11 de febrer de 2011


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 80 -

八十段

むかし、おとろへたる家に、藤の花植へたる人ありけり。三月のつごもりに、その日雨そほふるに、人のもとへおりて奉らすとてよめる。

濡れつゝぞしゐておりつる年の内に春はいくかもあらじと思へば



Una vegada, un home plantà glicines en el jardí d'una família que s'havia empobrit. A finals de la tercera lluna, aquell jorn plovisquejava, collí les flors per oferir-les a algú, i composà així :

Tot mullant-me a desgrat les he collit perquè crec que enguany pocs són els jorns de primavera. (1)


- - - - - -

(1) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 133.




o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 79 -

七十九段

むかし、氏のなかに親王うまれ給へりけり。御産屋に、人々歌よみけり。御祖父がたなりける翁のよめる。

わが門に千尋ある影をうへつれば夏冬たれか隠れざるべき

これは貞数の親王、時の人、中将の子となんいひける、兄の中納言行平のむすめの腹なり。


Una vegada, un príncep nasqué en el clan (1). Per les celebracions la gent composà alguns poemes. L'ancià (2) que era el seu oncle féu :

Hem plantat ombrós un bambú molt alt a l'entrada, a l'estiu i a l'hivern qui no s'hi aixoplugarà? (3) (4) (5) (6)

Era el príncep Sadakazu, i la gent d'aquell temps deia que era fill del General (7), del ventre de la filla del seu germà gran, el Conseller Yukihira.


- - - - - -
(1) Era el clan dels Ariwara.
(2) Ariwara no Narihira. Veure no. 77, nota no. 4.
(3) 門 (mon/kado) és : porta, entrada, etc. Aquí s'ha d'interpretar també en el sentit de “família, clan” : 一門 (ichimon).
(4) La imatge del bambú era emprada per a designar els prínceps imperials. Interpretació basada en un fragment de l'obra xinesa “Shih-Chi” (Shiki en japonès) : 史記 (Annals de l'historiador), de Ssuma-Ch'ien (司馬遷, aC 145? - 86). El caràcter per bambú no apareix en el vers però és obvi per la referència. 
(5) 千尋 (chihiro), literalment : mil braces (1 braça és aprox. 1,67 metres). Aquí, evidentment, el sentit és de donar una imatge impressionant, que. de fet, no cal dir-ho, això de trobar-se amb un bambú d'aquest alçada ho és!
(6) 隠れ.... (kakure) : amagar, celar, aixoplugar,etc. Aquí amb el sentit de “beneficiar-se la família pel fet de tenir un príncep imperial”.
(7) Ariwara no Narihira.

o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 78 -

七十八段

むかし、多賀幾子と申す女御おはしましけり。亡せ給て七七日のみわざ、安祥寺にてしけり。右大将藤原の常行といふ人いまそがりけり。そのみわざにまうでたまひて、かへさに、山科の禅師の親王おはします。その山科の宮に、滝落し、水走らせなどして、おもしろく造られたるにまうでたまうて、「年ごろよそには仕うまつれど、近くはいまだ仕うまつらず。こよひはこゝにさぶらはむ」と申たまふ。親王よろこびたまふて、夜の御座のまうけせさせ給。さるに、かの大将、出でてたばかりたまふやう、「宮仕へのはじめに、たゞなをやはあるべき。三条の大御幸せし時、紀の国の千里の浜にありける、いとおもしろき石奉れりき。大御幸ののち奉れりしかば、ある人の御曹司の前の溝にすへたりしを、島好み給君也、この石を奉らん」とのたまひて、御随身、舎人して取りにつかはす。いくばくもなくて持て来ぬ。この石、きゝしよりは見るはまされり。これをたゞに奉らばすゞろなるべしとて、人々に歌よませたまふ。右の馬頭なりける人のをなむ、あおき苔をきざみて、蒔絵のかたに、この歌をつけて奉りける。

あかねども岩にぞかふる色見えぬ心を見せむよしのなければ

となむよめりける。


Fou una vegada una concubina imperial de nom Takakiko (1). Traspassà i set cops el setè jorn després es feren serveis religiosos al temple d'Anjôji. Fou un home dit Fujiwara no Tsuneyuki, general de la Guàrdia de la Dreta. Assistí als serveis, i en el camí de tornada vivia el príncep imperial de Yamashina (2). Del palau de Yamashina n'havia fet un lloc preciós, amb cascades i un rierol que el travessava, allà el visità i li digué: “De lluny us he servit molt de temps, però no he fet pas al vostre costat. Permeteu-me que ho faci aquí aquest vespre”. El príncep en fou content i féu preparar-li un lloc d'honor (3). Aquest general, en retirar-se, consultà amb altra gent:
“Com és la primera vegada que serveixo al príncep, hauria de fer quelcom. Quan l'emperador visità Sanjô li oferiren al meu pare (4) una pedra molt especial de la platja de Chisato, a la província de Ki. Com li ho feren després de la visita imperial, la posàrem en un escorranc davant de la cambra d'una persona, i com al príncep li agraden els jardins la hi oferírem”. I dit això envià els seus guardes i servidors a recollir-la. Aviat tornaren amb ella. Aquesta pedra superava la fama que tenia. Com només oferir allò no seria de bon gust, demanà que composessin algun poema. Un home que era el Cap de les Cavallerisses de la Divisió de la Dreta traçà un poema sobre la molsa (5), amb la forma d'una laca ornamental, i li oferí :

Sotil és expressar-me amb la pedra, el color del meu cor no es pot veure de cap altra manera.

Això composà.



- - - - - -

(1) Veure no. 72, notes nos. 2 i 3.
(2) 山科 (Yamashina), allà hi havia el temple d'Anjôji. El príncep era Saneyuki (人康親王, 831-872), fill de l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).
禅師 (zenshi) és un terme general per designar els monjos budistes.
(3) 御座 (omashi). S'interpreta que es refereix al lloc d'honor de la recepció que li va oferir el príncep.
(4) Era Fujiwara no Yoshisuke (藤原良相, 813-867).
(5) 苔 (koke), es refereix a la molsa que colga la pedra.





o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 77-

七十七段

むかし、田邑の帝と申す帝おはしましけり。その時の女御、多賀幾子と申すみまそがりけり。それ失せたまひて、安祥寺にてみわざしけり。人々捧げもの奉りけり。奉りあつめたる物、千捧許あり。そこばくの捧げものを木の枝につけて、堂の前にたてたれば、山もさらに堂の前にうごき出でたるやうになん見えける。それを、右大将にいまそがりける藤原の常行と申すいまそがりて、講の終るほどに、歌よむ人々を召し集めて、今日のみわざを題にて、春の心ばえある歌奉らせたまふ。右の馬頭なりける翁、目はたがひながらよみける。

山のみなうつりてけふにあふ事は春の別れをとふとなるべし

とよみたりけるを、いま見れば、よくもあらざりけり。そのかみはこれやまさりけむ、あはれがりけり。


Fou una vegada un emperador anomenat Tamura (1). Una de les concubines imperials d'aquell temps era dita Takakiko (2). Ella traspassà i es feren serveis religiosos al temple d'Anjôji. Molta gent féu ofrenes. Els objectes oferts arribaren gairebé al miler. Moltes ofrenes foren penjades a les branques dels arbres i s'apilaren davant del temple, semblà com si a més també les muntanyes s'haguessin traslladat allà davant. Allà el general de la Guàrdia de la Dreta de nom Fujiwara no Ysuneyuki (3), quan s'acabaren les lectures dels sutres, aplegà els poetes i amb el tema dels rituals de la jornada els demanà de compondre poemes sobre el gaudi de la primavera. Un ancià (4), Cap de les Cavallerisses de la Divisió de la Dreta, confonent-ho (5), composà :

Les muntanyes totes s'han mogut per assistir al condol per la partença de la primavera. (6)

Això que composà, quan es llegeix avui, no es considera bo. En el seu temps fou el millor i impressionà molt la gent.


- - - - - -


(1) 田邑の帝 (Tamura no mikado) era l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). El nom de Tamura prové del lloc on va ser enterrat.
(2) 多賀幾子 (Takakiko) era filla de Fujiwara no Yoshisuke (藤原良相, 813-867). La noia va morir l'any 858.
(3) 藤原の常行 (Fujiwara no Tsuneyuki – 836-875) era el germà gran de 多賀幾子.
(4) Ariwara no Narihira. Va ocupar aquest càrrec durant cinc anys, a partir del 863.
(5) Sembla ser que els seus ulls envellits van confondre les ofrenes penjades de les branques per veritables muntanyes.
(6) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 1258, i KKRJ 2451, amb alguna diferència.



o0o


Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 76 -

七十六段

むかし、二条の后の、まだ春宮の御息所と申ける時、氏神にまうで給けるに、近衛府にさぶらひける翁、人々の禄たまはるついでに、御車よりたまはりて、よみて奉りける。

大原や小塩の山もけふこそは神世のことも思出づらめ

とて、心にもかなしとや思ひけん、いかゞ思ひけん、知らずかし。



Una vegada, quan l'emperadriu Nijô (1) era encara anomenada la mare del príncep hereu (2), anà a pregar al santuari dels déus tutelars (3), un ancià (4) que servia en la Guàrdia Imperial rebé, després que d'altres rebessin llurs gratificacions, la seva lliurada des del carruatge, i recità :

A Oohara el mont Oshio també aquest jorn potser tindrà en record dels déus els adveniments dels temps. . (5)

Tingué així el cor entristit? Què pensà? No se sap pas.


- - - - - -



(1) Veure narració no. 3, nota 4.
(2) Sadaakira Shinnô (貞明親王). Esdevindria l'emperador Yôzei (陽成天皇, 869-949).
(3) Eren els déus del clan Fujiwara venerats en el temple consagrat l'any 709.
(4) Ariwara no Narihira n'era Capità, En va ser anomenat cap als 50 anys, una edat certament avançada en aquell temps, d'aquí l'ús de 翁 (ôkina) : vell, ancià.
(5) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 871 i KKRJ 915, ambdós amb petites diferències.


o0o