16 de juliol de 2011

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 14

Kamo no Chômei (鴨長明)

 そもそも、一期(いちご)の月影傾きて、餘算(よさん)山の端に近し。忽ちに三途の闇に向はんとす。何のわざをかかこたむとする。佛の人を教へ給ふおも むきは、事にふれて執心なかれとなり。いま草庵を愛するも科(とが)とす。閑寂に著するも、障(さわ)りなるべし。いかゞ用なき樂しみを述べて、あたら時 を過さん。

 静かなる曉、この理を思ひつゞけて、みづから心に問ひて曰く、「世を遁れて、山林にまじはるは、心ををさめて、道を行はんがためなり。然るを、汝の姿は 聖に似て、心は濁りに染(し)めり。住家は、すなはち淨名居士の跡をけがせりといへども、たもつところは、わづかに周梨槃特(しゅりはんどく)が行ひにだ に及ばず。もしこれ貧賤の報いの自らなやますか、はた又、妄心の至りて狂せるか?」

 その時、心さらに答ふることなし。たゞ、傍(かたわら)に舌根(ぜっこん)をやとひて、不請の阿弥陀佛、兩三遍申して止みぬ。

 時に建暦の二年とせ、三月(やよい)の晦日(つごもり)ごろ、桑門(とうもん)の蓮胤(れんいん)、外山の庵にしてこれをしるす。


Bé, la lluna de ma vida ja minva, és a tocar del cim de les muntanyes. El que em resta aviat penetrarà les tenebres de les Tres Vies (55). Per què explicar mes destrets?
L'essència de l'ensenyament de Buda és no lligar-se a res. Estimar ara ma cabana i ma vida retirada és un obstacle per a mon alliberament. Com puc parlar de vans plaers, perdre el temps amb planys?
A l'alba encalmada medito sobre tot això i em pregunto : Si has fugit del món i anat a les muntanyes i als boscos és per dominar ton esperit i practicar la Via. Emperò, si ta aparença és la d'un home sant ton cor és tacat d'impuresa. Ton habitatge reprodueix el de Jômyô-Kôji (56), emperò, en quant a seguir-ne els preceptes no arribes a l'alçada de Shuri Handoku (57). Et mortifica encara aquesta indigència o ton cor encara trasbalsat per les passions et mena a la follia?. El cor no té resposta.
Només puc bellugar la llengua i repetir d'esma unes invocacions a Buda.
Prou.

Segon any de l'era Kenryaku (58) , darrer jorn de la tercera lluna.

Ren'in (59), monjo, a sa cabana de Toyama, ha escrit això.

- - - - - -


55.- Les tres vies del mal (“San'akudô”, 三悪道) són els tres nivells inferiors dels sis que formen el món de les passions. Els reialmes d l'infern, dels esperits famolencs i dels animal.
56. Veure nota no. 1
5¡7.- Nom japonès de Suddhipantaka,deixeble de Buda i considerat un pobre estúpid que va trigar quatre mesos a memoritzar una senzilla pregària però que finalment va arribar a la il.luminació.
58.- Any 1212.
59.- Nom religiós de Kamo no Chômei.


終わり

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 13

Kamo no Chômei (鴨長明)

 それ、人の友とあるものは、富めるを貴み、ねんごろなるを先とす。かならずしも情(なさけ)あると、素直なるとをば愛せず。ただ、絲竹・花月を友とせん には如かじ。人の奴たるものは、賞罰甚しく、恩顧厚きを重くす。更に育(はぐく)み哀れむと、やすく静(しず)かなるとをば、願はず。たゞ、わが身を奴ひ とするには、如かず。

いかが奴婢(ぬひ)とするとならば、もし、なすべきことあれば、すなはち、おのが身をつかふ。たゆからずしもあらねど、人をしたがへ、人をかへりみるより やすし。もし、歩くべきことあれば、自ら歩む。苦しといへども、馬・鞍・牛・車と心を惱ますには、しかず。今、一身を分ちて、二つの用をなす。手の奴(や つこ)、足の乘物、よくわが心にかなへり。心身のくるしみを知れれば、苦しむ時は休めつ。まめなれば、使ふ。使ふとても、たびたび過ぐさず、ものうしとて も心を動かす事なし。いかに況んや、常に働くは、養生なるべし。何ぞ徒(いたず)らに、やすみ居らん。人を惱ますは、また罪業なり。いかゞ他の力をかるべ き。

 衣食の類(たぐい)また同じ。藤の衣・麻のふすま、得るに隨ひて、肌(はだえ)をかくし、野邊の 茅花(おはぎ)、峯の木の實、わづかに命をつぐばかりなり。人に交はらざれば、姿を恥づる悔いもなし。糧(かて)乏しければ、おろそかなる報をあまくす。
 すべてかやうの樂しみ、富める人に對して言ふにはあらず。たゞわが身一つにとりて、昔と今とを、なぞらふるばかりなり。

 それ三界は、たゞ心一つなり。心もし安からずば、象馬七珍(ぞうめしっちん)も由(よし)なく、宮殿・樓閣も望みなし。今さびしきすまひ、一間の庵(い おり)、みづからこれを愛す。おのづから都に出でて、身の乞がいとなれることを恥づといへども、帰りてこゝに居る時は、他の俗塵(ぞくじん)にはする事を あはれむ。もし人、このいへることを疑はば、魚と鳥との有様(ありさま)を見よ。魚は水に飽かず。魚にあらざれば、その心を知らず。鳥は林を願ふ。鳥にあ らざれば、その心を知らず。閑居(かんきょ)の氣味もまた同じ。住まずして、誰か悟(さと)らん。


Aquells que tenen amics valoren qui té riqueses i prefereixen els generosos. No s'aprecia gens qui és sensible i honest. Res millor, doncs, que dels instruments musicals, de les flors i de la lluna escollir-ne els amics.
Aquells que serveixen algú prefereixen qui els té ben remunerats i els hi atorga favors. Així doncs, ni atencions, ni amabilitat, ni viure tranquils ni segurs no desitgen. Millor esdevenir servent d'un mateix. Com ésser-ho, direu, doncs, si cal és mon propi cos que jo utilitzo. Tot i ésser dur, millor que no pas fer-se obeir per altri, amoïnar-se per ells. Si s'ha de caminar, camino jo, és feixuc, emperò, millor que capficar-se amb cavalls i arreus, bous i carruatges. Ara he dividit mon cos en dues meitats per fer dues tasques. Els braços més servidors, les cames mon carruatge, i fan exactament allò que demano, Quan mon cor coneix el patiment del cos el fa reposar, i quan saludable el fa servir, emperò, amb mesura. A vegades és mandrós, no m'amoïna.
Què podria dir encara? L'hàbit de caminar, de bellugar-me, hauria d'ésser de bona salut. Per què doncs mandrós? Amoïnar altri és una mala acció. Com gosaria emprar l'esforç d'altri?
Per vestir i menjar passa el mateix. Un vestit fet de glicines, un jaç de cànem, cobreixo mon cos amb tot allò que trobo, plantes del camp, fruita dels arbres dels cims mon nodriment. Com no em barrejo amb els homes no m'avergonyeix mon aparença. Magres mes aliments, emperò, humils em plauen. Parlar de mon acontentament no és oposar-me als rics. Només comparo ma vida d'abans i d'ara.
Els tres mons (53) són només en el nostre esperit. Si l'esperit no és en pau, res no valen elefants, cavalls, els set tresors (54), ni palaus ni castells són desitjats. Ara tinc ma solitària estança, cabana d'una sola peça que m'estimo.
Si alguna vegada vaig a la capital em torba haver esdevingut mendicant, emperò, quan torno ací sento pena per tots aquells que s'atrafeguen en aquest món. Si algú dubta de mes paraules que miri com són els peixos i els ocells. El peix no es cansa pas de l'aigua. Qui no és peix no en coneix son cor. A l'ocell li cal el bosc. Qui no és ocell no en coneix son cor. Una vida retirada és el mateix. Qui la pot capir si no la viu?

- - - - - -

53.-Terme budista que significa  “els tres mons”, és a dir : el món del desig, el món del “color” i el món “sense color”.
El món del desig és l’inferior, per aquelles persones que estan lligades al sexe i a la intemperància. El món del “color” és per aquells que s´han alliberat dels desigs anteriors. El tercer món, “sense color”, és el més elevat i per aquella gent que s’ha alliberat de tots els desigs materials.
54.- Veure la nota no. 23

o0o