15 de juny de 2010





Ise Monogatari” (伊勢物語)


25 -


二十五段

むかし、おとこ有けり。あはじともいはざりける女の、さすがなりけるがも
とに、いひやりける。

秋の野に笹わけし朝の袖よりも逢はで寝る夜ぞひちまさりける

色好みなる女、返し、

見るめなきわが身をうらと知らねばやかれなで海人の足たゆく来る


Fou una vegada un home. Envià uns versos a una dona que no li deia obertament que no el rebria, però deixava entendre que potser sí que ho faria :

--Mes mànigues més molles de nit quan aní al llit sens veure't que no pas quan de matí creuí el joncar. (1) (2)

La voluptuosa dona contestà :

--Serà que no sap que el meu cos és platja sens algues i incessant el pescador ve amb cames defallents. (3) (4)


- - - - - -


(1)Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no.662 i KKRJ no.3005.
(2)La imatge clàssica de les llàgrimes.
(3)Poema d'Ono no Komoachi. KKS no.623 i KKRJ no.3001.
Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).
La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, fallant la que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
(4) Versos plens de dobles significats :

見るめ (mirume) : “visió, ulls que veuen, etc.”, amb なき (naki) fa : “pobre visió”. És homòfon amb 海松布 que significa “alga marina” que lliga amb うら (ura) : “platja, costa, etc.” , també amb una homofonia semblant amb 憂い(urei): pena, dolor, etc.”
かれ (kare) és 離れる (actualment pronunciat “hanareru”) : “separar, allunyar, etc.”. Alguns comentaristes el relacionen amb かる (刈る – karu) : “tallar”.


o0o



Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 24 -


二十四段

むかし、おとこ、片田舎に住みけり。おとこ、宮仕へしにとて、別れおしみてゆきにけるまゝに、三年来ざりければ、待ちわびたりけるに、いとねむごろにいひける人に、今宵逢はむとちぎりたりけるに、このおとこ来たりけり。「この戸あけたまへ」とたゝきけれど、あけで、歌をなんよみて出したりける。

あらたまの年の三年を待ちわびてたゞ今宵こそにゐまくらすれ

といひ出したりければ、

梓弓ま弓つき弓年を経てわがせしがごとうるはしみせよ

といひて、去なむとしければ、女

梓弓引けど引かねど昔より心は君によりにし物を

といひけれど、おとこかへりにけり。女、いとかなしくて、後にたちてをひゆけど、えをいつかで、清水にある所に伏しにけり。そこなりける岩に、およびの血して書きつけける。

あひ思はで離れぬる人をとゞめかねわが身は今ぞ消えはてぬめる

と書きて、そこにいたづらになりにけり。



Una vegada un home vivia en un lloc remot (1). L'home digué que havia d'anar a ésservir a palau (2), i deplorant la separació partí.
Tres anys passaren i ellno tornà, així doncs, la dona es cansà d'esperar i quan s'havia compromnés a passar la nit amb un home que la festejava agradosament, aquell home tornà. Trucà a la porta i demanà que l'obrissin, emperò, sens obrir, la dona féu un poema i li envià :


--Lassa d'esperar tres llargs anys, suara aquesta nit preparo un nou coixí. (3) (4)

Havent-li dit això l'home contestà :

--Com jo he estat per a tu aquests anys, fustes diverses per diferents arcs, tingues-li afecte. (5).

I mentre se n'anava la dona recità :

--Tant si s'estira com si no des de sempre el meu cor va cap a tu. (6)

L'home, però, se'n tornà. La dona desolada sortí i anà rere seu però no el pogué abastar i s'ajaguí vora una font. Amb la sang d'un dit escriví sobre una roca :

--Sens poder aturar aquell que s'allunya, amor no compartit, el meu cos sembla ara esvanit.

I allà mateix morí.


- - - - - -


(1)Algunes còpies de l'Ise Monogatari especifiquen “un home i una dona vivien.......” La majoria, però, no ho indiquen.
(2)No necessàriament de la capital, podria ser també el palau d'un noble.
(3)Llit nupcial. De fet. els caràcters, per separat, signifiquen “nou” i “coixí”, així doncs he preferit aquesta traducció.
(4)Poema anònim. Shokukokinwakashû (続古今和歌集), no. 1218
(5)Poema anònim que no apareix en cap antologia. L'ús de les imatges dels arcs prové d'unes danses que s'interpretaven durant els rituals xintoistes. S'anomenaven “kagura” (神楽) : música dels déus. Al principi les acompanyaven tres instruments i posteriorment se n'hi va afegir un quart.
(6)Poema anònim. Shokukokinwakashû (続古今和歌集), no. 809, amb alguna diferència.



o0o



Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 23
二十三段

むかし、田舎わたらひしける人の子ども、井のもとに出でてあそびけるを、大人になりにければ、おとこも女も、恥ぢかはしてありけれど、おとこはこの女をこそ得めと思ふ、女はこのおとこをと思ひつゝ、親のあはすれども、聞かでなんありける。さて、この隣のおとこのもとよりかくなん。

筒井つの井筒にかけしまろがたけ過ぎにけらしな妹見ざるまに

女、返し、

くらべこし振分髪も肩すぎぬ君ならずして誰があぐべき

などいひいひて、つゐに本意のごとくあひにけり。

さて、年ごろ経るほどに、女、親なくたよりなくなるまゝに、もろともにいふかひなくてあらんやはとて、河内の国、高安の郡に、いきかよふ所出できにけり。さりけれど、このもとの女、悪しと思へるけしきもなくて、出しやりければ、おとこ、異心ありてかゝるにやあらむと思ひうたがひて、前栽の中にかくれゐて、河内へいぬる顔にて見れば、この女、いとよう化粧じて、うちながめて、

風吹けば沖つ白波たつた山夜半にや君がひとり越ゆらん

とよみけるを聞きて、限りなくかなしと思ひて、河内へもいかずなりにけり。

まれまれかの高安に来て見れば、はじめこそ心にくもつくりけれ、今はうちとけて、手づからいゐがひとりて、笥子のうつわ物に盛りけるを見て、心うがりていかずなりにけり。さりければ、かの女、大和の方を見やりて、

君があたり見つゝを居らん生駒山雲なかくしそ雨は降るとも

といひて見いだすに、からうじて、大和人来むといへり。よろこびて待つに、たびたび過ぎぬれば、

君来むといひし夜ごとに過ぎぬれば頼まぬ物の恋ひつゝぞふる

といひけれど、おとこ住まずなりにけり。



Una vegada, el fill d'un home que passava sovint pel camp (1) solia jugar vora un pou (amb una nena) (2), però creixeren i esdevingueren vergonyosos l'un de l'altre, el noi, emperò, pensà realment en maridar-la. Ella pensava en ell contínuament i no escoltà els pares que li volien una altra persona. I bé, del noi del pou que li fou veí rebé un poema que féu :

--Brocal del pou rodó on ens comparaven l'alçada, la meva sembla haver crescut des que no et veig. (3)

Ella contestà així :

--També el meu cabell que comparaven és avall les espatlles, qui si no vós me'l recollirà ? (4)

S'enviaren poemes i finalment s'uniren com desitjaven.

Anys passaren, la dona perdé els pares i llur suport (5), l'home es digué que no podien viure junts d'aquella manera i trobà un lloc que sovintejà (6) al districte de Takayasu, a la província de Kôchi.
Essent així les coses, sa esposa no donà indici de desplaença i com el deixà fer l'home sospità que hi podia haver en ella altres intencions (7). Fingí que anava a Kôchi i s'amagà al jardí. La dona, ben empolainada, mirà cap enfora i recità :

--Quan bufa el vent alçant les blanques ones el mont Tatusta a la mitjanit tot sol vós senyor heu de creuar.
. (8) (9)

Quan ell ho sentí fou commòs i deixà d'anar a Köchi.

Quan adesiara visitava Takayasu, aquella dona que el principi era de comport refinat, ara es descurà i agafava de sa mà la cullera i omplia els bols. Tot això el desplagué i no hi tornà més. Així doncs, la dona mirava cap al Yamato (10) i recità :

--Ah! Miro i miro cap a on viu l'amat. No me l'amagueu núvols de la muntanya d'Ikoma encara que plogui. (11)

I mirava i mirava quan ell li féu arribar un missatge dient “l'home de Yamato vindrà”, Ella tota cofoia l'esperà però el temps passà debades i composà :

--Vindré, digueres, i les nits han passat. No et tinc confiança però continuo estimant-te. (12)

Però l'home no hi tornà més.


- - - - - -



(1)Els comentaristes interpreten que els pares del noi eren venedors ambulants.
(2)El text, al principi, no especifica amb qui jugava, és després quan s'esmenta la nena.
(3)El poema porta “妹" (imo) : germana petita. Aquí és una expressió afectuosa.
(4)Nens i nenes portaven el cabell separat en dues meitats i quan era llarg se'ls hi tallava arran d'espatlles.
(5)Sembla ser que rebien ajut material dels pares d'ella.
(6)Visitava una altra dona.
(7)Potser un altre home.
(8)Poema que segons el KKS no. 994 és anònim, però el KKRJ no. 856 diu que és de Kanoyama no Hanako (かの山の花子, ¿-?), amb alguna diferència. També és al Yamato Monogatari, narració no. 149, sense especificar cap autoria.
(9)S'havia de passar per aquesta muntanya per anar de Yamato a Kôchi. Era un indret perillós, angost i amb penya-segats.
(10)La regió on vivia l'home.
(11)Poema anònim. MNY no. 3032, i SKKS no.1369, ambdós amb alguna diferència.
(12)Poema anònim. SKKS no. 1207, amb alguna diferència.



o0o



Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 22 -

二十二段

むかし、はかなくて絶えにける仲、猶や忘れざりけん、女のもとより、

憂きながら人をばえしも忘れねばかつ恨みつゝ猶ぞ恋しき

といへりければ、「さればよ」といひて、おとこ、

あひ見ては心ひとつをかは島の水の流れて絶えじとぞ思

とはいひけれど、その夜いにけり。いにしへゆくさきのことどもなどいひて、

秋の夜の千夜を一夜になずらへて八千夜し寝ばやあく時のあらん

返し、

秋の夜の千夜を一夜になせりともことば残りてとりや鳴きなん

いにしへよりもあはれにてなむ通ひける。



Una vegada una relació amorosa s'havia trencat per una fotesa, i com la dona no havia oblidat el seu amant li envià un poema :

--Encara que greujada no puc oblidar-te i tot que ressentida t'estimo. (1)

L'home digué “Essent així.....” i contestà :

--Encara que separats allò que sent el cor no s'aturarà com l'aigua flueix tot i una illa al mig del riu. (2)

Tot i així, l'home la visità aquella nit. I parlaren del passat i del futur.

--Si pogués de mil nits de tardor fer-ne una de sola i dormir amb tu inclús vuit mil nits no en seria sadollat. (3)

Ella contestà :

--Si de mil nits de tardor en féssim una encara restarien paraules quan cantés el gall. (4)

I ell la visità més amorós que mai.


- - - - - -



(1)Poema anònim. SKKS 1362, 1363 en altres edicions.
(2)Poema d'Ariwara no Narihira. Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 833.
(3)Poema d'Ise no Go / Ise no miyasudokoro(伊勢 / 伊勢の御息所,  875?/877? – 938?/940?). KKRJ 1962.
Favorita de l´emperador Uda (宇多天皇 , 867-931) i posteriorment del príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930) amb qui va tenir un filla. Va estar al ésservei de Fujiwara no Atsuko(藤原温子, ¿-?), esposa de l’emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Ise tenia quinze anys quan Fujiwara no Nakahira(藤原仲平,875-945), germà d’Atsuko, es va fixar en ella. i van tenir una relació sentimental. Nakahira, però, va decidir casar-se amb una altra dona i la va deixar. Després d’aquell afer el germà gran de Nakahira, Tokihira (時平,871-909 ) la va festejar però ella el va rebutjar. Encara que se li han atribuït altres poemes és coneguda per la seva aportació al Kokinshû. Té un recull personal : Ise Shû (伊勢集).
(4)Poema anònim. Shokukokinshû (続古今和歌集) no. 1165.




o0o



Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 21 -

二十一段


むかし、おとこ女、いとかしこく思ひかはして、異心なかりけり。さるをい
かなる事かありけむ、いさゝかなることにつけて、世中 (1)を憂しと思ひて、出でて去なんと思ひて、かゝる歌をなんよみて、物に書きつけける。

出でて去なば心軽しといひやせん世のありさまを人は知らねば

とよみをきて、出でて去にけり。この女かく書きをきたるを、異しう、心をくべきこともおぼえぬを、何によりてかかゝらむと、いといたう泣きて、いづかたに
求めゆかむと、門に出でて、と見かう見見けれど、いづこをはかりともおぼえざりければ、かへり入りて、

思ふかひなき世なりけり年月をあだにちぎりて我や住まひし

といひてながめをり。

人はいさ思ひやすらん玉かづら面影にのみいとゞ見えつゝ

この女いと久しくありて、念じわびてにやありけん、いひをこせたる。

今はとて忘るゝ草のたねをだに人の心にまかせずも哉

返し、

忘草植ふとだに聞く物ならば思けりとは知りもしなまし

又々、ありしより異にいひかはして、おとこ、

わする覧と思心のうたがひにありしよりけに物ぞかなしき

返し、

中空に立ちゐる雲のあともなく身のはかなくもなりにける哉

とはいひけれど、をのが世々になりにければ、うとくなりにけり。



Una vegada un home i una dona s'estimaven molt i res no els abellia més. Així i tot, per un quelcom anodí, a ella li desplagué aquella relació (1) i amb la intenció d'anar-se'n composà un poema que escrigué sobre algun lloc de la casa :

--Si me'n vaig es dirà que sóc voluble, però res no saben de nostra relació. (2)

Deixà els versos i se n'anà.

L'home s'estranyà al veure-ho i no recordà res que pogués amoïnar-la, què podia haver succeït?, i plorà a cor què vols tot preguntant-se on podria cercar-la. Eixí de la casa i mirà arreu però sense saber on fer-ho tornà a entrar i d'allà estant recità :

--Inútil de pensar en aquesta relació, tant de temps he viscut la meva prometença endebades? (3)

I dient això restà allà, absent.

--Pensarà en mi l'estimada? Només com una imatge m'apareix més i més davant dels ulls. (4) (5)

La dona no sofrí tan llarga absència sens saber d'ell i li féu arribar noves seves :

--És ara així, com si jo no hagués volgut plantar la llavor de l'herba de l'oblit en el cor de l'estimat? (6)

I ell contestà :

--Si encara sentís que plantaves l'herba de l'oblit sabria que tu també estimaves. (7)

I altra vegada es bescanviaren promeses més sentides que antany, i l'home envià :

--El meu cor dubta i penso que pots tornar a oblidar-me, i això m'entristeix molt més que no pas abans. (8)

I ella :

--Un núvol perdut al cel sens deixar petja, ma vida és així d'evanescent. (9)

Això li envià, però ambdós tenien ja parella i es distanciaren.


- - - - - -




(1)"世中" : el món, també amb el sentit de relacions entre parella.
(2)Poema de Ki no Tomonori. KKRS 2439, amb alguna diferència.
Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.). Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû. Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern. És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).
(3)Poema d'Ariwara no Narihira.
(4)Poema anònim. SCKS 881.
(5)"玉かづら.Compost de 玉 (tama) : “joia, etc.”I かづら (kazura) : planta enfiladissa. Aquí, però, es refereix al verb 掛ける/ 懸ける (kakeru) : “penjar, posar-se un ornament” que lliga doncs amb la imatge “penjada en el mirall”.
(6)Poema d'Ariwara no Narihira.Shokugosenwakashû (続後撰和歌集)
(7)Poema anònim. SCKS 881.
(8)Poema anònim. KKS 718, amb algunes diferències.
(9)Poema anònim. SKKS 1369, 1370 en altres edicions i algunes diferències.


o0o