SENDERA D'OKU (おくの細道) 10

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

殺生岩・遊行柳

是より殺生石に行。館代より 馬にて送らる。此口付のおのこ、短冊 得させよと乞。やさしき事を 望侍るものかなと、
野を横に馬牽むけよほとゝぎす
殺生石は温泉の出る山陰にあり。 石の毒気いまだほろびず。蜂 蝶のたぐひ真砂の色の見えぬほど かさなり死す。
又、清水ながるゝの 柳は蘆野の里にありて田の畔 に残る。此所の郡守戸部某の 此柳みせばやなど、折〃にの給ひ 聞え給ふを、いづくのほどにやと思ひ しを、今日此柳のかげにこそ 立より侍つれ。
田一枚植て立去る柳かな

SESSHÔ-SEKI (La pedra que mata)
ASHINO
De Kurobane aní cap a “la pedra que mata”. L'administrador general (31) em deixà un cavall per anar-hi. L'home que conduïa el cavall per la brida em digué :
- Que em faríeu un poema?
Desitgí complaure sa gentilesa :

---Tomba el cavall cap al costat del camí, hi ha un cucut.

“La pedra que mata” és a la banda obaga de la muntanya on brolla una font termal. Els gasos tòxics de la pedra no s'han extingit encara. Abelles, papallones i altres insectes morts no deixen veure el color de la sorra.
Al poble d'Ashino amb els salzes “on corre l'aigua clara...” (32) hi ha encara dreceres als arrossars. El batlle, un tal Gohô, que algun cop havia sentit del meu desig de veure els salzes, i quan jo em preguntava on serien, avui sóc a llur ombra.

---Quan plantat fou ja l'arrossar avancí i deixí els salzes.


- - - - - -

31 – Veure la nota no. 20

32 – Referència un poema de Saigyô (西行, 1118-1190). Shinkokinshû (新古今集) no. 262 :

道のべに清水流るる柳かげしばしとてこそ立ち止まりつれ

Prop del camí corre l'aigua clara, parem i jaiem una estona sota els salzes.

o0o