser porta a l'infern...... Només aquells de cor pur en la fe de Buda podran creuar. A l'altre banda, hi ha el paradís de Monju (deïtat budista de la cultura i l'intel·lecte) curull de flors i música. El noi li demana que esperi que segurament apareixerà. Poc després surt Monju que era de fet el noi i balla la dansa del Lleó acompanyat de flautes, arpes i violes, demanant pau i felicitat per a tots els humans.



Referències :

“Kammuryôjukyô” (観無量寿経) : Sutra de la Meditació sobre Buda.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per a fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició, les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda.

“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.



“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment, a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956/976?-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora.

“Makura no Sôshi” (枕草子).

“Hakushi Monjû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.

“Kyôkunshô” (教訓書) : Tractat per a aprenents.
És un mètode musical de l'any 1233, obra de Koma no Chikazane (狛近眞, 1177-1242).
o0o

1 d’octubre de 2011

SENDERA D'OKU (おくの細道) 26
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

平泉

三代の栄耀一睡の中にして、 大門の跡は一里こなたに有。秀衡 が跡は田野に成て、金鶏山のみ 形を残す。先高館にのぼれば、 北上川南部より流るゝ大河也。 衣川は和泉が城をめぐりて高館 の下にて、大河に落入。康衡等が 旧跡は衣が関を隔て南部口 をさし堅め、夷をふせぐとみえたり。 偖も義臣すぐつて此城に こもり、功名一時の叢となる。国破 れて山河あり。城春にして草 青みたりと笠打敷て、時のう つるまで泪を落し侍りぬ。
夏草や兵どもが夢の跡
卯の花に兼房みゆる白毛かな
曾良
兼て耳驚したる二堂開帳 す。経堂は三将の像をのこし、 光堂は三代の棺を納め、三尊の 仏を安置す。七宝散うせて、 珠の扉風にやぶれ、金の柱霜 雪に朽て、既頽廃空虚の叢 と成べきを、四面新に囲て、甍 を覆て風雨を凌。暫時千歳 の記念とはなれり。
五月雨の降のこしてや光堂

HIRAIZUMI



La glòria de tres generacions (88) s'esvaí com un somni, les restes de la portalada eren a una llegua d'allà. La mansió de Hidehira havia esdevingut arrossars, només la forma de la muntanya de Kinkei romania la mateixa.
Primer de tot, quan pujàrem Takadachi veiérem el gran corrent del riu Kitakami fluir cap al sud. El riu Kotomo encerclava el castell d'Izumi i s'abocava a la gran corrent sota Takadachi.
Les ruïnes de la mansió de Yasuhira (89) eren al nord de la barrera de Koromo, com si fos una defensa contra els Ezos (90). Allà s'hi resguardaren Yoshitsune (91) i ses vassalls, llurs gestes ara un munt d'herbots. “El país destruït, resten muntanyes i rius, i el castell en primavera verdeja d'herba” (92). Seguí sobre mon capell i caieren mes llàgrimes sens adonar-me del temps.

---Munt d'herba d'estiu, de tots els grans combatents restes de somni.
---Les flors d'unohana (93) semblen de Kanefusa (94) els seus cabells blancs. (Sora)

M'havien enaltit els dos santuaris. En el de Gyôdô (95) hi restaven les estàtues dels tres generals (96) i en el de Hikaridô (97) s'hi guardaven llurs taüts i imatges de tres Budes (98). Dispersats i perduts els Set Tresors (99), esbocinades pels vents les portes encrostades de gemmes, les columnes daurades podrint-se sota glaçades i neus, tot hauria decaigut i esdevingut un herbei si no fos per un tancat nou i un teulat per resistir pluges i vents. Per un instant protegida la memòria de mil anys.

---De maig les pluges no et poden contorbar, temple de la llum!
- - - - - -

88 – Aquestes “tres generacions” eren :
-Fujiwara no Kiyohira   藤原 清衡, 1056–1128)
-Fujiwara no motohira  藤原基衡,  ¿ - 1157)
-Fujiwara no Hidehira   藤原 秀衡,1122?–1187)

89 - Fujiwara no Yasuhira   藤原 泰衡; 1155–1189).

90 - Ezo (夷) : les tribus indígenes del nord del Japó.

91 - Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189).

92 - Referència a uns versos del poeta xinès Du Fu (杜甫, 712-770).

93 - Onohana (卯の花) : Deutzia scabia. Com en tantes notes sobre la flora japonesa, agrairia qualsevol informació sobre un nom en català d'aquesta flor o planta.

94 - Masuo Jurô Kanefusa (増尾十郎兼房, 1127-1189). un dels servents més fidels de Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189) amb qui va lluitar tot i la seva avançada edat.

95 – Gyôdô (経堂) : Biblioteca de les escriptures sagrades (sutres).

96 - De fet, no es tracta de generals en el sentit militar, són :
-Monju Bosatsu (文殊菩薩) : El bodhisattva Manju, també conegut com Monjushuri (文殊師利). Es la deïtat budista de la saviesa.
-El gran rei Uden (優でん大王, ¿-?).
-El minyó Zenzai (善哉童子, ¿-?) que va fer un pelegrinatge a cinquanta-tres llocs i es va trobar amb cinquanta-tres sants, segons s'explica en el Sutra Kegonkyo (華厳経).

97 – Hikaridô (光堂) : Santurari/temple de la Llum.

98 - Amida Nyôrai (阿弥陀如来) la principal deïtat budista de la secta de “La terra pura”.
-Seishi Bosatsu (勢至菩薩) : el bodhisattva Seishi.
-Kanzeon Bosatsu (観世音) : el bodhisattva Kanzeon, més conegut com a Kannon (観音).
Aquestes tres deïtats budistes representen el poder de la saviesa.

99 - “Els set tresors del budisme” (七種の宝). De fet, aquesta llista, com ja he esmentat en un altre escrit, pot variar en altres textos. Hi ha unanimitat en els tres primers, però els altres quatre poden ser diferents. Poso la que és potser la més habitual :
金 Or
銀 Argent
瑠璃 Lapislàtzuli
玻璃 Vidre/Cristall
赤珠 Rubí
瑪瑙 Àgata
しゃこ Nacre (segons els diccionaris és una petxina gegant).


o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 25
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)



石の巻
十二日、平和泉と心ざし、あねはの松 緒だえの橋など聞傳て、人跡稀 に雉兎蒭□の往かふ道、そこ ともわかず、終に路ふみたがえて 石の巻といふ湊に出。こがね花咲 とよみて奉たる金花山海上に 見わたし、数百の廻船入江につど ひ、人家地をあらそひて、竃の 煙立つゞけたり。思ひがけず斯る 所にも来れる哉と、宿からんとすれ ど、更に宿かす人なし。漸まどしき 小家に一夜をあかして、明れば 又しらぬ道まよひ行。袖のわたり 尾ぶちの牧まのゝ萱はらなどよそ めにみて、遥なる堤を行。心細 き長沼にそふて、戸伊摩と云所に 一宿して、平泉に到る。其間廿 余里ほどゝおぼゆ。


ISHINOMAKI

El dotze férem cap a Hiraizumi i havent sentit del pi d'Oneha i del pont d'Odae seguírem per camins molt poc transitats, llevat dels caçadors i els llenyataries, ens extraviàrem i, finalment, sortírem a un port de nom Ishinomaki. A l'altra banda de la mar s'albirava la muntanya de Kinka que un poema havia evocat “.......florit d'or.....” (87). Centenars de vaixells mercants s'aplegaven a la badia, les cases s'enganxaven unes amb les altres, s'envolava el fum de les cuines. Estupefactes d'haver arribat a aital lloc cercàrem hostatge, emperò, ningú no ens en oferí; així doncs, férem nit en una mísera cabana, i a l'alba altre cop a perdre'ns per viaranys desconeguts.
S'albiraven el gual de Sode, les pastures d'Obuchi i els canyissars de Mano. Seguírem una escullera interminable i vorejàvem un aiguamoll llarg i depriment per hostatjar-nos en un lloc de nom Toima, érem a Hiraizumi, segurament hauríem fet més de vint llegües.
- - - - - -

87 – Referència a un poema de Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).
Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra. Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos. Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).
Els versos són al Manyôshû (万葉集) :
すめろぎの 御代さかえむと東なる みちのく山に黄金花咲く
Gloriós regnat imperial, a orient el mont Michinoku s'ha florit d'or.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 24
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

瑞岩寺

十一日、瑞岩寺に詣。当寺三十二世の昔、真壁の平四郎出家して、入唐帰朝の後開山す。其後に雲居禅師の徳化に依て、七堂甍改りて、金壁荘厳光を輝、仏土成就の大伽藍とはなれりける。彼見仏聖の寺はいづくにやとしたはる。



ZUIGANJI

L'onze de la cinquena lluna visitàrem el temple de Zuiganji. D'una antigor de trenta-dues generacions, Makabe no Heishirô (85) després d'entrar en religió anà a la Xina dels Tang (86) i quan en tornà el fundà. Posteriorment el mestre zen Ungô (87), amb sa eminent virtut, en renovà set sales, relluents d'or llurs murs i els objectes de culte, un gran temple, veritable paradís a la terra.
M'hauria agradat saber quin era el temple de sant Kenbutsu.


- - - - - -


85 – Aquí Bashô s'equivoca de dinastia xinesa. Esmenta la Tang (唐朝 – 618 /907), quan, de fet, és la Sung (宋朝, 960 / 1279), considerant que Makabe no Heishirô (真壁の平四郎, ¿-?) va viure en el període de Kamakura (鎌倉時代, 1185-1333 ).
86 – Kenbutsu (見仏聖, ¿-?). Es va fer un ermitatge a Ojima on s'hi va recloure durant dotze anys dedicat a la meditació i a l'estudi de les escriptures budistes.
Saigyo (西行, 1118-1190) el va visitar i s'hi va quedar dos mesos

o0o