7 de març de 2020

おらが春 -01-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)



昔たんごの國普甲寺といふ所に、深く淨土を願ふ上人ありけり。としの始は世間祝ひ事してざゞめけば、我もせん迚、大卅日の夜、ひとりつかふ小法師に 手紙したゝめ渡して、翌の曉にしか%\せよと、きといひをしへて、本堂へとまりにやりぬ。小法師は元日の旦、いまだ偶々は小闇きに、初烏の聲とおなじくが ばと起て、教へのごとく表門を丁々と敲けば、内よりいづこよりと問ふ時、西方彌陀佛より年始の使僧に候と答ふるよりはやく、上人裸足にておどり出て、門の 扉を左右へさつと開て、小法師を上坐に稱して、きのふの手紙をとりて、うや/\しくいたゞきて讀でいはく、其世界は衆苦充滿に候間はやく吾國に來たるべ し、聖衆出むかひしてまち入候とよみ終りて、おゝ/\と泣れけるとかや。此上人みづから工み拵へたる悲しみに、みづからなげきつゝ、初春の淨衣を絞りて、 したゝる泪を見て祝ふとは、物に狂ふさまながら、俗人に對して無情を演るを禮とすると聞からに、佛門においては、いはひの骨張なるべけれ。それとはいさゝ か替りて、おのれらは俗塵に埋れて世渡る境界ながら、鶴龜にたぐへての祝盡しも、厄拂ひの口上めきてそら%\しく思ふからに、から風の吹けばとぶ屑家は、 くづ屋のあるべきやうに、門松立てず、煤はかず、雪の山路の曲り形りに、ことしの春もあなた任せになんむかへける
目出度さもちう位也おらが春 一茶
こぞの五月生れたる娘に一人前の雜煮膳を居へて
這へ笑へ二ツになるぞけさからは
文政二年正月一日
とし男つとむべき僕といふものもあらざれば
名代にわか水浴る烏かな 一茶
水江春色
すつぽんも時や作らん春の月 ゝ
山の月花 盗をてらし給ふ ゝ
善光寺堂前
灰猫のやうな柳もお花哉 ゝ
さくら/\と唄はれし老木哉 ゝ
櫻へと見えて櫻へと見えてじん/\端折哉 ゝ
初午
花の世を無官の狐鳴にけり ゝ
かくれ家や猫にもすへる二日灸 ゝ
葎からあんな胡蝶の生れけり ゝ
上野遠望
白壁の誹れながらかすみけり ゝ
苗代は菴のかざりに青みけり ゝ
花の陰あかの他人はなかりけり ゝ
二月十五日
小うるさい花が咲とて寐釋迦かな ゝ
み佛や寐ておはしても花と錢 ゝ
猫の子や秤にかゝりつゝじやれる 一茶
玉川
さらし布霞の足しに添(に)けり ゝ



Fa molt de temps (1), a la contrada de Tango, en el temple de Fukôji, hi havia un monjo virtuós que anhelava la Terra Pura (2).
En tot l'enrenou de les celebracions de l'any nou el monjo es digué que ell també volia participar-hi d'una manera o altra, i al vespre del darrer jorn de l'any escriví una lletra que donà a un jove bonze perquè la lliurés. Li digué tot allò que havia de fer a l'alba i el bonze passà la nit al santuari principal. A trenc d'alba quan encara tot era fosc, amb el crit del primer corb de l'any, es llevà prest, i com se l'havia instruït picà a la porta d'entrada. De dintre estant se li preguntà d'on era vingut, i tant punt contestà que portava un missatge d'any nou de part del Buda de la Terra Pura un monjo descalç aparegué d'un salt i ràpidament obrí de bat a bat. Pregà al bonze d'asseure's al lloc d'honor i prengué la lletra de la vetlla. La llegí amb tot el respecte. La lletra deia :
“En aquest món a vessar de sofrença jo us convido a venir d'immediat a la meva contrada. La gernació de sants que us espera us acollirà.”
Es diu que quan acabà de llegir es desfeu en llàgrimes. Aquell monjo virtuós, amb la tristor que ell mateix s'havia fet sentir, s'assecà les llàgrimes que mullaven son vestit blanc de celebració d'any nou. Féu una celebració tot mirant ses pròpies llàgrimes. Podia semblar una bogeria, mes com es diu que els monjos han d'ensenyar als humans la incertesa de la vida puix que açò és la tasca suprema del budisme. essent jo quelcom diferent, colgat en els afers terrenals i confinat en aquesta existència buida crec les expressions per a celebrar els rituals de grues i tortugues (3) que es fan per a foragitar la malastrugança, com correspon a una cabana de drapaire com la meva que el cerç d'hivern s'emportarà, no he dreçat cap pi a l'entrada ni he llevat el sutge i la neu s'apila fent revolts. Aquesta primavera em poso a la vostra disposició amb mes salutacions :
La felicitat
jo la sento com sempre
ma primavera.

Damunt de la tauleta uns pastissets d'arròs bullits en un brou de verdures per a ma filla nascuda la cinquena lluna de l'any passat :
Gateges i caus
tu que ja tens dos anyets
des d'aquest matí.

Primer jorn de cap d'any de l'era Bunsei (4) sens cap servent per a l'any nou :
Representant-me
en la primera aigua (5)
es banya el corb.

Colors de primavera vora un llac :
I la tortuga
lluna de primavera
també diu l'hora.

Dalt la muntanya
la lluna enllumena
el lladre de flors.

Davant del temple de Zenkôji :
Com un gat cendrós
sembla la vimetera
i també les flors.

Cirerer cirerer
és això que canta
l'arbre envellit? (6)

Les flors del cirer
s'afanyen per a veure
vestits retrossats

Primer jorn del “Matsu Uma” (7) :
Al món de les flors
la guineu sense afanys
ella udola.

En el meu recés
i amb el gat segon jorn
cremem la moxa. (8)

Heura de terra
i quina papallona
de tu és nata!

Vistes d'Ueno :
Són ben ofeses
les parets blanquinoses
per la boirina. (9)

Els planters d'arròs
per ornar ma cabana
estan verdejant.

Flors de cirerer
ningú no és pas estrany
allà dessota.

Un xic molestat
per la florida de flors
s'adorm el Buda.

Buda venerat
fins i tot endormiscat
reps flors i diners.

A les balances
s'hi ha ficat el gatet
tot enjogassat.

El riu Tama :
Fa companyia
als vestits emblanquinats
la bromallada.
- - - - -
1 – Referència a una narració del Konjaku Monogatari Shû (今昔物語集) : Recull de contes del passat, capítol no. 15. Obra anònima escrita a l'època Heian (平安時代), anys 794-1115. Sembla, però, que Issa es va inspirar en una història del capítol no. 9 del Shasekishû (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita per Mujû Dôkyô (無住道曉, 1227-1312), un monjo japonès, l'any 1283.

2 - 淨土 (Jôdo): la Terra Pura. En el budisme Mahaiana significa el regne celestial o residència pura dels bodhisattves.

3 - 鶴 (Tsuru) i 龜 (Kame) : Una antiga expressió japonesa que simbolitza la joventut (Tsuru) i la vellesa / la llarga vida (Kame).

4 -文政 (Bunsei) : període que correspon als anys 1818-1830.

5 -若水 (wakamizu) significa "aigua jove". Es refereix a la primera aigua que es treu del pou a l'hora del "Tigre" (tora no koku 寅の刻), de les quatre a les sis del matí el primer dia de l'any nou. Es creia que l'aigua donava salut i benestar a qui la bevia, i que tornava la joventut a la gent, d'aquí la seva etimologia.

6- Aquí la mètrica dels versos és: 6-6-5.

7 -初午 (Hatsu uma): primer dia del festival del cavall. Festa tradicional japonesa d'una antigor de quatre-cents seixanta anys per demanar bona salut pels humans, pels animals domèstics i les collites. Els cavalls eren ornats amb robes de colors, flors i molts picarols al coll. Es celebra el mes de febrer. Està basat en una llegenda en la qual la deïtat Inari, protectora de grans i cereals, especialment d'arròs, va baixar del cel al cim de la muntanya d'Inari aportant feina i riquesa en general.

8 – Era costum el dia dos de la segona lluna (calendari lunar) cremar fulles d'artemisa polvoritzades sobre punts del cos, segons l'acupuntura tradicional, per prevenir malalties.

9 – En aquell temps les parets emblanquinades representaven prosperitat.

o0o