26 d’octubre de 2019

落窪物語 -65-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 左衛門の佐「などかく悪しき親を持ちたてまつりけむ。いかで御心善うなるべからむと折りごとは、もろともに言ひ合はせて、大将殿へ聞いたまふ。「かしこまりて承りぬ。ここにも、今は一人をなむ頼もしきものには思ふきこえせすべき。賜はせたる所々の券は、若き人々、昔人の御本意たがはむは、いかでかと、つつみはべるを、御志のかひなきやうにやはとて、ここになむ賜はりとどめつる。この殿の御事は、いと心ばへ深う奉らるめりし所を、あだに物せさせたまはば物しくや、亡き御影にも、と、いとほしくはべるを、券なほ置かせたまひね」とて返したてまつる。
 この券を、この越前の守、取りて立ちければ、北の方、返したちまつるにやあらむと、いとあやしくて、「それは、など持ていく。さ宣へらむものを。持て来、持て来」と呼び返しければ、あなものぐるほし、大事の物を、おろかにも言ふかなと聞きけり。
 大将殿の聞きたまひて、「よそ人のもとへいかばこそ、物しとも思ひたまはめ、北の方の御世の限りはおはして、ほちには、三、四の君に奉りたまはば、同じこと。はや置きたまへれ」とて、皆渡りたまひぬ。女君は、「今またも参り来む。かしこにも渡りたまへ。故殿の御代りには、君達、北の方をこそは見たてまつり仕うまつらめ。何事もおぼつけなからず宣へ。隔てなく思したらむをのみなむ、うれしかるべき」など、あはれに語らひ置きたまひてなむ、おはしにける。

おとどのおはせし時よりも、をかしき物は日ごとに怠らず君達に、まめなる物は北の方にと、夜中、暁にも運びたてまつりたまへば、北の方、げに、わが子ども、男女あれど、男子は、すずろなるに、わがため、たらからのため、する、いとありがたしと、やうやう思ひなるほどに、年返りぬ。
 司召に、左大臣殿、太政大臣に、大将、左大臣になりたまひぬ。次々の御弟も、なりあがりたまへど、一所の御上を書き出だす、あいなければ、書かず。左大臣殿の北の方の御さいはひを、人々も、はらからたちも、めでたううらやむ。
 中の君の御夫の左少弁、身いと貧しとて、受領望まむ、北の方につきて申しければ、美濃に、いたはりなしたまひつ。越前の守、今年なむ代りければ、国のこと、いとよくなしたりければ、引き立てよく、やがて播磨になしつ。衛門の佐は少将になりぬ。誰も誰もこの御徳にと、集まりて、北の方に喜び聞かせ、「これやは御徳見たまはぬ。今よりは、なほ口にまかせて物な宣ひそ」と言へば、「げに、ことわり」と言ひてけり。「このたびの司召は、この御族の喜びなりけり」と、人、世に言ふ。
 かく心にまかせてしたまへば、父おとどの、せむと思すことも、まづ、この殿に宣ひ合はするを、「あしかりなむ、なしたまひそ」とあることは、せまほしと思しながら、えしたまはず。わが御心に否と思すことも、この殿、ニたび三たびと、しきりて申したまふことは、え聞きたまはであらねば、司召したまふにも、数ならぬも、この殿の御徳にてぞ事なりける。帝の御伯父にて、限りなく思したる、御身は、左大臣ばかりにて、御才は限りなくかしこく、おしはりて宣はむことを、言ひかはすべき上達部も、おはせず。父おとど、はた、同じ御子といへば、せめて愛しきあまりひ、かたじけなく、恐ろしきものに思したり。なかなか御子なむ、親の心ばへには見えける。世の人も、かく知りて、「大殿よりは左大臣殿にこそ仕うまつらめ。それをぞ大殿も、よしと思したる」とて、少し物にそみたるは、参り仕うまつらぬ、なければ、皆花やかに出で入りたまふ。
 左の大殿の北の方、馬のはなむけ、さまざま、いかめしうしたまふ。殿人なるうちに、この用意限りなし。馬、鞍、調じ具して賜ひ、「かく、くはしくすることは、ここに宣ふことあればなり。かく、くだりて、あかぬことなく、よく仕うまつれ。おろかなりと聞かば、さらかへりて、見じ」と宣ふ。かしこまり、うれしくて、めでたき女かたなりと思ひて、かうかうなむ宣ふなりと、まかでて語る。「『よく仕うまつれ』と申したまへば、御徳にかかりたる身にこそあれ」と言へば、中の君も、いとうれしと思したり。


– Per què tenim una mare tan malvolenta? - preguntà el Saemon no Suke a son germà – De tota manera, preguem perquè tingui un cor més bonhomiós, la qual cosa també serà important per a nosaltres.

I tots plegats escriviren una resposta al Taishô :

“Us soc molt agraïda. Ara mateix sou l'única persona en qui puc confiar. Referent a les escriptures de les propietats que m'oferiu, mes fills no poden acceptar-les car seria anar contra la voluntat de llur pare. Per a no ofendre vos sentiments en quant a aquesta casa, la voluntat de mon traspassat espòs fou molt clara i no seria propi d’acceptar-la. Així doncs, us en torno les escriptures.”

Quan l'Echizen no Kami era prest a anar-se'n amb les escriptures la Kita no Kata, tement-se que les tornaria, el cridà :

– On vas amb elles? Ell ens les ha donat, porta-me-les, porta-me-les!

El fill pensà que s'havia trastornat, com podia tractar un afer important com aquell amb tanta matusseria? No contestà i marxà.


Quan el Taishô fou informat digué :

– Seria certament una inconveniència si es tractés d'una casa per a algú altre. La Kita no Kata podrà estar-s'hi mentre sigui en vida, i després passarà a la tercera i quarta dames, és el mateix. Torneu-vos-en amb les escriptures.

El Taishô i Ochikubo feren per a tornar-se'n a la residència de Sanjô. Ochikubo els digué :

– Vindré una altra vegada. Veniu a fer-nos visita. Sens el pare jo tindré cura de vosaltres. Per a qualsevulla cosa no us en priveu, jo seré molt contenta.

I amb aquests mots d'afecció marxà.

Esplèndids regals foren lliurats constantment a la tercera i quarta dames, millors encara de quan el pare era en vida, i coses més pràctiques per a la Kita no Kata que, mica en mica, començà a reconèixer allò que el Taishô i sa muller feien per a elles, mentre que els fills es mostraren descurosos vers llur situació.

I s'arribà a l'any nou amb els nomenaments.

El ministre de l'Esquerra fou Dajôdaijin ((96) i el Taishô esdevingué Sadaijin, ministre de l'Esquerra. Ses germans reberen també promocions, emperò, com fer-ne una descripció detallada seria carregós no ho escriurem pas,

La benaurança de la Kita no Kata del nou Sadaijin (97) omplí de joia i enveja alhora ses germanastres i altra gent.

El Sashôben (98), marit de la segona dama, que duia una existència d'escassetat, anà a veure al Sadaijin amb l'esper d'una promoció, i fou nomenat governador de la província de Mino. L'Echizen no Kami acabava son manament aquell any, mes com havia fet una excel·lent tasca amb els afers de la província a son càrrec rebé el govern de la província de Harima. El Saemon no Suke esdevingué Shôshô.

Tots reberen càrrecs degut a la influència del nou Sadaijin, i molts satisfets anaren plegats a veure llur mare, la Kita no Kata.

– No us adoneu encara de sa generositat? Des d'ara no en malparleu més.
– Teniu raó.

La gent digué que aquelles promocions havien complagut tota la família. Amb el poder que tenia ara el Sadaijin, àdhuc son pare, el Dajôdaijin, el consultava abans de prendre cap decisió. Si el fill deia que un afer no estava bé i que no ho fes, el pare, tot i que desitgés portar-lo a cap, no ho feia. Si en algun altre cas no hi era d'acord hi insistia, mes si el fill deia de no fer-ho ell cedia. No s'atorgava cap promoció sens son avinença. Comptava amb tota la confiança de l'emperador, de qui li era oncle. Per son càrrec de Sadaijin i sa gran intel·ligència ningú dels alts oficials de la cort no gosava oposar-se a cap de ses decisions. Son pare, el Dajôdaijin, tot i ésser son fill i estimant-lo molt, li tenia a més gran admiració. Semblava com si el fill tingués la disposició del pare. Com tothom ho sabia, cercaven el favor del fill més que no pas el del pare, car així també complaïen el pare. Quisvulla que tingués el menor desig el visitava, i tot era un anar i venir continu.

La Kita no Kata del Sadaijin féu gran aparell per a la festa de comiat del Mino no Kami, que rebé un cavall amb sella i forniment.

– Tot el vostre adreç és faïment de la mestressa. Feu doncs vostre servei i comptareu amb mon ajut. Si sé de qualsevulla atzagaiada vostra no hi compteu més.

El Mino no Kami, molt satisfet i agraït, marxà i li ho explicà a sa muller, la segona dama:

– El Sadaijin m'ha dit que si mon servei és ben acomplit gaudiré de son valiment.

I ella en fou molt contenta.

- - - - - -

96 – Dajôdaijin (太政大臣) : primer ministre.
97 – 左大臣殿の北の方 : es tracta d'Ochikubo, ara amb el títol social degut a la promoció del seu marit., el nou Sadaijin (左大臣).
98 – Sashôben (左少弁) : Sots-controlador de l'Esquerra. Evidentment hi ha una errada perquè fins ara era Uchûben (右中辧) : Controlador general de la Dreta. Vegeu les notes no. 14 de la narració no. 03 i la no. 94 de la narració no. 64.
o0o