9 d’abril de 2011


SENDERA D'OKU (おくの細道) 12

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

須賀川

とかくして越行まゝにあぶくま 川を渡る。左に会津根高く、右 に岩城相馬三春の庄、常陸下野 の地をさかひて山つらなる。かげ沼と 云所を行に、今日は空曇て物 影うつらず。すが川の駅に等窮 といふものを尋て、四五日とゞめらる。 先白河の関いかにこえつるやと 問。長途のくるしみ身心つかれ、且は 風景に魂うばゝれ、懐旧に腸を 断てはかばかしう思ひめぐらさず。
風流の初やおくの田植うた
無下にこえんもさすがにと語れば、 脇第三とつゞけて、三巻となしぬ。
此宿の傍に、大なる栗の木陰 をたのみて、世をいとふ僧有。橡ひ ろふ太山もかくやと間に覚られて ものに書付侍る。其詞、
栗といふ文字は西の木と書て 西方浄土に便ありと、行基菩薩 の一生杖にも柱にも此木を用 給ふとかや。
世の人の見付ぬ花や軒の栗

NASUGAWA
Poc després passàrem la barrera i creuàrem el riu Abukuma. A l'esquerra l'alt cim de l'Aizu, a la dreta els llogarets d'Iwasa, Sôma i Miharu, i tot seguit les muntanyes que els separen de Hitachi i Shimotsuke. Anàrem a un lloc dit “l'estany de la lluïssor” (38), avui era ennuvolat i no s'hi reflectia res.
Al parador del riu Suga visitàrem Tôkyû (39) i hi restàrem uns dies. La primera cosa que em preguntà :

- Com us ho heu fet per creuar la barrera de Shirakawa?

- La duresa del llarg viatge m'ha deixat cruixit de cos i ànima, emperò, corprès pel paratge he recordat aquells poetes d'antany i no he fet versos, com jo pensava.

---Els primers versos de bon gust, i d'Oku són cants de sembra.

Una pena no compondre res al passar, i fiu això.
Ells continuaren el poema fins a a tres i férem tres llibrets de versos lligats.
Prop de l'hostal, a l'ombra d'un gran castanyer, s'hi havia reclòs un monjo. Aquella quietud em recordà allò de “collir castanyes al cor de la muntanya” (40), i prenguí unes notes que deien “El caràcter per castanyer és compost pel signe de l'oest a dalt i el d'arbre a sota. Essent el nord el lloc del Paradís per això el sant Gyôki (41) féu d'aquesta fusta tota la vida son bordó i els pilars de sa cabana”.
---Ningú no et veu als ràfecs de la casa, flor del castanyer.

- - - - - -


39 – Tôkyû (等窮), el seu nom era Sagara Izaemon (相楽伊左衛門, 1638-1715). Era l'encarregat del parador del riu. Ell i Bashô eren vells amics. Havia viscut a Edo i segurament va ser allà on va conèixer Bashô.

40 – Referència a un poema de Saigyô (西行, 1118-1190) que apareix en el seu Sankashû (山家集) :  
山深み岩にしただる水とめむつがつ落つる橡(とち)拾ふほど

41 - Gyōki Bosatsu (行基菩薩, 668–749). Monjo budista que es va implicar molt en l'ajut als pobres i desvalguts, la qual cosa el va enfrontar amb el govern. La seva tasca social va acabar, però, sent reconeguda i acceptada per la classe política.

o0o


SENDERA D'OKU (おくの細道) 11

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

白川の関

心許なき日かず重るまゝに、白川 の関にかゝりて旅心定りぬ。いかで 都へと便求しも断也。中にも 此関は三関の一にして、風騒の人 心をとゞむ。秋風を耳に残し、 紅葉を俤にして、青葉の梢猶 あはれ也。卯の花の白妙に茨の 花の咲そひて、雪にもこゆる心 地ぞする。古人冠を正し、衣装を 改し事など、清輔の筆にもとゞめ 置れしとぞ。
卯の花をかざしに関の晴着かな
曾良


LA BARRERA DE SHIRAKAWA
Els dies passaren, jo era neguitós, i a l'arribar a la barrera de Shirakawa em calmí dels fatics del viatge. Com ho podria explicar a la gent de la capital? (33)
De les tres barreres aquesta és la que ha robat el cor a poetes i a escriptors. En mes orelles el so del vent de la tardor (34), al cap la imatge de les fulles vermelles (35), i més encara les capçades verdes. Florien blanquíssimes les flors de la “deutzia” i les de la bardissa. Em sentí com si fos a la neu (36). La gent d'antany es retocava el barret i lluïa la millor roba, segons diu el pinzell de Kiyosuke (37).

---Flor de deutzia sobre mon millor vestit a la barrera. (Sora)

- - - - - -

33 – Referència al poema no. 339 del Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 339 :
たよりあらばいかで都へ告げやらむけふ白河の関は越えぬと
Autor : Taira no Kanemori (平兼盛, ¿ - 990 )
Descendent de l´emperador Kôkô (光孝天皇,830-887).
Va ser governador de Suruga.La seva activitat literària es va desenvolupar durant la recopilació de la segona antologia imperial : Gosenshû.
És un dels Trenta-sis poetes immortals (三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

34 – Referència a un poema de Nôin Hôshi (能因法師, 988-1051?/1058?) :

都をば霞とともにたちしかど秋かぜぞふく志ら川のせき
Sortí de la capital amb la boirina i el vent de la tardor a la orelles, barrera de Shirakawa.

Va estudiar a la universitat imperial però va ingressar en un orde religiós als vint-i-sis anys i va viatjar molt pel pais fent versos. Té un tractat poètic : Nôin Uta-Makura ( 能因歌枕. Les cançons de capçalera de Nôin).

35 – Referència al poema no. 365 del Senzaiwakashû (千載和歌集) :
都にはまだ青葉にて見しかども紅葉散りしく白川の関
A la capital vegí com verdejaven les fulles, ací s'escampen vermelles, barrera de Shirakawa.
Autor : Minamoto no Yorimasa (源頼政 , 106–1180).

36 – Referència a un poema d'Ôe Sadashige (大江貞重 , ¿-?) :

別れにし都の秋の日数さへつもれば雪の白河の関

Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 492, Llibre 6

37 – S'esmenta un fragment del “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades.
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.

o0o


SENDERA D'OKU (おくの細道) 10

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

殺生岩・遊行柳

是より殺生石に行。館代より 馬にて送らる。此口付のおのこ、短冊 得させよと乞。やさしき事を 望侍るものかなと、
野を横に馬牽むけよほとゝぎす
殺生石は温泉の出る山陰にあり。 石の毒気いまだほろびず。蜂 蝶のたぐひ真砂の色の見えぬほど かさなり死す。
又、清水ながるゝの 柳は蘆野の里にありて田の畔 に残る。此所の郡守戸部某の 此柳みせばやなど、折〃にの給ひ 聞え給ふを、いづくのほどにやと思ひ しを、今日此柳のかげにこそ 立より侍つれ。
田一枚植て立去る柳かな

SESSHÔ-SEKI (La pedra que mata)
ASHINO
De Kurobane aní cap a “la pedra que mata”. L'administrador general (31) em deixà un cavall per anar-hi. L'home que conduïa el cavall per la brida em digué :
- Que em faríeu un poema?
Desitgí complaure sa gentilesa :

---Tomba el cavall cap al costat del camí, hi ha un cucut.

“La pedra que mata” és a la banda obaga de la muntanya on brolla una font termal. Els gasos tòxics de la pedra no s'han extingit encara. Abelles, papallones i altres insectes morts no deixen veure el color de la sorra.
Al poble d'Ashino amb els salzes “on corre l'aigua clara...” (32) hi ha encara dreceres als arrossars. El batlle, un tal Gohô, que algun cop havia sentit del meu desig de veure els salzes, i quan jo em preguntava on serien, avui sóc a llur ombra.

---Quan plantat fou ja l'arrossar avancí i deixí els salzes.


- - - - - -

31 – Veure la nota no. 20

32 – Referència un poema de Saigyô (西行, 1118-1190). Shinkokinshû (新古今集) no. 262 :

道のべに清水流るる柳かげしばしとてこそ立ち止まりつれ

Prop del camí corre l'aigua clara, parem i jaiem una estona sota els salzes.

o0o