2 de febrer de 2019

落窪物語 -57-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 かかるほどに、衛門の督、女君と語らひたまふ、「あはれ、中納言こそ、いたく老いにけれ。世人は、老いたる親のためにする喪こそ、いと孝ありと思ふこと。七十や六十なる年、賀といひて、遊び、楽をして見せたまふ、また若菜参るとて、年の始めにすること、さては八講といひて経、仏かき供養することこそはあめれ。さまざまめづらしきやうにせむ」とて、「いかなることをせむ。生きながら四十九日する人はあれど、子のするにては便なかるべし。これらがなかに、宣へ。せむと思さむこと、せさせたてまつらむ」と申したまへば、女君、いとうれしと思して、「楽は、げにおもしろくをかしきことにこそあれど、後の世まで御身につく益なし。四十九日は、げにゆゆしかるべし。八講なむ、この世もいと尊く、後のためも、めでたくあるべければ、して聞かせたてまるらまほしきこと」と宣へば、男君「いとよく思したり。ここにも、さなむ思ひつる。さらば、年の内にしたまへよ。いと頼もしげなく見えたまふ」とて、明くる日より、いそぎたまふ。八月のほどにせむとて、経書かせ、仏師よそはせて、仏、経、あるべくと、男君、女君、心に入れたまへり。国々の絹、糸、銀、金など求めて、御心に、心もとなしと思すことなし。
 かかるほど、にはかに帝、御心ち悩み重くて、おりたまひて、春宮位につかせたまひぬ。この男君の御妹の女御の御腹の一の宮になむおはしける。その弟のニの宮、坊にゐさせたまひぬ。御母の女御、后に立ちたまひぬ。衛門の督、大納言になりたまひぬ。中納言は三の君の御夫、宰相には大納言の御弟の中将なりたまひぬ。すべてこの御ゆかりの御よろこびしたまへる、いとめでたく、この御代にのむなり果てぬ。大納言の御覚え、いみじく、かかるままに、舅の中納言、いと面立しく、うれしと思へり。
 七月のうちには、おほやけごと、いとあわただし。暇なきうちに、この御八講のこと、たゆみたまはず。八月ニ十日にとなむ定めける.わが御殿にてしたまはむと思せど、継母、君達、たはやすく渡らじと思して、中納言殿に渡りたまふべし、と定めたまふ。中納言殿を、いみじう修理せさせ、砂子敷かせたまふ。新しう御簾、畳など用意せさせたまふ。中の君の御夫の左少弁、越前の守なども皆この殿の家司かけたれば、やがてそれらを行事に指して行はせたまふ。寝殿を払ひ、しつらひて、大納言殿の御局は北の廂かけたり。君達、北の方の御局には塗籠の西の端をしたり。あす事始めむとて、夜さり渡したてまつりたまひつ。「せばからむを」とて、人々はとどめたまひて、車六つ七つして渡りたまひぬ。このたびぞ、北の方、君達などにも対面ありける。濃き綾の袿、をみなへし色の細長着たまへり。色よりはじめて、めでたければ、かの縫ひ物の禄に得たまひし衣のをりを思ひ出づる人あるべし。主の北の方、三、四の君、事の中に物語したまふ。昔、落窪といひし時も、衰へずをかしげなりと見しを、今はものものしく北の方とさへねびて、けはひ異に、すぐれて聞えし君達の着たまへる物、こよなく劣りて見ゆ。北の方、いかがはせむと思ひなりて、物語して、「まだ幼くて、おのがもとに渡りたまひにしかば、わが子となむ思ひきこえし。おのがもとに渡りまひにしかば、わが子となむ思ひきこえし。おのが心本性に立ち腹に侍りて、思ひやりなく物言ふことも成りはべるを、さやうにてもや、もしものそきさまに御覧ぜられけむと、限りなくいとほしくなむ」と言へば、君は、したには少しをかしく思ふことあれど、「何か。さらにものしきことやは侍りける」と、「思ひおくこと侍らず。ただ、いかで思ふさまに志を見えたてまつりにしがなと、思ひおくこととて侍りしことなむ」と宣へば、北の方「うれしくも侍るかな。よからぬ者ども多く侍るなれば、思ふさまにも侍らぬに,かくておはするをなむ.誰も誰も喜び申しはべるめる」と申したまふ。


Mentrestant, l'Emon no Kami parlava amb Ochikubo :

– Ai las, el Chûnagon està molt envellit. Crec que els fills han de demostrar llur amor vers als pares especialment al fer-se vells, i celebrar-ho quan compleixen els seixanta o els setanta anys amb música i danses, oferir-lis les primeries a l'àpat de l'any nou, organitzant la cerimònia de les Vuit Lectures quan es preparen textos i imatges sagrades. Què creus més adient de tot açò? Quins d'ells fer? Hi ha fills que celebren el servei dels “Quaranta-nou jorns” (79) mentre els pares són en vida, tot i que s'hauria de fer després del decés, la qual cosa no crec pertinent. D'aquestes cerimònies, quines vols fer?

Ochikubo fou molt contenta.

– Fer la festa ho trobo més entretingut, mes res no aporta a la vida futura. La cerimònia dels “Quaranta-nou jorns” no crec que sigui de bon averany. La de les “Vuit Lectures” em sembla molt bé, tan per a aquesta vida com per a la venidora. Voldria fer aquesta.
– Ho trobo molt bé. Ho farem ací dintre de l'any estant. Ton pare sembla molt feble.

L'endemà s'acuitaren a començar a fer els aparells. Ho celebrarien a la vuitena lluna.

Es convocaren els mestres per a copiar els textos i fer les imatges sagrades. L'Emon no Kami i Ochikubo s'hi lliuraran de cor. De les contrades encarregaren sedes i cotons, or i argent, res no era prou per a llur satisfacció. Fou llavors que la salut de l'emperador s'agreujà i abdicà a favor del príncep hereu, el qual era el primogènit de la germana petita de l'Emon no Kami; son fill esdevingué príncep hereu, i ella l'emperadriu-mare. L'Emon no Kami esdevingué Dainagon (80). Qui havia estat marit de la tercera dama, el Kurôdo no Shôshô, fou Chûnagon, i el germà de l'Emon no Kami, el qual abans era Shôshô, fou ara Saishô (81). Tots els membres de la família reberen promocions i hom fou molt satisfet. El Dainagon gaudí de tota la confiança de l'emperador. El pare d'Ochikubo, el Chûnagon, es sentí molt honorat i feliç.

Durant la setena lluna el Dainagon fou molt aqueferat a la cort i en ses estones de lleure s'acuità amb els aparells per a la cerimònia de les Vuit Lectures, per a la qual es fixà la data del vint-i-u de la vuitena lluna. En principi, havia pensat en celebrar-ho a sa residència, emperò, a la madrastra i a les germanes d'Ochikubo no els hi seria avinent de traslladar-s'hi per als ritus. Així doncs, decidí fer la celebració a la residència del Chûnagon. S'hi feren milloraments i s'hi escampà sorra a l'exterior. S'agençaren cortines i “tatamis” nous. L'espòs de la segona dama, l'Ukoben (82) i l'Echizen no Kami foren nomenats oficials adjunts al Dainagon i assumiren prest la cura de l'arranjament de la cerimònia.

La residència del Chûnagon fou habilitada per a l'estada del Dainagon, la qual estança fou a l'ala nord, mentre que la de ses fills i Ochikubo fou a l'extrem del costat oriental, acabada d'estucar. Com la cerimònia començava ben aviat al matí hom s'hi traslladà al vespre del jorn anterior. Com el lloc no era espaiós molts acompanyants no pogueren passar la nit a la residència. El Dainagon hi anà en sis o set carruatges. Fou llavors que Ochiklubo es trobà amb la Kita no Kata i ses germanastres per primera vegada.

Ochikubo portava un vestit de color groc-verdós i dessota una roba de domàs porpra, una combinació del color tan reeixida que a molta gent li vingué al cap aquell vestit que havia rebut com a premi per ses labors de cosidora. Mentre Ochikubo tenia cura dels arranjaments parlava dels vells temps amb ses germanastres. La bellesa d'aquella Ochikubo d'antany no havia minvat gens, i ara havia esdevingut esplendorosa, àdhuc una magnífica Kita no Kata. Els vestits de les germanastres que sempre havien estat esplèndids semblaven ara, en comparació, uns parracs. La Kita no Kata del Chûnagon pensà que res no s'hi podia fer en açò i parlà amb ella.

– Des que de petita fores amb mi, t'esguardí com filla meva. Sóc geniüda de mena i dic coses inconvenients. Sento moltíssim que mes accions t'hagin ofès.

Ochikubo ho trobà divertit.

– Què dieu? No hi ha hagut res malestant. Jo no ho crec pas. Només desitjo demostrar-vos ma volença, és tot allò que vull.
– Doncs em fas molt contenta. Hi ha molta gent a ma família que no ha reeixit en aquest món. De nostre costat tu ets l'única en assolir una posició de benestar.

- - - - - -

79 - Cerimònia que en el budisme Mahayana es celebra cada setmana fins al quaranta-nové dia després del traspàs. Es considera que és molt important car senyala l'estat intermediari entre el naixement i la mort en benefici del difunt durant aquest estat de transmigració.
80 – Dainagon (大納言) : Gran conseller. A partir d'ara aquest serà el seu nom en el text, fins a nous càrrecs i títols.
81 – Saishô (宰相) : canceller.
82 – Ukoben (左少弁) : Controlador de segon grau de l'Esquerra.

o0o