31 de març de 2018

落窪物語 -47-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 衛門、たよりを作り出でて、かの中納言殿に清げなりと見し人々呼ばす。上の御方に、侍従の君とて、いと清げなる、一の人におぼえたる、三の君の御方に、典侍の君、大輔のおもと、下仕まろやとて、いと清げなる者、よしありてと見おきしを、と構へ、かう構へ、人をやりつつ、「かうかうして、ただ今の時の所なる、人々いたはりたまふこと限りなし」と言はせたれば、若き者どもにて、おのが君のしひ惑ひたまへるは、くちをしう思ひて、いづちか行かましを思ひいそぐほどに、かういとよげに言へば、ただ今の世にののしる殿ぞかし、など思ひて、承け引きて、参らむといそぎつつ里に出づ。落窪の君とゆめ知らず、また、一所に参りつどはむことも、ゆめ知らで、皆おのおの隠し、ささめきなむしける。
 人々して、車つかはして、片端より迎へさせたまふに、皆参る。いみじう人多かる殿にて、化粧したること限りなし。一つ所に参りぬ。同じ所におろしたれば、かたみに見つけて、いとをかしと思ひたりけるに、聞きしもしるく、清げなる若き人二十人ばかり、白張の単襲、ニ藍の裳、濃き袴着て、五六人、赤らかなる袴にて綾の単襲引き掛けたる、薄色の衵の、裳、綾など同じやうにさうぞきつつ、かう群れかい群れて、出で来つつ、人々の見るに、わびぬべし。女君は、暑気にや、悩ましうて見たまはねば、男君「われ見む」とて出でおはす。いとつつましうて、うつぶしつつ見あひたり。いと濃き紅の御袴、白き生絹の御単、薄物の直衣を着て、出で居たまへるさま、いみじうなまめかしう清げにおはす。まづ、男君思ふやうにおはすめり、と見あへり。殿、ことごとく、うち見たまひて、「けしうはあらぬ者どもなめるに、衛門が導きなれば、足らはぬことありと、言ふべきにあらず」と、うち宣へば、「いと覚え強しや」と笑ひたまふ。衛門「足らはぬことありとは、御覧じ知らぬにこそ。ひめ君にさぶらひつるほどに、えかきならでても御覧ぜさせぬなり。かやうのことは、かかればこそ」とて、出で来る人を見れば、あこきなり。「かはいかに。この殿には、かくめでたき覚えにてはさぶらひたまひけるぞ」と驚きぬ。衛門、今しも見つくるやうにて、「あやしう、見たてまつりし心ちするかな」と言ふに、「ここにも同じ心に見たてまつるに、うれしうも」と言ふ。「年ごろは対面なくて、なりもてゆくも、あはれに思ひたまへつるを」とて、昔物語などするほどに、また、いと白ううつくしげなる君の三つばかりなるを見れば、少納言なり。「あやしう昔心ちして」「あはれなる御声どもかな」とて、言ひゐたることどもは、書かじ、うるさし。かたみに、うれしきよしをぞ言ひける。昔見し人々、用意なれば、たよりあり、よし、と思ひあへり。




Emon començà a cercar i es posà en contacte amb algunes precioses dames de companyia que havia vist a la residència del Chûnagon. Hom considerava Jijû la millor d'entre elles, era al servei de la Kita no Kata. Suke, Taifu i Maroya, al servei de la tercera dama, eren molt parençoses. Emon les hi envià missatges sobre sa satisfacció d'ésser ara al servei d'algú tan bonhomiós. Aquelles dames es planyien de la feblesa de caràcter i manca de determinació de llur senyor, i havien pensat en anar-se'n a algun altre lloc el més aviat possible, així aquells missatges foren molt ben rebuts. Com pensaren que Emon els hi parlava de la persona més important d'aquell temps ho acceptaren, s'afanyaren a anar-se'n i tornaren a llurs famílies.
Ni en somnis podien elles imaginar-se que serien al servei d'Ochikubo i ni mica pensar que anaven totes al mateix lloc, doncs, cadascuna ho havia mantingut en secret.

Totes arribaren en carruatges per separat i foren rebudes individualment. Hi havia molta gent a la mansió i els ornaments eren sumptuosos. Les portaren a un lloc, i quan totes es veieren allà foren sorpreses i ho trobaren molt plasent.

Com els hi havien explicat, hi havia unes vint dames, totes joves i precioses, amb vestits de seda blanca, “hakames” porpres i faldilles blau marí. Quatre o cinc portaven “hakames” de color rosa, robes de domàs i faldilles de color morat amb els mateixos estampats. Sortiren en petits grups, i quan les miraren les nou vingudes es sentiren cohibides.
Com Ochikubo era desesmada per la calor no sortí a veure-les, i l'Emon no Kami digué que ja ho faria ell mateix. Les noves dames, apocades, no alçaren els ulls, només es miraren entre elles. L'Emon no Kami duia un “hakama” de color vermell intens, una roba blanca de seda crua i un vestit prim de seda. Elles el trobaren tan encantador i atractiu com havien sentit dir. Era la primera vegada que el veien i els hi semblà l'home ideal.
Ell les mirà molt atentament.

– No són pas malament. Ens mans d'Emon, tot i qualsevol inconvenient, no hi ha res a dir - digué tot tornant a dintre.
– Li tens tota la confiança – féu Ochikubo somrient.
– Si hi ha qualque mancança és perquè encara no les he mirat prou bé. Essent al servei de la princesa (62) no he pogut fixar-me massa en llur aspecte, he estat molt enfeinada.

Les noves dames la veieren entrar. Era Akogi (63), es digueren sorpreses de l'extraordinària confiança que li tenien. Emon féu con si fos la primera vegada que les veia.

– És estrany, tinc la sensació d'haver-vos vist abans.
– A nosaltres en passa el mateix, i som molt contentes.
– Quina llàstima haver estat tants anys sens trobar-nos!

Mentre parlaven del temps passat entrà algú portant a l'esquena una criatura blanqueta i preciosa d'uns tres anys.

– Emon, la senyora et demana.

I quan la miraren reconeixeren Shônagon.

– És extraordinari com aquesta vostra dolça veu ens porta al passat!

No escriurem pas tot allò que es digueren, seria feixuc. Totes foren molt contentes de retrobar-se. Les noves dames agraïren molt les gestions que havien fet per a elles i la confiança demostrada.

- - - - - -
62 – Hime-kun (ひめ君) : princesa. Aquí Emon tracta Ochikubo de “princesa”, títol que li ve de la seva mare.
63 – Aquestes dones sempre l'han coneguda sota aquest nom d'Akogi.

o0o

– 落窪物語 -46-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





                   巻三

 かかる物思ひに添へて、三条いとめでたく造り立てて、「六月に渡りなむ。ここにて、かくいみじき目を見るは、ここの悪しきかと、こころみむ」とて、御むすめども引き具していそぎたまふ。衛門聞きて、男君の臥したまへるほどに申す、「三条殿は、いとめでたく造り立てて、皆ひきゐて渡りたまふべかなり。故上の『ここ失はで住みたまへ。故大宮の、いとをかしうて住みたまひし所なれば、いとあはれになむおぼゆる』と、返す返す聞えおきたまひしものを、かく目に見す見す領じたまふよ。いかで領ぜさせ果てじ」と言へば、男君「券はありや」と宣へば、「いとたしかにてさぶらふ」。「さては、いとよく言ひつべかなり。渡らむ日を、たしかに案内してよ」と宣へば、女君「また、いかなることを、し出だしたまはむ。衛門こそけしからずなりにたれ。ただ言ひはやすやうに、いみじき御心を、言ふ」と怨みたまへば、衛門「何かけしからず侍らむ。道理なきことにも侍らばこそあらめ」と言へば、男君「物な申しそ。ここには心もおはせず、御なめあしき人は、『いとあはれなり』と宣へば」、「わが身さいなまるる。よし」とて笑ひたまへば、衛門心得て、「いかがは申すべき」とて立ちぬ。
 月立ちぬれば、さりげなくて、衛門「いつか渡りたまふべき」と案内せさせければ、この月十九日と聞きて、「さなむ」と男君に申せば、「その日、ここにし渡したてまつらむ。さる心して、若き人人、今少し求め設けよ。かの中納言のもとに、よろしき者はありや。それも、とかくも言はで呼び取れ。後にねたがらせむ」と宣はへば、衛門「いとよくはべりなむ」と言ふ。かく宣ふを、いとうれしと思へるけしきのしるければ、男君も、わが心に似て、聞かせじ、と思ひて、ささめきありきたまふ。女君に申したまふ、「人の、いとよき所得させたるを、この十九日に渡らむ。人々の装束したまへ。ここも修理せさせむ。疾く渡りなむ。いそぎたまへ」とて、紅絹、茜、染草ども出だしたまへれば、ひとへに、かく構へたまふことも知りたまはで、いそがせたまふ。


Amb tot aquest seguit de greuges els treballs de restauració de la residència de Sanjô prosseguiren endavant amb tot l'esplendor, amb la intenció de traslladar-s'hi durant la sisena lluna perquè pensaren que la casa actual era en una posició malastruga, i per açò tanta dissort. Totes les dones s'acuitaran per al trasllat.

Quan Emon ho sabé anà a dir-ho a l'Emon no Kami que era ajagut al llit.

– La residència de Sanjô està essent esplèndidament reconstruïda i tothom s'hi traslladarà. La princesa, mare de la senyora, li digué que la conservés i hi visqués. És un lloc on son avi hi havia viscut amb magnificència, a ella li és molt preuada, i açò la princesa li ho digué moltes vegades. Ara ells en prendran possessió davant dels nostres ulls. Què es pot fer perquè no la prenguin?

L'Emon no Kami digué :

– Qui en té les escriptures?
– Certament que les tenim nosaltres.
– Doncs has fet molt bé de dir-m'ho. Fes per a saber el jorn del trasllat.

Ochikubo els hi ho retragué :

– Què hi penses fer? Açò que fa Emon és vergonyant. Tot el que fa és incitar ton cor a la violència.
– Per què és vergonyant? - digué Emon – No faig res desraonat.

L'Emon no Kami digué a Emon tot somrient :

– No li'n parlis més d'açò. Son cor no és el d'una persona normal. Es compadiu d'aquells que li fan mal. Ella mateixa és la causa de sa sofrença.
– Què podria dir jo? - contestà Emon, i sortí.

Passà la cinquena lluna. Emon inquirí d'una manera casual quan s'hi traslladaria el Chûnagon i sabé que seria el dinou de la lluna estant, i així ho digué a l'Emon no Kami.

– Nosaltres ens hi traslladarem el mateix jorn. Cerca unes quantes dames joves . N'hi ha d'escaients a la residència del Chûnagon? Si és així, les prendrem, mes sens explicar-lis res. Farem patir aquella gent.

Emon ho trobà molt bé. Era palesa sa satisfacció amb aquell propòsit.
L'Emon no Kami li digué que sentien el mateix sobre aquell afer, i que no en parlés amb ningú, i caminaren parlant en veu baixa.

L'Emon no Kami digué a Ochikubo :

– He rebut una magnífica residència. Ens hi traslladarem el dinou. Disposa tot allò que calgui, Faré unes reparacions, vull anar-hi aviat. Acuiteu-vos-hi.

Li féu haver sedes carmesines i tints vermells, i sens saber res de tot allò ella s'hi afanyà,

o0o

24 de març de 2018

小林 一茶 -54-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






永の日に口明通る烏哉
ながのひに くちあけとおる からすかな
Naga no hi ni-kuchi ake tooru-karasu kana


Un dia ben llarg
amb el seu bec tot obert
passa la gralla.




老の身は日の永いにも涙かな
おいのみは ひのながいにも なみだかな
Oi no mi wa-hi no nagai ni mo-namida kana


Quan un es fa vell
inclús un dia ben llarg
porta llàgrimes.

o0o

小林 一茶 -53-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





永き日や水に画を書鰻掻き
ながきひや みずにえをかく うなぎかき
Nagaki hi ya-mizu ni e o kaku-unagi kaki


Un dia ben llarg
i l'anguilera grata
dibuixant l'aigua.




鶏の人の顔見る日永哉
にわとりの ひとのかおみる ひながかな
Niwatori no-hito no kao o miru-hi naga kana


El gall contempla
la cara d'aquell home
un dia ben llarg.

o0o

小林 一茶 -52-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





わかな摘鷺も淋しく思ふやと
わかなつみ さぎもさびしく おもうやと
Wakana tsumi-sagi mo sabishiku-omou ya to


Mentre arrenca
herbes tendres la garsa
sembla ben sola.




春めくや藪ありて雪ありて雪
はるめくや  やぶありてゆき ありてゆき
Harumeku ya-yabu arite yuki-arite yuki


La primavera
s'enceta i als matolls
neu i només neu.

o0o

17 de març de 2018

与謝蕪村 - 46

Yosa Buson (1716-1784)



夏 ESTIU
寂として客の絶間のぼたん哉 Seki to shite kyaku no taema no botan kana

Solitàries
entremig dels visitants
les peònies.

地車のとゞろとひゞく牡丹かな Danjiri no todoro to hibiku botan kana

Passa un carro
i al retruny tremola
la peònia.

牡丹切て氣のおとろひし夕かな Botan kitte ki no otoroishi yuube kana

La peònia
tallada al capvespre
sóc en desfici.
o0o


与謝蕪村 - 45

Yosa Buson (1716-1784)




夏 ESTIU

草の雨祭の車過てのち Kusa no ame matsuri no kuruma sugite nochi

Pluja a l'herba
el carro del festival
ja hi és passat.

牡丹散て打かさなりぬ二三片
Botan chirite uchikasanarinu ni san pen

Les peònies
caigudes dos tres pètals
acaramullats.

波翻舌本吐紅蓮 Bellugant la llengua vermella, flor de lotus.

閻王の口や牡丹を吐んとす
Enoo no kuchi ya botan wo hakan to su

El rei de l'infern
de sa boca sobreeix
la peònia.
o0o

与謝蕪村 - 44

Yosa Buson (1716-1784)





夏 ESTIU
春過てなつかぬ鳥や杜鵑
Haru sugite natsukanu tori ya hototogisu

La primavera
fora i no fa amics
una cuquella. (13)


岩倉の狂女戀せよ子規
Iwakura no kyoojo koi seyo hototogisu

Estima cucut
del saltant d'Iwamura
aquella boja.

哥なくてきぬ/\゛つらし時鳥 Uta nakute kinuginu tsurashi hototogisu

Sense poema
després d'estar junts la nit
una cuquella.
- - - - - -
13 - Referència al poema no. 28 del Man'yōshū (万葉集) :
[原文]春過而 夏来良之 白妙能 衣乾有 天之香来山
[訓読]春過ぎて夏来るらし白栲の衣干したり天の香具山

o0o

10 de març de 2018

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-54-



冬 / 冬歌よみけるに
Hivern / Poemes d'hivern.


さびしさにたへたる人のまたもあれな庵ならべむ冬の山ざと.

さびしさに-たへたるひとの-またもあれな-いほりならべむ-ふゆのやまざと.

Sabishisa ni-taetaru hito no-mata mo are na-iori narabemu-fuyu no yamazato.


Si algú altre
volgués també ser aquí
en eixa solitud
dreçaríem cabanes
al fred del poble del puig

Poema no. 513
Nota : el tercer vers té 6 síl·labes.
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-53-



冬 / 野辺寒草と云ふ事を、双林寺にてよみけるに

Hivern / Sobre el tema "Herbes d'hivern al camp", escrit al temple de Sôrin-ji.


さまざまに花さきけりと見し野邊の同じ色にも霜枯れにけり.

さまざまに-はなさきけりと-みしのべの-おなじいろにも-しもかれにけり.

Samazama ni-hana sakikeri to-mishi nobe no-onaji iro ni mo-shimokarenikeri.


Flors variades
he vist llur esclat al camp
del mateix color
ara amb la gebrada
completament marcides


Poema no. 506
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-52-



冬 / 暁落葉

Hivern / Fulles caigudes a l'alba.

時雨かとねざめの床にきこゆるは嵐にたへぬ木の葉なりけり.

しぐれかと-ねざめのとこに-きこゆるは-あらしにたへぬ-このはなりけり.

Shigure ka to-nezame no koto ni-kikoyuru wa-arashi ni taenu-ko no wa narikeri.


Potser és només
un xàfec de vesprada
sóc despert al llit
i sento com les fulles
no aguanten aquest vent


Poema no. 496
o0o

3 de març de 2018

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 146
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百四十六】




亭子のみかととりかひのゐんにおはしましにけりれいのこと御あそひあり此わたりうかれめともあまたまいりてさふらふ中に声 もおもしろくよしあるものは侍りやとゝはせ給にうかれめはらの申やう大江のたまふちかむすめといふものなんめつらしうまいりて侍と申けれは見させ給ふにさ まかたちもきよけなりけれはあはれかり給てうへにめしあけ給そも/\まことかなととはせ給ふにとりかひといふたいを人々によませ給ひにけり仰給ふやう玉渕 はいとらうありて歌なとよくよみきこのとりかひといふたいをよくつかうまつりたらんにしたかひてまことの子とはおもほさんとおほせ給ひけりうけ給はりてす なはち
浅みとりかひある春にあひぬれは霞ならねとたちのほりけり
とよむときにみかとのゝしりあはれかり給て御しほたれ給ふ人々もよくゑひたるほとにてゑひなきいとになくすみかと御うちき ひとかさねはかま給ふありとある上達部みこたち四位五位これにものぬきてとらせさらんものは座よりたちねとのたまひけれはかたはしより上下みなかつけたれ はかつきあまりてふたまはかりつみてそをきたりけるかくてかへり給とて南院の七郎君といふ人有けりそれなむこのうかれめのすむあたりに家作りてすむと聞し めしてそれになんのたまひあつけらるかれか申さんことゐんにそうせよゐんよりたまはせむものもかの七郎君かりつかはさんすへてかれにわひしきめな見せそと 仰られけれはつねになんとふらひかへりみるに

L'emperador del Teiji era anat al palau de Torikai (265). Com era habitual s'hi organitzà un entreteniment.

-D'entre les nombroses cortesanes vingudes d'aquest indret, n'hi ha alguna amb una bona veu i bella aparença? - preguntà sa majestat.

Les cortesanes digueren :

-N'hi ha una dita la filla d'Ôe no Tamabuchi (266) que excepcionalment ha vingut.

L'emperador demanà de veure-la i com era esplèndida de forma i maneres en fou complagut. La cridà a son costat.

-Bé, és això cert? -

Li preguntà, i demanà a tothom de compondre sobre el tema de Torikai. L'emperador manifestà :

-Tamabuchi era un home de talent i excel.lia composant versos. Segons com composeu sobre el tema de Torikai considerarem si sou realment sa filla!

Ella s'hi adí i amatent composà :

Poder contemplar
la glauca primavera
d'aquest Torikai
tot i no essent boira
fins ací sóc alçada.

L'emperador, colpit d'admiració, esclatà en plors. Com tothom era ja ben ebri es vessaren llàgrimes d'embriaguesa.
L'emperador la distingí amb un conjunt de roba i una faldilla-pantaló. Quan a la gent de la cort, prínceps i oficials de quart i cinquè rang aplegats allà els hi ordenà :

-Qui no es desvesteixi d'alguna peça de roba per oferir-li-ho que surti!

De totes bandes, dels rangs superiors als inferiors, li'n oferiren. H'hi havia tanta de roba que ompliren dos espai entre les columnes!
Quan l'emperador era per tornar-se'n sabé que un home dit Kan-in no Shichirô (267) que era allà s'havia fet construir una casa prop d'on vivia aquella cortesana. Li demanà de tenir cura d'ella:

-Que se'm tingui informat del que faci. Mitjançà Shichirô li farem arribar presents des de palau. Vetlleu perquè no passi cap ànsia!

Això ordenà, i Shichirô la visità sovint i en vetllà.
- - - - - -

265 – Era un palau separat a Ôsaka, a la prefectura de Mishima.
266 - Ôe no Tamabuchi (大江玉淵, ?-?), fill d’Ôe no Otondo (大江音人, 811-877). Va ser governador de Tanba.
267 – Minamoto no Kiyohira (源清平, 877-945), 7è fill del príncep Koretada ( (是忠親王, 857-922).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 145
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百四十五】



亭子のみかと川尻におはしましにけりうかれめにしろといふものありけりめしにつかはしたりけれは参りてさふらふかんたちめ殿上人みこたちあまたさふらひ給ひけれはしもにとをくさふらふかうはるかにさふらふよし歌つかうまつれと仰られけれはすなはちよみて奉りける
濱千鳥とひ行かきり有けれは雲立山をあはとこそみれ
とよみたりけれはいとかしこくめて給ひてかつけものたまふ
命たに心にかなふ物ならはなにか別のかなしからまし
といふうたもこのしろかよみたる歌なりけり

L'emperador del Teiji era anat a Kawajiri. Hi havia una cortesana dita Shiro i la féu cridar. Ella hi acudí a son servei. Com s'hi havia aplegat un bon nombre de gent de la cort, oficials i prínceps ella es situà al rang més baix.

-Composeu un poema sobre el fet d'ésser al lloc més allunyat.

Ordenà l'emperador, i acomplint-se promptament a sa demanda ella composà :

Limitat el vol
de l'estornell de platja
i per això doncs
només pot veure de lluny
les muntanyes bromades.

Sa majestat en fou complagut i li féu present d'una gratificac

Si nostra vida
fos només cosa del cor
separar-se doncs
per què hauria d'ésser
motiu de la dolença?

Aquest poema també és d'aquesta Shiro.
o0o