Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 76 -

七十六段

むかし、二条の后の、まだ春宮の御息所と申ける時、氏神にまうで給けるに、近衛府にさぶらひける翁、人々の禄たまはるついでに、御車よりたまはりて、よみて奉りける。

大原や小塩の山もけふこそは神世のことも思出づらめ

とて、心にもかなしとや思ひけん、いかゞ思ひけん、知らずかし。



Una vegada, quan l'emperadriu Nijô (1) era encara anomenada la mare del príncep hereu (2), anà a pregar al santuari dels déus tutelars (3), un ancià (4) que servia en la Guàrdia Imperial rebé, després que d'altres rebessin llurs gratificacions, la seva lliurada des del carruatge, i recità :

A Oohara el mont Oshio també aquest jorn potser tindrà en record dels déus els adveniments dels temps. . (5)

Tingué així el cor entristit? Què pensà? No se sap pas.


- - - - - -



(1) Veure narració no. 3, nota 4.
(2) Sadaakira Shinnô (貞明親王). Esdevindria l'emperador Yôzei (陽成天皇, 869-949).
(3) Eren els déus del clan Fujiwara venerats en el temple consagrat l'any 709.
(4) Ariwara no Narihira n'era Capità, En va ser anomenat cap als 50 anys, una edat certament avançada en aquell temps, d'aquí l'ús de 翁 (ôkina) : vell, ancià.
(5) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 871 i KKRJ 915, ambdós amb petites diferències.


o0o