14 d’agost de 2010

KOKINSHÛ (古今集) -90-

北山に紅葉をらむとてまかれりける時によめる

Compost quan va anar a Kitayama a collir les fulles de tardor.

見る人もなくてちりぬるおく山の紅葉はよるのにしきなりけり

みるひともーなくてちりぬるーおくやまのーもみじはよるのーにしきなりけり

No hi ha ningú per contemplar la caiguda de les fulles de tardor al cor de la muntanya, brocats de la nit.

Poema no. 297

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

KOKINSHÛ (古今集) -89-

神なびのみむろの山を秋ゆけば錦たちきる心地こそすれ

かみなびのーみむろのやまをーあきゆればーにしきたちきるーここちこそすれ

Ha passat la tardor pel mont Mimuro, la seu dels déus, i tinc la sensació d'estar vestit de brocat.

Poema no. 296

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)

La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集). És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen)

KOKINSHÛ (古今集) -88-

霜のたてつゆのぬきこそよわからし山の錦のおればかつちる

しものたてーつゆのぬきこそーよわからしーやまのにしきのーおればかつちる

Embastats de glaç i brodats de rosada sembles fràgils. El brocat de la muntanya acabat de teixir ja es desfà.

Poema no. 291

Autor : Fujiwara no Sekio (藤原せきを, 805-853)

Llicenciat en lletres per l'Institut d'Estudis Superiors de la Cort (Daigakuryô 大学寮). Va estar al servei de la cort però preferia la vida tranquil.la lluny del tràfec mundà, i es va retirar a la seva residència de Higashiyama. Allà es va dedicar a la literatura i a la contemplació de la natura, i per això se l'anomenava “el doctor en lletres de Higashiyama”.

KOKINSHÛ (古今集) -87-

吹く風の色のちくさに見えつるは秋のこのはのちればなりけり

ふくかぜのーいろのちくさにーみえつるはーあきのこのはのーちればなりけり

El vent que bufa sembla de mil colors i també les fulles de tardor que escampa.

Poema no. 290

Autor : Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -86-


あきはきぬ紅葉はやどにふりしきぬ道ふみわけてとふ人はなし

あきはきぬーもみじはやどにーふりしきぬーみちふみわけてーとうひとわなし

Ha arribat la tardor. Les fulles caigudes encatifen el camí pel que ningú no passa per venir a veure'm.

Poema no. 287

Autor : Anònim.